ELEGÀNCIA VERS ELIGERE

Per sort per al consumidor comú , posar-se un vestit  Louis Vuitton o calçar-se uns Louboutin no garanteix automàticament l ´elegància 

Elegància , paraula derivada del  verb en llatí, eligere 

Més recentment s´ha convingut a resoldre que el més elegant és triar la roba amb intel-ligència , posar-se-la amb compte i ,després , oblidar-se´n , una cosa que s´arrodoneix amb un comportament noble , però alhora discret i senzill .

Entre els extrems que encarnen als compradors madurs angoixats  per haver perdut la frescor de la joventut i els adolescents obstinats a reproduir mimèticament els seus ídols , convé refrescar el comentari de l´escriptor Francisco Grandmontagne " L´elegància no consisteix que ens millori , sinó que millori el que ens posem ".

.L´elegància , més que mai esta unida al respecte i al famós saber estar , la qual cosa va ser tan popular fa un temps . Però en realitat no és cap altra cosa que tenir un do que ja elogiava la meva avia : el de l´oportunitat .

Ser elegant va unit a un conjunt de qualitats i que aixó es reflecteixi en el look escullit i en un estilisme determinat . Sóc detractora del tot s´hi val i ximpleries diverses , com la que dicta que cada un es mostra com és i altres comentaris que desencadenarien un debat interminable . Sempre  es pot triar bé o malament , amb agoisme o generositat.
Si algú s´ha pres la molestia de convidar-nos a un esdeveniment - un casament o un acte similar - , ¿per què no mostrar una mica de generositat i, dins de l´estil de cadascú , presentar-se conforme a la situació ? Torno a la meva àvia : cal ser oportú.
Igualment , si anem a una barbacoa amb amics  per què no ser prou elegant com per posar-nos una roba còmoda i adient ,peró que no sembli que estem al sofà de casa .

Em semblen elegants les persones que ens regalen cada dia la millor versió d´elles mateixes i que, amb el seu respecte , tenen en compte totes les situacions i moments pels quals passen
I no, no em fa cap gràcia que algú vagi al lliurament d´uns premis com si vingués del camp . No és que aquest sigui el seu  estil , el que passa és que l´esdeveniment no li sembla prou important com per molestar-se amb  arreglar-se. ´

Veiem ,doncs , que , per parlar  d´ elegància , les peces concretes acaben sent rellevants amb les seves formes de combinació i l´intencionalitat

                                                                                                             text Ana Pérez