----CORREN AVALL----

El temps passa , rossola i se´n va . Cauen els instants i no tornen . Corren avall com les aigües dels rius muntanyencs . Va dient adéu i ens fem en ell. És ben misteriosa aquesta correntia inacabable que, mentre ens deixa, construïm allò que som . El temps és valuós , i val la pena d aprofitar-lo , d´esmerçar-nos en la tasca humana mentres en disposem .
Precisament perquè el temps és valuós ,és bo de prendre´s temps per tal de fer la tasca ben feta .Si es corre massa , s´acaba anant a poc a poc , per cansament , per haver de repetir una tasca esguerrada , etc. No siguem avars del temps . Quan es va de pressa , per aprofitar el temps com si fos or , s´acaba havent de recomençar . Cal prendre´s el temps necessari per forjar bé cada cosa . Si és convenient prendre´s amb  calma la tasca , és necessari prendre´s pausadament la vida . Deixem que la vida ens penetri com la rosada que amoroseix la terra.
És necessari prendre´s temps per crear , és necessaria la calma per pensar , per fer un projecte , per resoldre un problema , per fer una poesia . Necessitem calma per ascendir sobre nosaltres mateixos i obrir-nos als somnis . a les utopies i tot enllà 
                       text.Jordi Llimona

......... FLOR DE HULE

Imatg:Alice Spencer

Contemplo desde mi terraza , las plantas ; hay nuevas flores , y también alguna que otra abeja que acude a ellas . Hoy he visto como una abeja estaba en los pétalos azules pintados en el hule de mi mesa , en busca del ansiado néctar.
Allí se deshacía en esfuerzos , confundida , creyendo que estaba en una flor de verdad.
Me ha hecho pensar en las personas que ,  pasan sus días en una flor de hule . Una bonita fachada , derraman todo su amor , su dedicación ,su esfuerzo ,  pero ,  no obtienen  nada , se quedan sin energía , sin ilusión .
Pasan los años , hasta que un día  se dan cuenta de su equivocación.Que todos sus esfuerzos son en vano. 

Se debe de  aprender del error ,abrir los ojos para   no caer en otra flor artificial, por muy bonita fachada  que parezca . 

Text.anonim.

EDUCAR SENSE PORS

Els nens necessiten sentir-se estimats , compresos, cuidats i protegits . Però pot ser tan perjudicial l´absència de protecció com l´excés .En aquest últim cas es tracta de sobreprotecció , que és un estil parental caracteritzat per concedir massa capricis , una baixa exigència, baix control, no posar límits ni normes , no esperar accions madures . Aquest estil sol ser present en el 10% de les famílies aproximadament .

La sobreprotecció es conseqüencia de la por i l´ansietat que li passi una cosa dolenta . Una de les causes pot ser no distinguir clarament entre por i ansietat . La por és l´emoció que s´experimenta davant un perill real i imminent que es viu com devastador i posa en perill la salut o fins i tot la vida . Per exemple , asseure ´s a la barana d´un balcó del vuitè pis. Mentre que l´ansietat és consequencia de pensar en perills possibles però poc probables , caracteritzats per  i " si..... ? ": : I si va al campament i li passa alguna cosa ? I si corre i cau ? I si es fa mal en  baixar  pel tobogan ?I si...? 

Fixem-nos que davant la por cal adoptar una resposta que augmenti les probabilitats de supervivència . Normalment la fugida . Tret que per salvar la pròpia vida o d´altres no quedi més remei que enfrontar-se al perill . Mentres que davant l´ansietat cal afrontar-la i superar-la .
En el llenguatge col.loquial no es distingueix entre  por i ansietat .Moltes vegades es diu por quan en realitat és ansietat . Per exemple "por dels examens " , "por de fer el ridícul ", "por social "...etc. .En tots aquests casos , no hi ha un perill real i imminent ; no es tracta d´una autèntica por . Sinó d´ansietat . No hi ha risc per la vida , per lo tant no s´ha de fugir , sinó afrontar.

La confusió entre por i ansietat comporta evitar al nen afrontar els reptes de la vida que són necessaris per el desenvolupament personal (autonomia , presa de decisions , responsabilitat , assumir errors, tolerar la frustació etc.). Per això és important que els pares distingueixin claramente entre por i ansietat per protegir al nen dels perills reals i afrontar les ansietats de la vida . Els pares han d´avaluar ràpidament si el nen necessita ajuda de debò (és davant un perill) o si es pot espavilar per si mateix . També és important ensenyar als nens aquesta distinció i saber quin és el comportament apropiat en cada cas . Això pot ajudar a evitar la sobrepoctecció .

                                                              text Rafael Bisquerra 

                                                         

Com a pares i mares , la por és una de les pitjors aliades per educar als nostres fills . Si dediquem molta energia a les pors , el més probable és que les alimentem encara mes. Si en canvi ens centrem en el que ens il.lusiona i aprenem a confiar ,és més facil que la pau interior creixi i la por disminueixi . Es tracta de fer que els nostres fills siguin aptes per a la vida , no fer-los la vida fàcil.

