,,,,,,FILLS TIRANS

imatg.Google.

El terme nens tirans no és un terme encunyat com tal en psiquiatria i per tant no s´utilitza habitualment , tanmateix en el llenguatge col.loquial s´utilitza per a englobar nens de diferents edats amb un patró de comportament etiquetat d´egoista - egocèntric-amb mínima tolerància a l´espera , la gratificació i la tolerància a les seves frustacions , amb el que les seves inquietuts sempre són les primeres per sobre de qualsevol. Això és possible gràcies a una mancança en diferents graus d´empatia , és a dir una dificultat de posar-se a la pell de láltre i percebre les seves emocion , entre elles el patiment . Això comporta que tinguin escassos sentiments de culpa, escàs aprenentatge social i de responsabilització dels seus actes , projectant en els altres les seve conseqüències. Concomitantment presenten rebuig de les normes socials més elementals i de les figures d´autoritat , pel que la freqüència  de conflictes amb els adults o pares  està a l´ordre del dia.
Aquestes conductes es manifesten de moltes diverse maneres segons l´edat , maduració i grau d´afectació del nen i poden anar de les rebequeries intenses , amb marranaeries a terra , crits al carrer de nens fins a vuit anys , fins a conductes més elaborades , moltes vegades premeditades , d´oposició o d´enfrontament directe dels adolescents  amb els pares i professors , que fins i tot arriben a l´agressió verbal i física cap a l´ adult.
Cal considerar que totes aquestes conductes són presents en moments puntuals del desenvolupament del nen i adolescentsa. Qui no s´ha enfrontat amb la rebel.lia d´un adolescent o les entremeliadures i capricis dels nens? Quan parlem d´un problema en salut mental , és perquè són patrons de conductes repetitives, sense una altra manera de relació amb el seu entorn , i quan després de la correció per part dels grans el nen no mostra un aprenentatge emocional de l´esdeveniment , té dificultat de valorar les conseqüencies dels seus actes , la pena i el dolor propi i aliè per tant generalment inmunes al càsting o reprimienda.
La societat ha patit un canvi en l´estructura i jerarquització de la familia que ha afavorit la proliferació de fills egoistes i egocèntrics. Cada vegada més , els fills són els reís de la casa i els pares són a la seva disposició adoptant fins i tot el rol d´amics .L´educació s´ha de basar , des de primerenca edat, en l´amor i respecte als límits  i la jerarquia familiar.

text Enrique del Moral.