Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

jueves, 31 de enero de 2013

PLACEBO---LA OTRA MEDICINA

 
 
                                                               Imatge extret de la xarxa
                

Cuando nuestro cerebro crea expectativas acerca de un tratamiento que no posee elemento activo,está sucumbiendo al efecto placebo y a una larga tradición originada con las plañideras de la Edad Media .Estas lacrimógenas profesionales cantaban el salmo 116 de la Vulgata;Placebo Domino in regione vivorum  (complaceré al Señor en la tierra de los vivos).En estas aparentes expresiones de dolor está el origen de "placebo" como sustituto fingido de lo real .El concepto se fue trasladando a otros campos y comenzó a utilizarse en medicina .En 1785 ,un diccionario médico lo definía "Medicina falsa ,supuestamente inerte o inofensiva que ,no obstante ,puede tener en el paciente efectos tanto positivos como negativos."
Para desentrañar el misterio que rodea al placebo,nos reunimos con el doctor Amir Raz ,profesor de Psiquiatría en la  Universidad McGill de Canadá ,y uno de los más destacados investigadores del mundo en el ámbito ,con el objetivo de hacer repaso de los estudios y experimentos mas interesantes realizados con ellos.  
 
Un 20% de los profesionales afirman usar placebos en sus terapies ,y un 35% receta dosis inferiores a lo indicado.
 
LA PIRÁMIDE DEL PLACEBO
 
Este efecto ocurre ,en mayor o menor medida ,en cualquier fármaco tratamiento o terapia ....sin importar la eficacia real de este medicamento .Los efectos dependerán de múltiples variables ,que incluyen desde la forma y presentación hasta la persona que lo receta y el ambiente en que se administra.Después de incontables investigaciones y estudios ,conocemos con considerable precisión qué placebos funcionan mejor en cada caso.
 
PALABRAS QUE CURAN
Se ha demostrado  científicamente que decirle al paciente "Esto le va a quitar el dolor ",funciona mejor que decir "Esto  podria ayudarle".
 
EL VALOR DE LO EXCLUSIVO.
Si el remedio es caro o dificil de conseguir ,mayor efecto placebo posee.
 
CUANTO MÁS, MEJOR
Una  píldora cada 4 horas funciona mejor que cada 8 horas.
 
PARA GUSTOS
El color azul demuestra mejores resultados para el estrés e insomnio.;el rojo funciona mejor para el dolor
 
CUESTION DE DISEÑO
Un placebo administrado en cápsulas funciona mejor que en pastillas .
 
QUE TE PINCHEN
La acupuntura placebo funciona mejor que las capsulas .
 
DIRECTO EN VENA .
Las inyecciones de placebo funcionan mejor que las pildoras placebo
 
UN CORTE DE NADA
La cirugía placebo es más eficaz que las inyecciones placebo.
 
13 voluntarios en Japón  mostraron reacciones alérgicas similares producidas por la hiedra venenosa ,cuando en verdad esta planta no había estado en contacto con ellos.
 
    AntonioM.Ron ,Miguel Artime y Javier Pelaéz ,de Naukas                                                     
                                                         Revista QUO
 
 
 
                                              

miércoles, 30 de enero de 2013

39 + 1


imatge extret del blog -Castello

Miro el rellotge i comprovo que tinc exactament vínt-i -cinc  minuts per dutxar-me .maquillar-me ,pentinar-me i vestir-me. Poc. Observo tristament la crema-peeling que fa dues setmanes que vaig comprar i encara està per estrenar .Un altre dia serà ,li dic, disculpant-me .Tampoc no serà avui el moment de la mascareta hidratant,ni encara menys ,de depilar-me el bigoti("fer el llavi") en diu la meva esthéticienne..
Després de la dutxa llampec ,em situo davant del armari i obro les portes amb sospir inevitable .Trec -
dos o tres  pantalons .un parell de faldilles ,cinc jerseys, i dues bruses.Faig combinacions mentals de colors i teixits ,calculo que em pugui treure i posar peces segons si sòc a un lloc amb calefacció o surto al carrer,intento confegir una imatge que digui de mi ;sóc una dona moderna però inspiro confiança.Finalment deixo de banda totes aquetes premisses i trio ,simplement ,el pantaló que no m´estreny i un jersey llarguet ,que em tapi la panxa i fosc,,
ja sabeu per què.....Me n´he sortit prou bé ,penso,

