"Si yo tuviera una escoba,
cuántas cosas barrería."
Los Sirex.
SOBREN
La insolència de la ignorància dels poders mal gestionats.
L'orgull d'aquells que creuen que l'univers s'extingiria...
si es trenqués el seu mirall.
La manca de sensibilitat d'aquells que no veuen el món en perill,
si tenen el seu pis net i polit.
Les bales assassines d'innocents que són corbs deshumanitzats,
bessons d'aquells que generen i deixen que es mati tan gratuïtament.
La supèrbia inculta d'quells que representen el poble
i diuen res després d'un llarg tot de paraules sense missatge.
La manca de tacte davant els fets diferencials
d'aquells que tenen el tacte social on l'esquena perd el DNI.
El nostre no cridar contra els desnivell social i la fam d'incomptables nens anònims
de la nostra primera i gran pàtria: La Terra.
La mentida personificada d'aquells que haurien d'ajudar els altres
i esborren de la seva agenda i el seu horari els que més els necessiten,
tal vegada perquè no donen vots.
Molts polítics de la política fàcil del qui dia passa any empeny,
perquè són la bicicleta estàtica del nostre camí,
fan veure que pedalegen però el tercer món continua amb el seu determinant numeral,
i nosaltres continuem cridant per problemes de tota mena
que de nans molestos ara són grollers gegants que ens encadenen a una crisi ferotge.
No admirar més a la mare Teresa de Calcuta i tots els sers humans anònims que com ella
lluiten des del sacrifici personal per sembrar benestar i felicitat
allí on floreix la fam i la pobresa, la mort prematura i la tristor,
els fruits que assoleixen són els més saborosos per a qualsevol sensibilitat humana.
Tots aquells i aquelles que no han aprés de la història, ni de l'ètica,
i que no entenen que un plor, un dolor, una misèria aliens
són de tots i totes els que ens diem humans,
perquè ser una persona és provar de sentir el que gaudeix i sofreix
qualsevol persona que ens acompanyi en el llarg camí de ser Sers Pensants,
des del primer humà que es va cavil·lar humà
fins al nen que sofreix perquè un altre nen ha insultat el seu amic.
text,Albert GUIU.
El títol fa referència a les formes adquirides per la naturalesa sobre la matèria; els canvis estacionals, l'exuberància, els colors, les textures i l'erosió del temps a causa de la variació climàtica. Tot això, fa que la NATURA sigui la millor i la més gran escola d'art i d'investigació per a l'avenç de la humanitat.
Datos personales
Sobre mi
El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario