El títol fa referència a les formes adquirides per la naturalesa sobre la matèria; els canvis estacionals, l'exuberància, els colors, les textures i l'erosió del temps a causa de la variació climàtica. Tot això, fa que la NATURA sigui la millor i la més gran escola d'art i d'investigació per a l'avenç de la humanitat.
Datos personales
Sobre mi
El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.
Seguidores
lunes, 19 de agosto de 2013
martes, 13 de agosto de 2013
,,,,,,FILLS TIRANS
POESIA
L'EBRE DEL LLIBRE DE L'HIMNE D'AQUEST MATÍ
D'aigües majúscules és el teu vestir,
de profunditats màgiques el teu esperit,
d'infinits mullats el teu camí,
d'amor de caminants el teu color,...
de somnis de pescadors el teu interior,
de jocs d'infants el teu imaginari,
de besos d'amants els teus sospirs,
de versos de poetes el teu idioma,
de cançons de trobadors els teus xiuxiueigs,
de guerres fraticides la teva història,
de clams de dolor la teva foscor,
de dos idiomes la teva llengua,
de més de cent pobles el teu viatge,
de nostàlgies líriques el teu ressó,
de crits d'un poble la teva defensa,
d'ombres de dona nua la teva inspiració,
de verdor d'olives la teva pell,
de rojos de roselles la teva sang,
de dolçor de préssec el teu alè,
de crits d'arrossaires la teva força,
de la passió de les cireres els teus abraços,
de pagesos hivernals els teus cabells blancs,
de recs cabalosos les teves terres,
de rodes de carro les teves vores,
de boines de llibertat la teva ànima,
de fulles de tardor el teu ball preferit,
de pals ensabonats la teva festa major,
de rems veloços el teu orgull,
d'argent d'escames els teus indígenes,
de silurs famolencs les teves dents,
de boires d'albada el tue despertar,
d'invisibles fums les teves pors,
de llaguts llegendaris les teves fotos pretèrites,
de tractors carregats el teu vi,
de pell de fadrina el teu tacte,
de mans alçades la teva defensa,
de mossades de clotxes les teves amistats,
de bodegó de fruits la teva sentor,
de color d'oli la teva inspiració,
d'ametllers en flor la teva primavera,
de núvols que plouen el teu futur,
d'amor incondicional la teva essència estimada.
D'aigües majúscules és el teu vestir,
de profunditats màgiques el teu esperit,
d'infinits mullats el teu camí,
d'amor de caminants el teu color,...
de somnis de pescadors el teu interior,
de jocs d'infants el teu imaginari,
de besos d'amants els teus sospirs,
de versos de poetes el teu idioma,
de cançons de trobadors els teus xiuxiueigs,
de guerres fraticides la teva història,
de clams de dolor la teva foscor,
de dos idiomes la teva llengua,
de més de cent pobles el teu viatge,
de nostàlgies líriques el teu ressó,
de crits d'un poble la teva defensa,
d'ombres de dona nua la teva inspiració,
de verdor d'olives la teva pell,
de rojos de roselles la teva sang,
de dolçor de préssec el teu alè,
de crits d'arrossaires la teva força,
de la passió de les cireres els teus abraços,
de pagesos hivernals els teus cabells blancs,
de recs cabalosos les teves terres,
de rodes de carro les teves vores,
de boines de llibertat la teva ànima,
de fulles de tardor el teu ball preferit,
de pals ensabonats la teva festa major,
de rems veloços el teu orgull,
d'argent d'escames els teus indígenes,
de silurs famolencs les teves dents,
de boires d'albada el tue despertar,
d'invisibles fums les teves pors,
de llaguts llegendaris les teves fotos pretèrites,
de tractors carregats el teu vi,
de pell de fadrina el teu tacte,
de mans alçades la teva defensa,
de mossades de clotxes les teves amistats,
de bodegó de fruits la teva sentor,
de color d'oli la teva inspiració,
d'ametllers en flor la teva primavera,
de núvols que plouen el teu futur,
d'amor incondicional la teva essència estimada.
jueves, 8 de agosto de 2013
.......MISDIRECTIÓN ...........
Callar a temps té valor narratiu i és una arma d´atac a l´adversari , però cal saber quan i durant quant de temps el silenci té truc
Un truc clàssic de mag :mirin aquesta mà mentre en guardo la carta a l´altra. La tècnica , anomenada misdirectión , és antiga i es basa en petites trampes psicològiques per desviar l´atenció de l´espectador cap a un altre punt . És un exercici senzill d´entendre però dificil d´executar . En política s´anomena marcar l´agenda i consisteix a determinar de quins temes es parla i de quins no. I és clau , els partits es bloquen en maniobres per intentar distreure l´opinió pública i canviar l´ordre de prioritats del debat , I davant una crisis , un truc clàssic de polítics és generar soroll , enredar el desenvolupament del conflicte i derivar l´interes cap a altres assumptes ,amb un tractament adequat del llenguatge i dels termes de la discussió , mentre en paral.lel s´estén un silenci deliberat sobre l´incident per mirar de quedar al marge de tot el caos i guanyar temps , a veure si mentres tant escampa la borrasca.
El silenci és una eina de comunicació valuosa, però no només per fer-la servir a la defensiva . No només com a complement del soroll. En màrqueting polític s´aprèn a administrar els silencis perquè són un recurs d´atac a l´adversari. Però cal mesurar bé quan guardar silenci i el temps.
