Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

viernes, 29 de noviembre de 2013

FINANZAS .(5)..........FONDOS DE INVERSIÓN

imatg. de google.

FONDOS:        Los fondos de inversión son una de las opciones más recomandadas por los gestores de patrimonio, porque permiten incorporar algo de bolsa y dosificarlo con opciones más seguras , además de seleccionar países.Aprovechan las economías de escala y así se obtienen un menor coste por operar en mercados financieros . Una de sus virtudes es que dentro de ellos mismos se pueden diversificar :  Deuda del Estado, obligaciones de empresas , acciones ,etc.Esto hará que el riesgo se distribuya y se adapte al cliente . A escala mundial , los inversores canalizan cerca de 18 billones de euros a través de los fondos ( 18 veces el valor de la economía española ) , prueba de que el instrumento goza de cierta popularidad. Los fondos permiten a cualquier partícipe (así se llama al ahorrador que elige este producto) obtener el reembolso de su dinero en un máximo de 72 horas.Son unas inversiones líquidas.
Prácticamente se puede , salvo excepciones , disponer del dinero en cualquier momento. Fiscalmente su tratamiento es interesante , porque sólo tributan los rendimientos ( con unos tipos a partir del 21%) . Tampoco hay que pagar impuestos por cambiar la composición del fondo.No obstante , hay que considerar dos aspectos importantes . Muchas sociedades gestoras insistirán en que vender un fondo "garantizado" , una palabra que presenta su atractivo. Pero cundo el fondo está garantizado , no significa que no s pueda perder dinero . 
Imaginemos que el fondo no se rentable : ustd podrá recuperar su capital "garantizado". Pero, por efecto de la inflación , su valor no será el mismo, con lo que siempre habrá que contabilizar algunas pérdidas . Luego está el asunto de las comisiones . Las hay de varios tipos ( comisión de gestión de depositaría, de suscripcion , de reembolso) . También cabe señalar que hay diferentes tipos de fondos . Están los especializados en alto riesgo (poco seguros) o los monetarios ( que rinden muy poco) . Tampoco hay que confundir los fondos de pensiones . La gran diferencia es que con este último destinaremos un capital que disfrutaremos a partir de cuando nos retiremos de la vida laboral . Se consiguen desgravaciones cada año , pero una vez que pasemos a disfrutar del dinero, tributará como renta del trabajo , con lo que en realidad cada año que declaremos en la renta el plan de pensiones se está consiguiendo un aplazamiento fiscal. En la actualidad , hay un importante oferta de los llamados planes de ahorro personal . El inversor destina cada més una pequeña cantidad de dinero . Se recuperará finalizado el plazo del fondo .: o todo de golpe o con remuneraciones periódicas y con tratamiento fiscal más favorable .

text.Piergiorgio M. Sandri 

viernes, 22 de noviembre de 2013

FINANZAS (4),,,,,,,BOLSA........

imatg.de la xarxa


RENTA VARIABLE ;  Hace años , en el Foro Económico de Davos , un periodista preguntó al célebre inversor George Soros cuáles eran las previsiones sobre la evolución de la bolsa " No hago previsiones , porque no lo sé . Y tampoco sé si me importa", contestó. El comentario no ha de sorprender . A no ser que uno sea un especulador (Soros lo fue) , la renta variable es una inversión con riesgo y de largo periodo."No tiene sentido mirar las cotizaciones cada día . A no ser que se haga por divertimento  o por especulación", advierte  Jordi Sullá , de EFPA. Comprando acciones nos convertimos en (pequeños) propietarios de la compañia . Podremos recibir dividendos (si es el caso) o vender dicha participación para sacar una plusvalía. " La riqueza está en las empresas . A largo plazo son las que ganan dinero. Allí es donde se genera la renta " ,recuerda Josep Soler , presidente de EFPA Europa.  Desde una prespectiva histórica , si se miran los gráficos , las cotizaciones siempre crecen ( si bien es verdad que esta regla en la década de entre 2000 y el 2010  no funcionó
 del todo, porque los mercados atravesaron una gran crisis que mermó mucho la estabilidad ).
En la actualidad , la bolsa española ha marcado máximo anual  , se sitúa en niveles del 2011 y ronda los 10.000 puntos . En los medios de comunicación se habla de euforia . En años anteriores el indice bursátil estuvo en 15.000 puntos , con lo que hay potencial para subir . ¿ Es el momento de entrar?. Un truco que aparece en varios manuales es ver cuánto ha caído un activo desde el máximo . Si ha caído un 50% entonces ya hay  más probabilidades de que se aprecie  "Uno de los mayores problemas es que los inversores invierten con el espejo retrovisor . La gente  dice que la bolsa ha caído y entonces huye de las rentas variable : somos más sensibles a las malas que a las buenas noticias , sólo vemos las caídas. Pero , al contrario , es cuando se tiene que comprar " .Lo que es totalmente desaconsejable es adquirir acciones de una sola compañía , aunque sea de renombre . "El inversor español sigue siendo un inversor muy localista . Hemos estado atados durante  años  al mercado interno ".."En todo caso , la rentabilidad histórica no garantiza la futura . Só,lo marca la trayectoria . Y sólo mirar la bolsa española en ningún caso puede ser tampoco referencia " sostienen los expertos bursátiles . 
Text Piergiorgio M,Sandri

miércoles, 20 de noviembre de 2013

..............FINANZAS ( 3 )................

