Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

sábado, 28 de junio de 2014

SEXUALITZAR LA INFANTESA

imatg de int.



Facua -Consumidors en Acció , va demanar a una cadena comercial , que retirés el biquini amb farcit que apareixia al seu catàleg d´estiu.
El biquini porta foam a les copes de la peça de dalt per donar forma al pit , i segons s´assenyala a la publicació , el producte és per nenes de 9 a 14 anys . No sé si hi ha altres botigues que ofereixen peces similars , segur que sí; a més a més , no és aquest ni el primer cas i no serà l´últim , si no fem alguna cosa seriosa sobre aquest tema. I cal fer-ho perquè sexualitzar la infantesa , a part del que implica com a valor social, té greus riscos per als nens , i especialment per les nenes.
La sexualització de la infantesa és un tema cada vegada més preocupant i sembla que massa pares sumits en la voràgine de la moda i de la falta de reflexió s´afegeixen a una tendència que està cada cop més estesa , sense adonar-se del que significa . La publicitat utilitza nenes, cada vegada més joves , en posats provocatius , clarament sexuals per vendre més. Així anem creant i reforçant un imaginari col.lectiu en el qual no hi ha diferència en el pla estètic entre l´adultesa i la infantesa; i per tant tampoc en qui es converteix en objecte de desig.
M´agradaria saber quantes nenes desitgen un biquini d´aquest tipus induïdes per la publicitat o pressió social. I , especialment , quantes mares i pares de nenes troben que no hi ha res d´inadequat en aquesta peça o d´altres semblants i, per lo tant , els hi compren .
Determinats adults -molts , massa  i això que les xifres només destapen una petita part del problema- , veuen i utilitzen els nens/nenes  com a simples objectes sexuals amb o sense ajuda de la publicitat , la indústria de l´espectacle , o els valors socials imperants ; hem de centrar-nos en el missatge que enviem als nostres infants sobre el que són i sobre el que la societat n´espera .
text Cristina Sánchez Miret.
imtg.inte.

jueves, 26 de junio de 2014

FETS A CAPRITX: 39 + 1

FETS A CAPRITX: 39 + 1: imatge extret del blog -Castello Miro el rellotge i comprovo que tinc exactament vínt-i -cinc  minuts per dutxar-me .maquillar-me ,pent...

martes, 17 de junio de 2014

SER DAVANT DE TENIR

imat.Rosalía

Som part d´una societat individualista , consumista ,egoista , competitiva , on hi ha una frenètica cursa per la satisfacció individual a tots els nivells . Aquests contravalors han aconseguit atrapar les persones , mesurant-les per paràmetres externs: competir amb l´altre per tenir més , comparar-se per buscar la superioritat , exercir el poder , etc.



Davant d´una societat desencantada cal cercar una ruta alternativa . Ens toca despertar a una visió diferent del món , una nova forma d´experimentar la vida. 
Per fer-ho és necessari un treball personal que unifiqui la ment i el cos en la interioritat i desenvolupi totes les dimensions de la persona 
En les nostres vides hem interioritzat pautes de relació i comportament que ara requereixen un desaprenentatge , per incorporar-ne d´altres que ens vinculin amb la pròpia interioritat , no imposades sinó adquirides per convicció , per creença personal, perquè sense aquesta convicció no ens hi podem comprometre .
  Vivim cap enfora . Ens importa més la nostra imatge exterior que el nostre interior . Així doncs tenim una assignatura pendent: el viure cap endins , mirar-nos a nosaltres mateixos de manera crítica i constructiva.
   Sòcrates afirmava que per l´ésser humà no té sentit viure una vida sense examinar-la . L´experiència sense preguntes és una experiència buida . La capacitat de preguntar -nos coses ens duu a un autoconeixement més profund i al coneixement de l´altre. Per tant, cal fer una pedagogia de ser, treballar l´atenció , la percepció i poder desxifrar tot el que experimentem . 
   En l´actualitat hi ha diversos programes educatius de treball de la interioritat que busquen experimentar a través d´espais de silenci , acompanyats de pràctiques de respiració que permeten una concentració més elevada , atenció i quietud des de dins d´un mateix . 
    Davant la cultura de tenir , que genera exclusió , discriminació i ressentiment, és fonamental reivindicar la cultura de ser. En l´actualitat està emergint una nova mentalitat que defensa la cultura de ser i que el capital espiritual més rellevant d´una societat són els seus ciutadans , el seu potencial i la seva capacitat per innovar , per crear , i per transformar la realitat .