Jo, la que està a punt de fer-ne quaranta ,elegant i discreta,em disposo a sortir de casa i començar una intensa ,variada i llarguíssima jornada que consistirà,esquemàticamenten ,en :passar pel Caprabo i deixar la llista de la compra encarregada perquè la portin a casa (apuntar-me a l´agenda que he de ser a casa a partir de les set):agafar el cotxe per anar a treballar i aprofitar el viatge per trucar a l´escola i advertir que la Maria (filla),tè mal de panxa i que li facin arròs bullit per dinar ;trucar a la Bet (amiga) per desitjar-li un bon dia d´aniversari--i escoltar les seves brometes pel fet que ella "només" en fa 38

--I un cop a la feina ,entomar set o vuit hores de ritme frenètic ,interromput per trucar als meus pares per veure com estan,al pediatre per demanar hora per la revisió de la Berta(filla petita),i a l´acadèmia d´anglès  per confirmar que l´Octavi (fill adolescent)hi assisteix en lloc de passar-se les hores als futbolins.
A les cinc de la tarda ,sóc a la meitat de la meva jornada (encara em queda fer de mare de família)--i es tic esgotada,exhaurida,com diria la meva amiga Vilma.Però torno corrents cap a casa i tinc tems de treure´m la roba de professional de despatx i posar-me un xandall de mamá moderna de color rosa pàl.lid i unes sabatilles d´esport.
Corro cap a l´escola de la Maria ,esquivant mares que volen xerrar,recollir diners per regals ,convidar-me a festes d´aniversari etc....però no puc aturar-me ,arrossego  la Maria i la seva cartera ,manant-li  la pressa,capa a la guarderia-perdó ,la llar d´infants-per recollir la Berta.

Mentres torno cap a casa,  penso,tot desgasta .Diu  que a partir dels quaranta les neurones es destrueixen a una velocitat de vertigen.És una de les moltes coses horroroses que et passen als quaranta .Que qui ho diu?Les revistes .el ginecòleg ,els llibres d´autoajuda .els psicòlegs,algunes amigues benintencionades."Benvinguda al club",diuen amb to comprensiu ."A partir d´ara ,tot fa baixada!".diu l´ experimentada.

"Aumenta la vista cansada ,s´acosta la menopausa ,aprimar-se esdevé una missió impossible i si no tens artrosi tens una hèrnia discal..." adverteix la doctora del grup.

Però ...tenen raó ? A veure ,siguem clars :fer-ne quaranta no ès el xollo de la vida...té alguns inconvenients ,especialment d´ordre fisic....però té  grans avantatges .Com ara quins? .Als quaranta tot,o gairebé tot ,s´encaixa amb més serenitat .I si algun inconvenient t´afecta una mica més ,és un descans  saber que pots queixar-te sense complexos ,comentar amb veu alta allò que no t´agrada ,reconéixer els teus errors sense envermellir ,demanar el que desitges sense tallar-te .A partir dels quaranta ,ja tens clar que pots triar les persones que vols estar ,les pel.licules que vols veure ,la roba que vols posar-te ......sense haver de cenyir-te a res mes que als teus gustos.No cal seguir la moda ,ser políticament  correcte ,demostrar a cada instant que ets una super-woman .Tens assumidíssim que no ho ets
  A PARTIR D´AQUÍ------ENCARA MOLT MÉS . 
                                                                                     text de  Sílvia Soler(llibre 39+1)




martes, 22 de enero de 2013

SOY YO


Qué ves, enfermera, qué ves?

