Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

miércoles, 1 de agosto de 2018




VAIG A BALLAR.



La Marta havia festejat tres anys amb el Jordi . S' havia esperat , pacient , darrere de la balconada
de casa, que el Jordi la vingués a buscar per anar a ballar a alguna festa . Tenia vint anys quan   es
van casar , i la plàcida vida matrimonial que van tastar des del principi va adquirir solidesa amb
el naixement de la Mireia i de l' Oriol . El Jordi era un bon metge , dedicat en cos i ànima a l' hospital
i a la consulta privada . La Marta s' estava a casa ,cuidava les criatures i al vespre esperava l ' arribada del seu marit , que compartia amb la família tots els moments lliures que li deixava la feina . Sovint , després de treure' s l ' americana , el Jordi li somreía d' aquella manera que a ella la fascinava i li pre-
guntava amb veu insinuant ; ¿ Ballem? Ella sempre deia que sí i ballaven a la sala amb la musica del
tocadiscos. No van abandonar mai aquest costum ni quan la Mireia i l ' Oriol eren petits , ni quan van
marxar de casa per casar-se , ni quan van arribar néts .
Un matí de novembre , la Marta va trobar el Jordi estès a terra , mort ,al costat de la dutxa .La desapa-
rició brusca del company   de tota la vida va ser un cop brutal, que destrossava tots els projectes que
havien construït . Li faltaven mesos per jubilar-se i tots dos esperaven per poder passar moltes més hores junts . Però el dolor que canviaria la vida de la Marta tenia una causa que ella no es podia imaginar.

Una setmana després de l' enterrament , va rebre una visita inesperada. Era un company de l' hospital
, molt més jove que el Jordi , de l ' edat de l' Oriol , que ella ja coneixia . Va ser molt amable i
emotiu . Li va donar el condol, va fer l ' apologia del finat i li va explicar com n ' era d' apreciat i admirat a l ' hospital . Les seves paraules la van commoure , el record del Jordi va créixer dintre seu.

Sense canviar de to , el jove va afegir que el seu marit no havia escatimat mai esforços ni s' havia
queixat mai per l' excés de treball. I que era admirable que , quan la direcció li havia ofert d' alliberar-lo de les guàrdies , en un principi s' hagués negat a admetre aquell tracte de favor, per bé que l ' hagués acabat acceptant.

Aquella frase , dita com si no tingués importància , va ser com un tall sec a la consciència de la Marta. Va poder dissimular l' angúnia a sota de les llàgrimes . En veu baixa va dir que sí, que així era, i que ja havia passat força temps des d' ales hores . Set anys ben bons , va corroborar el jove . El tall a la consciència va començar a sagnar .

Quan el jove va marxar , la Marta es va aclofar en una butaca . S' hi va quedar molta estona , mirant la pantalla negra de la tele ,.No s' ho podia creure . El Jordi feia set anys que no tenia guàrdies i havia fet com si continués anant a l' hospital . El dia abans de morir , li havia dit que no vindria a dinar perquè tenia guàrdia i ella se l ' havia cregut . ¿ On anava , que no l' hi podia dir?  ¿ On dormia , quan les guàrdies ren de nit ? . No podia parar de donar-hi voltes . El Jordi feia  set anys que tenia un secret i ella no ho havia sospitat mai . -

Durant dies , l ' estat de xoc la va cloure a casa. Però passats unes quantes setmanes.

Ben mirat , ¿ per què no ? ...ell  esta al clot i jo aniré  a ballar -----


Text Antonia Carré-Pons

No hay comentarios: