Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

miércoles, 19 de junio de 2013

FAST--SLOW

Imatg.de google
 
LA  " SOCIETAT PRECIPITADA " DEMANA OBRES DE CREACIÓ I CONSUM CADA VEGADA MÉS RÀPIDS.
 
Cada época reinventa la percepció del temps. Goethe contraposava la pressa satànica de Faust amb l´observació pacient de Linceu . Quan els trens encara xiulaven i irrompien en les estacions entre núvols  de fum. Zola els veia amb recel com una màquina que ens transpotava a un mòn no necessàriament millor . El segle xx va accelerar el temps i els avantguardistes van pintar i van fotografiar entusiasmats la velocidad . Quan els avions van ser mès ràpids que el so , el planeta es va fer mes petit i també menys misteriós. Fins i tot els esportistes recorren al dopatge per satisfer la necessitat de l ´espectacle de ser més veloços , el número u, per què el segon no existeix . Avui vivim una cultura de la inmediatesa ( nowist culture ,la va anomenar Stephen Bertman) , una cultura precipitada .
Un efecte secundari de la cultura precipitada és la proliferació de les llistes:la cultura del més ;del que més es vent , del que més s´escolta , del que és més cool , del que és més car . Cal captar amb rapidesa l´atenció del consumidor precipitat.
"Ens heu donat rellotges , però ens heu pres  el temps"
 
Elogi  de la lentitud
La temporalitat és  un dels grans temes de  l´art . Des de les representacions de Cronos a les Vanitas, els rellotges tous de Dalí, les espelmes de Richter  o l´art efímer . La poeta nord-americana Jorie Graham, professora de Literatura de Harvard , creu que "el temps tecnològic de la globalització s´ha acabat i ara es relocalitza , es torna al petit mòn, als aliments conreats en l´entorn , a buscar el contacte perdut amb la naturalesa". Ella  busca en els seus poemes  crear un temps real entre el lector i el del poema . El poeta xinès Bei Dao , com altres poetes , pretèn " alentir el temps , que els meus versos alenteixin el temps" . I de la mateixa manera Narcís Comadira , amb el llibre Lent,  juga amb el doble sentit de la paraula, , lentitud i, a partir d´allà , de  lent òptica que ens permet veure-hi i veure´ns amb més saviesa . Un estudi establia que el visitant d´un museu- sovint voltat d´una multitud - no dedica mes de dos segons a cada quadre. 
Text- Josep Massot
 
imatg google

 
 


2 comentarios:

HAMPTON SC dijo...

No puedes imaginar que a propósito me llega esta entrada, Rosalía.
slow, slow...
lento, lento...
piano, piano...
Besos y gracias por "ralentizarme"

Rosalia Bagés Julià dijo...

Gracias PIola,,me alegro que al menos un escrito mio te haya servido ,al menos, para parar un poco tu aceleración !!1..buenfind..a la espera d tus post..Bss..