TEXT..ALBERT GUIU

"Si yo tuviera una escoba,
cuántas cosas barrería."

Los Sirex.

SOBREN

La insolència de la ignorància dels poders mal gestionats.

L'orgull d'aquells que creuen que l'univers s'extingiria...
si es trenqués el seu mirall.

La manca de sensibilitat d'aquells que no veuen el món en perill,
si tenen el seu pis net i polit.

Les bales assassines d'innocents que són corbs deshumanitzats,
bessons d'aquells que generen i deixen que es mati tan gratuïtament.

La supèrbia inculta d'quells que representen el poble
i diuen res després d'un llarg tot de paraules sense missatge.

La manca de tacte davant els fets diferencials
d'aquells que tenen el tacte social on l'esquena perd el DNI.

El nostre no cridar contra els desnivell social i la fam d'incomptables nens anònims
de la nostra primera i gran pàtria: La Terra.

La mentida personificada d'aquells que haurien d'ajudar els altres
i esborren de la seva agenda i el seu horari els que més els necessiten,
tal vegada perquè no donen vots.

Molts polítics de la política fàcil del qui dia passa any empeny,
perquè són la bicicleta estàtica del nostre camí,
fan veure que pedalegen però el tercer món continua amb el seu determinant numeral,
i nosaltres continuem cridant per problemes de tota mena
que de nans molestos ara són grollers gegants que ens encadenen a una crisi ferotge.

No admirar més a la mare Teresa de Calcuta i tots els sers humans anònims que com ella
lluiten des del sacrifici personal per sembrar benestar i felicitat
allí on floreix la fam i la pobresa, la mort prematura i la tristor,
els fruits que assoleixen són els més saborosos per a qualsevol sensibilitat humana.

Tots aquells i aquelles que no han aprés de la història, ni de l'ètica,
i que no entenen que un plor, un dolor, una misèria aliens
són de tots i totes els que ens diem humans,
perquè ser una persona és provar de sentir el que gaudeix i sofreix
qualsevol persona que ens acompanyi en el llarg camí de ser Sers Pensants,
des del primer humà que es va cavil·lar humà
fins al nen que sofreix perquè un altre nen ha insultat el seu amic.
text,Albert GUIU.

CIBERASSETJAMENTS

imatg.Benjamin Zanc

Hi ha persones que aprofiten l’absència física d’algú per calumniarlo,
insultarlo
o difondre
falsos rumors contra ell, per aquestes persones el ciberespai és un lloc privilegiat per actuar
des de l’anonimat. La ràbia, l’enveja, la venjança,... la immaduresa, l’avorriment, la imitació dels
models adults, etc. sovint són el motor d’aquestes conductes de ciberassetjament.
A més el ciberespai és un lloc mancat d’un component fonamental de la comunicació: el
llenguatge no verbal. I sabem que aquest és el llenguatge de les emocions. Sense el to de veu,
la mirada, la gestualitat de l’altre, tenim una imatge esbiaixada de les seves reaccions i
emocions, i es fa més fàcil configurar una realitat on el “jo” és absorbit per les circumstàncies
del moment i no s’inhibeix el comportament: la ira, la violència, la intolerància... apareixen amb
més facilitat.
Si no veiem l’altre, és més senzill agredirlo,
el procés de cosificació esdevé més fàcil. Tractar
els altres com si fossin coses, també és violència----A tots aquells qu´és  poden sentir agredits amb alguna de les seves maneres , es pot recorrer a adbocats especialitzats en aquets temes,,,(-ASSETJAMENT CIBERNETIC )text,google-Ver más

TABULA RASA

 

Abans de sentir res, la conciència esta  tan buida com una pissarra abans que entri el professor .Locke també va comparar la conciència amb una habitacio desmoblada .Llavors comencem a sentir coses .Veiem el món al voltant  nostre , olorem , provem.sentim i escoltem . Ningú fa això més intensament que els nens petits. D´aquesta manera sorgeix el que Locke anomena " idees simples dels sentits". Però  la conciència no es limita a rebre informacio externa d´una manera passiva . També hi ha activitat a dins de la conciència . Les idees simples dels sentits es desenvolupen amb el pensament . el raonament , la fe i el dubte , i es converteixen en el que Locke  anomena "idees internes ". Per tant, distingueix entre la "sensació" i la · reflexio" - La conciència no és un receptor passiu : classifica i processa totes les sencacions que van entrant.

Locke subratlla que les úniques coses que podem percebre són les sensacions simples. Quan menjo una poma , per ejemple , no percebo la poma amb una única sensacio . De fet , rebo una cadena de sensacions simples , com per ejemple que és verda , que és fresca i que és àcida i sucosa. Només després d ´haver menjat moltes vegades una poma, puc pensar " estic menjant una poma". Com diria Locke , ens hem format una  idea complexa  d´una poma .Quan erem nens i vam provar una poma per primera vegada , no teníem cap idea complexa d´aquesta mena . Però vam veure una cosa , vam provar  aqueta  cosa fresca ,i sucosa , i... també una mica àcida . A poc a poc , ajuntem moltes sensacions i formem conceptes com "poma", "pera" o "taronja". Però al final de tot , tot el material del nostre coneixement del mòn provè de les sensacions . El coneixement que no prové de sensacions simples és , per tant , un coneixement fals i s ha de refusar. Segons Locke. 

 

Text Jostein Gaarder

 

 

 

 

 

 

 

 

 

INVICTUS

 

 

 

FETS A CAPRITX

                                                                                                 imatg.Walter Chappell
               


                                           Copsats per negres alçàries,
                                           eixordats de la remor ,
                                           anirem avall com l´aigua
                                           per les goles solitàries
                                           plenes d´abims i frescor.
                                                            
                                                              Joan Maragall.

