Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

miércoles, 18 de septiembre de 2013

FETS A CAPRITX

                                                                                                 imatg.Walter Chappell
               


                                           Copsats per negres alçàries,
                                           eixordats de la remor ,
                                           anirem avall com l´aigua
                                           per les goles solitàries
                                           plenes d´abims i frescor.
                                                            
                                                              Joan Maragall.

sábado, 14 de septiembre de 2013

VITAMINA P

                                                                    google.

Si somos lo que comemos , hoy somos una birria . La comida elaborada con tiempo, cocinada con tiempo. El tiempo que está en claro retroceso , mientras aumenta el cocinado , precocinado , preparado o medio elaborado. A menudo sin ni siquiera saberlo. Siempre recuerdo al añorado Llorenç Torrado cuando insistía en que las bolsas con hojas de lechuga listas para ensalada son un falso producto natural . Están manipuladas y envasadas con un gas especial para su conservación . Se han aplicado a los alimentos los criterios de crecimiento exponencial ilimitado que hemos aplicado a todo. La tierra y el ganado deben dar más cantidad y más rápidamente . Y el consumidor se niega a seguir el ritmo de las estaciones .Todo el sector  alimentario ha entrado en esa rueda de hámster que sólo ve el objetivo del beneficio del beneficio. La última siniestra alianza es entre dos productos industriales pensados para ser cada vez más adictivos - caso de las patatas chips o la pastelería industrial- con los cambios en el mismo sistema de comidas . Se han inventado artificialmente un nuevo alimento , el snack , consumible en cualquier momento , sin horari.

Creamos sustitutos de las emociones reales , como hemos buscado alimentos de mentira que desdibujan los de verdad , demasiado rústicos para los paladares modernos ."Esta leche tiene demasiado sabor a leche", "estos tomates son demasiado ácidos " ,"tenemos un bacalao de sabor suave en la carta".Frases del momento.

Ante ese fenómeno surge otro opuesto . Cuadrillas de amigos  y familias que recorren el país buscando tomates que sepan a tomate  o pagando a precio de oro pollos con un mínimo de dignidad. La comida de toda la vida , la más vulgar , se convierte en delicatessen . Entre una cosa y otra , tengo la impresión que estamos flaqueando  por comer demasiados alimentos con un exceso de vitamina P de puñetas .

                                                                                   Text.Glòria Serra,

sábado, 7 de septiembre de 2013

INSTANTES

imatg,google
 
 
Alarga el brazo y me coge la mano , me la aprieta con suavidad , me acaricia los nudillos con el pugar .......y siento de nuevo el tirón . Esa descarga eléctrica que corre bajo mi piel bajo la suave presión de su pulgar ,se dispara a mi torrente sanguíneo y me recorre el cuerpo entero , calentándolo todo a su paso . Hacía más de dos días que no lo veía . Madre mía ,,,cómo lo deseo . Se me entrecorta la respiración . Lo miro pastañeando , sonrío tímidamente , y veo dibujarse una sonrisa en sus labios......
 
text.E.L.James
 



miércoles, 4 de septiembre de 2013

MANS AMB MANS

 
Les mans parlen . Transmeten els nostres sentiments.Els transmeten pel que les mans són i pel que diuen.Pel que sòn , perquè els sentiments s´han acumulat en les mans, com un solatge d´anys  i d´experiencies . Pel que diuen , perquè parlen, sense paraules però irradiant l´ànima a traves dels gestos . En el gest de la mà resta revelada la profunditat de la persona. Quan encaixem la nostra mà amb la mà d´un altra persona ,de mà a mà passen paraules amb sons de pell que transmeten sentiments , confiança ,secrets i il.lusions . Si, cal mirar les mans per conèixer les persones.
Els humans no solament  estem situats en l´univers  , sinó som univers ,carn de la seva carn i energia de la seva energia . I tenim consciència d`aquesta pertinença .
Les mans feineres , de vegades calladament , altres amb veu forta , van brodant la terra , construint benestar , oferint ajuda i solidaritat . Potser no existeix cap imatge tan clara de la solidaritat  com unes mans que ajuden ,Són les mans que reparteixen , vesteixen, curen , Peró tambe son les mans que aconhorten el cor.
 
 
MANS , COMPANYES DE LES COMPANYES , QUAN S´AGAFEN TOT ÉS  UNA CANÇO QUE LES GOMBOLDA.
 
text,Jordi Llimona

jueves, 29 de agosto de 2013

BOA I XENEROSA

 
La dona més rica d´Espanya
va ser enterrada al cementeri d´un llogarret a prop d´ A Coruña, en un nínxol sobre la terra , sense panteó , i sota els acords de la gaita gallega i el violí del grup Luar na Lubre , sense pompa i sense gaire públic. La cofundadora d´Indetex , Rosalía  Mera , va tenir l´ enterrament que hauria volgut, segons va destacar el rector  en la seva breu intervenció i segons va comentar la seva filla.
 
L´últim comiat de la multimillonària , que es declarava una "desclassada" , pels seus orígens populars ,va resultar ser una fidel expressió de la seva personalitat discreta , allunyada de la pompa i sota el complicat intent de ser una persona normal.
La làpida estava coberta per flors blanques , amb nombroses corones .Entre les llegendes n´hi havia una que qualificava a l´empresària com "boa i xenerosa" , amb referència a una estrofa de l´himne gallec.
El que va sonar mentre el fèretre entrava al cementeri , va ser la marxa de l´Antic Regne de Galícia  , interpretada pel gaiter Bieito Romero , de Luar na Lubre , el grup que també va tocar amb el violí la canço Piensa en mi , de Luz Casal.
A l´enterrament , no hi va haver funeral , sols una breu intervenció del rector de Liáns  ,que va citar la frase del Papa Francesc que diu : " no he vist mai un camió de mudança darrera d´un seguici fúnerari",per emfatitzar que les possesions són accessòries .És va mentar i elogiar "la gran conciència social" de la Sra,Mera  i  va destacar que "sempre va dir el que pensava encara que no fos políticament correcte".
 
text.Anxo Lugilde:en memoria a Rosalía Mera.
 A les esqueles de Rosalía Mera no hi figurava cap símbol religiós.
 

martes, 27 de agosto de 2013

EMBOLCALLATS PEL SILENCI

                                                                    imatg.Google

                                           "Quan un silenci tranquil ho embocallava tot
                                           i la nit era al mig curs del seu camí
                                           la teva paraula omnipotent ,
                                           sortin dels trons reíals,
                                           saltà com un guerrer incontenible
                                           dels cels estant al bell mig de la terra "

                                                                                  La Saviesa.