"El silenci és bo quan es tracta de casos curts , la resolució dels quals es veurà ràpidament , però el benefici del dubte és limitat perquè tothom necessita saber a què atenir-se" , adverteix l´assesora de comunicació Sandra Rudy. En termes d´estratègia , "si deixes que parlen els altres , ocupen el teu espai i conquereixen els teus temes i tu hauràs de sortir a refutar perquè no has arribat al primer missatge i no ho contoles ", afegeix . Rudy apunta que " en una crisis el silenci no és sinònim que qui calla està donant per bona una versió perquè les coses són més complexes i tothom tindrà la seva part de raó , però , cal aclarir d´on ve el soroll i d´on ve el silenci; en el fons és una lluita dialèctica."
text.Silvia Hinojosa.
sábado, 3 de agosto de 2013
EL VACÍO
imat.Rosalia Vivimos en una época que parece temer al vacío en todas sus formulas y se afana en llenarlo todo a toda costa . Pero justamente , nos aleja del espacio del cual "manan" la felicidad, la plenitud y la inspiración. "El origen de todo lo existente".Aunque en el lenguaje corriente la palabra vacío suele indicar algo negativo que conviene evitar . Desde el punto de vista simbolico y metafísico corresponde a la verdadera plenitud. Como de una matriz se tratara , contiene innúmerables posibilidades que pueden ir manifestandose. Representa al arquetipo de la Madre . También puede ser considerado el centro oculto que concilia opuestos , los antagonismos de la vida , un espacio donde se liberan las tensiones de la existencia y se alcanza la autentica paz . Como el número (0cero) , que en su aparente vacío contiene todas las posibles cifras text.desconegut, |
jueves, 1 de agosto de 2013
miércoles, 31 de julio de 2013
CULTURA COL.LABORATIVA
imatg,Google. EL FENOMEN QUE IMPACTA JA EN L´ECONOMIA , LA CREACIÓ I EL CONEIXEMENT "Els ciutadans col.laboratius, educats i connectats , estan inventant o redissenyant les seves vides a una velocitat infinitament superior a la de les ciutats que els acullen. I el cas és que d´una manera espontània estan modificant , dibuixant una nova ciutat" , assenyala l´investigador Javier Creus , fundador d´Ideas for Change , consultora que assesora a importants empreses i institucions. "Espanya , i especialment Barcelona , són referents mundials en tot el que té a veure amb cultura oberta i col.laborativa ", apunta Creus , "Estem davant un gran canvi del sistema productiu . Per produir alguna cosa es necesita capital i treball. Quant al primer ens estem adonant que el capital ja no és el que era . D´una banda ens trobem amb un capital difós ( la fórmula del crowdfunding;AMB PETITES APORTACIONS DE 10.000E.pot arribar a reunir un milió) i un altre que s´expressa en hores de feina o en monedes virtuals , com el bitcoin , que es pot transferir sense deixar rastre. I en el treball passa el mateix . Cada vegada hi ha més persones que produeixen en el seu temps lliure més valor social que durant el temps que fa servir en la seva feina .La creació de Viquipèdia , per exemple , es porta el 2%del temps que els americans destinen a veure la televisió durant un any". Emergeix , per tant , un nou agent econòmic que de forma espontànea està modificant l´economia però també les mateixes ciutats . Per fer-se idea de la magnitut del fenomen n´hi ha prou amb entrar al wed del blogaire en enginyeria mutimèdia Albert Cañigueral(www.consumocolaborativo.com), "Avui la dimensió és enorme " assenyala Cañigueral " La gent està emprenyada i busca alternativas " text.Teresa Sesé. |
miércoles, 24 de julio de 2013
SEXE POBRE
El camí del sexe pobre ha de ser el més fàcil perquè és el més transitat.Hi camina molta gent durant anys fent l´amor un cop a la semana o al mes . Fins i tot hi ha parelles que en lloc de caminar -hi fa anys que s´hi han aturat. Sense sexe, ni il.lusió de present , ni projecte de futur , però junts per anar en lloc.
Aquest ès el panorama de les parelles que s´han esmunyit pel pendent del sexe pobre . Van començar fa molts anys , es van acoblar més o menys bé, van passar la fase passional , van venir els fills, la feina i les preocupacions i amb tot plegat van entrar en una sexualitat homeostàtica , que després va anar llanguint fins a conduir -los al conformisme .
Arribats a aquest punt n´hi ha que intenten reaccionar per recuperar la il.lusió perduda , però gairebé sempre la força és poca i la motivació més aviat escassa . Per això el futur del sexe pobre no és un futur d´esperança sinó de resignació que cadascú porta com pot , tot i que no hi ha gaires opcions . O es conformen , o es separen , o busquen relacions alternatives . Davant aquesta expectativa moltes parelles , quan s´adonen que estan arribant a la fase de saturació i que l´interès sexual comença a decaure , en lloc de seguir per aquest camí decideixen fer un salt per situar-se en un camí perillós que , precisament per això , es un lloc menys transitat.
Text,Antoni Bolinches.