VITAMINA P

                                                                    google.

Si somos lo que comemos , hoy somos una birria . La comida elaborada con tiempo, cocinada con tiempo. El tiempo que está en claro retroceso , mientras aumenta el cocinado , precocinado , preparado o medio elaborado. A menudo sin ni siquiera saberlo. Siempre recuerdo al añorado Llorenç Torrado cuando insistía en que las bolsas con hojas de lechuga listas para ensalada son un falso producto natural . Están manipuladas y envasadas con un gas especial para su conservación . Se han aplicado a los alimentos los criterios de crecimiento exponencial ilimitado que hemos aplicado a todo. La tierra y el ganado deben dar más cantidad y más rápidamente . Y el consumidor se niega a seguir el ritmo de las estaciones .Todo el sector  alimentario ha entrado en esa rueda de hámster que sólo ve el objetivo del beneficio del beneficio. La última siniestra alianza es entre dos productos industriales pensados para ser cada vez más adictivos - caso de las patatas chips o la pastelería industrial- con los cambios en el mismo sistema de comidas . Se han inventado artificialmente un nuevo alimento , el snack , consumible en cualquier momento , sin horari.

Creamos sustitutos de las emociones reales , como hemos buscado alimentos de mentira que desdibujan los de verdad , demasiado rústicos para los paladares modernos ."Esta leche tiene demasiado sabor a leche", "estos tomates son demasiado ácidos " ,"tenemos un bacalao de sabor suave en la carta".Frases del momento.

Ante ese fenómeno surge otro opuesto . Cuadrillas de amigos  y familias que recorren el país buscando tomates que sepan a tomate  o pagando a precio de oro pollos con un mínimo de dignidad. La comida de toda la vida , la más vulgar , se convierte en delicatessen . Entre una cosa y otra , tengo la impresión que estamos flaqueando  por comer demasiados alimentos con un exceso de vitamina P de puñetas .

                                                                                   Text.Glòria Serra,

INSTANTES

imatg,google

 

 

Alarga el brazo y me coge la mano , me la aprieta con suavidad , me acaricia los nudillos con el pugar .......y siento de nuevo el tirón . Esa descarga eléctrica que corre bajo mi piel bajo la suave presión de su pulgar ,se dispara a mi torrente sanguíneo y me recorre el cuerpo entero , calentándolo todo a su paso . Hacía más de dos días que no lo veía . Madre mía ,,,cómo lo deseo . Se me entrecorta la respiración . Lo miro pastañeando , sonrío tímidamente , y veo dibujarse una sonrisa en sus labios......

 

text.E.L.James

 

MANS AMB MANS

 

Les mans parlen . Transmeten els nostres sentiments.Els transmeten pel que les mans són i pel que diuen.Pel que sòn , perquè els sentiments s´han acumulat en les mans, com un solatge d´anys  i d´experiencies . Pel que diuen , perquè parlen, sense paraules però irradiant l´ànima a traves dels gestos . En el gest de la mà resta revelada la profunditat de la persona. Quan encaixem la nostra mà amb la mà d´un altra persona ,de mà a mà passen paraules amb sons de pell que transmeten sentiments , confiança ,secrets i il.lusions . Si, cal mirar les mans per conèixer les persones.

Els humans no solament  estem situats en l´univers  , sinó som univers ,carn de la seva carn i energia de la seva energia . I tenim consciència d`aquesta pertinença .

Les mans feineres , de vegades calladament , altres amb veu forta , van brodant la terra , construint benestar , oferint ajuda i solidaritat . Potser no existeix cap imatge tan clara de la solidaritat  com unes mans que ajuden ,Són les mans que reparteixen , vesteixen, curen , Peró tambe son les mans que aconhorten el cor.

 

 

MANS , COMPANYES DE LES COMPANYES , QUAN S´AGAFEN TOT ÉS  UNA CANÇO QUE LES GOMBOLDA.

 

text,Jordi Llimona

BOA I XENEROSA

 

La dona més rica d´Espanya

va ser enterrada al cementeri d´un llogarret a prop d´ A Coruña, en un nínxol sobre la terra , sense panteó , i sota els acords de la gaita gallega i el violí del grup Luar na Lubre , sense pompa i sense gaire públic. La cofundadora d´Indetex , Rosalía  Mera , va tenir l´ enterrament que hauria volgut, segons va destacar el rector  en la seva breu intervenció i segons va comentar la seva filla.

 

L´últim comiat de la multimillonària , que es declarava una "desclassada" , pels seus orígens populars ,va resultar ser una fidel expressió de la seva personalitat discreta , allunyada de la pompa i sota el complicat intent de ser una persona normal.

La làpida estava coberta per flors blanques , amb nombroses corones .Entre les llegendes n´hi havia una que qualificava a l´empresària com "boa i xenerosa" , amb referència a una estrofa de l´himne gallec.

El que va sonar mentre el fèretre entrava al cementeri , va ser la marxa de l´Antic Regne de Galícia  , interpretada pel gaiter Bieito Romero , de Luar na Lubre , el grup que també va tocar amb el violí la canço Piensa en mi , de Luz Casal.

A l´enterrament , no hi va haver funeral , sols una breu intervenció del rector de Liáns  ,que va citar la frase del Papa Francesc que diu : " no he vist mai un camió de mudança darrera d´un seguici fúnerari",per emfatitzar que les possesions són accessòries .És va mentar i elogiar "la gran conciència social" de la Sra,Mera  i  va destacar que "sempre va dir el que pensava encara que no fos políticament correcte".

 

text.Anxo Lugilde:en memoria a Rosalía Mera.

 A les esqueles de Rosalía Mera no hi figurava cap símbol religiós.