imatg.de Google

TIPOS  DE INVERSIONES

 DEPÓSITOS ; En  plena crisis , muchos inversores en España  optaron por contratar depósitos de alta rentabilidad o cuentas remuneradas , considerada la opción más segura y más liquida ¿Se acuerdan? .Llego casi a ser una moda. Las entidades ofrecian más y más .Sin embargo , en la actualidad la rendabilidad de estos ha caído y es bastante baja .Representan una alternativa para aquellas personas interesadas en mantener el capital a flote , sin riesgos excesivos y sin exigencias a corto plazo. En todo caso, es bueno saber que este producto también presenta su cara oscura , vinculada a la evolución del precio del dinero ( fijado por los bancos centrales) . Por ejemplo , se puede contRAtar un deposito al 4%durante un año, pero si ese año los tipos suben al 6%, seguirán remunerando un 4% , con lo que se pierden ganancias , A veces se tiene opción de cancelar con una pEnalización y contratar otro nuevo, pero habrá que calcular si realmente compensa .En la actualidad , los tipos de interes estan a un nivel históricamente  bajo( ahora no llegan al 1%), con lo que es probable que , de moverse , lo hagan al alza .
INMOBILIARIO; Se calcula que el grueso del ahorro de las familias españolas está concentrado en inmuebles ;casi un 80% del total . Antes, la vivienda (ademas de una necesidad) era un activo interesante y además desgravaba . Pero ya quedan atrás los tiempos de las vacas gordas. Si se quiere especular con un piso , hoy por hoy va a ser dificil . Comprar y volver a vender al cabo de un tiempo para sacar plusvalías supone un crecimiento de los precios fuerte y sostenido. Desde el pinchazo de la burbuja las casas han perdido más de un tercio de su valor y es más probable que si vuelve a crecer lo haga con moderación . Si se quiere una rentabilidad , puede ser útil comprar una vivienda para alquilarla. En las grandes ciudades , donde el turismo sigue en auge.siempre habrá demanda  de pisos. 
Un consejo de los especialistas es que siempre conviene comprar dos  pisos pequeños en lugar de uno de grande . Así se diversifica el riesgo ; si un inquilino no paga o la vivienda queda vacia , la otra generará ingresos .  Un piso pequeño y barato es mejor que uno grande y caro .Hay más mercado de inquilinos que pueden pagar 700e al més, que de inquilinos que puedan asumir 2.000e.(cada vez más hay personas solteras o divorciadas que no estan obsesionadas con las dimensiones , pefieren sitios más pequeños , más faciles para la limpieza ,,hoy es prioritario el tiempo que se dedica al disfrute) - Conviene tener presente el principio de diversificación . Invertir en un inmueble  es una opción interesante y  tambien contratar otros productos financieros . Hagan bien los números  tener un piso de propiedad supone un coste . Siempre habra que pagar el IBI , las reformas , el mantenimiento ,etc.etc. Sin contar los gastos notariales e impuestos en el momento de formalizar la compra .

Texto.Piergiorgio M. Sandri

sábado, 16 de noviembre de 2013

HACIENDO NUMEROS ,,( FINANZAS 2)

¿A quién

 
imatg de google



¿A quién confiar nuestros ahorros? .La cuestión no es baladí . Hay algunos datos para reflexionar. El grueso de la planificación del ahorro en España lo llevan los bancos " El problema es que estos hacen de doctor y de farmacia al mismo tiempo, fabrican el medicamento , lo distribuyen y lo prescriben al cliente", señala Josep Soler presidente de EFPA Europa .Según Soler , un buen gestor debería conocer en profundidad al cliente antes de dar consejos ."Seria como dar un diagnóstico sin mirarse los análisis de sangre" , opina .Hay un conflicto de intereses latente "Un planificador financiero esta interesado en la rentabilidad de las inversiones.El banco , en su cuenta de resultados .Y el asesoramiento al cliente es sólo una parte del negocio" ,alerta Miguel Ángel Bernal , del Instituto de Estudios Bursátiles . Evidentemenete , esto no significa que todos los bancos lo hagan mal, pero puede ocurrir que algunos de ellos " coloquen " a sus clientes productos de inversión únicamente por razones comerciales . En España , el asesor financiero no está obligado a estar calificado oficialmente para ejercer . Asimismo , España es el país donde hay más oficinas per cápita , pero se sitúa en los últimos lugares en cuanto a personal por oficina ; esto significa que las entidades cuentan con pocos gestores especializados.
Como dice Josep Soler" El objetivo es cumplir con las propias necesidaes , antes de quedarse con la tablet o el DvD de regalo del banco, mejor analizarlo bien "

RENTA FIJA

Representa la opción más conservadora :bonos y obligaciones en todas sus variantes (incluyendo letras del Tesoro, pagarés y otros instrumentos). El emisor puede ser un Estado , un organismo público o bien una empresa privada . Su gran ventaja teórica es la seguridad ( siempre que la empresa o el organismo emisor pueda hacer frente a sus pagos ) ,El sistema de calificación de las agencias es un criterio útil para orientarse (aunque ellas tambien se equivocan) .Cuanto más alta sea la nota (A,B,C, etc..) menor será el riesgo de insolvencia estimada del emisor . Los rendimientos que ofrecen la renta fija son menores respecto a otras opciones ( por ejemplo , las letras del tesoro a un año están por debajo  del 1%) .La renta fija nunca debe considesrarse para las emergencias porque lo habitual es mantener el título hasta el vencimiento ( que , cuando los bonos son a diez años , es un perido largo) . Muy importante: tambien existe la posibilidad de vender el título a otro inversor en el mercado secundario antes de su vencimiento , con lo que hasta se puede perder dinero. Cuando suben los tipos de interés , el precio de los títulos de renta fija baja, y viceversa.

Los grandes bancos monopolizan la gestión del patrimonio , pero también actúan según lógicas comerciales . El gestor debería conocer a sus clientes en profundidad

Text Piergiorgio M.Sandri

miércoles, 13 de noviembre de 2013

UNA GRAN ASIGNATURA PENDIENTE .: FINANZAS (1)


imatg,de intern...

