...... MORT JOVE ....

La mort jove és una puntada de peu al cor de la poesía , un ganivet tallant la bellesa de la lluna, una escopinada al cel. La mort jove no té paraules que l´expliquen, ni llàgrimes que la ploren , perque deixa seques les veus d´on brollen les fonts . La mort jove és bruta , lletja , malvada , cruel ,innacceptable . I si la mort jove arriba despres d´anys de lluita contra la malaltia voraç, que va devorant el temps en què habiten els projectes i les il.lusions , aleshores la seva negror esdevé completa . La mort jove d´una noia jove , plena de bellesa jove , de força jove , és la negació de tot sentit . I aleshores , quan això passa , ens quedem penjats en el clau del nostre desconcert i no sabem que dir.

La mort jove és negació, una resposta abrupta a una pregunta que mai no hem formulat , un univers que s´apaga . .....Per la Tatiana   i altres com ella.

L´oració de Salvador Espriu ;

"Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges ,
volent-te foc , demano
nova claror , que siguis ,
davant altars on cremen
ardents silencis d´ales ,
encès cristall, més flama ,
llum de canço senzilla.

text  de ;

Pilar Rahola dedicat a la periodista Tatiana Sisquella