BOA I XENEROSA

 

La dona més rica d´Espanya

va ser enterrada al cementeri d´un llogarret a prop d´ A Coruña, en un nínxol sobre la terra , sense panteó , i sota els acords de la gaita gallega i el violí del grup Luar na Lubre , sense pompa i sense gaire públic. La cofundadora d´Indetex , Rosalía  Mera , va tenir l´ enterrament que hauria volgut, segons va destacar el rector  en la seva breu intervenció i segons va comentar la seva filla.

 

L´últim comiat de la multimillonària , que es declarava una "desclassada" , pels seus orígens populars ,va resultar ser una fidel expressió de la seva personalitat discreta , allunyada de la pompa i sota el complicat intent de ser una persona normal.

La làpida estava coberta per flors blanques , amb nombroses corones .Entre les llegendes n´hi havia una que qualificava a l´empresària com "boa i xenerosa" , amb referència a una estrofa de l´himne gallec.

El que va sonar mentre el fèretre entrava al cementeri , va ser la marxa de l´Antic Regne de Galícia  , interpretada pel gaiter Bieito Romero , de Luar na Lubre , el grup que també va tocar amb el violí la canço Piensa en mi , de Luz Casal.

A l´enterrament , no hi va haver funeral , sols una breu intervenció del rector de Liáns  ,que va citar la frase del Papa Francesc que diu : " no he vist mai un camió de mudança darrera d´un seguici fúnerari",per emfatitzar que les possesions són accessòries .És va mentar i elogiar "la gran conciència social" de la Sra,Mera  i  va destacar que "sempre va dir el que pensava encara que no fos políticament correcte".

 

text.Anxo Lugilde:en memoria a Rosalía Mera.

 A les esqueles de Rosalía Mera no hi figurava cap símbol religiós.

 

EMBOLCALLATS PEL SILENCI

                                                                    imatg.Google

                                           "Quan un silenci tranquil ho embocallava tot
                                           i la nit era al mig curs del seu camí
                                           la teva paraula omnipotent ,
                                           sortin dels trons reíals,
                                           saltà com un guerrer incontenible
                                           dels cels estant al bell mig de la terra "

                                                                                  La Saviesa.

TÒPICS SEXUALS

Vadim Stain

Si realment volem conviure en amor , si de veritat volem construir un model de parella harmònica , el primer que hem de qüestionar és el tòpic segons el qual tots els homes són uns obsessos la principal prioritat dels quals és la d´enganyar i seduir les dones per aconseguir-ne favors sexuals. Aquest model simplista i maniqueu de la dona virtuosa i l´home pervers potser tenia sentit quan Sor Juana Inés de la Cruz va escriure aquells versos tan cèlebres que diuen:

                                             Hombres necios , que acusáis
                                             a la mujer sin razón
                                             sin ver que sois la ocasión
                                             de lo mismo que culpáis.
                                             Si con ansia sin igual
                                             solicitáis su desdén ,
                                             ¿por qué queréis que obren bien ,
                                             si las incitáis al mal ?

Des de que la insigne poetessa mexicana va escriure aquests versos han passat més de tres segles i des d´aleshores algunes coses han canviat en les relacions de gènere  . Avui dia les dones ja no associen la bondat a la virginitat o a l´abstinència sexual, sinò a valors convivencials - I els homes comencen a entendre que l´honestedat  femenina no s´ha de mesurar pel nivell d´accessibilitat sexual, sinó per principis igualment exigibles a ambdós gèneres.
Malgrat l ´evolució esdevinguda , encara hi ha un doble criteri per a mesurar el comportament sexual que és facilment verificable per poc que interroguem .
Estem encara en una versió edulcurada dels temps de Sor Inés pel que fa als  criteris  masculins per a determinar la bondat de les dones . L´home , com més promiscu més home ; la dona , com més promíscua  més meuca . Aquesta continua essent la lògica simplista de gran part de la població masculina , encara ancorada en uns valors que , a més d´ésser injustos ,perjudiquen tots aquells que els mantenen , ja que ells mateixos s´adonen que aquest tipus de generalitzacions sexistes només serveixen perquè , a la vegada , les dones diguin encara que tots els homes busquen el mateix .
Evidentment hi ha homes que continuen essent necis i només pensen en el sexe i  ha dones que practiquen la prostitució , però les respectives sentències desqualificatòries no van adreçades a cadascún d´ells , sinó que van cap a la població en geneal en funció del seu gènere i això no ajuda gens a les relacions home-dona -