"El sexe és font de coneixement mutuo i personal"
viernes, 19 de julio de 2013
"" LA RIOTA "
Resulta del tot vergonyós haver d´escoltar als noticiaris ,que el Govern retalla els ajuts de la dependència .L´ajut als dèbils dels més dèbils , i observar com ells (politics)sempre es mostren riallers i amb actitut arrogant de salvadors de la pàtria quan ,en realitat , la gran majoria no són més que uns veritables aprofitats.
Doncs ,per qué no es retallent molt més el seu sou? Què és això de cobrar sou i sobresou en unes circumstancies tan crítiques?. Ja n.hi ha prou de fer l´orni .Vostés ens volen pendre per ximples. Demanar sacrificis als altres , mentre vostés res de res , és adoptar una actitud mancada de solidaritat i prestació de servei, que els fa mereixedors de rebuig de bona part de la ciutadania.
No surtin més a les televisions amb semblants del tot rialleres i sermonejant que la cosa s´arregla i que ja sortim de la recessió ; els pot anar bé a vostés , però hi ha una gran part de la ciutadania, per vostès ignorada, que ho tè molt dificil per subsistir i el somriure fa molt de temps que l´han perdut.
Ja que no fan el que han de fer , retallar els seus sous i sobresous com a mínim a la meitat , al menys mantinguin un semblant respectuós davant les càmeres tvs,i deixin de presentar.se en tons burletes com fa el ministre d ´Hacienda Montoro en les seves compareixences . Un respecte , per tans que pateixen els seus despropòsits.
Carta de Josep M.Moix a la Vanguardia..(una de les persones indignades per tants abusos)
jueves, 18 de julio de 2013
CONTRATEMPS
El pas del temps ha estat la gran preocupació de l´ésser humà . Que passa quan la nostra perceció del tems ja no ve reglada pel tic.tac anàleg al batec del cor, sinó per l´avanescent parpalleig digital?. Tenim una vivència del temps o consumim temps? .
Al costat de la societat tecnològica de la velocitat , del bombardeig incessant de sons i imatges , de la obligatorietat de l´activitat permanent o del flux continuu d´estímuls de curta durada , hi ha una reacció que demana conciliar els avantatges de la tecnològia amb un retorn a la natura , a la pausa , al silenci , a la cosa local , a desfer-se de la superfluïtat i a buscar el que és realment essencial.
La indústria de la cultura-lleure ofereix sense parar productes perquè la màquina consumista no s´aturi .
Altres creadors miren de crear una pausa , una desacceleració , un contratemps per propiciar la reflexió i recuperar el batec de la natutraletsa .
text Josep Massot
martes, 16 de julio de 2013
ADMIRAR
jueves, 11 de julio de 2013
LA MEDICINA QUE NOS VIENE DEL MAR
EL MAR CUBRE TRES CUARTAS PARTES DE LA TIERRA . HEMOS CONVIVIDO Y NOS HEMOS ALIMENTADO DE ÉL PERO SIGUE SIENDO UN GRAN DESCONOCIDO .LOS FONDOS MARINOS ALBERGAN ORGANISMOS ,PLANTAS ,BACTERIAS, ANIMALES QUE LOS CIENTÍFICOS EMPIEZAN A DESCUBRIR QUE OFRECEN POSIBILIDADES INMENSAS EN MEDICINA , BIOLOGÍA MARINA , FARMACOLOGÍA , BIOLOGÍA MOLECULAR Y GENÓMICA.
Muchas zonas del planeta , antes consideradas inalcanzables debido a barreras físicas y/o químicas , son lugares habitados por numerosos organismos adaptados a condiciones de vida extremas;entre ellas destacan las que actualmente se hallan bajo el mar , Grandes áreas del planeta estan aún por explorar y no sólo ocultan muchas especies nuevas para la ciencia , todavía por escribir y nombrar , sino abundante móléculas que jamás se han descrito. Estos productos naturales , que suelen poseer nuevos esqueletos moleculares con características desconocidas muestran un enorme potencial biotecnológico.
Los fondos marinos presentan desde surgencias de aguas calientes ( temperatuta superior a los 100º C ), hasta zonas polares (altas latitudes ; bajas temperaturas), y fondos abismales (más de 1000 metros de profundidad y altas presiones).Hasta ahora se han descrito más de 20.000 sustancias de macro y microorganismos marinos .cuya actividad , sin embargo, permanece mayoritariamente inexplorada . Algunos ejemplos representan grandes avances médicos .
Hoy existen unos 20 productos naturales marinos en fases clínicas avanzadas de desarrollo como anticanceríginos , y muchos más como tratamientos contra el dolor y varias enfermedades neurodegenerativas , así como contra el sida , la malaria , la tuberculosis , y otras enfermedades.
Los recientes avances en la exploración de estas zonas marinas y en las tecnologías analíticas están empezando a revelar la gran cantidad de compuestos bioactivos que estas comunidades presentan , y ello permite ser optimistas en lo que se refiere a obtener posibles soluciones , desde lo más desconocido del medio marino hasta los problemas a los que se enfrentan la medicina moderna y la química sostenible.
C.Àvila . Biologa .Responsable del proyecto de investigación antártica Actiquim-II
SE HA PODIDO MUESTREAR MENOS DE UN 5% DE LOS FONDOS MARINOS ;IMAGÍNENSE QUE SÓLO CONOZCAN UN 5% DE SU CASA O SU CIUDAD .
