Si tot el que m´enmarca la finestra
és viu mentre jo visc, quín alt poder
aquesta vida meva!!
l´estimo tant i m´esforço a donar-li
sentit i plenitud, a fer-la harmoniosa
com el que veig , i emotiva i fecunda
Dellà el vell parapet que marca els límits que no puc travessar sense sometre´m
a la incertesa del no-ser , què hi ha ?
No ho vull saber , sols d´aquesta bellesa
m´empleno els ulls goludament
La mort sempre serà el domini de la fosca,
i ara jo visc en claredat de la vida.
MIQUEL MARTÍ I POL
No hay comentarios:
Publicar un comentario