El pequeño ahorrador con algo de capital para invertir va perdiendo .Despues de años de crisis, el horizonte parece esclarecerse ,aunque los expertos recomiendan prudencia .En estas circunstancias , no cometer errores y desmontar falsas creencias acaba siendo la opción más rentable . Me ha tocado una pequeña herencia .Hace años habria invertido en un piso .¿Pero ahora?.Los precios han bajado tanto que no sé si el inmobiliario es todavía un activo que sale a cuenta,Los depositos , a diferencia del pasado , en la actulidad ofrecen una remuneración muy baja . Claro , siempre queda la bolsa .Es verdad que en el último periodo el mercado se ha recuperado , pero en la última década apenas ha levantado la cabeza . En cuanto a los fondos de inversión no son para tirar cohetes ¿ Qué hago con mi pequeño capital?.
Es la reflexión en voz alta de un pequeño inversor .Algunos ahorradores se hacen la misma pregunta  .Con toda probavilidad , ante la imposibilidad de solucionar el dilema , la gran parte de ellos habrá acudido al banco donde tiene la cuenta y habrá pedido al gestor de la entidad un asesoramiento . Tras enumerar un complejo entramado  de porcentajes detrás de un rimbombante nombre inglés , le acabarán vendiendo un producto financiero de "última generación", además de regalarle un televisor de pantalla plana y garantizarle el capital .¿Y los rendimientos?."En estos momentos , poco más se puede hacer",le diran los asesores. Mientras tanto , desconsolado y resignado , el ahorrador seguira echando cada día un vistazo a las cotizaciones bursátiles , a la espera de una recuperación que nunca llega , O sí.......
Este retrato , un tanto caricaturizado pero basado en la experiencia real,refleja la enorme confusión en la que se encuentra el pequeño inversor hoy en día .Los excesos irracionales de la burbuja inmobiliaria quedan lejanos y los políticos insisten en decirnos que lo peor de la crisis ha pasado , pero tampoco se vislumbra un horizonte que haga pensar en unos retornos económicos más o menos aceptables .
Antes de tomar cualquier decisión , cabe preguntarse qué tipo de gastos tenemos previstos en el futuro y considerar nuestro perfil de riesgo . Mas allá de las modas , hay que adaptarse a las exigencias reales.
El objetivo no es hacerse millonario , sino administrar recursos par evitar algún día encontrarse en apuros.

Con varios post, expondre varias claves  para mantener el control de su dinero
 Text.Piergiorgio M.Sandri




 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

martes, 12 de noviembre de 2013

" MEA CULPA " ?

imatg.de inter.


Els vampirs energètics ens proposen una relació que , encara que no ho sembli , és unidireccional , cansada , font de conflicte , frustació i insatisfacció .Arribats a aquest punt , potser és el moment de plantejar-se preguntes incòmodes . Què passa si som nosaltres els vampirs energètics ?-

L´exercici d´honestedat que requereix respondre a aquesta pregunta , pot ser que resulti útil provar de detectar els senyals que ens defineixen com a vampirs. La gent ens talla quant parlem? ens posen excuses per quedar?.Desconnecten  quan els estem explican les nostres vicissitutds?.Si la nostra manera d´actuar provoca que les persones se´ns allunyin , ens evitin i ens pengin l´etiqueta de pesats , potser és el moment de canviar la nostra manera de relaccionar-nos amb els altres . Si aspirem a construir relacions més sanes i satisfactòries , hem de començar fent una mica d´autocrítica
.
Som el nostre pitjor enemic . Si en lloc de succionar l´energia aliena ens dediquem a conrear la nostra , començarem a canviar la dinàmica  de les nostres relacions . Podem optar per quedar-nos estancats a les tenebres i viure d´energia prestada - carregats de frustació i insatisfacció -o bé per ser persones que aporten ., que demostren un interès genuí pels altres i que construeixen relacions empàtiques i autèntiques..

No es tracta d´una poció màgica , sinó d´una feina personal que requereix grans dosis d´honestedat , humilitat  i compromis . Implica confrontar-nos al mirall i atrevir-nos a observar el reflexe .

Text Irene Orce , coach 

sábado, 9 de noviembre de 2013

ELS ALTRES VAMPIRS

 
Qui no coneix aquest tipus de persona que succiona l ´energia igual com els vampirs succionen la sang? Es repeteix, no escolta , no deixa espai, adora el victimisme.
Els vampirs existeixen .Potser no s´assemblen als que apareixen en tantes novel. les i pel.lícules, però si observem amb deteniment el nostre entorn , podrem detectar els senyals que els destingueixen . El mes evident és l´esgotament dels qui s´hi relacionen . No en va ,s´alimenten de l´energia aliena com els vampirs de la sang succionant l´alegria i el benestar dels qui hi topen . Per això se´ls coneix com a vampirs energètics.
Pot ser que fins i tot formin part del cercle més proper . Tant se val el temps que hi passem o la freqüencia amb què compartim les nostres trobades . Sempre ens sentirem cansat ,dèbils  després d´aquest contacte . En general , es tracta de persones que tendeixen a orbitar al voltant del seu propi medi. Viuen tan centrades en elles mateixes que amb prou feines queda espai per res més .Per això solen construir un discurs repetitiu i victimista. Els costa molt veure qui tenen davant, persona que sovint utilitzen  merament com a escombraire emocional . Solen ser ràpids a l hora d´emetre opinions i prodigar-se en crítiques i desqualificacions , i sovint són hàbils manipuladors .

 
Existeixen dos tipus de vampirs energètics . D´una part, els que ens busquen constantment per explicar els seus problemes . Solen fer a la perfecció el paper de víctimes , buscant que sentim llàstima per ells. I malgrat els nostres esforços , mai no semblen assumir la responsabilitat de les seves accions , ni fer res per transformar l´arrel dels seus problemes .Són forats negres , que capturen i fan desaparèixer qualsevol raig de llum que s´atreveixi a sortir al seu buit.
En segon lloc , hi ha els qui dominen sense contemplació i amb un aire de superioritat permanent .Tenen la subtilesa i alhora , la capacitat de destruccio d´un buldòzer.
Malgrat ser conscients de com ens sentim després de relaciona-nos -hi , ja sigui per costum , amabilitat o educació , solem permetre que ens assaltin emocionalment . Potser val la pena qüestionar- se quina és la millor manera de  no sortir-ne perjudicats.
text :Irene Orce, coach

