,,,,BARBIE GIRL.....

imatg. google

Cuando Mattel creó una Barbi "tamaño natural" para que se exhibiera en la exposición celebrada con motivo del cincuenta aniversario de la muñequita , los organizadores del evento descubrieron con sorpresa que era imposible que la mega-Barbie se mantuviera de pie , pues el peso de sus desproporcionados pechos la inclinaban  hacia delante y la condenaban irremisiblemente a estamparse con sus lindas naricitas en el suelo. Al final, la pobre muñequita -gigante tuvo que ser anclada con unos herrajes en una especie de perfomance sadomasoquista que dice mucho sobre el triste destino de las mujeres objeto.

Barbie es la muñeca fetiche por excelencia : ejemplifica un estilo de vida , incluso un talante político, desde el momento que la empresa Mattel ha emprendido acciones legales contra numerosos artistas que han utilizado la efigie o el nombre de la muñeca para lanzar consignas o mensajes contrarios al "ideario" de Barbie, y se jacta de mantener en proceso hasta cien investigaciones simultáneas sobre el uso de la marca en todo el mundo.Resulta que la muñeca piensa, que tiene un ideario....que seguramente hasta vota .En el año 1999 Mattel llevó a juicio al grupo Aqua porque consideraba que la canción Barbie Girls  sexualizaba indebidamente a la casta muñequita .Aqua ganó el pleito , pero lo que aqui nos importa es el argumento que Mattel expuso para defender su demanada ; el fabricante  insistía en que Barbie era más que una muñeca .Y tenía razón ; Barbie es símbolo cultural. Fetiche .Representante de un modo de vida cursi, hortera , sexista , consumista en extremo , frívolo .....Es el triunfo  de la mujer como objeto. Victoria absoluta del artificio


                                 text.Lucía Etxebarria

MIENTRAS DORMIMOS

trobat a int.

Las tecnologías de imagen han demostrado que algunas áreas del cerebro se activan casi tan a menudo como cuando estamos despiertos y que consumen la misma energía.
Dormir es importante para consolidar nuevos aprendizajes puesto que mientras dormimos el cerebro repasa una y otra vez las memorias adqueridas , descarta aquellas que considera que no son relevantes y clasifica el resto.Se vio que todo eso ourría en la fase REM.
Los psicologos de la Universidad de California realizarón un experimento con una serie de sujetos a los que repartían un test con problemas que debían resolver usando la creatividad .Luego permitían que la mitad de los participantes durmieran un poco mientras mantenían al resto despiertos .Observaron que los que habían dormido y pasado por la fase REM conseguían mejores soluciones .
"Si trabajamos un conocimiento y luego dormimos , el proceso de aprendizaje se acelera , el conocimiento mejora " .Otro descubrimiento reciente señala que es esencial no sólo dormir entre siete y ocho horas al día para tener una buena memoria , sino también hacerlo seguido , aunque echar una pequeña cabezada puede mejorar la actuación cognitiva del momento.
Una noche , Paul McCartney se despertó con una melodía en las neuronas .De un salto, se levantó de la cama , se sentó al piano y empezó a tocarla , una y otra vez "No podía creerlo , estaba todo ahí , el tema entero", contó tiempo despues el ex Beatle  a un biógrafo .Se referia a YESTERDAY.
Mientras dormimos , podemos encontar la solución a algunos problemas ."Ocho horas de sueño reparador permiten que nos levantemos con la mente clara , que seamos capaces de dilucidar una respuesta o de dar con una solución creativa a un problema o una cuestión " .
En octubre de 2013 un equipo de investigadores , arrojó una nueva hipótesis : nuetras neuronas aprovechaban las horas del sueño para asearse .Como lo leen .Han descubierto que hay una red de canales microscópicos llenos de fluido que se encargan de barrer los productos de desecho tóxicos que son generados por la propia actividad cerebraly los envían directamente hasta el hígado para que sean eliminados allí. Esta investigación resulta muy importante , además , porque da una pista sobre las enfermedades neurodegenerativas .

text.Cristina Sáez
 

LA PASIÓN

imatg.trobat a la xarxa



La pasión es una vivencia intensa i continua de atracción que nos impulsa de forma " irremediable", irracional e involuntaria hacia algo o alguien .
La pasión tiene que ver con la vida y con la manera de situarse en ella. Podemos vivir una vida apasionada o una vida monotona . La pasión no es algo ajeno al propio individuo que la vive.¿Como nos colocamos frente a la vida ¿.La vida puede ser vivida como una rutina o con pasión .Cada pequeña cosa que hacemos puede ser vivida con intensidad .

