TEXT..ALBERT GUIU

"Si yo tuviera una escoba,
cuántas cosas barrería."

Los Sirex.

SOBREN

La insolència de la ignorància dels poders mal gestionats.

L'orgull d'aquells que creuen que l'univers s'extingiria...
si es trenqués el seu mirall.

La manca de sensibilitat d'aquells que no veuen el món en perill,
si tenen el seu pis net i polit.

Les bales assassines d'innocents que són corbs deshumanitzats,
bessons d'aquells que generen i deixen que es mati tan gratuïtament.

La supèrbia inculta d'quells que representen el poble
i diuen res després d'un llarg tot de paraules sense missatge.

La manca de tacte davant els fets diferencials
d'aquells que tenen el tacte social on l'esquena perd el DNI.

El nostre no cridar contra els desnivell social i la fam d'incomptables nens anònims
de la nostra primera i gran pàtria: La Terra.

La mentida personificada d'aquells que haurien d'ajudar els altres
i esborren de la seva agenda i el seu horari els que més els necessiten,
tal vegada perquè no donen vots.

Molts polítics de la política fàcil del qui dia passa any empeny,
perquè són la bicicleta estàtica del nostre camí,
fan veure que pedalegen però el tercer món continua amb el seu determinant numeral,
i nosaltres continuem cridant per problemes de tota mena
que de nans molestos ara són grollers gegants que ens encadenen a una crisi ferotge.

No admirar més a la mare Teresa de Calcuta i tots els sers humans anònims que com ella
lluiten des del sacrifici personal per sembrar benestar i felicitat
allí on floreix la fam i la pobresa, la mort prematura i la tristor,
els fruits que assoleixen són els més saborosos per a qualsevol sensibilitat humana.

Tots aquells i aquelles que no han aprés de la història, ni de l'ètica,
i que no entenen que un plor, un dolor, una misèria aliens
són de tots i totes els que ens diem humans,
perquè ser una persona és provar de sentir el que gaudeix i sofreix
qualsevol persona que ens acompanyi en el llarg camí de ser Sers Pensants,
des del primer humà que es va cavil·lar humà
fins al nen que sofreix perquè un altre nen ha insultat el seu amic.
text,Albert GUIU.

CIBERASSETJAMENTS

imatg.Benjamin Zanc

Hi ha persones que aprofiten l’absència física d’algú per calumniarlo,
insultarlo
o difondre
falsos rumors contra ell, per aquestes persones el ciberespai és un lloc privilegiat per actuar
des de l’anonimat. La ràbia, l’enveja, la venjança,... la immaduresa, l’avorriment, la imitació dels
models adults, etc. sovint són el motor d’aquestes conductes de ciberassetjament.
A més el ciberespai és un lloc mancat d’un component fonamental de la comunicació: el
llenguatge no verbal. I sabem que aquest és el llenguatge de les emocions. Sense el to de veu,
la mirada, la gestualitat de l’altre, tenim una imatge esbiaixada de les seves reaccions i
emocions, i es fa més fàcil configurar una realitat on el “jo” és absorbit per les circumstàncies
del moment i no s’inhibeix el comportament: la ira, la violència, la intolerància... apareixen amb
més facilitat.
Si no veiem l’altre, és més senzill agredirlo,
el procés de cosificació esdevé més fàcil. Tractar
els altres com si fossin coses, també és violència----A tots aquells qu´és  poden sentir agredits amb alguna de les seves maneres , es pot recorrer a adbocats especialitzats en aquets temes,,,(-ASSETJAMENT CIBERNETIC )text,google-Ver más

TABULA RASA

 

Abans de sentir res, la conciència esta  tan buida com una pissarra abans que entri el professor .Locke també va comparar la conciència amb una habitacio desmoblada .Llavors comencem a sentir coses .Veiem el món al voltant  nostre , olorem , provem.sentim i escoltem . Ningú fa això més intensament que els nens petits. D´aquesta manera sorgeix el que Locke anomena " idees simples dels sentits". Però  la conciència no es limita a rebre informacio externa d´una manera passiva . També hi ha activitat a dins de la conciència . Les idees simples dels sentits es desenvolupen amb el pensament . el raonament , la fe i el dubte , i es converteixen en el que Locke  anomena "idees internes ". Per tant, distingueix entre la "sensació" i la · reflexio" - La conciència no és un receptor passiu : classifica i processa totes les sencacions que van entrant.

