Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

martes, 13 de agosto de 2013

,,,,,,FILLS TIRANS

imatg.Google.

El terme nens tirans no és un terme encunyat com tal en psiquiatria i per tant no s´utilitza habitualment , tanmateix en el llenguatge col.loquial s´utilitza per a englobar nens de diferents edats amb un patró de comportament etiquetat d´egoista - egocèntric-amb mínima tolerància a l´espera , la gratificació i la tolerància a les seves frustacions , amb el que les seves inquietuts sempre són les primeres per sobre de qualsevol. Això és possible gràcies a una mancança en diferents graus d´empatia , és a dir una dificultat de posar-se a la pell de láltre i percebre les seves emocion , entre elles el patiment . Això comporta que tinguin escassos sentiments de culpa, escàs aprenentatge social i de responsabilització dels seus actes , projectant en els altres les seve conseqüències. Concomitantment presenten rebuig de les normes socials més elementals i de les figures d´autoritat , pel que la freqüència  de conflictes amb els adults o pares  està a l´ordre del dia.
Aquestes conductes es manifesten de moltes diverse maneres segons l´edat , maduració i grau d´afectació del nen i poden anar de les rebequeries intenses , amb marranaeries a terra , crits al carrer de nens fins a vuit anys , fins a conductes més elaborades , moltes vegades premeditades , d´oposició o d´enfrontament directe dels adolescents  amb els pares i professors , que fins i tot arriben a l´agressió verbal i física cap a l´ adult.
Cal considerar que totes aquestes conductes són presents en moments puntuals del desenvolupament del nen i adolescentsa. Qui no s´ha enfrontat amb la rebel.lia d´un adolescent o les entremeliadures i capricis dels nens? Quan parlem d´un problema en salut mental , és perquè són patrons de conductes repetitives, sense una altra manera de relació amb el seu entorn , i quan després de la correció per part dels grans el nen no mostra un aprenentatge emocional de l´esdeveniment , té dificultat de valorar les conseqüencies dels seus actes , la pena i el dolor propi i aliè per tant generalment inmunes al càsting o reprimienda.
La societat ha patit un canvi en l´estructura i jerarquització de la familia que ha afavorit la proliferació de fills egoistes i egocèntrics. Cada vegada més , els fills són els reís de la casa i els pares són a la seva disposició adoptant fins i tot el rol d´amics .L´educació s´ha de basar , des de primerenca edat, en l´amor i respecte als límits  i la jerarquia familiar.

text Enrique del Moral.

6 comentarios:

Helena Bonals dijo...

Són així amb els pares i amb els professors. O bé són tirans uns, o bé ho són els altres, sembla ser. El terme mig sembla que no existeixi.

HAMPTON SC dijo...

Qué cierto, Rosalía, y creo que a no ser en el caso de patologías mentales el origen está justamente en la sociedad actual, de la educación excesivamente estricta hemos pasado a un permisivismo excesivo y yo considero que no es bueno, hay que enseñarle a los niños y jóvenes que no pueden conseguirlo todo y de cualquier manera. Si no lo hacemos los padres, cuando salgan al mundo les será muy traumático y frustrante darse cuenta de ello.
Interesante post, como siempre.
Besos grandes

Rosalia Bagés Julià dijo...

Sempre ha existit pares ,fills i professors conflictius,Helena,xò aquet article parla de la proliferació de canalla, o adolescents que traspassa lo raonable.
Una crida als adults de com s´està forman a la futura societat.
Salut Helena.

Rosalia Bagés Julià dijo...

Así mismo Piola ,tal como lo expones .Desde el mismo momento en que permites a los pequeñines de 2 o 3 años ,(antes no ,soy partidaria d los mimitos) unas ciertas concesiones .o un No a tiempo , la cosa se va de las manos.
Saber marcar los limites en cada etapa ,parece ser complicado y arduo para parejas jovenes i profesores con poca capacidad .
Gracias a ti por leerme Piola

RuthSMac. dijo...

Cuanta razon tienes en tu post Rosalia, y luego nos quejamos de lo rebeldes e incontrolables que son nuestros jóvenes, pero nunca nos pusimos a pensar en que debimos poner un alto a la conducta que llevaron desde pequeños. Nosotros como padres tenemos mucha responsabilidad.


Aun me siguen sorprendiendo los padres que les aplauden las obscenidades a los niños de 2 o 3, y después de unos años ves a los mismos padre llorar de desesperación por la maldad y falta de civismo que hay en sus hijos, y todavía se atreven a preguntarse por que?


que tengas un buen fin de semana.
xo

Rosalia Bagés Julià dijo...

Gracias Ruth´s por tu participación.
Si ,luego nos lamentamos cuando leemos en las noticias ciertas barbaries cometidas por niños o chicos demasiado jovenes .
Saludos y buen finde...