 

EMBOLCALLATS PEL SILENCI

                                                                    imatg.Google

                                           "Quan un silenci tranquil ho embocallava tot
                                           i la nit era al mig curs del seu camí
                                           la teva paraula omnipotent ,
                                           sortin dels trons reíals,
                                           saltà com un guerrer incontenible
                                           dels cels estant al bell mig de la terra "

                                                                                  La Saviesa.

TÒPICS SEXUALS

Vadim Stain

Si realment volem conviure en amor , si de veritat volem construir un model de parella harmònica , el primer que hem de qüestionar és el tòpic segons el qual tots els homes són uns obsessos la principal prioritat dels quals és la d´enganyar i seduir les dones per aconseguir-ne favors sexuals. Aquest model simplista i maniqueu de la dona virtuosa i l´home pervers potser tenia sentit quan Sor Juana Inés de la Cruz va escriure aquells versos tan cèlebres que diuen:

                                             Hombres necios , que acusáis
                                             a la mujer sin razón
                                             sin ver que sois la ocasión
                                             de lo mismo que culpáis.
                                             Si con ansia sin igual
                                             solicitáis su desdén ,
                                             ¿por qué queréis que obren bien ,
                                             si las incitáis al mal ?

Des de que la insigne poetessa mexicana va escriure aquests versos han passat més de tres segles i des d´aleshores algunes coses han canviat en les relacions de gènere  . Avui dia les dones ja no associen la bondat a la virginitat o a l´abstinència sexual, sinò a valors convivencials - I els homes comencen a entendre que l´honestedat  femenina no s´ha de mesurar pel nivell d´accessibilitat sexual, sinó per principis igualment exigibles a ambdós gèneres.
Malgrat l ´evolució esdevinguda , encara hi ha un doble criteri per a mesurar el comportament sexual que és facilment verificable per poc que interroguem .
Estem encara en una versió edulcurada dels temps de Sor Inés pel que fa als  criteris  masculins per a determinar la bondat de les dones . L´home , com més promiscu més home ; la dona , com més promíscua  més meuca . Aquesta continua essent la lògica simplista de gran part de la població masculina , encara ancorada en uns valors que , a més d´ésser injustos ,perjudiquen tots aquells que els mantenen , ja que ells mateixos s´adonen que aquest tipus de generalitzacions sexistes només serveixen perquè , a la vegada , les dones diguin encara que tots els homes busquen el mateix .
Evidentment hi ha homes que continuen essent necis i només pensen en el sexe i  ha dones que practiquen la prostitució , però les respectives sentències desqualificatòries no van adreçades a cadascún d´ells , sinó que van cap a la població en geneal en funció del seu gènere i això no ajuda gens a les relacions home-dona -

                                                                        text: A.Bolinches

ESPIA DE ALTO VOLTAJE

Imatg.de GOOGLE

Quien roba a un ladrón tiene cien años de perdón , dice el viejo refrán .Hasta aquí , ningún problema .Pero ahora viene una analogía un punto enrevesada ; tiene perdón quien es acusado de espía por las grandes  potencias porque nos reveló que esas potencias espiaron a ciudadanos como usted y como yo?.
La pregunta es de cajón a raíz del caso Snowden . El analista de la agencia norteamericana de espionaje electrónico que filtró  a varios diarios información sobre la colaboración de gigantes de la era digital como Apple, Google o Facebook con el espionaje de EE.UU.,al que dichas empresas dan información sobre ciudadanos de a pie obtenida en sus redes con otros fines.
El espionaje es , de antiguo , una cosa muy fea .Suele vulnerar la seguridad nacional y supone , por parte de quien lo practica , el pase con armas y bagajes al enemigo. Por ello , cuando un país pilla a una espía ( al servicio del país rival , se entiende ) le castiga sin demasiados miramientos.
El material difundido por Snowden indica que ya no sólo son objetivos del espionaje nacional los enemigos del Estado .También lo somos los ciudadanos de a pie , gracias a la colaboración  con el Estado de los gigantes de la revolución digital antes mencionados . Y es por ello que la actitud de Snowden nos enfrenta a un dilema moral muy propio de nuestra era , que no podemos resolver tachándole de espía , con todas las viejas connotaciones del término , y condenándolo de inmediato .¿ Merece cien años de perdón -bueno , digamos cincuenta -quien espía al espía que previamente nos espió ?¿ Representa una amenaza para nuestra libertad? ¿O deberíamos preocuarnos más por la amenaza   que comporta la alianza de los gigantes de la era digital con el Estado , dispuestos a complacerle siempre con tal de ir aumentando su enorme cuota de poder ?

text.Llàtzer Moix.
La figura clásica del espía sufre en la era digital una transformación que propicia el dilema moral.

,,,,,,FILLS TIRANS

imatg.Google.

