39 + 1

imatge extret del blog -Castello

Miro el rellotge i comprovo que tinc exactament vínt-i -cinc  minuts per dutxar-me .maquillar-me ,pentinar-me i vestir-me. Poc. Observo tristament la crema-peeling que fa dues setmanes que vaig comprar i encara està per estrenar .Un altre dia serà ,li dic, disculpant-me .Tampoc no serà avui el moment de la mascareta hidratant,ni encara menys ,de depilar-me el bigoti("fer el llavi") en diu la meva esthéticienne..
Després de la dutxa llampec ,em situo davant del armari i obro les portes amb sospir inevitable .Trec -
dos o tres  pantalons .un parell de faldilles ,cinc jerseys, i dues bruses.Faig combinacions mentals de colors i teixits ,calculo que em pugui treure i posar peces segons si sòc a un lloc amb calefacció o surto al carrer,intento confegir una imatge que digui de mi ;sóc una dona moderna però inspiro confiança.Finalment deixo de banda totes aquetes premisses i trio ,simplement ,el pantaló que no m´estreny i un jersey llarguet ,que em tapi la panxa i fosc,,
ja sabeu per què.....Me n´he sortit prou bé ,penso,

Jo, la que està a punt de fer-ne quaranta ,elegant i discreta,em disposo a sortir de casa i començar una intensa ,variada i llarguíssima jornada que consistirà,esquemàticamenten ,en :passar pel Caprabo i deixar la llista de la compra encarregada perquè la portin a casa (apuntar-me a l´agenda que he de ser a casa a partir de les set):agafar el cotxe per anar a treballar i aprofitar el viatge per trucar a l´escola i advertir que la Maria (filla),tè mal de panxa i que li facin arròs bullit per dinar ;trucar a la Bet (amiga) per desitjar-li un bon dia d´aniversari--i escoltar les seves brometes pel fet que ella "només" en fa 38

--I un cop a la feina ,entomar set o vuit hores de ritme frenètic ,interromput per trucar als meus pares per veure com estan,al pediatre per demanar hora per la revisió de la Berta(filla petita),i a l´acadèmia d´anglès  per confirmar que l´Octavi (fill adolescent)hi assisteix en lloc de passar-se les hores als futbolins.
A les cinc de la tarda ,sóc a la meitat de la meva jornada (encara em queda fer de mare de família)--i es tic esgotada,exhaurida,com diria la meva amiga Vilma.Però torno corrents cap a casa i tinc tems de treure´m la roba de professional de despatx i posar-me un xandall de mamá moderna de color rosa pàl.lid i unes sabatilles d´esport.
Corro cap a l´escola de la Maria ,esquivant mares que volen xerrar,recollir diners per regals ,convidar-me a festes d´aniversari etc....però no puc aturar-me ,arrossego  la Maria i la seva cartera ,manant-li  la pressa,capa a la guarderia-perdó ,la llar d´infants-per recollir la Berta.

Mentres torno cap a casa,  penso,tot desgasta .Diu  que a partir dels quaranta les neurones es destrueixen a una velocitat de vertigen.És una de les moltes coses horroroses que et passen als quaranta .Que qui ho diu?Les revistes .el ginecòleg ,els llibres d´autoajuda .els psicòlegs,algunes amigues benintencionades."Benvinguda al club",diuen amb to comprensiu ."A partir d´ara ,tot fa baixada!".diu l´ experimentada.

"Aumenta la vista cansada ,s´acosta la menopausa ,aprimar-se esdevé una missió impossible i si no tens artrosi tens una hèrnia discal..." adverteix la doctora del grup.

Però ...tenen raó ? A veure ,siguem clars :fer-ne quaranta no ès el xollo de la vida...té alguns inconvenients ,especialment d´ordre fisic....però té  grans avantatges .Com ara quins? .Als quaranta tot,o gairebé tot ,s´encaixa amb més serenitat .I si algun inconvenient t´afecta una mica més ,és un descans  saber que pots queixar-te sense complexos ,comentar amb veu alta allò que no t´agrada ,reconéixer els teus errors sense envermellir ,demanar el que desitges sense tallar-te .A partir dels quaranta ,ja tens clar que pots triar les persones que vols estar ,les pel.licules que vols veure ,la roba que vols posar-te ......sense haver de cenyir-te a res mes que als teus gustos.No cal seguir la moda ,ser políticament  correcte ,demostrar a cada instant que ets una super-woman .Tens assumidíssim que no ho ets
  A PARTIR D´AQUÍ------ENCARA MOLT MÉS . 
                                                                                     text de  Sílvia Soler(llibre 39+1)