....TIPUS DE PORS...

  Qui no ha tingut por alguna vegada ? de la mort , de pedre un ésser estimat . d´emmalaltir , de patir , de quedar-se sense feina, de ser criticat o rebutjat , de fracassar , de parlar en públic ... I els qui som pares o mares , qui no ha tingut mai por que als fills els passi alguna cosa?. Tenir por és propi d´humans i no de covards. Fins i tot les persones més valentes en senten o n´han sentit en alguna ocasió . I el fet de ser pares i portar un nou ésser al món incrementa o aguditza en molts casos les nostres pors existencials , des d´abans i tot que neixi la criatura. Però el que marca realment la diferència no són tant el tipus de pors , sinó la seva intensitat els efectes sobre la pròpia vida i la dels fills i la capacitat de sobreposar-s-hi.
La por és una emoció natural ,bàsica i universal , un mecanisme biològic innat que ha contribuït a la nostra supervivència com espècie . Hi ha pors racionals i sensates , i segurament necessàries , que ens produeixen estats de pànic o d´alerta constant . Les pors que ens fan ser cauts , o les que ens impulsen a autosuperar-nos i activen en nosaltres nous recursos i capacitats , podem catalogar-les com a saludables i positives . Les que sentim com una amenaça i ens debiliten o ens paralitzen són por negatives que molt sovint ens fan malviure .
Entre els poders de la por hi ha el d´atraure el que temem, el de bloquejar el propi poder o potencial i el de impedir-nos assaborir a fons la vida.
No subestimem els perills , tenir coratge no és atrevir-se perquè es desconeixen o els menystenen els riscos ,sinó calibrar-los i preparar-se adequadament per enfrontar-los . 

                                                                text: Eva Bach Cobacho

FAVORITISMES ENCARA AVUÍ

Un dels últims episodis edificants del curs polític ha tingut per escenari el Tribunal de Congresos.A l´esmentat organisme, que té com finalitat fiscalitzar la despesa dels partits polítics i les entitats públiques , s´ha detectat una espessa xarxa de llaços de parentiu entre els seus empleats . Començant pel president d´aquest tribunal que té en plantilla una concunyada i un nebot . I continuant per altres càrrecs , com un expresident del comitè d´empresa per UGT,amb exdona , filla d´aquesta , fill propi, segona esposa , nora ,cunyada , dos nebots i un amic personal a la nòmina de la institució . De vegades , aquests familiars porten cognoms discrets i exerceixen tasques subalternes (porter, netejadora , mosso de magatzem , etct.). Però de vegades cobren com a consellers de l´entitat i, llavors , solen procedir de families mes notables , i ser esposes o germanes o germans d´exministres o , fins i tot , d´un expresident del Govern com José María Aznar . Potser fins ara tot aixó no hagi cridat gaire l´atenció perquè , com es diu col.loquialment , aquestes coses passen a les millors famílies.

Qui recorre al favoritisme per premiar un familiar , sabent que margina candidats millors , perjudica aquesta gran família que és la societat. I no diguem si, en lloc de col.locar un familiar , li agafa gust al procediment i es dedica a col.locar -ne uns quants.És cert que a Espanya hi ha una tradició potent en aquesta línea . Algunes de les grans empreses nacionals , com ara Telefónica o Renfe, van acollir al seu dia fills i parents dels treballadors en grans quantitats . I polítics com el liberal Natalio Rivas van passar a la història per la seva tendència a col.locar tot bitxo vivent a l´administració pública-"Natalio, colócanos a tós" , li van dir a crits en un miting -, com si , en comptes d´un polític fos una entitat de beneficència.