El terme nens tirans no és un terme encunyat com tal en psiquiatria i per tant no s´utilitza habitualment , tanmateix en el llenguatge col.loquial s´utilitza per a englobar nens de diferents edats amb un patró de comportament etiquetat d´egoista - egocèntric-amb mínima tolerància a l´espera , la gratificació i la tolerància a les seves frustacions , amb el que les seves inquietuts sempre són les primeres per sobre de qualsevol. Això és possible gràcies a una mancança en diferents graus d´empatia , és a dir una dificultat de posar-se a la pell de láltre i percebre les seves emocion , entre elles el patiment . Això comporta que tinguin escassos sentiments de culpa, escàs aprenentatge social i de responsabilització dels seus actes , projectant en els altres les seve conseqüències. Concomitantment presenten rebuig de les normes socials més elementals i de les figures d´autoritat , pel que la freqüència  de conflictes amb els adults o pares  està a l´ordre del dia.
Aquestes conductes es manifesten de moltes diverse maneres segons l´edat , maduració i grau d´afectació del nen i poden anar de les rebequeries intenses , amb marranaeries a terra , crits al carrer de nens fins a vuit anys , fins a conductes més elaborades , moltes vegades premeditades , d´oposició o d´enfrontament directe dels adolescents  amb els pares i professors , que fins i tot arriben a l´agressió verbal i física cap a l´ adult.
Cal considerar que totes aquestes conductes són presents en moments puntuals del desenvolupament del nen i adolescentsa. Qui no s´ha enfrontat amb la rebel.lia d´un adolescent o les entremeliadures i capricis dels nens? Quan parlem d´un problema en salut mental , és perquè són patrons de conductes repetitives, sense una altra manera de relació amb el seu entorn , i quan després de la correció per part dels grans el nen no mostra un aprenentatge emocional de l´esdeveniment , té dificultat de valorar les conseqüencies dels seus actes , la pena i el dolor propi i aliè per tant generalment inmunes al càsting o reprimienda.
La societat ha patit un canvi en l´estructura i jerarquització de la familia que ha afavorit la proliferació de fills egoistes i egocèntrics. Cada vegada més , els fills són els reís de la casa i els pares són a la seva disposició adoptant fins i tot el rol d´amics .L´educació s´ha de basar , des de primerenca edat, en l´amor i respecte als límits  i la jerarquia familiar.

text Enrique del Moral.

POESIA

L'EBRE DEL LLIBRE DE L'HIMNE D'AQUEST MATÍ

D'aigües majúscules és el teu vestir,
de profunditats màgiques el teu esperit,
d'infinits mullats el teu camí,
d'amor de caminants el teu color,...
de somnis de pescadors el teu interior,
de jocs d'infants el teu imaginari,
de besos d'amants els teus sospirs,
de versos de poetes el teu idioma,
de cançons de trobadors els teus xiuxiueigs,
de guerres fraticides la teva història,
de clams de dolor la teva foscor,
de dos idiomes la teva llengua,
de més de cent pobles el teu viatge,
de nostàlgies líriques el teu ressó,
de crits d'un poble la teva defensa,
d'ombres de dona nua la teva inspiració,
de verdor d'olives la teva pell,
de rojos de roselles la teva sang,
de dolçor de préssec el teu alè,
de crits d'arrossaires la teva força,
de la passió de les cireres els teus abraços,
de pagesos hivernals els teus cabells blancs,
de recs cabalosos les teves terres,
de rodes de carro les teves vores,
de boines de llibertat la teva ànima,
de fulles de tardor el teu ball preferit,
de pals ensabonats la teva festa major,
de rems veloços el teu orgull,
d'argent d'escames els teus indígenes,
de silurs famolencs les teves dents,
de boires d'albada el tue despertar,
d'invisibles fums les teves pors,
de llaguts llegendaris les teves fotos pretèrites,
de tractors carregats el teu vi,
de pell de fadrina el teu tacte,
de mans alçades la teva defensa,
de mossades de clotxes les teves amistats,
de bodegó de fruits la teva sentor,
de color d'oli la teva inspiració,
d'ametllers en flor la teva primavera,
de núvols que plouen el teu futur,
d'amor incondicional la teva essència estimada.

Ver traducción

 

POEMA  IMATGE...ALBERT GUIU

•  

   

   

.......MISDIRECTIÓN ...........

imatg.google.

 

Callar a temps té valor  narratiu i és una arma d´atac a l´adversari , però cal saber quan i durant quant de temps  el silenci té truc

 

Un truc  clàssic  de mag :mirin aquesta mà mentre en guardo la carta a l´altra. La tècnica , anomenada misdirectión , és antiga i es basa en petites trampes psicològiques per desviar l´atenció de l´espectador cap a un altre punt . És un exercici senzill d´entendre però dificil d´executar . En política s´anomena marcar l´agenda i consisteix a determinar  de quins temes es parla i de quins no. I és clau , els partits es bloquen en maniobres per intentar distreure l´opinió pública i canviar l´ordre de prioritats del debat , I davant una crisis , un truc clàssic de polítics és generar soroll , enredar el desenvolupament del conflicte i derivar l´interes cap a altres assumptes ,amb un tractament adequat del llenguatge  i dels termes de la discussió , mentre en paral.lel s´estén  un silenci deliberat sobre l´incident per mirar de quedar al marge de tot el caos i guanyar temps , a veure si mentres tant escampa la borrasca.

El silenci és una eina de comunicació valuosa, però no només per fer-la servir a la defensiva . No només com a complement del soroll. En màrqueting  polític s´aprèn  a administrar els silencis perquè són un recurs d´atac a l´adversari. Però cal mesurar bé quan guardar silenci i el temps.

"El silenci és bo quan es tracta de casos curts , la resolució dels quals es veurà ràpidament , però el benefici del dubte és limitat perquè tothom necessita saber a què atenir-se" , adverteix l´assesora de comunicació Sandra Rudy. En termes d´estratègia , "si deixes que parlen els altres , ocupen el teu espai i conquereixen els teus temes i tu hauràs de sortir a refutar perquè no has arribat al primer  missatge i no ho contoles ", afegeix . Rudy apunta que " en una crisis el silenci no és sinònim que qui calla està donant per bona una versió perquè les coses són més complexes i tothom tindrà la seva part de raó , però , cal aclarir d´on ve el soroll i d´on ve el silenci; en el fons és una lluita dialèctica."

 

text.Silvia Hinojosa.

EL VACÍO

• 

imat.Rosalia


Vivimos en una época que parece temer al vacío en todas sus formulas y se afana en llenarlo todo a toda costa . Pero justamente , nos aleja del espacio del cual "manan" la felicidad, la plenitud y la inspiración.

