Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

miércoles, 4 de junio de 2014

ESCLAUS DEL TEMPS




Com estàs?
- Fins al coll. I tu?
_Tant enfeinat que amb prou feines tinc temps de respirar.

Tant es val qui són o a què es dediquen els protagonistes de la conversa. Actualment diàlegs com aquest es repeteixen a tota hora i en pràcticament tots els racons del món, fins al punt que els sociòlegs  adverteixen que l´esgotament per excés de feina s´ha convertit en un símbol d´estatus. Tibant aquest fil
 , la periodista de The Washington post , Brigid Shulte , ha escrit un llibre , en què afirma que estar estressat ( o semblar-ho) és el que s´estila , i anuncia la mort del temps lliure .No és probable que en països com el nostre la predicció es faci afectiva d´un dia per l´altre, tot i que la veritat és que la frontera entre temps de feina i temps de lleure no havia estat mai tant imperceptible .
Des del món del art ja fa temps que els creadors s´interroguen sobre les servituds laborals i els mecanismes del control del temps ( tant interioritzats que fins i tot ja són innecessaris ) , i proposen espais d´alliberament . Si el 1990 el canadenc Michael Snow , pioner del cinema d´avanguarda , convertia un mínim gest quotidià - el mateix artista sortint de l´oficina al final de la jornada laboral i acomiadant-se de la secretària- en una pel-lícula de 20 minuts que amb una lentitud extrema desafiava la racionalitat del temps productiu- See you later / Au revoir ( Fins despes) -, al cap de dues dècades Fito Conesa no només carrega contra l ´exasperant pèrdua de temps ( de vida ) que comporta gairebé qualsevols gestió quotidiana , sinó que decideix recuperar-lo convertit amb alguna cosa creativa . Amb aquest objectiu , durant mesos va anar filmant els comptadors electrònics per recollir torns a les estacions de tren , hospitals i oficines de correus, i després va demanar a tres músics de registres molt diferents entre ells ( Oliver Alary , Yuko Ikoma i Miguel Leiria) que componguenssin una obra musical prenent com únic referent la velocitat dels torns .
Waiting time / Wasting time ( Temps d´espera / Temps perdut ) aixi es com es titual la instal.lació de Conesa , forma part - com la pel-lícula de snow- de la interesant exposició,Contratemps  que es pot visitar al CaixaForum fins a l 24  d´Agost 2014.
L´encarregat de rastrejar en el fons ha estat Sabel Gavaldon (1985) barceloní establert a Londres , que ha reunit obres de deu "artistes que posen en suspens l´economia del temps capitalista i ens conviden a interrogar-nos sobre la dimensió íntima i afecctiva que adquereixen els nous mecanismes de control en l´ambit del treball".
La lliçó respiratòria , vídeo de Dora García , en que mostra fins quin punt hem interioritzat la disiplina.

                                                 text. Teresa Sesé

4 comentarios:

Jordi dijo...


Jo he robat una mica de temps al temps a fi d'agrair-te el teu suport i les teves lectures al meu bloc. Gràcies de tot cor. Si pogués -i sabés com fer-ho- et recomanva al Google. Ai, la tecnologia!


Abraçades, des de El Far

Rosalia Bagés Julià dijo...

Gràcies a tu pel teu temps, Jordi.Es un plaer llegir-te . Salut

Hampton SC dijo...

¡Qué texto más bueno y tan certero, Rosalía!
Me he sentido muy identificada: supongo que es el mal endémico de nuestra "civilizada" sociedad occidental.
Es viernes... pensemos al menos que tenemos dos días para "correr menos"
Besos y buen finde ^-^

Rosalia Bagés Julià dijo...

Gràcias Piola,,, todos vamos corriendo a ninguna parte.
Beos. igualmente