Dos amigues es retroben ,després de molts anys.
-Explica´m ,diu una d´elles ,"què se n´ha fet del teu fill?.
-El meu fill ?, respon l´altra sospirant ." Pobre fill meu....!!
Quina mala sort que ha tingut !.Es va casar amb una donota que no fa brot : no cuina ,no cus ,ni renta, ni endreça..... Es passa el dia al llit ganduleixant , llegint i dormint...t´ho creuràs si et dic que el pobre xicot fins i tot li porta l´esmorzar al llit "?.
-És espantós !... i la teva filla , què en saps ?.
"Ah , ella sí que ha tingut sort ! Es va casar amb un noi que és tot un angelet . Fa la cuina , cus ,rente ,netege ....; li ho fa tot ! I fixa´t quin detall! : cada matí , li duu l´esmorzar al llit ! Ella té tot el tems per a dormir; i la resta , descansa o llegeix al llit !.Esta feta tot una seyora-
text.Anthony de Mello
4 comentarios:
Bueno, bueno y nos deja pensando, Rosalía: todo es relativo, ¿verdad?
Me encanta la imagen que elegiste.
Besotes y buen finde!
Graias Piola,por tu participación.
Pues si,no me gustaria como madre pecar de no tener una visión objetiva en lo que se refiere a mis hijos.Pero tampoco no seria feliç si en la vida del día a día diera complaciencia a algunos hechos y opiniones ..
Bessos Piola
jajaja, dons potser és exagerat, però molts cops , sobretot les mares pequem de no ser lo suficientment neutrals i objectives.
uuuf no ho vodria pas,M.Dolors!!!
Publicar un comentario