On el passat perdura és en les coses
que veiem cada dia , que tenim
per nostres i no ho són ; no en els records , cera tova que els anys sovint deformen.
La tarda , doncs ,és un passat que visc
ara mateix : arbres llunyans , les cases
on no he entrat mai, rostolls d´un groc intens ,
pedres grises i, al fons , el blau inmòbil
de les muntanyes . Tot plegat què em diu
que no sàpiga ja?
Viure és aprendre´s
part dedins d´un mateix , mentres observem
com la placidesa de les coses
se´ns apaivaguen els sentits i ens creixen
arrels que convertim , a poc a poc
i sense esforç, en un passat riquíssim
Miquel Martí i Pol
 |
| Afegeix la llegenda |
No hay comentarios:
Publicar un comentario