NI PASSOTES NI GENERACIÓ PERDUDA

fotogr.  Thomas Leuthard

Els joves sovint són qualificats, injustament , de passotes . La crisi no augura un futur esperançador . Però els experts constaten que hi ha molts tipus de joves i que si alguna cosa tenen en comú és que la seva identitat social passarà de l´accepció de "passota" a un perfil activista compromès i un civisme que encomanarà la resta de la societat en els propers anys.


L´expressió de generació perduda ja la va etzibar , als bojos anys vint del segle passat , Gertrude Stein  a Ernest Hemingway en dir-li " you are all a lost generations" .
Així , durant molts asnys , en l´imaginari social de la gran part de la població espanyola s´ha fet servir el qualificatiu de passotes per determinar la joventut . Es deia o es pensava que " només pensen a divertir-se" són uns consentits de´uns pares que els han deixat fer .
Les coses són més complexes , com la vida mateixa, el que comporta , al seu torn , la pluralitat dels joves .Els joves d´avui , afronten grans reptes .
Les dades ens poden portar a una visió pessimista del nostre futur però també  hi ha dades que, donen esperança i suposen un avanç.Fonamentalment aquelles pistes que ens indiquen que els joves estan prenent les regnes de les noves formes de mobilització i apostant per un compromís col.lectiu .De fet , els experts indiquen que la seva identitat social passarà de l´accepció de passota a un perfil activista compromès amb la realitat en la qual viuen i un civisme més alt que encomanarà la resta de la nostra societat durant els propers cinc anys.
Dades indiquen que creixerà la desafecció cap als partits i els sindicats - El compromís públic dels joves es manifestarà a traves de noves formes participació  i protesta  per qüestions socials concretes que afecten al conjunt del país , nació o estat,  desembocant en opcions polítiques  noves , capaces de recollir els seus vots . Es recolzaran en un marc de mobilització permanent , mantenint la influència  moral i la il.lusió .
Donar-los suport  , construint entre tots el marc del futur que volem assolir és una responsabilitat que els adults no podem obviar .

Analisi;Javier Elzo....Ignacio Calderon 

....R O B O T S -----------

fotog.ALEX  GARCIA


Convivir con un robot ya no es ciencia ficción .Hoy ya interactúan con humanos en lugares publicos como hospitales , residencias o universades  y se prevé que en diez años formen parte del equipamiento doméstico .como ahora el ordenador :Los robots realizaran ya muchas de nuestras tareas y cambiarán nuestaras relaciones , laborales y personales.

Theodore , el protagonista de la pelicula HER, se enamora de Samantha , la voz femenina de un sistema operativo que es perspicaz  , sensible y divertida con quien acaba compartiendo deseos y necesidades . A muchos les seguirá pareciendo ciencia ficción la relación entre hombres y máquinas , pero ya no lo es. En Sitges (Barcelona) hay personas que conviven , cantan , hablan , bailan y se divierten con Nao , un pequeño robot humanoide de poco más de medio metro . En Estados Unidos , hay hospitales donde los enfermeros no hacen la ronda de control acompañando de un médico  sino a un robot teledirigido .En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es posible cruzarse con Tibi o Dado , dos robots humanoides que tan pronto hacen de guía como transportan objetos. Y en las residencias del grupo Vitalia el robot foca Nuka hace compañía a los ancianos .Los robots sociales y de servicio ya están aquí , y con ellos nuevas formas de trabajar y de relacionarse. Si entre los años cincuenta y los noventa el mundo asistió a la incorporación de los robots a la industria , en los setenta y ochenta se desarrollaron los de exploración planetaria , y a partir de los noventa los vehículos autónomos autoguiados y los drones , ahora llegan para quedarse los robots que hablan con personas  , reciben instrucciones de ellas y realizan tareas diversas .

Un ejemplo es REEM, un robot humanoide desarrollado por la firma barcelonesa Pal Robotics que puede moverse solo y dar información en museos , o acompañar a los clientes de un centro comercial y, además deindicarles donde está cada tienda, llevar sus bolsas . " El REEM B  es el primer robot bípedo a escala mundial que tiene navegación autónoma ,

Hay informes que auguran que en una generación el 47% de los empleos podrá ser reemplazado por robots y sistemas de automatización ; pero es agradable que los puestos que se pierdan se sustituyan por otros , como pasó con la industrialización .

text.Mayte Rius. aaaa

NECESARIA CONFIANZA

                                                                                                 
                                                                                     

imatg.Rosalía Bagés


Al cambiar de actitud es como si cambiáramos el resto de la vida"
                                                                   Ralph Waldo Emerson


¿Qué sería la vida sin la esperanza y sin confianza?.Muchas veces la vida carece completamente de sentido: en el dolor atroz , en el accidente inesperado que se salda con la muerte que nadie podía prever, en la injusticia , la infamia , el abuso , la violación , la enfermedad que se ceba sin motivo aparente en una víctima que sólo puede esperar que el proceso avance hasta el final......No existen argumentos que justifiquen un sentido en la vida cuando el dolor es total .No los hay.

