MIEDO A LA VOZ CIUDADANA

Acudit d´Ermengol

Exitosa Diada que lanzó a las calles de Barcelona a cientos de miles de personas exigiendo la celebración de un referéndum sobre el futuro de Catalunya . Ya lo he dicho en alguna ocasión : no acabo de entender el empeño del Gobierno de España y de ciertos partidos estatales en negarle a la gente su derecho a expresarse sobre un asunto tan fundamental . Las razones esgrimidas son de tipo jurídico y se amparan en la mentadísima Constitución. Sin embargo , no todos los juristas opinan de la misma forma: como bien sabemos , la mayor parte de las leyes se pueden interpretar de maneras diferentes , y a menudo la interpretación depende de la buena o mala voluntad . Pero además , si la norma legal negara la realización de un ansia que tantos ciudadanos expresan , habría que cambiarla : una ley que se opone a una exigencia social de ese carácter termina por ser injusta . Y la injusticia de la ley es un argumento ético para rebelarse en su contra.

No voy a entrar a debatir el porqué del deseo independentista de muchos catalanes ni la evidente manipulación que algunos políticos hacen de una aspiración que me parece legítima . Ni siquiera hablaré de las consecuencias negativas para ambas partes de una posible segregación de Catalunya .Tan sólo quiero defender el derecho de la ciudadanía a expresar sus opiniones . En realidad , ya lo han hecho en las últimas elecciones autonómicas : una clara mayoría de los diputados del Parlament defiende posiciones soberanistas . Ahora los catalanes quieren ir un paso más allá y exigen una participación más acitva en los asuntos del gobierno , como está ocurriendo en casi todas las sociedades democráticas , hartas de los errores y las traiciones de los políticos electos.

fotomontatge Rosalía 

Estoy convencida de que esa exigencia irá creciendo en las próximas décadas , y las consultas populares acabarán siendo comunes como las propias elecciones . Intentar convertirlas en algo prohibido sólo demuestra miedo . Miedo a la voz de la calle ,de los ciudadanos , que pueden terminar por destruir el status de una élite privilegiada . Miedo y una preocupante tendencia al autoritarismo , que es la manera como el poder suele protegerse cuando se ve en peligro . Pero el autoritarismo sólo conduce al malestar y la  violencia social . Quienes tanto insisten en negar a los catalanes su derecho a decidir deberían pensar en las consecuencias de ese empecinamiento y esa pobreza mental.

                                                                         Text :Ángeles Caso

"UNA LEY QUE SE OPONE A LA EXIGENCIA SOCIAL TERMINA POR SER INJUSTA "

HÀBITS URBANS

Iimat. Richard Sandler.

La roba serveix  per diferenciar-se dels altres , per reconèixer funcions i professions , per mostrar afiliacions religioses fins i tot polítiques , per donar a entendre a quina classe social es pertany i quin estil de vida se segueix. Tot això i molt més és el que comporta vestir-se .
L´uniforme sol ser una expressió  que ajuda a qui el porta a destacar
 entre la multitud. El modest hàbit d´una monja anuncia quines són les seves creences . Els advocats i jutges d´alguns països es cobreixen amb peces de seda i perruques per manifestar la  solemnitat de la llei.
Les marques cares , els teixits sofisticats i els complements elitistes són signes de distinció . Però cíclicament perden aquest atribut perquè els estrats inferiors els assimilen fins que desapareix el seu potencial simbòlic .
Els denominats fashion  victim i altres espècimens com els hipsters se someten sense gaire criteri a les regles de cada moment .
Sigui com sigui , l´abundància en l´oferta actual permet mentir sense problemes,gràcies a aquest element que és la roba.

imtag.Billy Lee

Se suposa que els individuus  amb looks que no entren  en la clasificació majoritàriament acceptada  són divergents, per tant, és habitual generin desconfiança  i que se´ls intenti marginar .
En determinades ocasions , la roba i els seus accessoris arriben a ser una afirmació contra la política , la cultura etc.i també contra la mateixa moda .

Malgrat que no tenien uniforme , en els punks  originals es concentrava una sèrie de caractèristiques : peces trencades , imperdibles , pentinats en forma de cresta ....
La dissenyadora britànica Vivienne Westwood  va desenvolupar aquest concepte com burla anàrquica davant la imatge convencional dels mitjans dels anys setanta . Després, el mercat va engolir les seves troballes i les va desposseir de qualsevol càrrega ideològica  fins a neutralitzarla .

text :Josep Lluís Micó

VELLESA

 

ACCIÓN DA COMPRENSIÓN

fotogr.trobat a int.

No importa lo que sintamos o sepamos , no importan nuestras dotes potenciales o talentos , sólo la acción les da vida .Muchos de nosotros entendemos conceptos como el compromiso , el coraje y el amor , pero en realidad saber es hacer . Hacer trae la comprensión , y las acciones convierten conocimientos en sabiduría . No puedes atravesar el mar simplemente mirando desde la orilla.