Este poema fue escrito por una mujer que murió en un geriátrico de Escocia. El personal lo encontró entre sus pertenencias y se impresionó tanto que hicieron copias y lo difundieron dentro y fuera del recinto.... Luego fue recogido por Ronald Dahlsten. (Tomado de Aun vive una jovencita)

imatge de google
¿Qué ves, enfermera, qué ves?

¿Qué es lo que piensas cuando me miras:
una vieja malhumorada, no muy lista,
de hábitos inciertos y ojos distantes?

¿Que vierte la comida y no responde
cuando le dices en voz alta: "¡Inténtalo!"?

¿Qué parece no darse cuenta de lo que tú haces,
y siempre pierde una media o un zapato?

¿Que, resistiéndose o no, te deja hacer lo que quieres,
ocupar el largo día con comidas y baños?

¿Es eso lo que piensas, es eso lo que ves?
Abre los ojos, enfermera,mírame.

Te diré quién soy mientras me quedo aquí quieta.
Mientras me muevo cuando me lo mandas,
como según tu voluntad...

Soy una niña de diez años, con un padre y una madre,
hermanos y hermanas que se quieren;
una chica de dieciséis con alas en los pies,
soñando que pronto conocerá a su amor;
una novia de veinte, el corazón me da un vuelco
al recordar los votos que prometí cumplir;
a los veinticinco tengo mis propios hijos
que me necesitan para vivir en un hogar seguro y feliz;
una mujer de treinta, mis hijos crecen deprisa,
unidos por vínculos duraderos;
a los cuarenta, mis hijos han crecido y se han ido,
pero mi hombre está conmigo para que no me aflija;
a los cincuenta, otros bebés juegan sobre mis rodillas,
los míos y yo volvemos a ver niños.

Llegan días de dolor; mi marido está muerto,
miro al futuro, me estremezco de miedo.

Todos mis hijos están criando a los suyos,
y pienso en los años y en el amor que he conocido.

Ahora soy una vieja y la naturaleza es cruel;
se complace en hacer que la vejez parezca locura.

El cuerpo se marchita, la gracia y el vigor se van;
hay una piedra allí donde había un corazón.

Pero dentro de este pellejo aún vive una joven,
y, de nuevo, mi corazón amargado se hincha.

Recuerdo los gozos, recuerdo el dolor,
y amo y vivo la vida una vez más,
pienso en los años, pocos y efímeros,
y acepto la cruda realidad de que nada es eterno.

Así pues, abre los ojos, enfermera,
ábrelos y ve no una vieja malhumorada;
fíjate bien y mira quién soy. SOY YO.

lunes, 21 de enero de 2013

MENÚS EQUILIBRATS TAMBÉ FORA DE CASA

imatge de pinterest



Dinar a la feina ,al restaurant o al campus ,no sempre és sinònim de menjar malament-Es pot seguir una dieta equilibrada fora de casa.
La distancia entre la llar i el lloc de treball ,l´institut o la universitat ,sovint obliga a treballadors i estudians a dinar fora de casa ,modificant les seves pautes alimentàries .Tant si seiem a taula de casa com al banc d´un parc o al restaurant ,el menú del plat o la carmanyola ha de ser variat i equilibrat.


CARMANYOLA EQUILIBRADA.

Portar el dinar preparat de casa ès més econòmic i permet programar els àpats a priori respectant els nostres hàbits d´ alimentació. Amanida  d´arròs  i  pasta  integral. ,llegums ,carn o peix  cuinats al forn  ,guarnicions  com esparrecs,xampinyons , tomaca, algues  etc.(saltejats ).són les  millors opcins per dur-les amb carmanyola.

Com postres ,l´opció més comoda i sana és alternar  peça de fruita o  fruits secs .

DIETA AL RESTAURANT

.Si l´opció és sortir de la feina o el centre  d´estudis i anar al restaurant ,convé seguir unes pautes per evitar menús poc nutritius i àpats copiosos.

Esculliu el menú que inclou : peix  o carn a la planxa ,en detriment dels fregits ,empanats  i  guisats.
procureu que la guarniciço dels plats  siguin vegetals  crus o bullits ,sense salses ni condiments -

Eviteu el menjar ràpid ,: tipus pizza  o entrepans d´hamburguesa .