Análisis E.Macpherson ,(investigador del Centre d´Estudis Avançats de Blanes)
domingo, 7 de julio de 2013
QUE NOS PASA ?-EL DOLOR Y LA INDIFERENCIA
miércoles, 3 de julio de 2013
lunes, 1 de julio de 2013
CERCANDO EL CEREBRO DE : SHERLOCK HOLMES
Holmes practicaría lo que hoy se llama mindfulness, dice Maria Konnikova , que vendría a ser algo así como conciencia plena o atención consciente ,es decir . " la facultad de encauzar la atención que divaga "." En los años 70 , psicólogos como Ellen Langer demostraron que esta atención consciente hace que personas mayores se sientan más jovenes y mejora constantes como la tensión arterial . En realidad , el gran dama es que el cerebro humano no está hecho para la multitarea --esa palabra tan de moda hoy-- sino para concentrarse en algo .De niños , somos extraordinariamente conscientes de todo lo que nos rodea . Absorbemos imágenes , sonidos , olores , personas ,emociones y experiencias de un modo nuevo y apasionante . Pero a medida que crecemos aumenta la displicencia . Los niños lo hacen mejor , nuestro sistema educativo es nocivo porque nos hace desaprender el buen modo de observar . Cuantas más cosas requieren nuestra atención , menor es nuestra atención verdadera . ¿Estamos perdidos, entonces, con el actual bombardeo de datos y tareas ?. El problema está en nuestro enfoque .En todas las épocas , la gente creyó que se la sobrecargaba con nuevas cosas , incluso los monjes se estresaban ".
En la mente humana actúan dos sistemas . "Uno rápido , reactivo , automático,intuitivo , que no exige esfuerzo , una especie de piloto automático , que basta para la mayoria de situaciones y que sería el sistema Watson ; y otro más lento , riguroso y lógico , pero que pide esfuerzos y solo se activa en los casos necesarios , el sistema Holmes" .
La clave , dice Konnikova , es almacenar con orden , para que podamos recuperar las cosas luego. En la era digital , se ha ampliado el espacio de almacenamiento , lo que nos permite tener en nuestar cabeza "una cantidad de morralla inimaginable ". Hay que poner un post-it a lo que queremos recordar, como hacia Holmes : decir que queremos recordarlo, comentárselo a un amigo , repetirlo metalmente o asociarlo a una serie de pistas.
entrevista de Xavi Ayén a Maria Konnikova (escritora)
imatg.de google |
En la mente humana actúan dos sistemas . "Uno rápido , reactivo , automático,intuitivo , que no exige esfuerzo , una especie de piloto automático , que basta para la mayoria de situaciones y que sería el sistema Watson ; y otro más lento , riguroso y lógico , pero que pide esfuerzos y solo se activa en los casos necesarios , el sistema Holmes" .
La clave , dice Konnikova , es almacenar con orden , para que podamos recuperar las cosas luego. En la era digital , se ha ampliado el espacio de almacenamiento , lo que nos permite tener en nuestar cabeza "una cantidad de morralla inimaginable ". Hay que poner un post-it a lo que queremos recordar, como hacia Holmes : decir que queremos recordarlo, comentárselo a un amigo , repetirlo metalmente o asociarlo a una serie de pistas.
entrevista de Xavi Ayén a Maria Konnikova (escritora)
jueves, 27 de junio de 2013
ENTELÈQUIA
En aquest món no hi ha res sense límitits i tot té un fi. De moment hem de reconèixer que aquesta fi és difícil de precisar , però podem assenyalar unes limitacions que cada cop s´ens apareixen més clarament.Són , per una part , els límits propis de l´intel.lecte humà i,per l´altra , els perills i amenaces que aquests mateixos progressos impliquen per a l´home i per a l´esdevenidor de la vida en general. La realitat se´ns mostra molt més complexa del que mai s´havia pensat , i com més problemes s´estudien , més complicacions apareixen .
Els físics ens diuen que les partícules quàntiques i el cosmos estan íntimament relacionats i que , entenent el que és infinitament petit , entendrem també el que és infinitament gran, ja que els sistemes es repeteixen i la mateixa coherència regeix l´escala quàntica i léscala cosmològica. No ès estrany que els científics més assabentats es trobin astorats en contemplar la inmensa i perfecta coherència matemàtica de tot el mòn fisic i que es plantegin els grans interrogants : a què va encaminada aquesta coherència ? Igual passa en biologia , en què , com mès s´aprofundeix en les molècules d ´ADN i en els mecanismes de la vida , del creixement i l´envelliment , més es veu un misteri inabastable . Aquell impuls vital que Aristòtil anomenava entelèquia continua sent un interrogant que segueix regint els éssers vius.
Avui dia, la ciència ha arribat a materialitzar aquesta força vital en una molècula , sobre la qual podem actuar, però que només és el vehicle d´aquest impuls vital.Continuem pendents del misteri de l´enteléquia, segons el qual el pla o projecte a què estem sotmesos els éssers vius actua en el temps com un element ordenador. Això planteja l´existència d´una força dinàmica i intel.ligent amb una finalitat ordenadora . Exactament igual com en la física , on les forces que propulsen i dirigeixen els moviments que es produeixen en la martèria viva sembla com si radiquessin en ella mateixa.
text.Moisès Broggi,
viernes, 21 de junio de 2013
MI AMIGA INVISIBLE
La felicidad es algo parecido a la de la pareja perfecta ; se sabe que existe , pero nadie la ha visto. Como el Santo Grial, o la Atlántida o Dios : ¿ Es un sentimiento , un estado , un deseo , una palabra ?. ¿ Es todo esto o un anhelo . Todos los pensadores la han definido de una forma u otra , y nuy pocos la han alcanzado.