lunes, 4 de noviembre de 2013

RESPECTE A LA DIVERSITAT DE RELIGIONS I DOGMES

imatg.extreta.Sebastian Art

 
Per entendre millor el present , hauria de donar-se  a conèixer la diversitat de religions - i de propostes que prescindeixen de postulats transcendents- , la qual cosa contribuiria a situar l ´arrel i el context de moltes notícies actuals.Respecte al futur , hauria de proporcionar-se referències orientatives que puguin resultar útils en la posterior aventura vital de l´estudiant , enriquint la seva llibertat , ajudant-lo a evitar credulitats ingènues o seguretats banals, i estalviant-li haver de  partir d´intuïcions individuals que redescobreixen - en balbucient to menor- idees i expereriències formulades amb més profunditat i elegància al llarg de la història.
Respecte a la perspectiva amb què s´abordi la diversitat , sembla lògic que es dediqui més atenció a la religió o religions més pròximes , el coneixement de les quals contribueixi més a interpretar l´entorn , abans de passar a àmbits més llunyans . Aquest ensenyament religios d´èmfasi cultural podria ser compatible amb opcions confessionals - religioses o laiques -de les diverses escoles , potser graduant l´extensió relativa de la presentació però complint uns mínims  raonables en la presentació de la diversitat
Finalment, el professor hauria de ser prou culte , acollidor i respectuós amb la diversitat i també prou crític , sense ridiculitzar agressivament allò en què no cregui. L´autèntica formació religiosa , al capdavall , hauria de desenvolupar-se en les comunitats creients , i ser molt més que un conjunt d´informacions i de pràctiques rutinàries : convicció . compromís , exploració , una possible forma de plenitud de la vida.
Un ensenyament sobre les religions, com a grans herències culturals , fonts d´inspiració artística , de valors morals i d´interpretacions de l ´existència , sense passar per alt el seu freqüent paper com a fonts de conflictivitat i de restricció de llibertats civils , en especial a les dones .. CONÈIXER LA DIVERSITAT DE RELIGIONS CONTRIBUIRIA A SITUAR L´ARREL I EL CONTEXT DE MOLTES NOTÍCIES ACTUALS

                                         text.D.Jou : fisic ,poeta , membre del patronat de la Fundació Joan Maragall

miércoles, 30 de octubre de 2013

PLASTICITAT COGNITIVA

Cheryl Bond-Dinah M.Craic
 
La capacitat d´aprenentatge es basa en el que anomenem plasticitat cognitiva per resoldre problemes i recordar esdeveniments. El cervell no és un tot inamovible , marcat pel pes de l ´herència genètica i l´entorn , sinó que canvia contínuament amb l´experiència , que hi deixa empremtes  indelebles . La plasticitat cerebral consisteix en la capacitat del sistema nerviós per canviar la seva estructura i el seu funcionament al llarg de la vida , com a reacció davant la diversitat de l´entorn . El mecanisme de la plasticitat ens allibera , doncs , entre altres coses , del deterninisme genètic.
El cervell es transforma a si mateix al llarg de tota la vida , perquè cada nova dada que hi introduïm l´obliga a reestructurar les neurones que el componen , a reestructurar-se de dalt baix. És interessant comprovar que l´organització cortical és responsable que puguem interpretar  els esdeviments amb major o menor exactitud . És molt possible que deguem l´aprenentatge cognitiu a aquesta capacitat de distinguir un esdeveniment de l´altre. L´experiència pot ser tan important com la genètica .
.Quan ens fem grans , les dades ens inunden el cervell, la informació pot desbordar-nos i costa més reestructurar-ho tot . El que passa es que amb l´edat ens tornem especialistes , establim les nostres prioritats i acceptem uns continguts mentre que en rebutgem d´altres . Això té unes conseqüencies , es clar :perdem creativitat , perque solifiquem els nostres interessos i les nostres perpectives . Això ens fa sentir mes segurs ,i  ens torna més conservadors .
 Cal mantenir la ment oberta als estímuls , flexible i compartir sempre les idees , el coneixement ,.  Mai tenir por a equivocar-se , innovar ,capgirar-ho tot , de quëstionar ,de dubtar ,de provar ......perque això és font de ........Saviesa
 
 text Eduard Punset.



viernes, 25 de octubre de 2013

ESCULPIT A CAPRITX

                                                                                                                   imat,google

                                                 Per a descobrir l´"ego "
                                                 L´única cosa que es necessita
                                                 és una paraula d´adulació.
                                                       

miércoles, 23 de octubre de 2013

AVERGONZAR A UN SINVERGÜENZA

 
 
LAS OFERTAS DE TRABAJO SE PARECEN CADA VEZ MÁS A LOS ANUNCIOS DE SEXO
 
Vivimos un presente de fraude masivo y decimos que los estafadores sociales no tienen ética ,moral ni escrúpulos .Antes esa gente era señalada exclamativamente por su carencia (¡Sinvergüenzas!), y su descaro recibía los nombres de sinvergonzonería , sirvengüenzada y sirvengonzonada. El uso de la palabra sirvengüenza sigue en la calle , pero menos en la televisión y en la política, donde en favor de la civilidad democrática huyen del término vergüenza, emparentado con la honra y el honor , arcaicamente relacionados con el sexo( a los órganos sexuales se les llamaba "vergüenzas").
La eficacia de la vergüenza iba más allá de la ética ( no sentirse íntimamente concernido por una norma no impedía respetarla), y de la moral, porque evitaba contravenirla en público.La vergüenza , ese implacable ministerio del interior interiorizado , hizo mucho daño;la desvergüenza , ahora , presentada como herramienta de innovación , estimulada por el liberalismo caníbal y cebada por la crisis , hace que aparezcan ofertas de trabajo de sinvergüenzas que han puesto en ellas tanta libido que se parecen a los anuncios de sexo .La oferta que pide secretarias que se sientan cómodas con minifaldas es poca cosa respecto a la que buscan un licenciado en administracion y dirección de empresas para repartir bollería , que si no es sadismo es otra parafilia a la que hay que buscarle nombre nuevo.
La vergüenza sólo funciona entre personas con vergüenza . A este tipo de sinvergüenzas es mejor golpearles donde les duele , en la entrepierna de la cartera . Que paguen lo que es debido ,una buena multa al Estado para que revierta  para  todos .

