El camí del sexe pobre ha de ser el més fàcil perquè és el més transitat.Hi camina molta gent durant anys fent l´amor un cop a la semana o al mes . Fins i tot hi ha parelles que en lloc de caminar -hi fa anys que s´hi han aturat. Sense sexe, ni il.lusió de present , ni projecte de futur , però junts per anar en lloc.
Aquest ès el panorama de les parelles que s´han esmunyit pel pendent del sexe pobre . Van començar fa molts anys , es van acoblar més o menys bé, van passar la fase passional , van venir els fills, la feina i les preocupacions i amb tot plegat van entrar en una sexualitat homeostàtica , que després va anar llanguint fins a conduir -los al conformisme .
Arribats a aquest punt n´hi ha que intenten reaccionar per recuperar la il.lusió perduda , però gairebé sempre la força és poca i la motivació més aviat escassa . Per això el futur del sexe pobre no és un futur d´esperança sinó de resignació que cadascú porta com pot , tot i que no hi ha gaires opcions . O es conformen , o es separen , o busquen relacions alternatives . Davant aquesta expectativa moltes parelles , quan s´adonen que estan arribant a la fase de saturació i que l´interès sexual comença a decaure , en lloc de seguir per aquest camí decideixen fer un salt per situar-se en un camí perillós que , precisament per això , es un lloc menys transitat.
Text,Antoni Bolinches.
"El sexe és font de coneixement mutuo i personal"
No hay comentarios:
Publicar un comentario