Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

martes, 1 de julio de 2014

EN CLAREDAT DE VIDA



Si tot el que m´enmarca la finestra
és viu mentre jo visc, quín alt poder 
aquesta vida meva!!



l´estimo tant i m´esforço a donar-li 
sentit i plenitud, a fer-la harmoniosa
com el que veig , i emotiva i fecunda 


Dellà el vell parapet que marca els límits que no puc travessar sense sometre´m
a la incertesa del no-ser , què hi ha ?
No ho vull saber , sols d´aquesta bellesa 
m´empleno els ulls goludament 


                 
                   La mort sempre serà el domini de la fosca,
            i ara jo visc en claredat de la vida.

                                               MIQUEL MARTÍ I POL


sábado, 28 de junio de 2014

SEXUALITZAR LA INFANTESA

imatg de int.



Facua -Consumidors en Acció , va demanar a una cadena comercial , que retirés el biquini amb farcit que apareixia al seu catàleg d´estiu.
El biquini porta foam a les copes de la peça de dalt per donar forma al pit , i segons s´assenyala a la publicació , el producte és per nenes de 9 a 14 anys . No sé si hi ha altres botigues que ofereixen peces similars , segur que sí; a més a més , no és aquest ni el primer cas i no serà l´últim , si no fem alguna cosa seriosa sobre aquest tema. I cal fer-ho perquè sexualitzar la infantesa , a part del que implica com a valor social, té greus riscos per als nens , i especialment per les nenes.
La sexualització de la infantesa és un tema cada vegada més preocupant i sembla que massa pares sumits en la voràgine de la moda i de la falta de reflexió s´afegeixen a una tendència que està cada cop més estesa , sense adonar-se del que significa . La publicitat utilitza nenes, cada vegada més joves , en posats provocatius , clarament sexuals per vendre més. Així anem creant i reforçant un imaginari col.lectiu en el qual no hi ha diferència en el pla estètic entre l´adultesa i la infantesa; i per tant tampoc en qui es converteix en objecte de desig.
M´agradaria saber quantes nenes desitgen un biquini d´aquest tipus induïdes per la publicitat o pressió social. I , especialment , quantes mares i pares de nenes troben que no hi ha res d´inadequat en aquesta peça o d´altres semblants i, per lo tant , els hi compren .
Determinats adults -molts , massa  i això que les xifres només destapen una petita part del problema- , veuen i utilitzen els nens/nenes  com a simples objectes sexuals amb o sense ajuda de la publicitat , la indústria de l´espectacle , o els valors socials imperants ; hem de centrar-nos en el missatge que enviem als nostres infants sobre el que són i sobre el que la societat n´espera .
text Cristina Sánchez Miret.
imtg.inte.

jueves, 26 de junio de 2014

FETS A CAPRITX: 39 + 1

FETS A CAPRITX: 39 + 1: imatge extret del blog -Castello Miro el rellotge i comprovo que tinc exactament vínt-i -cinc  minuts per dutxar-me .maquillar-me ,pent...

martes, 17 de junio de 2014

SER DAVANT DE TENIR

imat.Rosalía

Som part d´una societat individualista , consumista ,egoista , competitiva , on hi ha una frenètica cursa per la satisfacció individual a tots els nivells . Aquests contravalors han aconseguit atrapar les persones , mesurant-les per paràmetres externs: competir amb l´altre per tenir més , comparar-se per buscar la superioritat , exercir el poder , etc.



