HÀBITS URBANS

Iimat. Richard Sandler.

La roba serveix  per diferenciar-se dels altres , per reconèixer funcions i professions , per mostrar afiliacions religioses fins i tot polítiques , per donar a entendre a quina classe social es pertany i quin estil de vida se segueix. Tot això i molt més és el que comporta vestir-se .
L´uniforme sol ser una expressió  que ajuda a qui el porta a destacar
 entre la multitud. El modest hàbit d´una monja anuncia quines són les seves creences . Els advocats i jutges d´alguns països es cobreixen amb peces de seda i perruques per manifestar la  solemnitat de la llei.
Les marques cares , els teixits sofisticats i els complements elitistes són signes de distinció . Però cíclicament perden aquest atribut perquè els estrats inferiors els assimilen fins que desapareix el seu potencial simbòlic .
Els denominats fashion  victim i altres espècimens com els hipsters se someten sense gaire criteri a les regles de cada moment .
Sigui com sigui , l´abundància en l´oferta actual permet mentir sense problemes,gràcies a aquest element que és la roba.

imtag.Billy Lee

Se suposa que els individuus  amb looks que no entren  en la clasificació majoritàriament acceptada  són divergents, per tant, és habitual generin desconfiança  i que se´ls intenti marginar .
En determinades ocasions , la roba i els seus accessoris arriben a ser una afirmació contra la política , la cultura etc.i també contra la mateixa moda .

Malgrat que no tenien uniforme , en els punks  originals es concentrava una sèrie de caractèristiques : peces trencades , imperdibles , pentinats en forma de cresta ....
La dissenyadora britànica Vivienne Westwood  va desenvolupar aquest concepte com burla anàrquica davant la imatge convencional dels mitjans dels anys setanta . Després, el mercat va engolir les seves troballes i les va desposseir de qualsevol càrrega ideològica  fins a neutralitzarla .

text :Josep Lluís Micó