                                                    Text, M,Rosa Buxarrais 


viernes, 13 de junio de 2014

MANOS INTELIGENTES

imatg.google


Los griegos ya decían que el hombre piensa porque tiene manos. Un oficio es arte cuando en las manos confluyen la energía del pensamiento y la sangre del corazón .
Cada detalle que forma la trama , contiene el alma de toda la obra.

Text.Ismael Calero,

miércoles, 11 de junio de 2014

PISA , PARA PADRES



Principio de primavera, hora de salida de colegios . Estoy sentada entre rosales y parterres de boj en un delicioso jardín neoclásico, esperando a mi hermana . Desde mi banco veo llegar a una mamá con dos niños de entre cinco y siete años . Sueltan sus mochilas , dan unas carreras . A los pocos minutos, hartos, los enanos deciden cambiar de actividad .Vuelven a las mochilas , sacan sus estuches , se acercan a un árbol centenario de tronco rugoso . Y para mi pasmo , se ponen a dibujar sobre la corteza . Lejos de reñirles , la mamá , orgullosa , tarda apenas unos segundos en destapar la carcasa de su móvil y hacerles una foto. Para mandarla a papá o a la abuelita , o para compartir con el mundo el tierno momento gracias a algún exhibidor de intimidades , tipo Facebook o Instagram.

Estoy a punto de levantarme a preguntar a la buena mujer si es ue no tiene dos dedos de frente cuando desde la distancia , estupefacta , observo que ahora es la madre la que agarra uno de los lápices y se suma afanosa a la tarea. Empiezo a andar hacia ella , pero me gana por la mano ,: le suena el teléfono , alguien le mete prisa , apremia a los niños . Antes de que jo pueda decirle : " Señora , pero ¿ no le da vergüenza ? " , la tipa inmortaliza su magna obra con la cámara del móvil otra vez. Para cuando llego al árbol , se han ido. Contemplo lo que ella acaba de dejar grabado : un corazón atravesado por una flecha con sendas iniciales en las puntas . Una patética muestra de los desaprensivos , incívicos e imbéciles que a veces podemos llegar a ser los humanos.

Todo podría haber quedado en anécdota si esa misma mañana no me hubiera despertado el malasombra del informe Pisa con una más de sus funestas noticias . Los estudiantes españoles , venía a decir, no sólo están a la cola en rendimiento académico , sino también  en competencias ligadas a la vida real . Y harta de oír voces airadas contra nuestro sistema educativo y sus profesores , al salir del jardín me pregunté una vez más cuánto margen de culpa no tenemos también los padres en esos vergonzantes resultados. Tentada estoy de proponer a la OCDE que nos evalúe a los progenitores para estimar el grado de responsabilidad en el asunto. Seguro que nos llevaríamos grandísimas  sorpresas.

text-Maria Dueñas.

miércoles, 4 de junio de 2014

ESCLAUS DEL TEMPS




Com estàs?
- Fins al coll. I tu?
_Tant enfeinat que amb prou feines tinc temps de respirar.