                                                                        text: A.Bolinches

ESPIA DE ALTO VOLTAJE

Imatg.de GOOGLE

Quien roba a un ladrón tiene cien años de perdón , dice el viejo refrán .Hasta aquí , ningún problema .Pero ahora viene una analogía un punto enrevesada ; tiene perdón quien es acusado de espía por las grandes  potencias porque nos reveló que esas potencias espiaron a ciudadanos como usted y como yo?.
La pregunta es de cajón a raíz del caso Snowden . El analista de la agencia norteamericana de espionaje electrónico que filtró  a varios diarios información sobre la colaboración de gigantes de la era digital como Apple, Google o Facebook con el espionaje de EE.UU.,al que dichas empresas dan información sobre ciudadanos de a pie obtenida en sus redes con otros fines.
El espionaje es , de antiguo , una cosa muy fea .Suele vulnerar la seguridad nacional y supone , por parte de quien lo practica , el pase con armas y bagajes al enemigo. Por ello , cuando un país pilla a una espía ( al servicio del país rival , se entiende ) le castiga sin demasiados miramientos.
El material difundido por Snowden indica que ya no sólo son objetivos del espionaje nacional los enemigos del Estado .También lo somos los ciudadanos de a pie , gracias a la colaboración  con el Estado de los gigantes de la revolución digital antes mencionados . Y es por ello que la actitud de Snowden nos enfrenta a un dilema moral muy propio de nuestra era , que no podemos resolver tachándole de espía , con todas las viejas connotaciones del término , y condenándolo de inmediato .¿ Merece cien años de perdón -bueno , digamos cincuenta -quien espía al espía que previamente nos espió ?¿ Representa una amenaza para nuestra libertad? ¿O deberíamos preocuarnos más por la amenaza   que comporta la alianza de los gigantes de la era digital con el Estado , dispuestos a complacerle siempre con tal de ir aumentando su enorme cuota de poder ?

text.Llàtzer Moix.
La figura clásica del espía sufre en la era digital una transformación que propicia el dilema moral.

,,,,,,FILLS TIRANS

imatg.Google.

El terme nens tirans no és un terme encunyat com tal en psiquiatria i per tant no s´utilitza habitualment , tanmateix en el llenguatge col.loquial s´utilitza per a englobar nens de diferents edats amb un patró de comportament etiquetat d´egoista - egocèntric-amb mínima tolerància a l´espera , la gratificació i la tolerància a les seves frustacions , amb el que les seves inquietuts sempre són les primeres per sobre de qualsevol. Això és possible gràcies a una mancança en diferents graus d´empatia , és a dir una dificultat de posar-se a la pell de láltre i percebre les seves emocion , entre elles el patiment . Això comporta que tinguin escassos sentiments de culpa, escàs aprenentatge social i de responsabilització dels seus actes , projectant en els altres les seve conseqüències. Concomitantment presenten rebuig de les normes socials més elementals i de les figures d´autoritat , pel que la freqüència  de conflictes amb els adults o pares  està a l´ordre del dia.
Aquestes conductes es manifesten de moltes diverse maneres segons l´edat , maduració i grau d´afectació del nen i poden anar de les rebequeries intenses , amb marranaeries a terra , crits al carrer de nens fins a vuit anys , fins a conductes més elaborades , moltes vegades premeditades , d´oposició o d´enfrontament directe dels adolescents  amb els pares i professors , que fins i tot arriben a l´agressió verbal i física cap a l´ adult.
Cal considerar que totes aquestes conductes són presents en moments puntuals del desenvolupament del nen i adolescentsa. Qui no s´ha enfrontat amb la rebel.lia d´un adolescent o les entremeliadures i capricis dels nens? Quan parlem d´un problema en salut mental , és perquè són patrons de conductes repetitives, sense una altra manera de relació amb el seu entorn , i quan després de la correció per part dels grans el nen no mostra un aprenentatge emocional de l´esdeveniment , té dificultat de valorar les conseqüencies dels seus actes , la pena i el dolor propi i aliè per tant generalment inmunes al càsting o reprimienda.
La societat ha patit un canvi en l´estructura i jerarquització de la familia que ha afavorit la proliferació de fills egoistes i egocèntrics. Cada vegada més , els fills són els reís de la casa i els pares són a la seva disposició adoptant fins i tot el rol d´amics .L´educació s´ha de basar , des de primerenca edat, en l´amor i respecte als límits  i la jerarquia familiar.

text Enrique del Moral.