"El origen de todo lo existente".Aunque en el lenguaje corriente la palabra  vacío suele indicar algo negativo que conviene evitar . Desde el punto de vista simbolico y metafísico corresponde a la verdadera plenitud. Como de una matriz se tratara , contiene innúmerables posibilidades que pueden ir manifestandose.

Representa al arquetipo de la Madre . También puede ser considerado el centro oculto que concilia opuestos , los antagonismos de la vida , un espacio donde se liberan las tensiones de la existencia  y se alcanza la autentica paz .

Como el número (0cero) , que en su aparente vacío contiene todas las posibles cifras

text.desconegut,
 

 

FORMES I FETS A CAPRITX

CULTURA COL.LABORATIVA

imatg,Google.

EL FENOMEN QUE IMPACTA JA EN L´ECONOMIA , LA CREACIÓ I EL CONEIXEMENT

"Els ciutadans col.laboratius, educats i connectats , estan inventant o redissenyant les seves vides a una velocitat infinitament superior a la de les ciutats que els acullen. I el cas  és que d´una manera espontània estan modificant , dibuixant una nova ciutat" , assenyala l´investigador Javier Creus , fundador d´Ideas for Change , consultora que assesora a importants empreses i institucions.

"Espanya , i especialment Barcelona , són referents mundials en tot el que té a  veure amb cultura oberta i col.laborativa ", apunta Creus , "Estem davant un gran canvi del sistema productiu . Per produir alguna cosa es necesita capital i treball. Quant al primer ens estem adonant que el capital ja no és el que era .
 D´una banda ens trobem amb un capital difós ( la fórmula  del crowdfunding;AMB PETITES APORTACIONS DE 10.000E.pot arribar a reunir un milió) i un altre que s´expressa en hores de feina o en monedes virtuals , com  el bitcoin , que es pot transferir sense deixar rastre. I en el treball passa el mateix . Cada vegada hi ha més persones que produeixen en el seu temps lliure més valor social que durant el temps que fa servir en la seva feina .La creació de Viquipèdia , per exemple , es porta el 2%del temps que els americans destinen a veure la televisió durant un any".

Emergeix , per tant , un nou agent econòmic que de forma espontànea està modificant l´economia però també les mateixes ciutats .
Per fer-se idea de la magnitut del fenomen n´hi ha prou amb entrar al wed del  blogaire en enginyeria mutimèdia Albert Cañigueral(www.consumocolaborativo.com),
"Avui la dimensió és enorme " assenyala Cañigueral " La gent està emprenyada i busca alternativas  "
text.Teresa Sesé.

SEXE POBRE

imatg Google-

 

El camí del sexe pobre ha de ser  el més fàcil perquè és el més transitat.Hi camina molta gent durant anys fent l´amor un cop a la semana o al mes . Fins i tot hi ha  parelles  que en lloc de caminar -hi fa anys que s´hi han aturat. Sense sexe, ni il.lusió de present , ni projecte de futur , però junts per anar en lloc.

Aquest ès el panorama  de les parelles que s´han esmunyit pel pendent del sexe pobre . Van començar fa molts anys , es van acoblar més o menys bé, van passar la fase passional , van venir els fills, la feina i les preocupacions i amb tot plegat van entrar en una sexualitat homeostàtica , que després va anar llanguint fins a conduir -los al conformisme .

Arribats a aquest punt n´hi ha que intenten reaccionar per recuperar la il.lusió perduda , però gairebé sempre la força és poca i la motivació més aviat escassa  . Per això el futur del sexe pobre no és un futur d´esperança sinó de resignació que cadascú porta com pot , tot i que no hi ha  gaires opcions . O  es conformen , o es separen , o busquen relacions alternatives . Davant aquesta expectativa moltes parelles , quan s´adonen que estan arribant a la fase de saturació i que l´interès sexual comença a decaure , en lloc de seguir per aquest camí decideixen fer un salt per situar-se en un camí perillós que , precisament per això , es un lloc menys transitat.

 

  Text,Antoni Bolinches.

 

"El sexe és font de coneixement  mutuo i personal"

"" LA RIOTA "

imat.Google.

 

Resulta del tot vergonyós  haver d´escoltar als noticiaris ,que el Govern retalla els ajuts de la dependència .L´ajut als dèbils dels més dèbils , i observar com ells (politics)sempre es mostren riallers i amb actitut arrogant de salvadors de la pàtria quan ,en realitat , la gran majoria no són més que uns veritables aprofitats.

Doncs ,per qué no es retallent  molt més el seu sou? Què és això de cobrar sou i sobresou en unes circumstancies tan crítiques?. Ja n.hi ha prou de fer l´orni .Vostés ens volen pendre per ximples. Demanar sacrificis als altres , mentre vostés res de res , és adoptar una actitud mancada de solidaritat i prestació de servei, que els fa mereixedors de rebuig de bona part de la ciutadania.

No surtin més a les televisions amb semblants del tot rialleres i sermonejant que la cosa s´arregla i que ja sortim de la recessió ; els pot anar bé a vostés , però hi ha una gran part de la ciutadania, per vostès ignorada, que ho tè molt dificil per subsistir i el somriure fa molt de temps que l´han perdut.

Ja que no fan el que han de fer , retallar els seus sous i sobresous com a mínim a la meitat , al menys mantinguin un semblant respectuós davant les càmeres tvs,i deixin de presentar.se en tons burletes com fa el ministre d ´Hacienda Montoro en les seves compareixences . Un respecte , per tans que pateixen els seus despropòsits.

 

Carta de Josep M.Moix a la Vanguardia..(una de les persones indignades per tants abusos)

 

pam i pipa dels dirigents politics????

CONTRATEMPS

imat.google

 

El pas del temps ha estat la gran preocupació de l´ésser humà . Que passa quan la nostra perceció del tems ja no ve reglada pel tic.tac anàleg al batec del cor, sinó per l´avanescent parpalleig digital?. Tenim una vivència del temps o consumim temps? .