Davant d´una societat desencantada cal cercar una ruta alternativa . Ens toca despertar a una visió diferent del món , una nova forma d´experimentar la vida. 
Per fer-ho és necessari un treball personal que unifiqui la ment i el cos en la interioritat i desenvolupi totes les dimensions de la persona 
En les nostres vides hem interioritzat pautes de relació i comportament que ara requereixen un desaprenentatge , per incorporar-ne d´altres que ens vinculin amb la pròpia interioritat , no imposades sinó adquirides per convicció , per creença personal, perquè sense aquesta convicció no ens hi podem comprometre .
  Vivim cap enfora . Ens importa més la nostra imatge exterior que el nostre interior . Així doncs tenim una assignatura pendent: el viure cap endins , mirar-nos a nosaltres mateixos de manera crítica i constructiva.
   Sòcrates afirmava que per l´ésser humà no té sentit viure una vida sense examinar-la . L´experiència sense preguntes és una experiència buida . La capacitat de preguntar -nos coses ens duu a un autoconeixement més profund i al coneixement de l´altre. Per tant, cal fer una pedagogia de ser, treballar l´atenció , la percepció i poder desxifrar tot el que experimentem . 
   En l´actualitat hi ha diversos programes educatius de treball de la interioritat que busquen experimentar a través d´espais de silenci , acompanyats de pràctiques de respiració que permeten una concentració més elevada , atenció i quietud des de dins d´un mateix . 
    Davant la cultura de tenir , que genera exclusió , discriminació i ressentiment, és fonamental reivindicar la cultura de ser. En l´actualitat està emergint una nova mentalitat que defensa la cultura de ser i que el capital espiritual més rellevant d´una societat són els seus ciutadans , el seu potencial i la seva capacitat per innovar , per crear , i per transformar la realitat .

                                                    Text, M,Rosa Buxarrais 


viernes, 13 de junio de 2014

MANOS INTELIGENTES

imatg.google


Los griegos ya decían que el hombre piensa porque tiene manos. Un oficio es arte cuando en las manos confluyen la energía del pensamiento y la sangre del corazón .
Cada detalle que forma la trama , contiene el alma de toda la obra.

Text.Ismael Calero,

miércoles, 11 de junio de 2014

PISA , PARA PADRES



Principio de primavera, hora de salida de colegios . Estoy sentada entre rosales y parterres de boj en un delicioso jardín neoclásico, esperando a mi hermana . Desde mi banco veo llegar a una mamá con dos niños de entre cinco y siete años . Sueltan sus mochilas , dan unas carreras . A los pocos minutos, hartos, los enanos deciden cambiar de actividad .Vuelven a las mochilas , sacan sus estuches , se acercan a un árbol centenario de tronco rugoso . Y para mi pasmo , se ponen a dibujar sobre la corteza . Lejos de reñirles , la mamá , orgullosa , tarda apenas unos segundos en destapar la carcasa de su móvil y hacerles una foto. Para mandarla a papá o a la abuelita , o para compartir con el mundo el tierno momento gracias a algún exhibidor de intimidades , tipo Facebook o Instagram.

Estoy a punto de levantarme a preguntar a la buena mujer si es ue no tiene dos dedos de frente cuando desde la distancia , estupefacta , observo que ahora es la madre la que agarra uno de los lápices y se suma afanosa a la tarea. Empiezo a andar hacia ella , pero me gana por la mano ,: le suena el teléfono , alguien le mete prisa , apremia a los niños . Antes de que jo pueda decirle : " Señora , pero ¿ no le da vergüenza ? " , la tipa inmortaliza su magna obra con la cámara del móvil otra vez. Para cuando llego al árbol , se han ido. Contemplo lo que ella acaba de dejar grabado : un corazón atravesado por una flecha con sendas iniciales en las puntas . Una patética muestra de los desaprensivos , incívicos e imbéciles que a veces podemos llegar a ser los humanos.

Todo podría haber quedado en anécdota si esa misma mañana no me hubiera despertado el malasombra del informe Pisa con una más de sus funestas noticias . Los estudiantes españoles , venía a decir, no sólo están a la cola en rendimiento académico , sino también  en competencias ligadas a la vida real . Y harta de oír voces airadas contra nuestro sistema educativo y sus profesores , al salir del jardín me pregunté una vez más cuánto margen de culpa no tenemos también los padres en esos vergonzantes resultados. Tentada estoy de proponer a la OCDE que nos evalúe a los progenitores para estimar el grado de responsabilidad en el asunto. Seguro que nos llevaríamos grandísimas  sorpresas.

text-Maria Dueñas.