Algunas personas cuya vida transcurre monotona sueña con la pasión amorosa o una historia de amor que le saque del tedio y que le cambie la vida .Es la fantasía de que nuestra vida cambiará desde el exterior :gracias a que aparecerá alguien que mágicamente la transformará.Recuerda a quienes dicen no tener deseos sexuales o no vivir el orgasmo y esperan que un día mágicamente alguien lo produzca o le cambie la existencia
.
Hay que vivir nuetra vida apasionadamente en lo cotidiano, en las pequeñas cosas .Vivir nuestras propias posibilidades ,nuestro entusiasmo y creatividad desde dentro-

La pasión es algo que se siente en el cuerpo con una fuerza impresionante y que su aparición no depende de nuestra voluntad  -

text-Fina sanz


 

QUOCIENT INTEL.LENTUAL ....( L´IQ )

imatg.google

L´objectiu immediat havia de ser convertir els inneglables avenços aconseguits en un segment de la intel.ligència com la memòria en salts cap endavant generalitzats , que abastessin totes les activitats que giren al voltant de una persona. Ara be, ¿com es pot passar d´allò especìfic al que és general? ¿Com fer el salt d´una simple millora de la memòria a llarg termini  al fet de ser més intel.ligent a l´hora de trobar la sortida en un bosc, tenir mes empatia amb els altres o controlar millor l´angoixa?.

¿Veurem , aviat, milions de persones fent exercicis per desenvolupar la seva salut mental , de la mateixa manera que ara perfeccionen la seva salut física aixecant pesos?.Potser així  millorraríem la memòria a llarg termini i la intel.ligència , mostraríem més empatia en les relacions amb altres i tindríem més autocontrol.
Una de les primeres conquestes que ha revolucionat els pilars bàsics del coneixement ha estat el fet de qüestionar-se el que s´anomena, de manera impròpia , quocient intel.lectual (IQ, segons les sigles en anglès ).A finals del segle passat , es va voler calcular la intel.ligència  individual a través de proves que mesuren dimensions específiques de la intel.ligència i es va defensar que l´IQ era una manera segura de preveure el rendiment en el treball. Això funcionava només si es limitava aquest mesurament a la adequacio d´una persona determinada a una quantitat ben reduïda d´activitats , la majoria de les quals , a més , pròpies de fa dos segles .Avui en dia , els psicòlegs coincideixen a afirmar que l´ IQ és insufucient per mesuar la intel.ligència humana . En la nostra societat del coneixement , que no s´avé amb la jerarquització de les competencies i que no deixa de banda dinàmiques basades en l´estímul de la creativitat i de la innovacio , l´IQ , en ell mateix , s´ha convertit en un dada irrellevant.

text Eduard Punset







 

..........INNOCENTS,,...,

1. Text , Imatg. Albert Guiu .
   
   EL DIA DELS INNOCENTS
   
   Sigues innocent per un dia,
   així probablement:...
   entendràs la innocència
   dels que entenen la poma del paradís
   com la senzilla multiplicació
   del complex problema de la seva fam.
   
   Entendràs les llàgrimes impotents
   dels pares de família que perden la llar,
   per un sotmetiment involuntari
   a la majúscula dictadura del capital.
   
   Entendràs el dol callat i continu
   d'un rodamón ple de paraules
   a qui ningú vol escoltar,
   i el que és pitjor, ajudar.
   
   Entendràs l'interrogant etern
   de les crues absències
   de les persones assassinades
   pels salvatges instints dels homicides
   sense escrúpols, lògica ni raó.
   
   Entendràs els últims miols
   d'un nadó a la pastera,
   mentre udolen al mateix temps
   una lluna i una mare
   acusant l'absurd repartiment de la riquesa.
   
   Entendràs que fer por
   és un mecanisme de la covardia
   per a controlar els valents ,
   un reforç ideològic dels ignorants
   per a silenciar la cultura.
   