Pero como ningún ser humano es una isla y vivimos en relación con los demás , nos toca seguir andando  sabiendo que nuestros hijos nos esperan , o nuestras parejas , o nuestros padres o cualquiera de los efectos cuya simple imagen en nuestra mente y corazón nos llevan, sin darnos cuenta , a tomar aire, a respirar y darle una nueva oportunidad a la vida. En esas inspiraciones , están la confianza y el optimismo .
No como estupidez o ingenuidad ,tampoco como un ejercicio de inconsciencia , más bien todo lo contrario .Porque la confianza no es banal , es tremendamente firme , no admite grados , es como una apuesta :vas o no vas , crees o no crees , confías o no confías.
Decir "confío poco" es lo mismo que decir que no confío nada .Por eso la confianza es tan difícil de construir y tan fácil de destruir .Si la copa de la confianza se ha roto se podrá recomponer , quizás, pero las grietas de la reconstrucción son imposibles ocultar.Al amigo que nos ha hecho la trastada , le podremos perdonar ,pero olvidar no depende de un simple acto de voluntad . Es mucho más complejo .Ahora bien , si perdemos la confianza ¿ qué nos queda?  Nada.  Sin ella , la entrada del abandono , la resignación , el cinismo y la paranoia es libre .
¿Podemos entonces confiar en todo y en todos?.  Ni mucho menos .La elección de quien o de qué nos acompaña en la vida es determinante ,crucial.
Confiemos en quien sea confiable , en quien lo merezca y especialmente confiemos en que no perdamos la lucidez ni la fuerza para hacer que ,incluso cuando nos parezca que nada tiene sentido en esta vida , podremos encontrar un hilo de luz que nos permita no perder la fe en lo que nos queda por vivir.

Text,Alex Rovira

 

¿QUINA ÉS LA VERITABLE REALITAT?

Com més s´avança en el coneixement del nostre món sensorial, més grans són els dubtes de com és la realitat , ja que hi ha indicis evidents que existeix un món més ampli, més ric i divers del que nosaltres percebem i del qual quedem exclosos per les limitacions dels nostres sentits i de la nostra ment .

 Contemplar la meravellosa inmensitat del cosmos i la mateixa complexitat i perfecció del cos humà que s´ens apareixen com una operació unica ,calculada amb extrema precisió , igual com tots elS fenòmens de l´univers , podem explicar-ho tot de maneres molt diferents , i recolzar-nos en teories diverses ,  aixi mateix ens asalta la pregunta ¿quina és la veritable realitat?

Des de la més remota antiguitat existia la idea que en el moment del decés alguna part de la persona continuaria vivint , abandonaria el cos i es reuniria amb els avantpassats per gaudir de la pau eterna .Aquesta idea de l´anima que sobreviu  se´ns mostra simbòlicament gravada en les restes funeràries de civilitzacions antigues . El misteri de la mort .

La ciència ens diu que la vida mateix  és un misteri , perqué encara no sabem prou bé si el nostre món perceptible es correspon o no amb la realitat.Aquesta realitat que observem i analitzem i constitueix la base dels nostres coneixements és la que ens revelen els nostres sentits , pero no sabem fins a quin punt la realitat que captem és la veritable o va més enllà . 

                                                             Text..Moisés Broggi.

imatg.François Rousseau.

....TANT VELL I TANT NOU.....

La naturalesa sempre tè quelcom de sorprendent , com si allò tan vist fos cada dia nou.Obre la seva inmensitat al qui la mira ,tot de cop, com un guspireig
d´existència . Així fou l´inici de l´univers , en el naixement de cada estel , en l´aparició de la vida.Tot es una sorpresa.


 

Tothom sap que cada any torna la primavera , però quan arriba és com si despertés impensadament , i ens sobta . Quina meravella de flors i de cants i de vida . Tan vell i tan nou 

 

La realitat ja existia , però encara no ens n´havíem adonat .De cop la veiem , i ens captiva . Ens sembla que tot allò que tenim davant és fet expressament per nosaltres .Ja hi era , però ve en un moment que en prenem conciència ,
llavors , a més de ser-hi , és per a nosaltres .

Tot neix dues vegades , quan neix i quan ho coneixem .El primer naixement apareix en l´univers , pel segon aflora en nosaltres .
Quan mirem el ric entorn , ell ens mira i passem a fer un intercanvi de mirada a mirada .

TEXT;Jordi Llimona -

QUASI OBLIDAT

imatg de google-

L´únic que comptava era el moviment .Una música interior li marcava el compàs i tota la còrpora es deixava endur sense que hagués de guiar-la .Les mans subjectaven el fregall amb força , però ni el tros de pedaç, ni el graò ,ja no existien.L´univers havia quedat reduït a l´espai estricte del seu cos, en una sensació que li recordava quan era nina i es llançava rost avall amb la bicicleta de color vermell.La faldilla s´enlairava mentre els genolls pedalejaven de pressa i les cuixes s´ encenien en contacte amb pròpia pell i la mica d´oratge del capvespre. Era una sensació quasi oblidada que recuperava molt de temps després . La impressio de vertigen , el desitg de perllongar el pendent perquè la devallada fos més llarga ,la fatiga que ja no se sent ,perquè donà  ales.

text.Maria de la Pau Janer.

...... MORT JOVE ....

La mort jove és una puntada de peu al cor de la poesía , un ganivet tallant la bellesa de la lluna, una escopinada al cel. La mort jove no té paraules que l´expliquen, ni llàgrimes que la ploren , perque deixa seques les veus d´on brollen les fonts . La mort jove és bruta , lletja , malvada , cruel ,innacceptable . I si la mort jove arriba despres d´anys de lluita contra la malaltia voraç, que va devorant el temps en què habiten els projectes i les il.lusions , aleshores la seva negror esdevé completa . La mort jove d´una noia jove , plena de bellesa jove , de força jove , és la negació de tot sentit . I aleshores , quan això passa , ens quedem penjats en el clau del nostre desconcert i no sabem que dir.

La mort jove és negació, una resposta abrupta a una pregunta que mai no hem formulat , un univers que s´apaga . .....Per la Tatiana   i altres com ella.

L´oració de Salvador Espriu ;

"Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges ,
volent-te foc , demano
nova claror , que siguis ,
davant altars on cremen
ardents silencis d´ales ,
encès cristall, més flama ,
llum de canço senzilla.

text  de ;

Pilar Rahola dedicat a la periodista Tatiana Sisquella