 
Avergonzar a un sinvergüenza es tan difícil e inútil como ahorcar a un decapitado.
 
 
Imatg.google...text;Javier Cuervo,periodista
 
 
 
 

viernes, 18 de octubre de 2013

PARELLA PERVERSA

 
Hi ha parelles que es peguen i s´insulten durnt anys i seguixen juntes.Hi ha parelles sense cap altre  vincle  que l´odi reciproc o els interessos econòmics , que porten més de deu anys dient que se separen. Hi ha parelles que per por de l´assumpció del repte de la soletat  s´estimen més viure tota la vida en mala companyia . Aquestes sòn les perversions més freqüents i pernicioses, les que suposen una renúncia a l´esperança . Les del fatalisme de pensar que les coses no tenen remei i que ja és massa tard o que ja som massa vells.
La submissió més greu no es la de l´esclau al qual el seu amo ha posat un collaret per dominar l´acció del joc sexual, sinó la de les persones que porten un collaret invisible d opressió de la parella . Persones que es mantenen anys en relacions perverses de patiment autodestructiu , malauradament , n´hi ha més de les necessàries i en aquets casos la solució no és practicar un sexe savi , sinó prendre la sàvia  decisió de separar-se .  

                                                                                                  Text.Antoni Bolinches(Psicòlic clinic)

domingo, 6 de octubre de 2013

JOSEFINA CASTELLVI I L´ANTÀRTIDA




Josefina Castellví, oceanògrafa de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.
Castellví és  especialista en microbiologia marina. Treballa a l’Institut de Ciències del mar des del 1960. La Generalitat li concedeix el Premi Nacional de Cultura, per la innovació, la continuïtat i l’excel·lència en un moment de crisi. Destaca que va ser la primera dona del món a dirigir una base a l’Antàrtida.
Aquests dies les costes catalanes són centre d’atenció per les sacsejades provocades per l’activitat gasística del projecte Castor. Josefina  Castellví s’hi ha referit així: “Fem coses a la natura sense conèixer els processos que fa la natura”

http://bcove.me/5cxq3hyw  (ENTREVISTA 8AL DIA DE JOSEP CUNÍ)









sábado, 28 de septiembre de 2013

TEXT..ALBERT GUIU

"Si yo tuviera una escoba,
cuántas cosas barrería."

Los Sirex.

SOBREN

La insolència de la ignorància dels poders mal gestionats.

L'orgull d'aquells que creuen que l'univers s'extingiria...
si es trenqués el seu mirall.

La manca de sensibilitat d'aquells que no veuen el món en perill,
si tenen el seu pis net i polit.

Les bales assassines d'innocents que són corbs deshumanitzats,
bessons d'aquells que generen i deixen que es mati tan gratuïtament.

La supèrbia inculta d'quells que representen el poble
i diuen res després d'un llarg tot de paraules sense missatge.

La manca de tacte davant els fets diferencials
d'aquells que tenen el tacte social on l'esquena perd el DNI.

El nostre no cridar contra els desnivell social i la fam d'incomptables nens anònims
de la nostra primera i gran pàtria: La Terra.

La mentida personificada d'aquells que haurien d'ajudar els altres
i esborren de la seva agenda i el seu horari els que més els necessiten,
tal vegada perquè no donen vots.

Molts polítics de la política fàcil del qui dia passa any empeny,
perquè són la bicicleta estàtica del nostre camí,
fan veure que pedalegen però el tercer món continua amb el seu determinant numeral,
i nosaltres continuem cridant per problemes de tota mena
que de nans molestos ara són grollers gegants que ens encadenen a una crisi ferotge.

No admirar més a la mare Teresa de Calcuta i tots els sers humans anònims que com ella
lluiten des del sacrifici personal per sembrar benestar i felicitat
allí on floreix la fam i la pobresa, la mort prematura i la tristor,
els fruits que assoleixen són els més saborosos per a qualsevol sensibilitat humana.

Tots aquells i aquelles que no han aprés de la història, ni de l'ètica,
i que no entenen que un plor, un dolor, una misèria aliens
són de tots i totes els que ens diem humans,
perquè ser una persona és provar de sentir el que gaudeix i sofreix
qualsevol persona que ens acompanyi en el llarg camí de ser Sers Pensants,
des del primer humà que es va cavil·lar humà
fins al nen que sofreix perquè un altre nen ha insultat el seu amic.
text,Albert GUIU.

jueves, 26 de septiembre de 2013

CIBERASSETJAMENTS

Foto: Hi ha persones que aprofiten l’absència física d’algú per calumniarlo,
insultarlo
o difondre
falsos rumors contra ell, per aquestes persones el ciberespai és un lloc privilegiat per actuar
des de l’anonimat. La ràbia, l’enveja, la venjança, la immaduresa, l’avorriment, la imitació dels
models adults, etc. sovint són el motor d’aquestes conductes de ciberassetjament.
A més el ciberespai és un lloc mancat d’un component fonamental de la comunicació: el
llenguatge no verbal. I sabem que aquest és el llenguatge de les emocions. Sense el to de veu,
la mirada, la gestualitat de l’altre, tenim una imatge esbiaixada de les seves reaccions i
emocions, i es fa més fàcil configurar una realitat on el “jo” és absorbit per les circumstàncies
del moment i no s’inhibeix el comportament: la ira, la violència, la intolerància... apareixen amb
més facilitat.
Si no veiem l’altre, és més senzill agredirlo,
el procés de cosificació esdevé més fàcil. Tractar
els altres com si fossin coses, també és violència----(-ASSETJAMENT CIBERNETIC )imatg.Benjamin Zanc