   Entendràs que la innocència
   sols pot tenir sentit humanista
   ornada amb el sentit de l'humor
   de qui fa broma empàtica
   amb altri o amb el proïsme.
   
   Entendràs el crit de Munch,
   el personatge de la camisa blanca de Goya,
   el plors de Zacarías davant la mort de la Milana,
   al nen del pijama de ratlles
   i a totes les víctimes d'Herodes.

   
   

   
   

   
   

UN MÓN PETIT

imatg.google-

Tot és gran , tot és petit , segons com ho mirem :les coses petites tenen el seu valor i, per tant , la seva grandesa .Per la seva energia , ¿que no és gran un proto?Qualsevol realitat , sigui persona o cosa , partícula o astre , és gran per raó de la seva intrínseca naturalesa.Em sembla que en això tothom hi pot estar d´acord.
Parem atenció , doncs , en els valors de les coses petites . Esguardem atentament una flor menuda  , una silene acaule , un lot corniculat o un miosotis, i ens adonarem de quants detalls mostren , de com en són , de vius ,  de llurs colors , de com aquests sovint es difuminen en passar d´un color a l altre . Quina gamma de verds, de grocs i de blaus .No cansen , potser perquè són tan xiquets , com un regal de la terra . Existeixen flors que , per llur esplendorositat , arriben a cansar . Les flors petites , en canvi , no afeixuguen mai . Les flors silvestres , naturals i senzilles , són com un oratjol per als ulls.
Poques coses gaudeixen de tant encant com les fires i les parades amb els seus taulells plens de robes , verdures , fruites , figuretes i quincalles . Són un regal per a la vista i per a l´olfacte . les parades de Santa Llúcia , amb l´olor de molsa i de suro , amb llumenets penjats com estrelles , les figuretes arrenglerades i els pessebres plens de fantasia, com un conte d´infants . I els ullets dels nens i les nenes , que ho miren tot com si hi veiessin somnis.Coses petites , casolanes , però que grans!!! puix desvetllen allò que de més humà tenim. Un mon que sempre retorna , que s´arrela en l´home , petit o gran .
Son importants les coses petites . Fan d´oli que greixa tot pas per  l´existència. Si només hi hagues coses grosses , toparien atès que contenen massa energia . Necessitem l´oli , freturem del coixí  . Són les  coses menudes les que fan d oli i de cuixí . Ens salven per la seva petitesa, humaníssima .
 

Coses menudes de cada día , casolanes i senzilles , tan properes que ni les notem , tan quotidianes que ni en fem cas , ens mantenen el sentit de la mesura i ens col.loquen al nostre lloc , petites coses que ens fan grans .

text.Jordi Llimona.

A LA RECERCA DE LA CONSCIÈNCIA

Imatg.Cameron Gray

Intriga saber si hi ha una mena de separació entre l´acte habitual de pensar conscientment i els órgans biològics  que fan pensar de manera inconscient. Hi ha una separació abatòmica que sustenti aquesta separació virtual ?.No sembla gaire creïble .Fins ara ningú l ´ha trobat , tot i que moltes persones han buscat la base neurològica de la conciència , per saber en quines cèl.lules o en quines neurones es localitza.Francis Crick s´hi va dedicar molt de temps , abans de morir . En el seu llibre  (La búsqueda cientìfica del alma),va especular amb la idea que la conciència podria residir en una part determinada del cervell o en unes neurones amb concret . Però el que es va descobrint -com ha posat de manifest el psicòlec John Bargh , de la Universitat de Yale -és que hi ha moltes similituds entre el que fem inconscientment  i el que fem conscientment . És gairebé com si els processos conscients   utilitzessin els insconscients , com si recorreguessin el sistema antic , i per això hi hagues una semblança tan gran entre tots dos . Milers de milions d anys en què l´espai temps acollia la matèria es refredava i després s´obria pas la llum , es condensava tot seguit en les galàxies , abans de donar lloc a la vida , apareguda fa tan poc de temps , ningú sap dir com . Si calgués definir-la , el més adequat seria afirmar que es va tractar , com va suggerir Ken Nealson- científic de la NASA que va dirigir la primera recerca de vida a léspai - "d´una equivocació".  

text Eduard Punset