 

Al costat de la societat tecnològica de la velocitat , del bombardeig incessant de sons i imatges , de la obligatorietat de l´activitat permanent o del flux continuu d´estímuls de curta durada , hi ha una reacció que demana conciliar els avantatges de la tecnològia  amb un retorn a la natura , a la pausa , al silenci , a la cosa local , a desfer-se de la superfluïtat i a buscar el que és realment essencial. 

 

La indústria  de la cultura-lleure ofereix sense parar productes perquè la màquina consumista no s´aturi .

 

Altres  creadors  miren de crear  una pausa , una desacceleració , un contratemps per propiciar la reflexió i recuperar el batec de la natutraletsa .

text Josep Massot

 

 

 

ADMIRAR

imat.Antonio Ballesteros.

Val la pena admirar-se per tantes i tantes coses que existeixen . Repetim la mirada i mai no serà igual el trobament. Això s´esdevé perquè en l´admiració captem l´altra cara de l´espill, la pregonesa d´un rostre . Cada cosa i cada persona contenen tanta riquesa i tanta capacitat de novetat que sempre fascinen . Les mirades i els somriures són  irrepetibles si són vers. Per tant , frueixen de la capacitat de sorprendre , d´il.lusionar , d´evitar la rutina o l´envelliment . I, encara que fossin iguals, també ens n´admiraríem , perquè  la bellesa , la llum i la bondat  sòn tan guspirejants que desperten l´èxtasis del qui és sensible, fetilleres  que captiven sense posta . Per això , mentres conservem  la capacitat d´admirar-nos , conservarem la juventut i vencerem el temps  .
L´admiració ens manté l´estat d´infantesa . Allò que havíem estat i que encara portem dins . Aquells ullets admirats dels infants , que són una de les meravelles que es poden contemplar en aquest món,  un ullets transformats , oberts , oberts , com si miressin què hi ha enllà de la cosa , com si hi veiessin algú, aquets ullets poden ser també els nostres . La  capacitat  d´admiraciò mantè l´ànima fresca. No deixem perdre mai aquest gran do, que ens fa grans i infants alhora . I que res no ens incapaciti de fascinar-nos pel centelleig que brolla de tot el que existeix i existirà.

 Text,Jordi Llimona (Viure)  

 

LA MEDICINA QUE NOS VIENE DEL MAR

imatg.google.

EL MAR CUBRE TRES CUARTAS PARTES DE LA TIERRA . HEMOS CONVIVIDO Y NOS HEMOS ALIMENTADO DE ÉL PERO SIGUE SIENDO UN GRAN DESCONOCIDO .LOS FONDOS MARINOS ALBERGAN ORGANISMOS ,PLANTAS ,BACTERIAS, ANIMALES QUE LOS CIENTÍFICOS EMPIEZAN A DESCUBRIR QUE OFRECEN POSIBILIDADES INMENSAS EN MEDICINA , BIOLOGÍA MARINA , FARMACOLOGÍA , BIOLOGÍA MOLECULAR Y GENÓMICA.

 

Muchas zonas del planeta , antes consideradas inalcanzables debido a barreras físicas y/o químicas , son lugares habitados por numerosos organismos adaptados a condiciones de vida extremas;entre ellas destacan las que actualmente se hallan bajo el mar , Grandes áreas del planeta estan aún por explorar y no sólo ocultan muchas especies nuevas para la ciencia , todavía por escribir y nombrar , sino abundante móléculas que jamás se han descrito. Estos productos naturales , que suelen poseer nuevos esqueletos moleculares con características  desconocidas muestran un enorme potencial  biotecnológico.

 Los fondos marinos presentan desde surgencias de aguas calientes ( temperatuta superior a los 100º C ), hasta zonas polares (altas latitudes ; bajas temperaturas), y fondos abismales (más de 1000 metros de profundidad y altas presiones).Hasta ahora se han descrito más de 20.000 sustancias de macro y microorganismos marinos .cuya actividad , sin embargo, permanece mayoritariamente inexplorada . Algunos ejemplos representan grandes avances médicos .

Hoy existen unos 20 productos naturales marinos en fases clínicas avanzadas de desarrollo como anticanceríginos , y muchos más como tratamientos contra el dolor y varias enfermedades neurodegenerativas , así como contra el sida , la malaria , la tuberculosis , y otras enfermedades. 

Los recientes avances en la exploración de estas zonas marinas y en las tecnologías analíticas están empezando a revelar la gran cantidad de compuestos  bioactivos que estas comunidades presentan , y ello permite ser optimistas en lo que se refiere  a obtener posibles soluciones , desde lo más desconocido del medio marino hasta los problemas a los que se enfrentan la medicina moderna y la química sostenible.

 

C.Àvila . Biologa .Responsable del proyecto de investigación antártica Actiquim-II

  

 

 

SE HA PODIDO MUESTREAR MENOS DE UN 5% DE LOS FONDOS MARINOS ;IMAGÍNENSE QUE SÓLO CONOZCAN UN 5% DE SU CASA O SU CIUDAD .

 

Análisis E.Macpherson ,(investigador del Centre d´Estudis Avançats de Blanes)

QUE NOS PASA ?-EL DOLOR Y LA INDIFERENCIA



imatg.Giga Kobidze

Imagino que cualquiera conoce historias de dolor sin remedio y de indiferencia por parte algunos médicos y personal sanitario ."Hay que aguantar", "Paciencia " o incluso " No es para tanto" , son cosas que se oyen demasiado a menudo en las consultas y en las habitaciones  de los hospitales , tanto públicos como privados .Por supuesto que existen los doctores y enfermeras compasivos , aquellos que realmente comprenden lo que es el dolor y se esfuerzan por remediarlo.Pero la sensación de abandono que tantas veces sienten los pacientes es una realidad que nadie que haya pasado por una enfermedad puede negar . Algo que sorprende a ciudadanos y médicos de otros países acostumbrados a erradicar el sufrimiento como primordial de cualquier tratamiento , sea curativo o paliativo .