Hi ha persones que aprofiten l’absència física d’algú per calumniarlo,
insultarlo
o difondre
falsos rumors contra ell, per aquestes persones el ciberespai és un lloc privilegiat per actuar
des de l’anonimat. La ràbia, l’enveja, la venjança,... la immaduresa, l’avorriment, la imitació dels
models adults, etc. sovint són el motor d’aquestes conductes de ciberassetjament.
A més el ciberespai és un lloc mancat d’un component fonamental de la comunicació: el
llenguatge no verbal. I sabem que aquest és el llenguatge de les emocions. Sense el to de veu,
la mirada, la gestualitat de l’altre, tenim una imatge esbiaixada de les seves reaccions i
emocions, i es fa més fàcil configurar una realitat on el “jo” és absorbit per les circumstàncies
del moment i no s’inhibeix el comportament: la ira, la violència, la intolerància... apareixen amb
més facilitat.
Si no veiem l’altre, és més senzill agredirlo,
el procés de cosificació esdevé més fàcil. Tractar
els altres com si fossin coses, també és violència----A tots aquells qu´és  poden sentir agredits amb alguna de les seves maneres , es pot recorrer a adbocats especialitzats en aquets temes,,,(-ASSETJAMENT CIBERNETIC )text,google-
Ver más

martes, 24 de septiembre de 2013

TABULA RASA

 
Abans de sentir res, la conciència esta  tan buida com una pissarra abans que entri el professor .Locke també va comparar la conciència amb una habitacio desmoblada .Llavors comencem a sentir coses .Veiem el món al voltant  nostre , olorem , provem.sentim i escoltem . Ningú fa això més intensament que els nens petits. D´aquesta manera sorgeix el que Locke anomena " idees simples dels sentits". Però  la conciència no es limita a rebre informacio externa d´una manera passiva . També hi ha activitat a dins de la conciència . Les idees simples dels sentits es desenvolupen amb el pensament . el raonament , la fe i el dubte , i es converteixen en el que Locke  anomena "idees internes ". Per tant, distingueix entre la "sensació" i la · reflexio" - La conciència no és un receptor passiu : classifica i processa totes les sencacions que van entrant.
Locke subratlla que les úniques coses que podem percebre són les sensacions simples. Quan menjo una poma , per ejemple , no percebo la poma amb una única sensacio . De fet , rebo una cadena de sensacions simples , com per ejemple que és verda , que és fresca i que és àcida i sucosa. Només després d ´haver menjat moltes vegades una poma, puc pensar " estic menjant una poma". Com diria Locke , ens hem format una  idea complexa  d´una poma .Quan erem nens i vam provar una poma per primera vegada , no teníem cap idea complexa d´aquesta mena . Però vam veure una cosa , vam provar  aqueta  cosa fresca ,i sucosa , i... també una mica àcida . A poc a poc , ajuntem moltes sensacions i formem conceptes com "poma", "pera" o "taronja". Però al final de tot , tot el material del nostre coneixement del mòn provè de les sensacions . El coneixement que no prové de sensacions simples és , per tant , un coneixement fals i s ha de refusar. Segons Locke. 
 
Text Jostein Gaarder

miércoles, 18 de septiembre de 2013

FETS A CAPRITX

                                                                                                 imatg.Walter Chappell
               


                                           Copsats per negres alçàries,
                                           eixordats de la remor ,
                                           anirem avall com l´aigua
                                           per les goles solitàries
                                           plenes d´abims i frescor.
                                                            
                                                              Joan Maragall.

sábado, 14 de septiembre de 2013

VITAMINA P

                                                                    google.

Si somos lo que comemos , hoy somos una birria . La comida elaborada con tiempo, cocinada con tiempo. El tiempo que está en claro retroceso , mientras aumenta el cocinado , precocinado , preparado o medio elaborado. A menudo sin ni siquiera saberlo. Siempre recuerdo al añorado Llorenç Torrado cuando insistía en que las bolsas con hojas de lechuga listas para ensalada son un falso producto natural . Están manipuladas y envasadas con un gas especial para su conservación . Se han aplicado a los alimentos los criterios de crecimiento exponencial ilimitado que hemos aplicado a todo. La tierra y el ganado deben dar más cantidad y más rápidamente . Y el consumidor se niega a seguir el ritmo de las estaciones .Todo el sector  alimentario ha entrado en esa rueda de hámster que sólo ve el objetivo del beneficio del beneficio. La última siniestra alianza es entre dos productos industriales pensados para ser cada vez más adictivos - caso de las patatas chips o la pastelería industrial- con los cambios en el mismo sistema de comidas . Se han inventado artificialmente un nuevo alimento , el snack , consumible en cualquier momento , sin horari.

Creamos sustitutos de las emociones reales , como hemos buscado alimentos de mentira que desdibujan los de verdad , demasiado rústicos para los paladares modernos ."Esta leche tiene demasiado sabor a leche", "estos tomates son demasiado ácidos " ,"tenemos un bacalao de sabor suave en la carta".Frases del momento.

Ante ese fenómeno surge otro opuesto . Cuadrillas de amigos  y familias que recorren el país buscando tomates que sepan a tomate  o pagando a precio de oro pollos con un mínimo de dignidad. La comida de toda la vida , la más vulgar , se convierte en delicatessen . Entre una cosa y otra , tengo la impresión que estamos flaqueando  por comer demasiados alimentos con un exceso de vitamina P de puñetas .

                                                                                   Text.Glòria Serra,

sábado, 7 de septiembre de 2013

INSTANTES

imatg,google
 
 
Alarga el brazo y me coge la mano , me la aprieta con suavidad , me acaricia los nudillos con el pugar .......y siento de nuevo el tirón . Esa descarga eléctrica que corre bajo mi piel bajo la suave presión de su pulgar ,se dispara a mi torrente sanguíneo y me recorre el cuerpo entero , calentándolo todo a su paso . Hacía más de dos días que no lo veía . Madre mía ,,,cómo lo deseo . Se me entrecorta la respiración . Lo miro pastañeando , sonrío tímidamente , y veo dibujarse una sonrisa en sus labios......
 
text.E.L.James
 



miércoles, 4 de septiembre de 2013

MANS AMB MANS

 
Les mans parlen . Transmeten els nostres sentiments.Els transmeten pel que les mans són i pel que diuen.Pel que sòn , perquè els sentiments s´han acumulat en les mans, com un solatge d´anys  i d´experiencies . Pel que diuen , perquè parlen, sense paraules però irradiant l´ànima a traves dels gestos . En el gest de la mà resta revelada la profunditat de la persona. Quan encaixem la nostra mà amb la mà d´un altra persona ,de mà a mà passen paraules amb sons de pell que transmeten sentiments , confiança ,secrets i il.lusions . Si, cal mirar les mans per conèixer les persones.
Els humans no solament  estem situats en l´univers  , sinó som univers ,carn de la seva carn i energia de la seva energia . I tenim consciència d`aquesta pertinença .
Les mans feineres , de vegades calladament , altres amb veu forta , van brodant la terra , construint benestar , oferint ajuda i solidaritat . Potser no existeix cap imatge tan clara de la solidaritat  com unes mans que ajuden ,Són les mans que reparteixen , vesteixen, curen , Peró tambe son les mans que aconhorten el cor.
 
