PEDRES AL CAMÍ

""El secret de la felicitat és tenir gustos senzills i una ment complexa.El problema és que sovint la ment és senzilla i els gustos complexos"

                                                                                                 Fernando Savater

Quant vulguis començar a viure la vida que desitges és important que et plantegis quants dels compromisos i   objectes que t´acompanyen són prescindibles i suposen un fre cap a aquest viure d´una altra manera;aqueta manera en què tu decideixes ser l´autèntic cap de la teva vida
.
   Perqué per dirigir de veritat cal que siguis lliue.I per ser lliures ,res millor que caminar amb poca càrrega

   Arriba un moment en què si vols entrar i mantenir-te en el camí que has triat per la teva vida ,si vols començar a gaudir del paisatge i conduir el teu ritme ,és bo i aconsellable frenar una mica ,aixecar el peu de l´accelerador.En definitiva ,reduir la marxa .Fer-ho et permetrà redistribuir in-teligentment els recursos de què disposes per ,tot seguit ,avançar pel camí que desitges.

   A més de frenar ,també és positiu buidar;eliminar allo que és accesori,que resulta una càrrega feixuga,renunciar a una determinada dinàmica de despeses i,sobretot,pensar abans d´ adquirir nous o més grans compromisos..

   Williams James va dir que "ser savi és  l´art de saber quines coses passar per alt".I per poder emplenar la teva vida  d´allò que realment és impotant ,primer ,has de buidar-te  d´allò que no et cal i et fa difícil o excessivament lent el canvi.

   El fet de conviure amb compromisos incòmodes em porta a pensar amb freqüència  en l´experiència o l´accident de la pedreta que es fica a la sabata ,en  què les pedres ,serien els compromisos "incòmodes"--ja siguin deutes ,hipoteques,crèdits o altres circumstàncies que molesten més que no pas el raonable--i el caminar amb comoditat seria una metàfora de viure sense angúnies innecessàries.

   "Qui camina amb suavitat arriba lluny",diu el proverbi xinès .És clar que per sentir-se còmode el millor es que no deixem entra  massa pedres a les nostres sabates ,que el caçat sigui facil de treure i posar ,i que no visquem com a difícil o impossible el fet d´aturar-nos i alliberar -nos d´elles-

    Sembla lògic ,oi?.Aleshores ,per què hi ha tantes persones que senten i pensen que no poden canviar la seva vida i es resignen a caminar -la per un camí que no és el propi,amb el calçat d´altres i convençuts que ·per arribara a algun lloc "han d ácceptar que les sabates s´els omplin de pedretes?.

                                                              extret del llibre "La Brúixola Interior"
                                                           
                                                                        Àlex Rovira