El títol fa referència a les formes adquirides per la naturalesa sobre la matèria; els canvis estacionals, l'exuberància, els colors, les textures i l'erosió del temps a causa de la variació climàtica. Tot això, fa que la NATURA sigui la millor i la més gran escola d'art i d'investigació per a l'avenç de la humanitat.
Datos personales
Sobre mi
El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.
Seguidores
jueves, 17 de enero de 2013
EL CRAC NUESTRO DE CADA DÍA
Imatge de google.
CUANDO LLEGÓ EL CRAC DE 1929,algunos banqueros y bolsistas se arrojaron al vacío desde los rascacielos.Fueron las víctimas de las finanzas .Lo mismo ocurría con los ejércitos .Durante la primera Gran Guerra,generales y soldados marchaban al frente a pelear y a matar a los que matasen .Pero comprendieron que ni eran tan listos ni tan fuertes si las primeras víctimas tenían que ser ellos mismos,de modo que desarrollaron tácticas financieras y militares que les permitieran salvar su dinero y su pellejo en caso de que viniesen mal dadas.Les ha llevado mucho tiempo,pero puede decirse que los resultados son óptimos.;se suicidan otros.y mueren otros .Aunque los causantes de la ruina financiera sigan siendo los mismos que en 1929,y movidos por razones parecidas,LA CODICIA Y LA USURA ,harían el ridículo suicidándose :eso lo dejan para los pobres,por lo mismo que en las guerras procuran que no mueran soldados ,como había ocurrido siempre ,sino la población civil que no ha podido escapar de los bombardeos y fuegos cruzados ,o sea ,tambien los pobres.
Pues bien ,estamos llegando a un punto en que ya ni siquiera les servimos pobres.Nos quieren en paro ,sin casa,sin sanidad,sin libros ,sin musica ,sin cultura......y,a ser posible ,muertos.Preferirían ,desde luego ,que los muertos se quitaran la vida con mayor discreción ,y seguramente en este momento están trabajando codo con codo los gobiernos y los banqueros para lograr una reducción tan apreciable como discreta de la población mundial ,porque deben de encontar irritante que una sola mujer que se arroja al vacío haya podido detener todos los deshaucios.
Andrés Trapiello
martes, 15 de enero de 2013
HOMENATGE AL LLIURE PENSAMENT
La filósofa y astrónoma Hipatia no cesa de interrogarnos cuando se dirige a sus alumnos, a los notables de la ciudad, a sus discípulos y a sus esclavos. Atea y humanista, su silueta se eleva, hierática, de una fragilidad demasiado fuerte: el librepensamiento siempre amenazado por los fanatismos. Allí, en Alejandría, los politeístas, los judíos y los cristianos están enfrentados. Estos últimos en particular, rebaño fanatizado, dogmáticos de mandíbulas apretadas, a grandes voces claman por el exterminio de mujeres y niños. Son los siniestros parabolanos, guardia personal del obispo y nave capitana del extremismo cristiano.
La joven y bella Hipatia opone la razón a la barbarie, los valores humanistas a los dogmas, el librepensamiento a la prédica, la liberación del ser humano a la sumisión. Todo eso expresado con rigor y grandeza. ¡Ah, la meditación de Hipatia en la terraza silenciosa que domina la ciudad! Ella se pregunta sobre el movimiento de nuestro planeta, metáfora de la razón que trata de penetrar los secretos de la barbarie humana.
Jean Favry
jueves, 10 de enero de 2013
LA LLAR DE TOTS
Voldria compartir amb tots aquells que visitin aquet blog, .la maravella del nostre mon..El regal q´ens ha segut donat ,;disfruteu miran el video i ,respectem ,valorem ,cuidem , cadascún amb la mida que pugui ,com el millor tresor..