 
MANS , COMPANYES DE LES COMPANYES , QUAN S´AGAFEN TOT ÉS  UNA CANÇO QUE LES GOMBOLDA.
 
text,Jordi Llimona

jueves, 29 de agosto de 2013

BOA I XENEROSA

 
La dona més rica d´Espanya
va ser enterrada al cementeri d´un llogarret a prop d´ A Coruña, en un nínxol sobre la terra , sense panteó , i sota els acords de la gaita gallega i el violí del grup Luar na Lubre , sense pompa i sense gaire públic. La cofundadora d´Indetex , Rosalía  Mera , va tenir l´ enterrament que hauria volgut, segons va destacar el rector  en la seva breu intervenció i segons va comentar la seva filla.
 
L´últim comiat de la multimillonària , que es declarava una "desclassada" , pels seus orígens populars ,va resultar ser una fidel expressió de la seva personalitat discreta , allunyada de la pompa i sota el complicat intent de ser una persona normal.
La làpida estava coberta per flors blanques , amb nombroses corones .Entre les llegendes n´hi havia una que qualificava a l´empresària com "boa i xenerosa" , amb referència a una estrofa de l´himne gallec.
El que va sonar mentre el fèretre entrava al cementeri , va ser la marxa de l´Antic Regne de Galícia  , interpretada pel gaiter Bieito Romero , de Luar na Lubre , el grup que també va tocar amb el violí la canço Piensa en mi , de Luz Casal.
A l´enterrament , no hi va haver funeral , sols una breu intervenció del rector de Liáns  ,que va citar la frase del Papa Francesc que diu : " no he vist mai un camió de mudança darrera d´un seguici fúnerari",per emfatitzar que les possesions són accessòries .És va mentar i elogiar "la gran conciència social" de la Sra,Mera  i  va destacar que "sempre va dir el que pensava encara que no fos políticament correcte".
 
text.Anxo Lugilde:en memoria a Rosalía Mera.
 A les esqueles de Rosalía Mera no hi figurava cap símbol religiós.
 

martes, 27 de agosto de 2013

EMBOLCALLATS PEL SILENCI

                                                                    imatg.Google

                                           "Quan un silenci tranquil ho embocallava tot
                                           i la nit era al mig curs del seu camí
                                           la teva paraula omnipotent ,
                                           sortin dels trons reíals,
                                           saltà com un guerrer incontenible
                                           dels cels estant al bell mig de la terra "

                                                                                  La Saviesa.

miércoles, 21 de agosto de 2013

TÒPICS SEXUALS

Vadim Stain



Si realment volem conviure en amor , si de veritat volem construir un model de parella harmònica , el primer que hem de qüestionar és el tòpic segons el qual tots els homes són uns obsessos la principal prioritat dels quals és la d´enganyar i seduir les dones per aconseguir-ne favors sexuals. Aquest model simplista i maniqueu de la dona virtuosa i l´home pervers potser tenia sentit quan Sor Juana Inés de la Cruz va escriure aquells versos tan cèlebres que diuen:

                                             Hombres necios , que acusáis
                                             a la mujer sin razón
                                             sin ver que sois la ocasión
                                             de lo mismo que culpáis.
                                             Si con ansia sin igual
                                             solicitáis su desdén ,
                                             ¿por qué queréis que obren bien ,
                                             si las incitáis al mal ?

Des de que la insigne poetessa mexicana va escriure aquests versos han passat més de tres segles i des d´aleshores algunes coses han canviat en les relacions de gènere  . Avui dia les dones ja no associen la bondat a la virginitat o a l´abstinència sexual, sinò a valors convivencials - I els homes comencen a entendre que l´honestedat  femenina no s´ha de mesurar pel nivell d´accessibilitat sexual, sinó per principis igualment exigibles a ambdós gèneres.
Malgrat l ´evolució esdevinguda , encara hi ha un doble criteri per a mesurar el comportament sexual que és facilment verificable per poc que interroguem .
Estem encara en una versió edulcurada dels temps de Sor Inés pel que fa als  criteris  masculins per a determinar la bondat de les dones . L´home , com més promiscu més home ; la dona , com més promíscua  més meuca . Aquesta continua essent la lògica simplista de gran part de la població masculina , encara ancorada en uns valors que , a més d´ésser injustos ,perjudiquen tots aquells que els mantenen , ja que ells mateixos s´adonen que aquest tipus de generalitzacions sexistes només serveixen perquè , a la vegada , les dones diguin encara que tots els homes busquen el mateix .
Evidentment hi ha homes que continuen essent necis i només pensen en el sexe i  ha dones que practiquen la prostitució , però les respectives sentències desqualificatòries no van adreçades a cadascún d´ells , sinó que van cap a la població en geneal en funció del seu gènere i això no ajuda gens a les relacions home-dona -