ÀFRICA : UN CRIT D´ANGOIXA

Mentres el món mira cap a l´Àfrica occidental i s´inquieta per la possibilitat que el virus arribi a Occident , africans com L´Ibrahim Mansaray , de 46 anys originari de Sierra Leone ,que dirigeix una oenagé a Mingkaman , un dels puns més remots del Sudan del Sud , viu  amb l´angoixa de saber que familiars i amics estan atrapats en la pitjor epidèmia de l´ebola de la historia , que ja ha matat més de mil persones a Sierra leone , Libèria , Nigèria o Guinea . Es mossega els punys per no poder actuar pels seus .L´Ibrahim que viu a Filadèlfia , als Estats Units  ha ajudat als altres tota la vida -ha treballat com a humanitari a la República Centreafricana , el Congo, les Filipines ,o el Txad ,ara comparteix amb altres, l´angoixa per la familia a l´África . "Puc parlar amb amics per skype i tots estem tremendaments ansiosos , espantats i alarmats per les nostres families .Tenim noticies de familiars morts i no hi podem fer res de res . Sabem com és allò i que la xarxa sanitària és molt deficient i són molt vulnerables .

"Sabien que l´epidèmia s´estava escampant a països sense mitjans per contenir-la i no van fer res" , es queixe de la lentitud de la reacció internacional "Ara l´Organització Mundial de la Salut ha declarat l´emergència internacional , però fa molts mesos , que moren centenars de persones .És un crit de desesperació . 
 text.Xavier Aldekoa 

Afegeix la llegenda

NI-NI AMB MAJUSCULA

Fa pocs dies vaig sentir una conversa entre persones de mitgana edat. Feien referència als joves ni-ni: ni estudien, ni treballen , ni volen treballar , etc. etc..Pensant en aquesta conversa vaig arribar a una conclusió. Conec una bona colla de joves ni-ni , molt diferents ; familiars, parents , fills d´amics , coneguts per veïnatge , que són els que faran del nostre món un espai nou, de bona convivència .

Són tots els joves que :  NI es droguen , Ni beuen ,
Ni tenen mandra a l´hora d´estudiar o treballar , Ni van darrere el botellon , Ni busquen la distracció destrossant material urbá , 

Ni són egoistes ; saben acompanyar i ajudar a qui tenen al costat ; Ni es queden el seu temps només per ells: es mouen en tasques de voluntariat ;

Ni passen davant d´un ancià amb indiferència o menyspreu , ni tantes coses més . Aquests sí que són el futur de la nostra humanitat adolorida i cansada de tantes morts injustes , de tantes guerres, de tant negoci brut , de tanta corrupció.

Animo a seguir gaudint de la vostra joventut i que continueu ajudant a qui ho necessita amb la vostra solidaritat .

escrit de MªDolors Puig Utrell.

He volgut publicar aquest escrit que vaig trobar d´aquesta persona, perque estic completament d´acord amb la seva visió  de cara a la nostra joventut,no tots són els ni-ni que la prensa publica o fa arribar al public...ja altres classes de NI-NI  amb majuscula------

AMB ÀNSIA DE VIURE

fotogr-Rosalía

fotogr.Rosalía

VUI VIURE AMB ÀNSIA DE VIDA.

 LA VIDA A GLOPS PER TOTS ELS PORUS DE LA PELL , RESPIRAR-LA , BEURE-LA, ABSORBIR-LA 
S´ESCAPA TANT DE PRESSA  !!

 

" CHOQUE Y EMPUJE CONTRA MEMOS"

fotogr..Miszaros Mihaly


Desde hace días ya no me aparto cuando, por la acera, viene de frente alguien tecleando , escribiendo watsaps o lo que esté haciendo en su móvil, tan absorto que no se fija si su camino coincide con el que va en sentido contrario al suyo. Está claro que consideran que eres tú quien siempre debes apartarse porque su dedicación a la pantallita es asunto de primera importancia que no puede abandonar por nada del mundo . De modo que ahora mantengo mi posición , no aminoro la marcha i choco con quien sea sin detenerme . Sólo entonces levanta la vista y me mira con reprobación ´.

-¡A ver si te fijas por donde vas ! me dice alguno.

Hace algunas semanas , los peatones que caminaban por la calle 18 de Washington se encontraron con las aceras divididas longitudinalmente en dos partes . En la más cercana a los edificios habían pintado en el suelo la frase "Móviles. Camine en  este carril bajo su propio riesgo" . En la mitad más cercana a la calzada , la frase era : "Móviles ,no". La iniciativa no partió del Ayuntamiento , sino de National Geographic, que pintó las indicaciones para grabar un programa en el que se mostraba cómo reaccionaba la gente . Mientras aquí , durante los próximos años pienso seguir chocando y empujando a todos los memos que caminan sin mirar más que la pantalla de su telefonito .
 
text. Quim Monzó