Qui no ha tingut por alguna vegada ? de la mort , de pedre un ésser estimat . d´emmalaltir , de patir , de quedar-se sense feina, de ser criticat o rebutjat , de fracassar , de parlar en públic ... I els qui som pares o mares , qui no ha tingut mai por que als fills els passi alguna cosa?. Tenir por és propi d´humans i no de covards. Fins i tot les persones més valentes en senten o n´han sentit en alguna ocasió . I el fet de ser pares i portar un nou ésser al món incrementa o aguditza en molts casos les nostres pors existencials , des d´abans i tot que neixi la criatura. Però el que marca realment la diferència no són tant el tipus de pors , sinó la seva intensitat els efectes sobre la pròpia vida i la dels fills i la capacitat de sobreposar-s-hi.
La por és una emoció natural ,bàsica i universal , un mecanisme biològic innat que ha contribuït a la nostra supervivència com espècie . Hi ha pors racionals i sensates , i segurament necessàries , que ens produeixen estats de pànic o d´alerta constant . Les pors que ens fan ser cauts , o les que ens impulsen a autosuperar-nos i activen en nosaltres nous recursos i capacitats , podem catalogar-les com a saludables i positives . Les que sentim com una amenaça i ens debiliten o ens paralitzen són por negatives que molt sovint ens fan malviure .
Entre els poders de la por hi ha el d´atraure el que temem, el de bloquejar el propi poder o potencial i el de impedir-nos assaborir a fons la vida.
No subestimem els perills , tenir coratge no és atrevir-se perquè es desconeixen o els menystenen els riscos ,sinó calibrar-los i preparar-se adequadament per enfrontar-los .
text: Eva Bach Cobacho
No hay comentarios:
Publicar un comentario