Es como el agua : cuando quieres atraparla se te escapa de los dedos . Según , parece , todos tenemos como objetivo en la vida conseguirla , pero no es cierto . Hay muchos que dicen buscarla , pero en realidad nos entretenemos en otras cosas , fundamentalmenteen conseguir objetivos a corto plazo que se supone nos van a llevar a un estado de plenitud.
La felicidad no se alcanza , no se obtiene , no se programa . La felicidad sólo se disfruta , y muy pocos saben verla a tiempo, ser conscientes de que les está rozando . Algunas veces he tenido la suerte de poder atrapar el momento , parar el reloj y decirme ¡¡ Que bien todo , ahi esta !!...pasará , pero siempre lo guardaré en el recuerdo .Y sobre todo , y lo más importante . sé que he sido feliz y puedo volver a serlo otra vez.
Text .anònim
miércoles, 19 de junio de 2013
FAST--SLOW
LA " SOCIETAT PRECIPITADA " DEMANA OBRES DE CREACIÓ I CONSUM CADA VEGADA MÉS RÀPIDS.
Cada época reinventa la percepció del temps. Goethe contraposava la pressa satànica de Faust amb l´observació pacient de Linceu . Quan els trens encara xiulaven i irrompien en les estacions entre núvols de fum. Zola els veia amb recel com una màquina que ens transpotava a un mòn no necessàriament millor . El segle xx va accelerar el temps i els avantguardistes van pintar i van fotografiar entusiasmats la velocidad . Quan els avions van ser mès ràpids que el so , el planeta es va fer mes petit i també menys misteriós. Fins i tot els esportistes recorren al dopatge per satisfer la necessitat de l ´espectacle de ser més veloços , el número u, per què el segon no existeix . Avui vivim una cultura de la inmediatesa ( nowist culture ,la va anomenar Stephen Bertman) , una cultura precipitada .
Un efecte secundari de la cultura precipitada és la proliferació de les llistes:la cultura del més ;del que més es vent , del que més s´escolta , del que és més cool , del que és més car . Cal captar amb rapidesa l´atenció del consumidor precipitat.
"Ens heu donat rellotges , però ens heu pres el temps"
Elogi de la lentitud
La temporalitat és un dels grans temes de l´art . Des de les representacions de Cronos a les Vanitas, els rellotges tous de Dalí, les espelmes de Richter o l´art efímer . La poeta nord-americana Jorie Graham, professora de Literatura de Harvard , creu que "el temps tecnològic de la globalització s´ha acabat i ara es relocalitza , es torna al petit mòn, als aliments conreats en l´entorn , a buscar el contacte perdut amb la naturalesa". Ella busca en els seus poemes crear un temps real entre el lector i el del poema . El poeta xinès Bei Dao , com altres poetes , pretèn " alentir el temps , que els meus versos alenteixin el temps" . I de la mateixa manera Narcís Comadira , amb el llibre Lent, juga amb el doble sentit de la paraula, , lentitud i, a partir d´allà , de lent òptica que ens permet veure-hi i veure´ns amb més saviesa . Un estudi establia que el visitant d´un museu- sovint voltat d´una multitud - no dedica mes de dos segons a cada quadre.
Text- Josep Massot
martes, 18 de junio de 2013
..........SUPERFLU ??
La frase "necessitat de l´innecessari"o bé no ès lògica perquè els termes són contradictoris , o bè conté un error òtnic, el de prendre per innecessari allò que en realitat és necessari . Tanmateix com que de necessitats i d´innecessitats n´hi de moltes menes ,potser alguns extrems febles poden concórrer. Segurament seria millor parlar de la necessitat del que es petit , del que no es fretura, i fins i tot , del que és superflu. Això si que moltes vegades ho necessitem . Ens cal el pètal que hem posat entre les planes d´un llibre , la fotografia d´algun indret on hem estat, el somriure que gratüitament hom ens dòna . No ho necessita el cos , ho necessita l´ànima.
El superflu ha tingut molt mala prensa , i es comprèn perque davant de necessitats peremptòries ha de cedir el pas. Però un cop satisfets aquetes , el superflu no és inútil ni sobrer. No són necessaris un bombó , un gerro o una camisa brodada. Però l´home no viu solament de pa, sinò de menudalles que van més enllà del pa. Són aquelles coses que confereixen encant a la vida , un plus que ajuda a ser humans . L´home , precisament perquè és obert , transforma en necessari allò que és superflu. No es tracta d´acumular , que aleshores hom romandria en el superflu ,sinó fruir . No n´abusem , però usemne sempre. No acumulem vestits , però portem algun vestit que ens faci il.lusió.
Apunto a realitats com el fet de passejar per la muntanya ,la platja o de prendren´s un aperitiu o una tasseta de txocolata . No morire per no fer-ho , però tampoc no viure plenament ni agradablement.
text.Jordi Llimona
jueves, 13 de junio de 2013
LLUITAR CONTRA L´EXCLUSIÓ
imatg.google.