Algo nos pasa con el dolor en este país . Vivimos , por suerte para nosotros, en un tiempo y en una parte del mundo en que existen numerosos analgésicos contundentes y terapias capaces de hacer desaparecer o al menos aliviar casi cualquier padecimiento físico. Pero una parte importante de la clase médica española no parece haberse dado cuenta . Es probable que esta insensibilidad hacia el sufrimiento tenga que ver con nuestra arraigada educación católica . Los católicos estrictos consideran que hay que sufrir todo el dolor que Dios nos envía y del que él nos recompensará  en el otro mundo . Me parece una postura tan respetable como cualquier otra, siempre y cuando se la apliquen ellos mismos y no se empeñen en torturarnos a los demás en aras de su fe . Lo malo es que muchos médicos adoptan ese concepto moral sin consultar a sus pacientes , obligándolos a someterse a su criterio religioso . Y que otros muchos actúan sin compasión por contagio , por comodidad , o por mera indiferencia . Quizas estaría bien que de vez en cuando   escuchasen a su conciencia , ese órgano errático y olvidado , pero imprescindible en la vida humana.

Text.Ángeles Caso.


Estoy completamente de acuerdo con lo expuesto por la Sra.Caso..por desgracia lo pude comprobar en carne propia o de familiares.

Estic completament d´acord  amb el text de la Sra.Caso..per desgràcia ho vaig poder comprovar amb carn propia i de familiars.



FORMES ARTISTIQUES DE LA NATURALESA

imatg.google



                                   FETS A CAPRITX
 

CERCANDO EL CEREBRO DE : SHERLOCK HOLMES



imatg.de google

 Holmes practicaría lo que hoy se llama mindfulness, dice Maria Konnikova , que vendría a ser algo así como conciencia plena o atención consciente ,es decir . " la facultad de encauzar la atención que divaga "." En los años 70 , psicólogos  como Ellen Langer demostraron que esta atención consciente hace que personas mayores se sientan más jovenes y mejora constantes como la  tensión arterial . En realidad ,  el gran dama es  que el cerebro humano no está hecho para la multitarea --esa palabra tan de moda hoy-- sino para concentrarse en algo  .De niños , somos  extraordinariamente conscientes de todo lo que nos rodea . Absorbemos imágenes , sonidos , olores , personas ,emociones y experiencias de un modo nuevo y apasionante . Pero a medida que crecemos aumenta la displicencia . Los niños lo hacen mejor , nuestro sistema educativo es nocivo porque nos hace desaprender el buen modo de observar . Cuantas más cosas requieren nuestra atención , menor es nuestra atención verdadera . ¿Estamos perdidos, entonces, con el actual bombardeo de datos y tareas  ?. El problema está en nuestro enfoque .En todas las épocas , la gente creyó que se la sobrecargaba con nuevas cosas , incluso los monjes se estresaban ".
En la mente humana actúan dos sistemas . "Uno rápido , reactivo , automático,intuitivo , que no exige esfuerzo , una especie de piloto automático  , que basta para la mayoria de situaciones y que sería el sistema Watson ; y otro más lento , riguroso y lógico , pero que pide esfuerzos y solo se activa en los casos necesarios , el sistema Holmes" .
La clave , dice Konnikova , es almacenar con orden , para que podamos recuperar las cosas luego. En la era digital , se ha ampliado el espacio de almacenamiento , lo que nos permite tener en nuestar cabeza "una cantidad de morralla inimaginable ". Hay que poner un post-it a lo que queremos recordar, como hacia Holmes : decir que queremos recordarlo, comentárselo a un amigo , repetirlo metalmente o asociarlo a una serie de pistas.

                                                        entrevista de  Xavi Ayén a Maria Konnikova (escritora)

ENTELÈQUIA

Imatg,google-

 

 

En aquest món  no hi ha res sense límitits i tot té un fi. De moment hem de reconèixer que aquesta fi és difícil de precisar , però podem assenyalar unes limitacions que cada cop s´ens apareixen més clarament.Són , per una part , els límits propis de l´intel.lecte humà i,per l´altra , els perills i amenaces que aquests mateixos  progressos impliquen per a l´home i per a l´esdevenidor de la vida en general. La realitat se´ns mostra molt més complexa del que mai s´havia pensat , i com més problemes s´estudien , més complicacions apareixen .

Els físics ens diuen que les partícules quàntiques i el cosmos estan íntimament relacionats i que , entenent el que és infinitament petit , entendrem també el que és infinitament gran, ja que els sistemes es repeteixen i la mateixa coherència regeix l´escala quàntica i léscala cosmològica. No ès estrany que els científics més assabentats es trobin astorats en contemplar la inmensa i perfecta coherència matemàtica de tot el mòn fisic i que es plantegin  els grans interrogants : a què va encaminada aquesta coherència ? Igual passa en biologia , en què , com mès s´aprofundeix en les molècules d ´ADN i en els mecanismes de la vida , del creixement i l´envelliment , més es veu un misteri inabastable . Aquell impuls vital que Aristòtil anomenava entelèquia  continua sent un interrogant que segueix regint els éssers vius.

