El temps passa , rossola i se´n va . Cauen els instants i no tornen . Corren avall com les aigües dels rius muntanyencs . Va dient adéu i ens fem en ell. És ben misteriosa aquesta correntia inacabable que, mentre ens deixa, construïm allò que som . El temps és valuós , i val la pena d aprofitar-lo , d´esmerçar-nos en la tasca humana mentres en disposem .
Precisament perquè el temps és valuós ,és bo de prendre´s temps per tal de fer la tasca ben feta .Si es corre massa , s´acaba anant a poc a poc , per cansament , per haver de repetir una tasca esguerrada , etc. No siguem avars del temps . Quan es va de pressa , per aprofitar el temps com si fos or , s´acaba havent de recomençar . Cal prendre´s el temps necessari per forjar bé cada cosa . Si és convenient prendre´s amb calma la tasca , és necessari prendre´s pausadament la vida . Deixem que la vida ens penetri com la rosada que amoroseix la terra.
És necessari prendre´s temps per crear , és necessaria la calma per pensar , per fer un projecte , per resoldre un problema , per fer una poesia . Necessitem calma per ascendir sobre nosaltres mateixos i obrir-nos als somnis . a les utopies i tot enllà
text.Jordi Llimona
No hay comentarios:
Publicar un comentario