Rabindranath Tagore

----CORREN AVALL----

El temps passa , rossola i se´n va . Cauen els instants i no tornen . Corren avall com les aigües dels rius muntanyencs . Va dient adéu i ens fem en ell. És ben misteriosa aquesta correntia inacabable que, mentre ens deixa, construïm allò que som . El temps és valuós , i val la pena d aprofitar-lo , d´esmerçar-nos en la tasca humana mentres en disposem .
Precisament perquè el temps és valuós ,és bo de prendre´s temps per tal de fer la tasca ben feta .Si es corre massa , s´acaba anant a poc a poc , per cansament , per haver de repetir una tasca esguerrada , etc. No siguem avars del temps . Quan es va de pressa , per aprofitar el temps com si fos or , s´acaba havent de recomençar . Cal prendre´s el temps necessari per forjar bé cada cosa . Si és convenient prendre´s amb  calma la tasca , és necessari prendre´s pausadament la vida . Deixem que la vida ens penetri com la rosada que amoroseix la terra.
És necessari prendre´s temps per crear , és necessaria la calma per pensar , per fer un projecte , per resoldre un problema , per fer una poesia . Necessitem calma per ascendir sobre nosaltres mateixos i obrir-nos als somnis . a les utopies i tot enllà 
                       text.Jordi Llimona

......... FLOR DE HULE

Imatg:Alice Spencer

Contemplo desde mi terraza , las plantas ; hay nuevas flores , y también alguna que otra abeja que acude a ellas . Hoy he visto como una abeja estaba en los pétalos azules pintados en el hule de mi mesa , en busca del ansiado néctar.
Allí se deshacía en esfuerzos , confundida , creyendo que estaba en una flor de verdad.
Me ha hecho pensar en las personas que ,  pasan sus días en una flor de hule . Una bonita fachada , derraman todo su amor , su dedicación ,su esfuerzo ,  pero ,  no obtienen  nada , se quedan sin energía , sin ilusión .
Pasan los años , hasta que un día  se dan cuenta de su equivocación.Que todos sus esfuerzos son en vano. 

Se debe de  aprender del error ,abrir los ojos para   no caer en otra flor artificial, por muy bonita fachada  que parezca . 

Text.anonim.

EDUCAR SENSE PORS

Els nens necessiten sentir-se estimats , compresos, cuidats i protegits . Però pot ser tan perjudicial l´absència de protecció com l´excés .En aquest últim cas es tracta de sobreprotecció , que és un estil parental caracteritzat per concedir massa capricis , una baixa exigència, baix control, no posar límits ni normes , no esperar accions madures . Aquest estil sol ser present en el 10% de les famílies aproximadament .

La sobreprotecció es conseqüencia de la por i l´ansietat que li passi una cosa dolenta . Una de les causes pot ser no distinguir clarament entre por i ansietat . La por és l´emoció que s´experimenta davant un perill real i imminent que es viu com devastador i posa en perill la salut o fins i tot la vida . Per exemple , asseure ´s a la barana d´un balcó del vuitè pis. Mentre que l´ansietat és consequencia de pensar en perills possibles però poc probables , caracteritzats per  i " si..... ? ": : I si va al campament i li passa alguna cosa ? I si corre i cau ? I si es fa mal en  baixar  pel tobogan ?I si...? 

Fixem-nos que davant la por cal adoptar una resposta que augmenti les probabilitats de supervivència . Normalment la fugida . Tret que per salvar la pròpia vida o d´altres no quedi més remei que enfrontar-se al perill . Mentres que davant l´ansietat cal afrontar-la i superar-la .
En el llenguatge col.loquial no es distingueix entre  por i ansietat .Moltes vegades es diu por quan en realitat és ansietat . Per exemple "por dels examens " , "por de fer el ridícul ", "por social "...etc. .En tots aquests casos , no hi ha un perill real i imminent ; no es tracta d´una autèntica por . Sinó d´ansietat . No hi ha risc per la vida , per lo tant no s´ha de fugir , sinó afrontar.

La confusió entre por i ansietat comporta evitar al nen afrontar els reptes de la vida que són necessaris per el desenvolupament personal (autonomia , presa de decisions , responsabilitat , assumir errors, tolerar la frustació etc.). Per això és important que els pares distingueixin claramente entre por i ansietat per protegir al nen dels perills reals i afrontar les ansietats de la vida . Els pares han d´avaluar ràpidament si el nen necessita ajuda de debò (és davant un perill) o si es pot espavilar per si mateix . També és important ensenyar als nens aquesta distinció i saber quin és el comportament apropiat en cada cas . Això pot ajudar a evitar la sobrepoctecció .

                                                              text Rafael Bisquerra 

                                                         

Com a pares i mares , la por és una de les pitjors aliades per educar als nostres fills . Si dediquem molta energia a les pors , el més probable és que les alimentem encara mes. Si en canvi ens centrem en el que ens il.lusiona i aprenem a confiar ,és més facil que la pau interior creixi i la por disminueixi . Es tracta de fer que els nostres fills siguin aptes per a la vida , no fer-los la vida fàcil.