El títol fa referència a les formes adquirides per la naturalesa sobre la matèria; els canvis estacionals, l'exuberància, els colors, les textures i l'erosió del temps a causa de la variació climàtica. Tot això, fa que la NATURA sigui la millor i la més gran escola d'art i d'investigació per a l'avenç de la humanitat.
Datos personales
Sobre mi
El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.
Seguidores
martes, 17 de junio de 2014
viernes, 13 de junio de 2014
MANOS INTELIGENTES
miércoles, 11 de junio de 2014
PISA , PARA PADRES
jueves, 5 de junio de 2014
miércoles, 4 de junio de 2014
ESCLAUS DEL TEMPS
Com estàs?
- Fins al coll. I tu?
_Tant enfeinat que amb prou feines tinc temps de respirar.
Tant es val qui són o a què es dediquen els protagonistes de la conversa. Actualment diàlegs com aquest es repeteixen a tota hora i en pràcticament tots els racons del món, fins al punt que els sociòlegs adverteixen que l´esgotament per excés de feina s´ha convertit en un símbol d´estatus. Tibant aquest fil
, la periodista de The Washington post , Brigid Shulte , ha escrit un llibre , en què afirma que estar estressat ( o semblar-ho) és el que s´estila , i anuncia la mort del temps lliure .No és probable que en països com el nostre la predicció es faci afectiva d´un dia per l´altre, tot i que la veritat és que la frontera entre temps de feina i temps de lleure no havia estat mai tant imperceptible .
Des del món del art ja fa temps que els creadors s´interroguen sobre les servituds laborals i els mecanismes del control del temps ( tant interioritzats que fins i tot ja són innecessaris ) , i proposen espais d´alliberament . Si el 1990 el canadenc Michael Snow , pioner del cinema d´avanguarda , convertia un mínim gest quotidià - el mateix artista sortint de l´oficina al final de la jornada laboral i acomiadant-se de la secretària- en una pel-lícula de 20 minuts que amb una lentitud extrema desafiava la racionalitat del temps productiu- See you later / Au revoir ( Fins despes) -, al cap de dues dècades Fito Conesa no només carrega contra l ´exasperant pèrdua de temps ( de vida ) que comporta gairebé qualsevols gestió quotidiana , sinó que decideix recuperar-lo convertit amb alguna cosa creativa . Amb aquest objectiu , durant mesos va anar filmant els comptadors electrònics per recollir torns a les estacions de tren , hospitals i oficines de correus, i després va demanar a tres músics de registres molt diferents entre ells ( Oliver Alary , Yuko Ikoma i Miguel Leiria) que componguenssin una obra musical prenent com únic referent la velocitat dels torns .
Waiting time / Wasting time ( Temps d´espera / Temps perdut ) aixi es com es titual la instal.lació de Conesa , forma part - com la pel-lícula de snow- de la interesant exposició,Contratemps que es pot visitar al CaixaForum fins a l 24 d´Agost 2014.
L´encarregat de rastrejar en el fons ha estat Sabel Gavaldon (1985) barceloní establert a Londres , que ha reunit obres de deu "artistes que posen en suspens l´economia del temps capitalista i ens conviden a interrogar-nos sobre la dimensió íntima i afecctiva que adquereixen els nous mecanismes de control en l´ambit del treball".
La lliçó respiratòria , vídeo de Dora García , en que mostra fins quin punt hem interioritzat la disiplina.
text. Teresa Sesé
domingo, 1 de junio de 2014
FALTA L´AIRE , SOBRA VALENTIA
El LAM és una malaltia rara que afecta i erosiona els pulmons ,una malaltia tan dificil de pronunciar (Linfangioleiomiomatosis), com rara de entre les rares ,que es desencadena en dones normalment en edat fèrtil, i que es caracteritza per la formació de quistes que destrueixen el teixit pulmonar i dificulten el suministrament d´oxigen .
Un dels capítols del llibre "Raras pero interesantes" ,recull l´expèriencia de 25 dones afectades per LAM, a fi de donar a conèixer com es viu aquesta malaltia , està dedicat a Esther Arranz , que va morir el 2006 , així ella va deixar escrit ;
" L´enemic ha mostrat el morro aquesta nit i t´has espantat.Estaves en repòs , sense fer cap esforç, i has notat que els teus pulmons no reunien prou aire (...). I en dos minuts , gairebé sense voler , has hagut d´enfrontar-te a visions , imaginar el que és no respirar , ser transportada per un instant al dia en què deixaràs d´existir . I has tornat al present sabent que aquell dia encara no arribat. Però durant el viatge tenies una pregunta a l´estómac , molt diferent d´una simple pregunta mental (...) . Un interrogant que et fa plorar . Com serà no viure ?. No ja al trànsit de la mort , sinó no veure el sol ni la nit , ni a la teva gent. En què consisteix desaparèixer d´aquí? ".
Preguntes que varen quedar a l´aire .
Però ja més valentia que angoixa entre les dones del LAM . ,esperança perquè els estudis mèdics avancen I elles expliquen la seva història i demanen més investigació per la seva curació .
text.Cristina Sen
"La Vanguardia"
autor desconegut. per qui ho necessiti "ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE LAM " |
viernes, 23 de mayo de 2014
...L´INSTANT
Suscribirse a:
Entradas (Atom)