Culpabilitzar la victima d´un sistema socialment ineficient és una operació ideològica que pretén evitar que el sistema sigui qüestionat ,però que no serveix per explicar el fenomen ni en termes objectius ni en termes subjectius. Així doncs, des de un punt de vista objectiu , hauríem de referir-nos a exclosos laborals i no a desertors . Exclosos per la simple raó que no existeix prou feina per a tothom , ni és previsible que existeixi en el futur . La globalització , l´empenta dels països emergents , la carestia de recursos , entre altres causes , imposen un limit al creixement en els països avançats . Fa unes setmanes el setmanari alemany Die Zeit va publicar un dossier sobre el tema , la lectura del qual recomano.
Des d´un punt de vista subjectiu , sería més precís parlar de lluitadors . En efecte, una bona part d´aquests joves exclosos s´esforça per inserir-se en la vida econòmica .Si observo els titulars que surten de la meva facultat , constato diverses estratègies . Uns creen petites empreses , no per fer-se rics ,sinó per viure dignament . D´altres atresoren coneixements i mèrits (màsters ,postgraus,etc.etc) , amb l´esperança que els hi siguin reconeguts. I també n´hi ha que proven fortuna en altres països . No són fugitius ,sinó combatens enfrontats a un enemic aterridor: l´atur estructural.
El resultat de la seva lluita és certament incert. Moltes iniciatives de joves emprendedors neixen limitades perquè els diners que durant anys s´han arriscat amb el totxos , encara confien poc amb el talent . Molts currículums de persones joves ostenten tans mèrits que espanten alguns directius d´empreses que aprecien el servilisme , però temen la intel-ligència . I molts joves que aconsegueixen treballar a l´estranger en llocs qualificats es veuen obligats a fer-ho en condicions precàries.
I, malgrat tot . els exclosos lluiten i es preparen .Tant de bo el patiment d´aquesta geneació sigui la palanca de canvi social que necessitem.
Text.Francesc Codina
lunes, 10 de junio de 2013
LA CULTURA COMO PARÁSITO
Que en la Nit dels Museus , cuando la entrada era gratuita ,pudieran entrar 1.000 personas por hora en el museo , y que al día siguiente la estadística pueda bajar a 30 ,pone de manifiesto el gran problema de la cultura en este país : su gratuidad . Y eso pone en crisis el planteamiento de su política cultural ; la descarada gratuidad de las subvenciones .
Mientras las autoridades conceden ayudas económicas ,los centros culturales llevan vidas brillantes ; cuando las reducen , amenazan con el cierre ...O sea , que la base de sus ingresos no son los visitantes , sino el dinero del Gobierno . Sé de entidades y grupos privados que llevan treinta años viviendo de las subvenciones , y si se les cancelaran un año cerrarían ....¿De qué ha servido esos treinta años de ayudas si no han logrado consolidar nada ? ¿ No es erróneo el planteamiento seguido hasta ahora ? ¿ No debería dedicarse el dinero público , a crear en el ciudadano la necesidad del arte y la cultura , a educarle para que disfrute consumiendo arte, para que necesite la ultura ?¿ No sería mejor eso que seguir subvencionando espacios a menudo vacíos?.
El concepto de la cultura como un parásito que nuetra sociedad tiene que alimentar de forma permanente resulta decadente e indignante . Debe transformarse en el concepto de cultura como la necesidad del ciudadano libre , su máxima expresión de libertad .
Eduquémosle para esto. Y gastemos el dinero público en esa educación ...Luego ya hará el , con sus visitas asiduas , que teatros , museos y otros, sean rentables.
Carta escrita por José Manuel Infiesta (La Vanguardia)
viernes, 7 de junio de 2013
UN MATEIX FET -MIRADA DIFERENT
Dos amigues es retroben ,després de molts anys.
-Explica´m ,diu una d´elles ,"què se n´ha fet del teu fill?.
-El meu fill ?, respon l´altra sospirant ." Pobre fill meu....!!
Quina mala sort que ha tingut !.Es va casar amb una donota que no fa brot : no cuina ,no cus ,ni renta, ni endreça..... Es passa el dia al llit ganduleixant , llegint i dormint...t´ho creuràs si et dic que el pobre xicot fins i tot li porta l´esmorzar al llit "?.
-És espantós !... i la teva filla , què en saps ?.
"Ah , ella sí que ha tingut sort ! Es va casar amb un noi que és tot un angelet . Fa la cuina , cus ,rente ,netege ....; li ho fa tot ! I fixa´t quin detall! : cada matí , li duu l´esmorzar al llit ! Ella té tot el tems per a dormir; i la resta , descansa o llegeix al llit !.Esta feta tot una seyora-
text.Anthony de Mello
sábado, 1 de junio de 2013
UN MÉS UN
L´autonomia personal ,la identitat no han d´inmolar-se en una relació de parella . Per ser dos cal ser primer un més un i sense aquesta realitat inicial del ser no hi ha possibilitat de fer unió que sigui conseqüencia de les identitats inicials.
Si una relació sentimental ha de pagar el preu de passar per la pèrdua de la pròpia identitat, està condemnada a no produir goig ,ni felicitat ; ni per qui l´ha perdut en la relació , ni per qui és estimat per ell-a. Efectivament , qui no és , no és capaç de sentir , i qui viu amb qui no és ,tant se val que fos sol-a , en tot cas estaria millor sol-a , perquè no se sentiria responsable , o no li farien sentir , de la pèrdua d´identitat de l´altre.