POESIA

L'EBRE DEL LLIBRE DE L'HIMNE D'AQUEST MATÍ

D'aigües majúscules és el teu vestir,
de profunditats màgiques el teu esperit,
d'infinits mullats el teu camí,
d'amor de caminants el teu color,...
de somnis de pescadors el teu interior,
de jocs d'infants el teu imaginari,
de besos d'amants els teus sospirs,
de versos de poetes el teu idioma,
de cançons de trobadors els teus xiuxiueigs,
de guerres fraticides la teva història,
de clams de dolor la teva foscor,
de dos idiomes la teva llengua,
de més de cent pobles el teu viatge,
de nostàlgies líriques el teu ressó,
de crits d'un poble la teva defensa,
d'ombres de dona nua la teva inspiració,
de verdor d'olives la teva pell,
de rojos de roselles la teva sang,
de dolçor de préssec el teu alè,
de crits d'arrossaires la teva força,
de la passió de les cireres els teus abraços,
de pagesos hivernals els teus cabells blancs,
de recs cabalosos les teves terres,
de rodes de carro les teves vores,
de boines de llibertat la teva ànima,
de fulles de tardor el teu ball preferit,
de pals ensabonats la teva festa major,
de rems veloços el teu orgull,
d'argent d'escames els teus indígenes,
de silurs famolencs les teves dents,
de boires d'albada el tue despertar,
d'invisibles fums les teves pors,
de llaguts llegendaris les teves fotos pretèrites,
de tractors carregats el teu vi,
de pell de fadrina el teu tacte,
de mans alçades la teva defensa,
de mossades de clotxes les teves amistats,
de bodegó de fruits la teva sentor,
de color d'oli la teva inspiració,
d'ametllers en flor la teva primavera,
de núvols que plouen el teu futur,
d'amor incondicional la teva essència estimada.

Ver traducción

 

POEMA  IMATGE...ALBERT GUIU

•  

   

   

.......MISDIRECTIÓN ...........

imatg.google.

 

Callar a temps té valor  narratiu i és una arma d´atac a l´adversari , però cal saber quan i durant quant de temps  el silenci té truc

 

Un truc  clàssic  de mag :mirin aquesta mà mentre en guardo la carta a l´altra. La tècnica , anomenada misdirectión , és antiga i es basa en petites trampes psicològiques per desviar l´atenció de l´espectador cap a un altre punt . És un exercici senzill d´entendre però dificil d´executar . En política s´anomena marcar l´agenda i consisteix a determinar  de quins temes es parla i de quins no. I és clau , els partits es bloquen en maniobres per intentar distreure l´opinió pública i canviar l´ordre de prioritats del debat , I davant una crisis , un truc clàssic de polítics és generar soroll , enredar el desenvolupament del conflicte i derivar l´interes cap a altres assumptes ,amb un tractament adequat del llenguatge  i dels termes de la discussió , mentre en paral.lel s´estén  un silenci deliberat sobre l´incident per mirar de quedar al marge de tot el caos i guanyar temps , a veure si mentres tant escampa la borrasca.

El silenci és una eina de comunicació valuosa, però no només per fer-la servir a la defensiva . No només com a complement del soroll. En màrqueting  polític s´aprèn  a administrar els silencis perquè són un recurs d´atac a l´adversari. Però cal mesurar bé quan guardar silenci i el temps.

"El silenci és bo quan es tracta de casos curts , la resolució dels quals es veurà ràpidament , però el benefici del dubte és limitat perquè tothom necessita saber a què atenir-se" , adverteix l´assesora de comunicació Sandra Rudy. En termes d´estratègia , "si deixes que parlen els altres , ocupen el teu espai i conquereixen els teus temes i tu hauràs de sortir a refutar perquè no has arribat al primer  missatge i no ho contoles ", afegeix . Rudy apunta que " en una crisis el silenci no és sinònim que qui calla està donant per bona una versió perquè les coses són més complexes i tothom tindrà la seva part de raó , però , cal aclarir d´on ve el soroll i d´on ve el silenci; en el fons és una lluita dialèctica."

 

text.Silvia Hinojosa.

EL VACÍO

• 

imat.Rosalia


Vivimos en una época que parece temer al vacío en todas sus formulas y se afana en llenarlo todo a toda costa . Pero justamente , nos aleja del espacio del cual "manan" la felicidad, la plenitud y la inspiración.

"El origen de todo lo existente".Aunque en el lenguaje corriente la palabra  vacío suele indicar algo negativo que conviene evitar . Desde el punto de vista simbolico y metafísico corresponde a la verdadera plenitud. Como de una matriz se tratara , contiene innúmerables posibilidades que pueden ir manifestandose.

Representa al arquetipo de la Madre . También puede ser considerado el centro oculto que concilia opuestos , los antagonismos de la vida , un espacio donde se liberan las tensiones de la existencia  y se alcanza la autentica paz .

Como el número (0cero) , que en su aparente vacío contiene todas las posibles cifras

text.desconegut,
 

 

FORMES I FETS A CAPRITX