ENTELÈQUIA

Imatg,google-

 

 

En aquest món  no hi ha res sense límitits i tot té un fi. De moment hem de reconèixer que aquesta fi és difícil de precisar , però podem assenyalar unes limitacions que cada cop s´ens apareixen més clarament.Són , per una part , els límits propis de l´intel.lecte humà i,per l´altra , els perills i amenaces que aquests mateixos  progressos impliquen per a l´home i per a l´esdevenidor de la vida en general. La realitat se´ns mostra molt més complexa del que mai s´havia pensat , i com més problemes s´estudien , més complicacions apareixen .

Els físics ens diuen que les partícules quàntiques i el cosmos estan íntimament relacionats i que , entenent el que és infinitament petit , entendrem també el que és infinitament gran, ja que els sistemes es repeteixen i la mateixa coherència regeix l´escala quàntica i léscala cosmològica. No ès estrany que els científics més assabentats es trobin astorats en contemplar la inmensa i perfecta coherència matemàtica de tot el mòn fisic i que es plantegin  els grans interrogants : a què va encaminada aquesta coherència ? Igual passa en biologia , en què , com mès s´aprofundeix en les molècules d ´ADN i en els mecanismes de la vida , del creixement i l´envelliment , més es veu un misteri inabastable . Aquell impuls vital que Aristòtil anomenava entelèquia  continua sent un interrogant que segueix regint els éssers vius.

Avui dia, la ciència ha arribat a materialitzar aquesta força vital en una molècula , sobre la qual podem actuar, però que només és el vehicle d´aquest impuls vital.Continuem pendents del misteri  de l´enteléquia, segons el qual el pla o projecte a què estem sotmesos els éssers vius actua en el temps com un element ordenador. Això planteja l´existència d´una força dinàmica i  intel.ligent amb una finalitat ordenadora . Exactament igual com en la física , on les forces que propulsen i dirigeixen els moviments que es produeixen en la martèria viva sembla com si radiquessin en ella mateixa.

 

text.Moisès Broggi,