Sovint s´ha parlat de la transcendència que tenen en la relació amorosa l´abnegació , el sacrifici, l´entrega i, fins i tot s´ha vist la relació dual de la parella com una dissolució de l´un en l´altre , sense cap mena de barrera que defineixi "qui es qui". No comparteixo, de cap manera , aquesta proposta de relació : quan s´estableix així , es donen un feix de renúncies que distorsionen tota la realitat personal i s´impossibilita una veritable relació entre dues persones .Per a totes les condicions de l´afectivitat és imprescindible la dualitat. La dissolució d´un en l´altre , inevitablement ,es converteix en la dissolució d´un dins l´altre amb la qual cosa s´arriba a la dominació d´un sota l´aparença de la generositat de l´altre .En la seva renúncia covaran sentiments de queixa que afloraran en els moments que sospiti que l´altre pot estar , mínimament ,receptiu.
En la relació afectiva es poden donar situacions de domini molt subtils .A una situaciò així es pot arribar per dos camins : o bé una de les persones de la parella tè necessitat de dominar a l´altra , o bé una persona necessita sentir-se dominada per l´altra.
La pèrdua dels signes d´identitat és una de les causes principals de les crisis de parella i provoquen el sentiment d´anulació de la personalitat.
.
Sense espirit vital és molt difícil poder establir una relació amorosa ; el cert és ,que si dues persones assoleixen una bona autonomia personal , mantenen les seves aspiracions personals , no viuen en una renúncia permanent i tenen un lligam afectiu que els vinculi ,podran formar una parella amorosa.
L´amor de parella , l´específic amor que hi ha entre dues persones enamorades , no pot presindir de cap dels dos , encara que puguin semblar conceptes antagònics .Ningú pot sentir-se joiós si la seva parella , per estar amb ell-a i estimar-lo , ha de pedre l´identitat .En l´amor és necessari que el teu goig sigui , a la vegada el goig
de láltre. Si no és així , en lloc d´amor hi ha renúncia compasiva , la qual cosa ofèn a l´altra-
Dr.Joan Corvella .
lunes, 27 de mayo de 2013
CURAS EN SOLEDAD
Imatg.Cali
¿´Habéis pasado ya de los cincuenta años ? ¿Estáis fatigados? ¿ Os falta la euforia que dan la salud y la abundancia de energías ?.
El pasar las vacaciones fuera de la familia ofrece adémas la ventaja de que permite un reposo emocional a la vez que practicáis una higiene mental y un cambio de ambiente necesarios ..Para evitar las ideas estereotipadas que afectan a la elasticidad y adaptabilidad en lo que a personalidad se refiere
Las curas de rejuvecimiento de salud fisica ,emociona y mental .,es mejor, si es posible se pasen fuera del ambiente familiar o de trabajo , escapando del ritmo de vida monótono y estresante ,obligados a llevar durante el año.
Brindaran la oportunidad de observar y meditar sobre vosotros y sobre otras personas de vuestro ambiente de forma más objetiva . A la vez que valorareis y comparareis modos de vida distintos a los de vuestro círculo habitual.
Aprender y saber disfrutar y gozar de la soledad es uno de los placeres más valiosos para las personas
Text :Rpsalía Vander
¿´Habéis pasado ya de los cincuenta años ? ¿Estáis fatigados? ¿ Os falta la euforia que dan la salud y la abundancia de energías ?.
El pasar las vacaciones fuera de la familia ofrece adémas la ventaja de que permite un reposo emocional a la vez que practicáis una higiene mental y un cambio de ambiente necesarios ..Para evitar las ideas estereotipadas que afectan a la elasticidad y adaptabilidad en lo que a personalidad se refiere
Las curas de rejuvecimiento de salud fisica ,emociona y mental .,es mejor, si es posible se pasen fuera del ambiente familiar o de trabajo , escapando del ritmo de vida monótono y estresante ,obligados a llevar durante el año.
Brindaran la oportunidad de observar y meditar sobre vosotros y sobre otras personas de vuestro ambiente de forma más objetiva . A la vez que valorareis y comparareis modos de vida distintos a los de vuestro círculo habitual.
Aprender y saber disfrutar y gozar de la soledad es uno de los placeres más valiosos para las personas
Text :Rpsalía Vander
viernes, 24 de mayo de 2013
OOPARTS ,TRAS LAS HUELLAS DEL PASADO
Este término es el acrónimo en inglés de Out of Place Artifact artefacto fuera de ludar ,fue acuñado por el zoólogo Iván Sanderson para hacer referencia a objetos paleontológicos y arqueológicos que ,en apariencia , se han encontrado en lugares o épocas en las que se creía imposible por su complejidad tecnológica o referencias a la civilización actual.
Partiendo de esta premisa,nos adentramos en un mundo difícil de explicar,si no es con desvaríos soñadores ilustrados por viajeros del tiempo o por civilizaciones muy anteriores a la nuestra que desaparecieron bajo el yugo de la madre Tierra , y muy alejadas de la civilización humana Sumaria que data de unos 4.000 ó 5.000años , y se presupone la primera.
