Callar a temps té valor narratiu i és una arma d´atac a l´adversari , però cal saber quan i durant quant de temps el silenci té truc
Un truc clàssic de mag :mirin aquesta mà mentre en guardo la carta a l´altra. La tècnica , anomenada misdirectión , és antiga i es basa en petites trampes psicològiques per desviar l´atenció de l´espectador cap a un altre punt . És un exercici senzill d´entendre però dificil d´executar . En política s´anomena marcar l´agenda i consisteix a determinar de quins temes es parla i de quins no. I és clau , els partits es bloquen en maniobres per intentar distreure l´opinió pública i canviar l´ordre de prioritats del debat , I davant una crisis , un truc clàssic de polítics és generar soroll , enredar el desenvolupament del conflicte i derivar l´interes cap a altres assumptes ,amb un tractament adequat del llenguatge i dels termes de la discussió , mentre en paral.lel s´estén un silenci deliberat sobre l´incident per mirar de quedar al marge de tot el caos i guanyar temps , a veure si mentres tant escampa la borrasca.
El silenci és una eina de comunicació valuosa, però no només per fer-la servir a la defensiva . No només com a complement del soroll. En màrqueting polític s´aprèn a administrar els silencis perquè són un recurs d´atac a l´adversari. Però cal mesurar bé quan guardar silenci i el temps.
"El silenci és bo quan es tracta de casos curts , la resolució dels quals es veurà ràpidament , però el benefici del dubte és limitat perquè tothom necessita saber a què atenir-se" , adverteix l´assesora de comunicació Sandra Rudy. En termes d´estratègia , "si deixes que parlen els altres , ocupen el teu espai i conquereixen els teus temes i tu hauràs de sortir a refutar perquè no has arribat al primer missatge i no ho contoles ", afegeix . Rudy apunta que " en una crisis el silenci no és sinònim que qui calla està donant per bona una versió perquè les coses són més complexes i tothom tindrà la seva part de raó , però , cal aclarir d´on ve el soroll i d´on ve el silenci; en el fons és una lluita dialèctica."
text.Silvia Hinojosa.
2 comentarios:
Allò de "quien calla otorga", sempre m'ha molestat.
El silenci , en molts moments és bo.Pero aquí ,la Silvia Hinojosa el denúncia com manipulació que fant servir els polítics per conquerir la opinió del públic que els escolta o com arma pel contrari.
Ens fa adonar que el silenci ha estat amanerat i portat a camins per l´estratègia.
Salut Helena ,bon cap de semana-
Publicar un comentario