QUOCIENT INTEL.LENTUAL ....( L´IQ )

imatg.google

L´objectiu immediat havia de ser convertir els inneglables avenços aconseguits en un segment de la intel.ligència com la memòria en salts cap endavant generalitzats , que abastessin totes les activitats que giren al voltant de una persona. Ara be, ¿com es pot passar d´allò especìfic al que és general? ¿Com fer el salt d´una simple millora de la memòria a llarg termini  al fet de ser més intel.ligent a l´hora de trobar la sortida en un bosc, tenir mes empatia amb els altres o controlar millor l´angoixa?.

¿Veurem , aviat, milions de persones fent exercicis per desenvolupar la seva salut mental , de la mateixa manera que ara perfeccionen la seva salut física aixecant pesos?.Potser així  millorraríem la memòria a llarg termini i la intel.ligència , mostraríem més empatia en les relacions amb altres i tindríem més autocontrol.
Una de les primeres conquestes que ha revolucionat els pilars bàsics del coneixement ha estat el fet de qüestionar-se el que s´anomena, de manera impròpia , quocient intel.lectual (IQ, segons les sigles en anglès ).A finals del segle passat , es va voler calcular la intel.ligència  individual a través de proves que mesuren dimensions específiques de la intel.ligència i es va defensar que l´IQ era una manera segura de preveure el rendiment en el treball. Això funcionava només si es limitava aquest mesurament a la adequacio d´una persona determinada a una quantitat ben reduïda d´activitats , la majoria de les quals , a més , pròpies de fa dos segles .Avui en dia , els psicòlegs coincideixen a afirmar que l´ IQ és insufucient per mesuar la intel.ligència humana . En la nostra societat del coneixement , que no s´avé amb la jerarquització de les competencies i que no deixa de banda dinàmiques basades en l´estímul de la creativitat i de la innovacio , l´IQ , en ell mateix , s´ha convertit en un dada irrellevant.

text Eduard Punset