ADMIRAR

imat.Antonio Ballesteros.

Val la pena admirar-se per tantes i tantes coses que existeixen . Repetim la mirada i mai no serà igual el trobament. Això s´esdevé perquè en l´admiració captem l´altra cara de l´espill, la pregonesa d´un rostre . Cada cosa i cada persona contenen tanta riquesa i tanta capacitat de novetat que sempre fascinen . Les mirades i els somriures són  irrepetibles si són vers. Per tant , frueixen de la capacitat de sorprendre , d´il.lusionar , d´evitar la rutina o l´envelliment . I, encara que fossin iguals, també ens n´admiraríem , perquè  la bellesa , la llum i la bondat  sòn tan guspirejants que desperten l´èxtasis del qui és sensible, fetilleres  que captiven sense posta . Per això , mentres conservem  la capacitat d´admirar-nos , conservarem la juventut i vencerem el temps  .
L´admiració ens manté l´estat d´infantesa . Allò que havíem estat i que encara portem dins . Aquells ullets admirats dels infants , que són una de les meravelles que es poden contemplar en aquest món,  un ullets transformats , oberts , oberts , com si miressin què hi ha enllà de la cosa , com si hi veiessin algú, aquets ullets poden ser també els nostres . La  capacitat  d´admiraciò mantè l´ànima fresca. No deixem perdre mai aquest gran do, que ens fa grans i infants alhora . I que res no ens incapaciti de fascinar-nos pel centelleig que brolla de tot el que existeix i existirà.

 Text,Jordi Llimona (Viure)