A lo largo de estos años se han encontrado diferentes Ooparts :
Las Bolas de Ottosdal,son unas extañas esferas que se encuentran actualmente en el Museo de Klerksdorp, encontradas en una mina de Sudáfrica en Ottosdal.
El conocido martillo de Texas o de London se podría considerar como uno de los Ooparts más controvertidos que existen.
Existen unos símbolos jeroglíficos en Egipto, en el techo del antiguo templo de Abydos ,que parecen mostrar un helicoptero ,una cañonera ,un submarino y unos aviones.....
Otros hallazgos támbien contravertidos.
Toda esta colección de objetos que hoy nos parecen normales , rompen con toda lógica cientifica y sensata cuando se habla de dataciones de tiempos donde el hombre tansiquiera soñaba con existir ,unicamente abriendo la mente hacia supuestas visitas de civilizaciones de otras Tierras , o hacia civilizaciones de nuestro mundo que desaparecieron bajo las capas y capas del tiempo , antes de todas las dataciones aceptadas mas antigüas , podrian dar sentido a esta ilógica existente que es como una piedra en el zapato de la ciencia moderna .
text Manuel Sánchez
Aquí deixo aquet text per la vostra reflexió
martes, 21 de mayo de 2013
MIS 6 AÑOS
imatg.google. |
Quiero navegar barquitos de papel en un estanque y hacer anillos tirando piedras al agua para poder valorar lo sencillo otra vez.
Quiero pensar en que los dulces y los amigos son mejores que el dinero.
Quiero tomar largos baños y dormir 10 h.todas las noches.
Quiero abrazar a mis padres todos los días y enjugar mis lágrimas en sus brazos y pensar que son para siempre.
Quiero regresar a los tiempos donde la vida era simple .
Cuando todo lo que sabia eran colores,tablas de sumar y cuentos de hadas ,y eso no me molestaba ;porque no sabia que no sabia ,y no me preocupaba por no saber.
Cuando pensaba que lo peor que me podia pasar en la vida era que alguien me quitara la pelota o me eligiera el último para ser compañero-a de equipo.
Quiero volver a mis 6 años para pensar que el mundo es justo .
Que todo y todas las personas son honestas y buenas ,que no hay envidias .
Quiero pensar que todo eso ,es posible .
Maduré ,me contaminé y aprendi sobre mentiras ,sufrimiento,enfermedades ,guerras ,dolor y muerte .Aprendi como el dinero maneja nuestras vidas .
Como ya no importa el sentir ,sino el conseguir .
Quiero crecer en el poder de la sonrisa,del abrazo ,del apreton de manos ,de la palabra dulce ,de la verdad,de la paz del súper heroe del cómic ,y de la imaginación .
Admiro la dulce locura de los niños y detesto la mentira de la cordura de los adultos .
Quiero volver a mis 6 años
Quiero dejar vivir más a ese niño que todos llevamos dentro ,para valorar lo bueno ,lo sencillo .
Para todos vosotros que no os habeis olvidado de saltar en un charco sin importar mojar los zapatos y para todos aquellos que con un chicle o un caramelo éramos felices .VA DEDICADO ESE CORREO.
text,Anonim
lunes, 20 de mayo de 2013
ESPERAR
jueves, 16 de mayo de 2013
CRISTALES
Cuando pensamos en cristales nos vienen a la mente drusas de cuarzo y amatista ,pero los cuerpos humanos están compuestos en parte por millones de cristales . Los huesos son una combinación de colágeno y un cristal que es un tipo de fosfato de calcio llamado apatito . Un precioso azul dificil de definir ,estos cristales de apatito están por el cuerpo ,en el cráneo y en los dientes y como todos los cristales tienen un potencial de resonancia .
Son muy conocidas las cualidades y el potencial sanador de los cristales en muchas culturas , y hoy en día en nuestra sociedad está muy extendido y aceptado su uso.
En 1988 en Arizona alguien con la capacidad de oir los tonos y frecuencias de los cristales fue guiado a crear una herramienta que pudiera transmitir estas frecuencias . En la industria informática de fabricación de los chips de silicio para los discos duros de los ordenadores encontro en la tecnología necesaria para ello , y así apareció este producto de la Era de Acuario que son los cuencos de cuarzo.
Edgar Cayce y otros muchos han expresado que en tiempos antiguos los cristales eran usados de múltiples maneras beneficiosas ,especialmente en la Atlántida. Se dice que el comienzo del uso de los cuencos de cristal se remonta a los Atlantes ,habiéndose utilizado en sus ceremonias y para sanar.
Los cuencos de cuarzo blanco o nevados crean una onda que se ha comprobado que alcanza más de 500 m. Esta onda pasa bien a través de los objetos . Al trabajar con cristales y con el sonido de los cuencos por resonancia se produce una armonización desde la vibración externa a la vibración interna del cuerpo . El sonido que llega desde fuera por resonancia vibra en las cavidades corporales y asi el sonido se extiende desde dentro.
Los mayas tenían una creencia de que el mundo había sido creado por una canción que los dioses cantan continuamnete . Para ellos todo lo que vemos y percibimos por nuestros sentidos es una manifestación de la vibración de esta canción cantada desde los planos etéricos de existencia . En realidad esta creencia no está muy alejada del planteamiento científico actual de que toda la materia es simplamente energía vibrando.
Vicente Sanz y Concepción Martín
Sanadores Canalizadores
Suscribirse a:
Entradas (Atom)