Que les generacions venideres puguin gaudir del nostre planeta ,de casa nostra , de la llar de tots.com el millor lloc per viure
miércoles, 9 de enero de 2013
EL PODER DE LA MEDITACIÓN
La sociedad actual nos somete a un ritmo de vida y a unas exigencias que hacen que el estrés y la ansiedad se conviertan en auténticos venenos para la salud física y mental .Numerosos estudios ,como los que está realizando el neurólogo estadounidense Richard Davidson,demuestran que la meditación ,en sus muchas variantes ,fortalece ,además del sistema inmune ,las conexiones nerviosas en regiones cerebrales relacionadas con la concentración o los sentimientos de felicidad y compasión . Descubre cómo a traves del mindfulness--o conciencia plena--puede equilibrar la mente y sorprénder sobre lo que la ciencia a descubierto de la practica del yoga.
sábado, 5 de enero de 2013
t: 0px; padding-top: 0px;">

Un mundo de pequeñas cosas, a photo by EcoVilla GAIA on Flickr.
DÓNA´M LA MÀ (Joan Salvat-Papasseit)
http://youtu.be/fCDxHasbBHo(cantautor Ovidi Motllor)
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Un mundo de pequeñas cosas, a photo by EcoVilla GAIA on Flickr.
DÓNA´M LA MÀ (Joan Salvat-Papasseit)
http://youtu.be/fCDxHasbBHo(cantautor Ovidi Motllor)
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
martes, 1 de enero de 2013
PEDRES AL CAMÍ
""El secret de la felicitat és tenir gustos senzills i una ment complexa.El problema és que sovint la ment és senzilla i els gustos complexos"
Fernando Savater
Quant vulguis començar a viure la vida que desitges és important que et plantegis quants dels compromisos i objectes que t´acompanyen són prescindibles i suposen un fre cap a aquest viure d´una altra manera;aqueta manera en què tu decideixes ser l´autèntic cap de la teva vida
.
Perqué per dirigir de veritat cal que siguis lliue.I per ser lliures ,res millor que caminar amb poca càrrega
Arriba un moment en què si vols entrar i mantenir-te en el camí que has triat per la teva vida ,si vols començar a gaudir del paisatge i conduir el teu ritme ,és bo i aconsellable frenar una mica ,aixecar el peu de l´accelerador.En definitiva ,reduir la marxa .Fer-ho et permetrà redistribuir in-teligentment els recursos de què disposes per ,tot seguit ,avançar pel camí que desitges.
A més de frenar ,també és positiu buidar;eliminar allo que és accesori,que resulta una càrrega feixuga,renunciar a una determinada dinàmica de despeses i,sobretot,pensar abans d´ adquirir nous o més grans compromisos..
Williams James va dir que "ser savi és l´art de saber quines coses passar per alt".I per poder emplenar la teva vida d´allò que realment és impotant ,primer ,has de buidar-te d´allò que no et cal i et fa difícil o excessivament lent el canvi.
El fet de conviure amb compromisos incòmodes em porta a pensar amb freqüència en l´experiència o l´accident de la pedreta que es fica a la sabata ,en què les pedres ,serien els compromisos "incòmodes"--ja siguin deutes ,hipoteques,crèdits o altres circumstàncies que molesten més que no pas el raonable--i el caminar amb comoditat seria una metàfora de viure sense angúnies innecessàries.
"Qui camina amb suavitat arriba lluny",diu el proverbi xinès .És clar que per sentir-se còmode el millor es que no deixem entra massa pedres a les nostres sabates ,que el caçat sigui facil de treure i posar ,i que no visquem com a difícil o impossible el fet d´aturar-nos i alliberar -nos d´elles-
Sembla lògic ,oi?.Aleshores ,per què hi ha tantes persones que senten i pensen que no poden canviar la seva vida i es resignen a caminar -la per un camí que no és el propi,amb el calçat d´altres i convençuts que ·per arribara a algun lloc "han d ácceptar que les sabates s´els omplin de pedretes?.
extret del llibre "La Brúixola Interior"
Àlex Rovira
Suscribirse a:
Entradas (Atom)