Totes aquestes politiques s´haurien d´eradicar . Com més aviat millor . Ja no volem familiaritzar-nos-hi en cap àmbit de l´activitat social . I menys encara en aquelles entitats que han nascut amb la finalitat exemplaritzant de fiscalitzar la conducta d´altres entitats.

text.Llàtzer Moix

COL.LOCAR FAMILIARS  EQUIVAL A PERJUDICAR  A ALTRES CANDIDATS  AMB LES MATEIXES CONDICIONS., AIXÍ DONCS ,PERJUDICA A LA GRAN FAMÍLIA QUE ÉS LA SOCIETAT  

MARIE SKLODOWSK.....,,DESAFIANT L´ÈPOCA

Vuitanta anys es van complir el passat 4 de juliol de la mort d´una de les persones que més ha fet per les dones en la història ,malgrat que ha estat només reconeguda gairebé en exclusiva per la seva faceta
 científica  . És Marie Curie , una polonesa enamorada d´una terra ocupada llavors pels russos , que va marxar a frança a estudiar i que , desafiant els criteris masclistes de l´època , es va convertir en la primera dona en molts camps : en rebre un  premi Nobel , en ser  reconeguda amb un segon ,en doctorar-se en Ciències a França i a fer classes a la Universitat de la Sorbona . I tot aixó, sense ostentacions i sota la bandera de l´austeritat que sempre la va guiar . Ella va demostrar que sí , que darrere d´un gran home hi pot haver una gran dona , però sobretot que una gran dona no tè per què ser darrere d´un home. 
Marie Sklodowsk va néixer un 7 de novembre del 1867 en una Varsòvia sota l´imperi rus. La menor de cinc germans , va heretar l´amor per la ciència de la seva familia paterna . -l´avi i el pare van ser professors de matemàtiquesi física - mentre que de la seva mare  , el seu interès  per la musica. I de tots ells , el desig d´una Polònia lliure del jou rus. on poder desenvolupar la seva cultura i parlar la seva llengua en llibertat . De fet la Marie i els seus germans feien classes clandestines sobre la cultura polonesa , així com de ciència ( entenien que el coneixement és el millor instrument per alliberar un poble ) , una herència cultural que mai no va oblidar , tret d´en cas de la religió catòlica , de la qual es va allunyar després de la mort prematura de la seva germana més gran i més tard de la seva mare.
   Després d´anys fent d´institutriu per sufragar la carrera de Medicina de la seva germana , als 24 anys aquesta li va tornar el favor i li va financiar el viatge a Paris per ingresar a la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Universitat de la Sorbona , on es va llicenciar el 1893 en Física i, un any després en Matemàtiques . No va ser tasca fàcil ja que desconeixia el francès i la major part dels seus coneixements en la màteria els havia après tota sola . Malgrat això , va ser la número u i la segona amb Matemàtiques . Esforç , tenacitat i intel.ligència .

La Marie protagonitza a  1911 vidua de Pierre Curie un escàndol quan estableix una relació amb el fisic Pau Langevin , casat i amb quatre fills . La opinió pública es va llançar contra  ella una"jueva polonesa " "lladra de marits". Xenofòbia i masclisme junts . 
Mesos després l´Acadèmia Sueca li va otorgar un segon Nobel , el de Química , per la seva recerca sobre el radi i els seus compostos.
El 4 de juliol de 1934 , als 74 anys , Marie moria a París . Des del 1955 les seves restes descansen al Panteó de París . De nou ,es la primera dona que hi reposa . I fins al moment l´única. 

Va desafiar els cànons masclistes de l´època amb la seva intel-ligència.

                                                                        text. Celeste López.

EN CLAREDAT DE VIDA

Si tot el que m´enmarca la finestra

és viu mentre jo visc, quín alt poder 

aquesta vida meva!!

l´estimo tant i m´esforço a donar-li 

sentit i plenitud, a fer-la harmoniosa

com el que veig , i emotiva i fecunda 

Dellà el vell parapet que marca els límits que no puc travessar sense sometre´m

a la incertesa del no-ser , què hi ha ?

No ho vull saber , sols d´aquesta bellesa 

m´empleno els ulls goludament 

 

                 
                   La mort sempre serà el domini de la fosca,
            i ara jo visc en claredat de la vida.

                                               MIQUEL MARTÍ I POL

SEXUALITZAR LA INFANTESA

imatg de int.