No arribeu al restaurant  : amb molta gana .Per aixó ,podem menjar un iogurt . una peça de fruita o les anomenades barretes dietétiques , una estona abans.

Fugiu dels bufets lliures: on es pot menjar tot i el que es pot i vol.

 Més enllà dels ingredients ,ès important  dedicar uns tres quarts d´hora al dinar ,fer-ho sempre ( si es posible) dins la  mateixa franja  horària  i gaudir de la pausa ,tranquilitat ,i dels aliments-











jueves, 17 de enero de 2013

EL CRAC NUESTRO DE CADA DÍA


Imatge de google.

CUANDO LLEGÓ EL CRAC DE 1929,algunos banqueros y bolsistas se arrojaron al vacío desde los rascacielos.Fueron las víctimas de las finanzas .Lo mismo ocurría con los ejércitos .Durante la primera Gran Guerra,generales y soldados marchaban al frente a pelear y a matar a los que matasen .Pero comprendieron que ni eran tan listos ni tan fuertes si las primeras víctimas tenían que ser ellos mismos,de modo que desarrollaron tácticas financieras y militares que les permitieran salvar su dinero y su pellejo en caso de que viniesen mal dadas.Les ha llevado mucho tiempo,pero puede decirse que los resultados son óptimos.;se suicidan otros.y mueren otros .Aunque los causantes de la ruina financiera sigan siendo los mismos que en 1929,y movidos por razones parecidas,LA CODICIA Y  LA USURA   ,harían el ridículo suicidándose :eso lo dejan para  los pobres,por lo mismo que en las guerras procuran que no mueran soldados ,como había ocurrido siempre ,sino la población civil que no ha podido escapar de los bombardeos y fuegos cruzados ,o sea ,tambien los pobres.

Pues bien ,estamos llegando a un punto en que ya ni siquiera les servimos pobres.Nos quieren en paro ,sin casa,sin sanidad,sin libros ,sin musica ,sin cultura......y,a ser posible ,muertos.Preferirían ,desde luego ,que los muertos se quitaran la vida con mayor discreción ,y seguramente en este momento están trabajando codo con codo  los gobiernos y los banqueros para lograr una reducción tan apreciable como discreta de la población mundial ,porque deben de encontar irritante que una sola mujer que se arroja al vacío haya podido detener todos los deshaucios.


                                                                                                     Andrés Trapiello

martes, 15 de enero de 2013

HOMENATGE AL LLIURE PENSAMENT



La filósofa y astrónoma Hipatia no cesa de interrogarnos cuando se dirige a sus alumnos, a los notables de la ciudad, a sus discípulos y a sus esclavos. Atea y humanista, su silueta se eleva, hierática, de una fragilidad demasiado fuerte: el librepensamiento siempre amenazado por los fanatismos. Allí, en Alejandría, los politeístas, los judíos y los cristianos están enfrentados. Estos últimos en particular, rebaño fanatizado, dogmáticos de mandíbulas apretadas, a grandes voces claman por el exterminio de mujeres y niños. Son los siniestros parabolanos, guardia personal del obispo y nave capitana del extremismo cristiano.

La joven y bella Hipatia opone la razón a la barbarie, los valores humanistas a los dogmas, el librepensamiento a la prédica, la liberación del ser humano a la sumisión. Todo eso expresado con rigor y grandeza. ¡Ah, la meditación de Hipatia en la terraza silenciosa que domina la ciudad! Ella se pregunta sobre el movimiento de nuestro planeta, metáfora de la razón que trata de penetrar los secretos de la barbarie humana.