Tant es val qui són o a què es dediquen els protagonistes de la conversa. Actualment diàlegs com aquest es repeteixen a tota hora i en pràcticament tots els racons del món, fins al punt que els sociòlegs  adverteixen que l´esgotament per excés de feina s´ha convertit en un símbol d´estatus. Tibant aquest fil
 , la periodista de The Washington post , Brigid Shulte , ha escrit un llibre , en què afirma que estar estressat ( o semblar-ho) és el que s´estila , i anuncia la mort del temps lliure .No és probable que en països com el nostre la predicció es faci afectiva d´un dia per l´altre, tot i que la veritat és que la frontera entre temps de feina i temps de lleure no havia estat mai tant imperceptible .
Des del món del art ja fa temps que els creadors s´interroguen sobre les servituds laborals i els mecanismes del control del temps ( tant interioritzats que fins i tot ja són innecessaris ) , i proposen espais d´alliberament . Si el 1990 el canadenc Michael Snow , pioner del cinema d´avanguarda , convertia un mínim gest quotidià - el mateix artista sortint de l´oficina al final de la jornada laboral i acomiadant-se de la secretària- en una pel-lícula de 20 minuts que amb una lentitud extrema desafiava la racionalitat del temps productiu- See you later / Au revoir ( Fins despes) -, al cap de dues dècades Fito Conesa no només carrega contra l ´exasperant pèrdua de temps ( de vida ) que comporta gairebé qualsevols gestió quotidiana , sinó que decideix recuperar-lo convertit amb alguna cosa creativa . Amb aquest objectiu , durant mesos va anar filmant els comptadors electrònics per recollir torns a les estacions de tren , hospitals i oficines de correus, i després va demanar a tres músics de registres molt diferents entre ells ( Oliver Alary , Yuko Ikoma i Miguel Leiria) que componguenssin una obra musical prenent com únic referent la velocitat dels torns .
Waiting time / Wasting time ( Temps d´espera / Temps perdut ) aixi es com es titual la instal.lació de Conesa , forma part - com la pel-lícula de snow- de la interesant exposició,Contratemps  que es pot visitar al CaixaForum fins a l 24  d´Agost 2014.
L´encarregat de rastrejar en el fons ha estat Sabel Gavaldon (1985) barceloní establert a Londres , que ha reunit obres de deu "artistes que posen en suspens l´economia del temps capitalista i ens conviden a interrogar-nos sobre la dimensió íntima i afecctiva que adquereixen els nous mecanismes de control en l´ambit del treball".
La lliçó respiratòria , vídeo de Dora García , en que mostra fins quin punt hem interioritzat la disiplina.

                                                 text. Teresa Sesé

domingo, 1 de junio de 2014

FALTA L´AIRE , SOBRA VALENTIA



El LAM és una malaltia rara que afecta i erosiona els pulmons ,una malaltia tan dificil de pronunciar (Linfangioleiomiomatosis), com rara de entre les rares ,que es desencadena en dones normalment en edat fèrtil, i que es caracteritza per la formació de quistes que destrueixen el teixit pulmonar i dificulten el suministrament d´oxigen .
Un dels capítols del llibre "Raras pero interesantes" ,recull l´expèriencia de 25 dones afectades per LAM, a fi de donar a conèixer com es viu aquesta malaltia , està dedicat a Esther Arranz , que va morir el 2006 , així ella va deixar escrit ; 

" L´enemic ha mostrat el morro aquesta nit i t´has espantat.Estaves en repòs , sense fer cap esforç, i has notat que els teus pulmons no reunien prou aire  (...). I en dos minuts , gairebé sense voler , has hagut d´enfrontar-te a visions , imaginar el que és no respirar , ser transportada per un instant al dia en què deixaràs d´existir . I has tornat al present sabent que aquell dia encara no arribat. Però durant el viatge  tenies una pregunta a l´estómac , molt diferent d´una simple pregunta mental (...) . Un interrogant que et fa plorar . Com serà no viure ?. No ja al trànsit de la mort , sinó no veure el sol ni la nit , ni a la teva gent. En què consisteix desaparèixer d´aquí? ".


Preguntes que varen quedar a l´aire .

Però ja més valentia que angoixa entre les dones del LAM . ,esperança perquè els estudis mèdics avancen I elles expliquen la seva història i demanen més investigació per la seva curació .

                                                                         text.Cristina Sen 
                                                                         "La Vanguardia"


autor desconegut.

per qui ho necessiti  "ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE LAM "