Facua -Consumidors en Acció , va demanar a una cadena comercial , que retirés el biquini amb farcit que apareixia al seu catàleg d´estiu.
El biquini porta foam a les copes de la peça de dalt per donar forma al pit , i segons s´assenyala a la publicació , el producte és per nenes de 9 a 14 anys . No sé si hi ha altres botigues que ofereixen peces similars , segur que sí; a més a més , no és aquest ni el primer cas i no serà l´últim , si no fem alguna cosa seriosa sobre aquest tema. I cal fer-ho perquè sexualitzar la infantesa , a part del que implica com a valor social, té greus riscos per als nens , i especialment per les nenes.
La sexualització de la infantesa és un tema cada vegada més preocupant i sembla que massa pares sumits en la voràgine de la moda i de la falta de reflexió s´afegeixen a una tendència que està cada cop més estesa , sense adonar-se del que significa . La publicitat utilitza nenes, cada vegada més joves , en posats provocatius , clarament sexuals per vendre més. Així anem creant i reforçant un imaginari col.lectiu en el qual no hi ha diferència en el pla estètic entre l´adultesa i la infantesa; i per tant tampoc en qui es converteix en objecte de desig.
M´agradaria saber quantes nenes desitgen un biquini d´aquest tipus induïdes per la publicitat o pressió social. I , especialment , quantes mares i pares de nenes troben que no hi ha res d´inadequat en aquesta peça o d´altres semblants i, per lo tant , els hi compren .
Determinats adults -molts , massa  i això que les xifres només destapen una petita part del problema- , veuen i utilitzen els nens/nenes  com a simples objectes sexuals amb o sense ajuda de la publicitat , la indústria de l´espectacle , o els valors socials imperants ; hem de centrar-nos en el missatge que enviem als nostres infants sobre el que són i sobre el que la societat n´espera .
text Cristina Sánchez Miret.

imtg.inte.

FETS A CAPRITX: 39 + 1

FETS A CAPRITX: 39 + 1: imatge extret del blog -Castello Miro el rellotge i comprovo que tinc exactament vínt-i -cinc  minuts per dutxar-me .maquillar-me ,pent...

SER DAVANT DE TENIR

imat.Rosalía

Som part d´una societat individualista , consumista ,egoista , competitiva , on hi ha una frenètica cursa per la satisfacció individual a tots els nivells . Aquests contravalors han aconseguit atrapar les persones , mesurant-les per paràmetres externs: competir amb l´altre per tenir més , comparar-se per buscar la superioritat , exercir el poder , etc.



Davant d´una societat desencantada cal cercar una ruta alternativa . Ens toca despertar a una visió diferent del món , una nova forma d´experimentar la vida. 
Per fer-ho és necessari un treball personal que unifiqui la ment i el cos en la interioritat i desenvolupi totes les dimensions de la persona 

En les nostres vides hem interioritzat pautes de relació i comportament que ara requereixen un desaprenentatge , per incorporar-ne d´altres que ens vinculin amb la pròpia interioritat , no imposades sinó adquirides per convicció , per creença personal, perquè sense aquesta convicció no ens hi podem comprometre .

  Vivim cap enfora . Ens importa més la nostra imatge exterior que el nostre interior . Així doncs tenim una assignatura pendent: el viure cap endins , mirar-nos a nosaltres mateixos de manera crítica i constructiva.

   Sòcrates afirmava que per l´ésser humà no té sentit viure una vida sense examinar-la . L´experiència sense preguntes és una experiència buida . La capacitat de preguntar -nos coses ens duu a un autoconeixement més profund i al coneixement de l´altre. Per tant, cal fer una pedagogia de ser, treballar l´atenció , la percepció i poder desxifrar tot el que experimentem . 

   En l´actualitat hi ha diversos programes educatius de treball de la interioritat que busquen experimentar a través d´espais de silenci , acompanyats de pràctiques de respiració que permeten una concentració més elevada , atenció i quietud des de dins d´un mateix . 

    Davant la cultura de tenir , que genera exclusió , discriminació i ressentiment, és fonamental reivindicar la cultura de ser. En l´actualitat està emergint una nova mentalitat que defensa la cultura de ser i que el capital espiritual més rellevant d´una societat són els seus ciutadans , el seu potencial i la seva capacitat per innovar , per crear , i per transformar la realitat .

                                                    Text, M,Rosa Buxarrais