                                                                        text: A.Bolinches


lunes, 19 de agosto de 2013

ESPIA DE ALTO VOLTAJE

Imatg.de GOOGLE

Quien roba a un ladrón tiene cien años de perdón , dice el viejo refrán .Hasta aquí , ningún problema .Pero ahora viene una analogía un punto enrevesada ; tiene perdón quien es acusado de espía por las grandes  potencias porque nos reveló que esas potencias espiaron a ciudadanos como usted y como yo?.
La pregunta es de cajón a raíz del caso Snowden . El analista de la agencia norteamericana de espionaje electrónico que filtró  a varios diarios información sobre la colaboración de gigantes de la era digital como Apple, Google o Facebook con el espionaje de EE.UU.,al que dichas empresas dan información sobre ciudadanos de a pie obtenida en sus redes con otros fines.
El espionaje es , de antiguo , una cosa muy fea .Suele vulnerar la seguridad nacional y supone , por parte de quien lo practica , el pase con armas y bagajes al enemigo. Por ello , cuando un país pilla a una espía ( al servicio del país rival , se entiende ) le castiga sin demasiados miramientos.
El material difundido por Snowden indica que ya no sólo son objetivos del espionaje nacional los enemigos del Estado .También lo somos los ciudadanos de a pie , gracias a la colaboración  con el Estado de los gigantes de la revolución digital antes mencionados . Y es por ello que la actitud de Snowden nos enfrenta a un dilema moral muy propio de nuestra era , que no podemos resolver tachándole de espía , con todas las viejas connotaciones del término , y condenándolo de inmediato .¿ Merece cien años de perdón -bueno , digamos cincuenta -quien espía al espía que previamente nos espió ?¿ Representa una amenaza para nuestra libertad? ¿O deberíamos preocuarnos más por la amenaza   que comporta la alianza de los gigantes de la era digital con el Estado , dispuestos a complacerle siempre con tal de ir aumentando su enorme cuota de poder ?

text.Llàtzer Moix.
La figura clásica del espía sufre en la era digital una transformación que propicia el dilema moral.

martes, 13 de agosto de 2013

,,,,,,FILLS TIRANS

imatg.Google.

El terme nens tirans no és un terme encunyat com tal en psiquiatria i per tant no s´utilitza habitualment , tanmateix en el llenguatge col.loquial s´utilitza per a englobar nens de diferents edats amb un patró de comportament etiquetat d´egoista - egocèntric-amb mínima tolerància a l´espera , la gratificació i la tolerància a les seves frustacions , amb el que les seves inquietuts sempre són les primeres per sobre de qualsevol. Això és possible gràcies a una mancança en diferents graus d´empatia , és a dir una dificultat de posar-se a la pell de láltre i percebre les seves emocion , entre elles el patiment . Això comporta que tinguin escassos sentiments de culpa, escàs aprenentatge social i de responsabilització dels seus actes , projectant en els altres les seve conseqüències. Concomitantment presenten rebuig de les normes socials més elementals i de les figures d´autoritat , pel que la freqüència  de conflictes amb els adults o pares  està a l´ordre del dia.
Aquestes conductes es manifesten de moltes diverse maneres segons l´edat , maduració i grau d´afectació del nen i poden anar de les rebequeries intenses , amb marranaeries a terra , crits al carrer de nens fins a vuit anys , fins a conductes més elaborades , moltes vegades premeditades , d´oposició o d´enfrontament directe dels adolescents  amb els pares i professors , que fins i tot arriben a l´agressió verbal i física cap a l´ adult.
Cal considerar que totes aquestes conductes són presents en moments puntuals del desenvolupament del nen i adolescentsa. Qui no s´ha enfrontat amb la rebel.lia d´un adolescent o les entremeliadures i capricis dels nens? Quan parlem d´un problema en salut mental , és perquè són patrons de conductes repetitives, sense una altra manera de relació amb el seu entorn , i quan després de la correció per part dels grans el nen no mostra un aprenentatge emocional de l´esdeveniment , té dificultat de valorar les conseqüencies dels seus actes , la pena i el dolor propi i aliè per tant generalment inmunes al càsting o reprimienda.
La societat ha patit un canvi en l´estructura i jerarquització de la familia que ha afavorit la proliferació de fills egoistes i egocèntrics. Cada vegada més , els fills són els reís de la casa i els pares són a la seva disposició adoptant fins i tot el rol d´amics .L´educació s´ha de basar , des de primerenca edat, en l´amor i respecte als límits  i la jerarquia familiar.

text Enrique del Moral.

POESIA


L'EBRE DEL LLIBRE DE L'HIMNE D'AQUEST MATÍ

D'aigües majúscules és el teu vestir,
de profunditats màgiques el teu esperit,
d'infinits mullats el teu camí,
d'amor de caminants el teu color,...
de somnis de pescadors el teu interior,
de jocs d'infants el teu imaginari,
de besos d'amants els teus sospirs,
de versos de poetes el teu idioma,
de cançons de trobadors els teus xiuxiueigs,
de guerres fraticides la teva història,
de clams de dolor la teva foscor,
de dos idiomes la teva llengua,
de més de cent pobles el teu viatge,
de nostàlgies líriques el teu ressó,
de crits d'un poble la teva defensa,
d'ombres de dona nua la teva inspiració,
de verdor d'olives la teva pell,
de rojos de roselles la teva sang,
de dolçor de préssec el teu alè,
de crits d'arrossaires la teva força,
de la passió de les cireres els teus abraços,
de pagesos hivernals els teus cabells blancs,
de recs cabalosos les teves terres,
de rodes de carro les teves vores,
de boines de llibertat la teva ànima,
de fulles de tardor el teu ball preferit,
de pals ensabonats la teva festa major,
de rems veloços el teu orgull,
d'argent d'escames els teus indígenes,
de silurs famolencs les teves dents,
de boires d'albada el tue despertar,
d'invisibles fums les teves pors,
de llaguts llegendaris les teves fotos pretèrites,
de tractors carregats el teu vi,
de pell de fadrina el teu tacte,
de mans alçades la teva defensa,
de mossades de clotxes les teves amistats,
de bodegó de fruits la teva sentor,
de color d'oli la teva inspiració,
d'ametllers en flor la teva primavera,
de núvols que plouen el teu futur,
d'amor incondicional la teva essència estimada.
Ver traducción
 
POEMA  IMATGE...ALBERT GUIU
  •