QUASI OBLIDAT

imatg de google-

L´únic que comptava era el moviment .Una música interior li marcava el compàs i tota la còrpora es deixava endur sense que hagués de guiar-la .Les mans subjectaven el fregall amb força , però ni el tros de pedaç, ni el graò ,ja no existien.L´univers havia quedat reduït a l´espai estricte del seu cos, en una sensació que li recordava quan era nina i es llançava rost avall amb la bicicleta de color vermell.La faldilla s´enlairava mentre els genolls pedalejaven de pressa i les cuixes s´ encenien en contacte amb pròpia pell i la mica d´oratge del capvespre. Era una sensació quasi oblidada que recuperava molt de temps després . La impressio de vertigen , el desitg de perllongar el pendent perquè la devallada fos més llarga ,la fatiga que ja no se sent ,perquè donà  ales.

text.Maria de la Pau Janer.