Avui dia, la ciència ha arribat a materialitzar aquesta força vital en una molècula , sobre la qual podem actuar, però que només és el vehicle d´aquest impuls vital.Continuem pendents del misteri  de l´enteléquia, segons el qual el pla o projecte a què estem sotmesos els éssers vius actua en el temps com un element ordenador. Això planteja l´existència d´una força dinàmica i  intel.ligent amb una finalitat ordenadora . Exactament igual com en la física , on les forces que propulsen i dirigeixen els moviments que es produeixen en la martèria viva sembla com si radiquessin en ella mateixa.

 

text.Moisès Broggi,

MI AMIGA INVISIBLE

imatg.de la xarxa--

 

La felicidad es algo parecido a la  de la pareja perfecta ; se sabe que existe , pero nadie la ha visto. Como el Santo Grial, o la Atlántida o Dios : ¿ Es un sentimiento , un estado , un deseo , una palabra ?. ¿ Es todo esto o un anhelo . Todos los pensadores la han definido de una forma u otra , y nuy pocos la han alcanzado.

Es  como el agua  :  cuando quieres atraparla se te escapa de los dedos . Según , parece , todos tenemos como objetivo en la vida conseguirla , pero no es cierto . Hay muchos que dicen buscarla , pero en realidad nos entretenemos en otras cosas , fundamentalmenteen conseguir objetivos a corto plazo que se supone nos van a llevar a un estado de plenitud.

La felicidad no se alcanza , no se obtiene , no se programa . La felicidad sólo se disfruta , y muy pocos saben verla a tiempo, ser conscientes de que les está rozando . Algunas veces  he tenido la suerte de poder atrapar el momento , parar el reloj  y decirme  ¡¡ Que bien todo , ahi esta !!...pasará , pero siempre lo guardaré en el recuerdo .Y sobre todo , y lo más importante . sé que he sido feliz y puedo volver a serlo otra vez.

 

Text .anònim

 

FAST--SLOW

Imatg.de google

 

LA  " SOCIETAT PRECIPITADA " DEMANA OBRES DE CREACIÓ I CONSUM CADA VEGADA MÉS RÀPIDS.

 

Cada época reinventa la percepció del temps. Goethe contraposava la pressa satànica de Faust amb l´observació pacient de Linceu . Quan els trens encara xiulaven i irrompien en les estacions entre núvols  de fum. Zola els veia amb recel com una màquina que ens transpotava a un mòn no necessàriament millor . El segle xx va accelerar el temps i els avantguardistes van pintar i van fotografiar entusiasmats la velocidad . Quan els avions van ser mès ràpids que el so , el planeta es va fer mes petit i també menys misteriós. Fins i tot els esportistes recorren al dopatge per satisfer la necessitat de l ´espectacle de ser més veloços , el número u, per què el segon no existeix . Avui vivim una cultura de la inmediatesa ( nowist culture ,la va anomenar Stephen Bertman) , una cultura precipitada .

Un efecte secundari de la cultura precipitada és la proliferació de les llistes:la cultura del més ;del que més es vent , del que més s´escolta , del que és més cool , del que és més car . Cal captar amb rapidesa l´atenció del consumidor precipitat.

"Ens heu donat rellotges , però ens heu pres  el temps"

 

Elogi  de la lentitud

La temporalitat és  un dels grans temes de  l´art . Des de les representacions de Cronos a les Vanitas, els rellotges tous de Dalí, les espelmes de Richter  o l´art efímer . La poeta nord-americana Jorie Graham, professora de Literatura de Harvard , creu que "el temps tecnològic de la globalització s´ha acabat i ara es relocalitza , es torna al petit mòn, als aliments conreats en l´entorn , a buscar el contacte perdut amb la naturalesa". Ella  busca en els seus poemes  crear un temps real entre el lector i el del poema . El poeta xinès Bei Dao , com altres poetes , pretèn " alentir el temps , que els meus versos alenteixin el temps" . I de la mateixa manera Narcís Comadira , amb el llibre Lent,  juga amb el doble sentit de la paraula, , lentitud i, a partir d´allà , de  lent òptica que ens permet veure-hi i veure´ns amb més saviesa . Un estudi establia que el visitant d´un museu- sovint voltat d´una multitud - no dedica mes de dos segons a cada quadre. 

Text- Josep Massot

 

imatg google

 

 

..........SUPERFLU ??

imatg.Pinterest

 

La frase "necessitat de l´innecessari"o bé no ès lògica perquè els termes són contradictoris , o bè conté un error òtnic, el de prendre per innecessari allò que en realitat és necessari . Tanmateix com que de necessitats  i d´innecessitats n´hi de moltes menes ,potser alguns extrems febles poden concórrer. Segurament seria millor parlar de la necessitat del que es petit , del que no es fretura, i fins i tot , del que és superflu. Això si que moltes vegades ho necessitem . Ens cal el pètal que hem posat entre les planes d´un llibre , la fotografia d´algun  indret on hem estat, el somriure que gratüitament hom ens dòna . No ho necessita el cos , ho necessita l´ànima.

El superflu  ha tingut molt mala prensa , i es comprèn perque davant de necessitats peremptòries ha de cedir el pas. Però un cop satisfets aquetes , el superflu no és inútil ni sobrer. No són necessaris un bombó , un gerro  o una camisa brodada. Però l´home no viu solament de pa, sinò de menudalles que van més enllà del pa. Són aquelles coses que confereixen encant a la vida , un plus que ajuda a ser humans . L´home , precisament perquè és obert , transforma en necessari allò que és superflu. No es tracta d´acumular , que aleshores hom romandria en el superflu ,sinó fruir . No n´abusem , però usemne sempre. No acumulem vestits , però portem algun vestit que ens faci il.lusió.

 

Apunto a realitats com el fet de passejar per la muntanya ,la platja   o de prendren´s  un aperitiu o una tasseta de txocolata . No morire per no fer-ho , però tampoc no viure plenament ni agradablement.

 

       text.Jordi Llimona