Locke subratlla que les úniques coses que podem percebre són les sensacions simples. Quan menjo una poma , per ejemple , no percebo la poma amb una única sensacio . De fet , rebo una cadena de sensacions simples , com per ejemple que és verda , que és fresca i que és àcida i sucosa. Només després d ´haver menjat moltes vegades una poma, puc pensar " estic menjant una poma". Com diria Locke , ens hem format una  idea complexa  d´una poma .Quan erem nens i vam provar una poma per primera vegada , no teníem cap idea complexa d´aquesta mena . Però vam veure una cosa , vam provar  aqueta  cosa fresca ,i sucosa , i... també una mica àcida . A poc a poc , ajuntem moltes sensacions i formem conceptes com "poma", "pera" o "taronja". Però al final de tot , tot el material del nostre coneixement del mòn provè de les sensacions . El coneixement que no prové de sensacions simples és , per tant , un coneixement fals i s ha de refusar. Segons Locke. 

 

Text Jostein Gaarder

 

 

 

 

 

 

 

 

 

INVICTUS

 

 

 

FETS A CAPRITX

                                                                                                 imatg.Walter Chappell
               


                                           Copsats per negres alçàries,
                                           eixordats de la remor ,
                                           anirem avall com l´aigua
                                           per les goles solitàries
                                           plenes d´abims i frescor.
                                                            
                                                              Joan Maragall.

VITAMINA P

                                                                    google.

Si somos lo que comemos , hoy somos una birria . La comida elaborada con tiempo, cocinada con tiempo. El tiempo que está en claro retroceso , mientras aumenta el cocinado , precocinado , preparado o medio elaborado. A menudo sin ni siquiera saberlo. Siempre recuerdo al añorado Llorenç Torrado cuando insistía en que las bolsas con hojas de lechuga listas para ensalada son un falso producto natural . Están manipuladas y envasadas con un gas especial para su conservación . Se han aplicado a los alimentos los criterios de crecimiento exponencial ilimitado que hemos aplicado a todo. La tierra y el ganado deben dar más cantidad y más rápidamente . Y el consumidor se niega a seguir el ritmo de las estaciones .Todo el sector  alimentario ha entrado en esa rueda de hámster que sólo ve el objetivo del beneficio del beneficio. La última siniestra alianza es entre dos productos industriales pensados para ser cada vez más adictivos - caso de las patatas chips o la pastelería industrial- con los cambios en el mismo sistema de comidas . Se han inventado artificialmente un nuevo alimento , el snack , consumible en cualquier momento , sin horari.

Creamos sustitutos de las emociones reales , como hemos buscado alimentos de mentira que desdibujan los de verdad , demasiado rústicos para los paladares modernos ."Esta leche tiene demasiado sabor a leche", "estos tomates son demasiado ácidos " ,"tenemos un bacalao de sabor suave en la carta".Frases del momento.

Ante ese fenómeno surge otro opuesto . Cuadrillas de amigos  y familias que recorren el país buscando tomates que sepan a tomate  o pagando a precio de oro pollos con un mínimo de dignidad. La comida de toda la vida , la más vulgar , se convierte en delicatessen . Entre una cosa y otra , tengo la impresión que estamos flaqueando  por comer demasiados alimentos con un exceso de vitamina P de puñetas .

                                                                                   Text.Glòria Serra,

INSTANTES

imatg,google

 

 

Alarga el brazo y me coge la mano , me la aprieta con suavidad , me acaricia los nudillos con el pugar .......y siento de nuevo el tirón . Esa descarga eléctrica que corre bajo mi piel bajo la suave presión de su pulgar ,se dispara a mi torrente sanguíneo y me recorre el cuerpo entero , calentándolo todo a su paso . Hacía más de dos días que no lo veía . Madre mía ,,,cómo lo deseo . Se me entrecorta la respiración . Lo miro pastañeando , sonrío tímidamente , y veo dibujarse una sonrisa en sus labios......

 

text.E.L.James

 

MANS AMB MANS

 

Les mans parlen . Transmeten els nostres sentiments.Els transmeten pel que les mans són i pel que diuen.Pel que sòn , perquè els sentiments s´han acumulat en les mans, com un solatge d´anys  i d´experiencies . Pel que diuen , perquè parlen, sense paraules però irradiant l´ànima a traves dels gestos . En el gest de la mà resta revelada la profunditat de la persona. Quan encaixem la nostra mà amb la mà d´un altra persona ,de mà a mà passen paraules amb sons de pell que transmeten sentiments , confiança ,secrets i il.lusions . Si, cal mirar les mans per conèixer les persones.

Els humans no solament  estem situats en l´univers  , sinó som univers ,carn de la seva carn i energia de la seva energia . I tenim consciència d`aquesta pertinença .

Les mans feineres , de vegades calladament , altres amb veu forta , van brodant la terra , construint benestar , oferint ajuda i solidaritat . Potser no existeix cap imatge tan clara de la solidaritat  com unes mans que ajuden ,Són les mans que reparteixen , vesteixen, curen , Peró tambe son les mans que aconhorten el cor.

 

 

MANS , COMPANYES DE LES COMPANYES , QUAN S´AGAFEN TOT ÉS  UNA CANÇO QUE LES GOMBOLDA.

 

text,Jordi Llimona