                                                                                                Jean Favry

jueves, 10 de enero de 2013

LA LLAR DE TOTS



Voldria compartir amb tots aquells que visitin aquet blog, .la maravella del nostre mon..El regal q´ens ha segut donat ,;disfruteu miran el video i ,respectem ,valorem ,cuidem , cadascún amb la mida que pugui ,com el millor tresor..
Que les generacions venideres puguin gaudir del nostre planeta ,de casa nostra , de la llar de tots.com el millor lloc per viure

miércoles, 9 de enero de 2013

EL PODER DE LA MEDITACIÓN



La sociedad actual nos somete a un ritmo de vida y a unas exigencias que hacen que el estrés y la ansiedad se conviertan en auténticos venenos para la salud física y mental .Numerosos estudios ,como los que está realizando el neurólogo estadounidense Richard Davidson,demuestran que la meditación ,en sus muchas variantes ,fortalece ,además  del sistema inmune ,las conexiones nerviosas en regiones cerebrales relacionadas con la concentración o los sentimientos de felicidad y compasión . Descubre cómo a traves del mindfulness--o conciencia plena--puede equilibrar la mente y sorprénder sobre lo que la ciencia a descubierto de la practica del yoga.

sábado, 5 de enero de 2013

OVIDI MONTLLOR

t: 0px; padding-top: 0px;">
Un mundo de pequeñas cosas by EcoVilla GAIA
Un mundo de pequeñas cosas, a photo by EcoVilla GAIA on Flickr.

DÓNA´M LA MÀ (Joan Salvat-Papasseit)

http://youtu.be/fCDxHasbBHo(cantautor Ovidi Motllor)



Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.





martes, 1 de enero de 2013

PEDRES AL CAMÍ



""El secret de la felicitat és tenir gustos senzills i una ment complexa.El problema és que sovint la ment és senzilla i els gustos complexos"

                                                                                                 Fernando Savater

Quant vulguis començar a viure la vida que desitges és important que et plantegis quants dels compromisos i   objectes que t´acompanyen són prescindibles i suposen un fre cap a aquest viure d´una altra manera;aqueta manera en què tu decideixes ser l´autèntic cap de la teva vida
.
   Perqué per dirigir de veritat cal que siguis lliue.I per ser lliures ,res millor que caminar amb poca càrrega

   Arriba un moment en què si vols entrar i mantenir-te en el camí que has triat per la teva vida ,si vols començar a gaudir del paisatge i conduir el teu ritme ,és bo i aconsellable frenar una mica ,aixecar el peu de l´accelerador.En definitiva ,reduir la marxa .Fer-ho et permetrà redistribuir in-teligentment els recursos de què disposes per ,tot seguit ,avançar pel camí que desitges.

   A més de frenar ,també és positiu buidar;eliminar allo que és accesori,que resulta una càrrega feixuga,renunciar a una determinada dinàmica de despeses i,sobretot,pensar abans d´ adquirir nous o més grans compromisos..

   Williams James va dir que "ser savi és  l´art de saber quines coses passar per alt".I per poder emplenar la teva vida  d´allò que realment és impotant ,primer ,has de buidar-te  d´allò que no et cal i et fa difícil o excessivament lent el canvi.

   El fet de conviure amb compromisos incòmodes em porta a pensar amb freqüència  en l´experiència o l´accident de la pedreta que es fica a la sabata ,en  què les pedres ,serien els compromisos "incòmodes"--ja siguin deutes ,hipoteques,crèdits o altres circumstàncies que molesten més que no pas el raonable--i el caminar amb comoditat seria una metàfora de viure sense angúnies innecessàries.

   "Qui camina amb suavitat arriba lluny",diu el proverbi xinès .És clar que per sentir-se còmode el millor es que no deixem entra  massa pedres a les nostres sabates ,que el caçat sigui facil de treure i posar ,i que no visquem com a difícil o impossible el fet d´aturar-nos i alliberar -nos d´elles-

    Sembla lògic ,oi?.Aleshores ,per què hi ha tantes persones que senten i pensen que no poden canviar la seva vida i es resignen a caminar -la per un camí que no és el propi,amb el calçat d´altres i convençuts que ·per arribara a algun lloc "han d ácceptar que les sabates s´els omplin de pedretes?.

                                                              extret del llibre "La Brúixola Interior"
                                                           
                                                                        Àlex Rovira