Un factor extern de la felicitat que també està sobrevalorat és la salut individual . Un clamor general li atribueix ,equivocadament , una influencia decisiva que només s´explica partint de l´ambigüetat implícita en les dues definicions de salut més reeixides que conec : la de l´Organització Mundial de la Salut , que defineix com "un estat complet de benestar físic ,mental i social i no solament l´absència d´afeccions i malalties", i la definició ,encara més optimista i poètica ,si és possible ,proposada al X Congés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana,que entenen la salut com "una forma de vida autònoma ,solidària i joiosa".
Però la veritat és que tots els experiments i enquestes realitzades demostren que només les malalties particularment greus tenen impacte negatiu en les taxes de la felicitat ,a diferència de la salut mental i els sentiments . Molta gent dóna per descomptada la seva bona salut i no se sent més feliç per això , mentres la gran majoria de malalts sol suportar amb enteresa els seus problemes sanitaris i trobar la felicitat--fins i tot un percentatge elevat de tetraplègics aconsegueixen recuperar ,amb temps, un estat anímic compatible amb la seva difícil circumstància--. En canvi ,els hipocondríacs s´aferren a la misèria de la infelicitat encara que gaudeixin de bona salut
Per tant ,que ningú busqui ara com ara ,emprentes o proves de les relacions entre la salut i la felicitat.
text,Eduard Punset
2 comentarios:
El pitjor enemic és l'interior, diuen, encara que no sigui greu el que et passa, depèn de la teva naturalesa com t'ho prenguis.
Efectivament Helena,la felicitat és complexa.
Un pot tenir alguna manca de salut i en canvi poder ser feliç.
Com diu Punset no és pot relaciona salut(no greu) i felicitat.
Salut Helena
Publicar un comentario