FORMES ARTISTIQUES DE LA NATURALESA

imatg.google



                                   FETS A CAPRITX
 

CERCANDO EL CEREBRO DE : SHERLOCK HOLMES



imatg.de google

 Holmes practicaría lo que hoy se llama mindfulness, dice Maria Konnikova , que vendría a ser algo así como conciencia plena o atención consciente ,es decir . " la facultad de encauzar la atención que divaga "." En los años 70 , psicólogos  como Ellen Langer demostraron que esta atención consciente hace que personas mayores se sientan más jovenes y mejora constantes como la  tensión arterial . En realidad ,  el gran dama es  que el cerebro humano no está hecho para la multitarea --esa palabra tan de moda hoy-- sino para concentrarse en algo  .De niños , somos  extraordinariamente conscientes de todo lo que nos rodea . Absorbemos imágenes , sonidos , olores , personas ,emociones y experiencias de un modo nuevo y apasionante . Pero a medida que crecemos aumenta la displicencia . Los niños lo hacen mejor , nuestro sistema educativo es nocivo porque nos hace desaprender el buen modo de observar . Cuantas más cosas requieren nuestra atención , menor es nuestra atención verdadera . ¿Estamos perdidos, entonces, con el actual bombardeo de datos y tareas  ?. El problema está en nuestro enfoque .En todas las épocas , la gente creyó que se la sobrecargaba con nuevas cosas , incluso los monjes se estresaban ".
En la mente humana actúan dos sistemas . "Uno rápido , reactivo , automático,intuitivo , que no exige esfuerzo , una especie de piloto automático  , que basta para la mayoria de situaciones y que sería el sistema Watson ; y otro más lento , riguroso y lógico , pero que pide esfuerzos y solo se activa en los casos necesarios , el sistema Holmes" .
La clave , dice Konnikova , es almacenar con orden , para que podamos recuperar las cosas luego. En la era digital , se ha ampliado el espacio de almacenamiento , lo que nos permite tener en nuestar cabeza "una cantidad de morralla inimaginable ". Hay que poner un post-it a lo que queremos recordar, como hacia Holmes : decir que queremos recordarlo, comentárselo a un amigo , repetirlo metalmente o asociarlo a una serie de pistas.

                                                        entrevista de  Xavi Ayén a Maria Konnikova (escritora)

ENTELÈQUIA

Imatg,google-

 

 

En aquest món  no hi ha res sense límitits i tot té un fi. De moment hem de reconèixer que aquesta fi és difícil de precisar , però podem assenyalar unes limitacions que cada cop s´ens apareixen més clarament.Són , per una part , els límits propis de l´intel.lecte humà i,per l´altra , els perills i amenaces que aquests mateixos  progressos impliquen per a l´home i per a l´esdevenidor de la vida en general. La realitat se´ns mostra molt més complexa del que mai s´havia pensat , i com més problemes s´estudien , més complicacions apareixen .

Els físics ens diuen que les partícules quàntiques i el cosmos estan íntimament relacionats i que , entenent el que és infinitament petit , entendrem també el que és infinitament gran, ja que els sistemes es repeteixen i la mateixa coherència regeix l´escala quàntica i léscala cosmològica. No ès estrany que els científics més assabentats es trobin astorats en contemplar la inmensa i perfecta coherència matemàtica de tot el mòn fisic i que es plantegin  els grans interrogants : a què va encaminada aquesta coherència ? Igual passa en biologia , en què , com mès s´aprofundeix en les molècules d ´ADN i en els mecanismes de la vida , del creixement i l´envelliment , més es veu un misteri inabastable . Aquell impuls vital que Aristòtil anomenava entelèquia  continua sent un interrogant que segueix regint els éssers vius.

Avui dia, la ciència ha arribat a materialitzar aquesta força vital en una molècula , sobre la qual podem actuar, però que només és el vehicle d´aquest impuls vital.Continuem pendents del misteri  de l´enteléquia, segons el qual el pla o projecte a què estem sotmesos els éssers vius actua en el temps com un element ordenador. Això planteja l´existència d´una força dinàmica i  intel.ligent amb una finalitat ordenadora . Exactament igual com en la física , on les forces que propulsen i dirigeixen els moviments que es produeixen en la martèria viva sembla com si radiquessin en ella mateixa.

 

text.Moisès Broggi,

MI AMIGA INVISIBLE

imatg.de la xarxa--

 

La felicidad es algo parecido a la  de la pareja perfecta ; se sabe que existe , pero nadie la ha visto. Como el Santo Grial, o la Atlántida o Dios : ¿ Es un sentimiento , un estado , un deseo , una palabra ?. ¿ Es todo esto o un anhelo . Todos los pensadores la han definido de una forma u otra , y nuy pocos la han alcanzado.

Es  como el agua  :  cuando quieres atraparla se te escapa de los dedos . Según , parece , todos tenemos como objetivo en la vida conseguirla , pero no es cierto . Hay muchos que dicen buscarla , pero en realidad nos entretenemos en otras cosas , fundamentalmenteen conseguir objetivos a corto plazo que se supone nos van a llevar a un estado de plenitud.

La felicidad no se alcanza , no se obtiene , no se programa . La felicidad sólo se disfruta , y muy pocos saben verla a tiempo, ser conscientes de que les está rozando . Algunas veces  he tenido la suerte de poder atrapar el momento , parar el reloj  y decirme  ¡¡ Que bien todo , ahi esta !!...pasará , pero siempre lo guardaré en el recuerdo .Y sobre todo , y lo más importante . sé que he sido feliz y puedo volver a serlo otra vez.

 

Text .anònim

 

FAST--SLOW

Imatg.de google

 

LA  " SOCIETAT PRECIPITADA " DEMANA OBRES DE CREACIÓ I CONSUM CADA VEGADA MÉS RÀPIDS.

 

Cada época reinventa la percepció del temps. Goethe contraposava la pressa satànica de Faust amb l´observació pacient de Linceu . Quan els trens encara xiulaven i irrompien en les estacions entre núvols  de fum. Zola els veia amb recel com una màquina que ens transpotava a un mòn no necessàriament millor . El segle xx va accelerar el temps i els avantguardistes van pintar i van fotografiar entusiasmats la velocidad . Quan els avions van ser mès ràpids que el so , el planeta es va fer mes petit i també menys misteriós. Fins i tot els esportistes recorren al dopatge per satisfer la necessitat de l ´espectacle de ser més veloços , el número u, per què el segon no existeix . Avui vivim una cultura de la inmediatesa ( nowist culture ,la va anomenar Stephen Bertman) , una cultura precipitada .

Un efecte secundari de la cultura precipitada és la proliferació de les llistes:la cultura del més ;del que més es vent , del que més s´escolta , del que és més cool , del que és més car . Cal captar amb rapidesa l´atenció del consumidor precipitat.

"Ens heu donat rellotges , però ens heu pres  el temps"

 

Elogi  de la lentitud

La temporalitat és  un dels grans temes de  l´art . Des de les representacions de Cronos a les Vanitas, els rellotges tous de Dalí, les espelmes de Richter  o l´art efímer . La poeta nord-americana Jorie Graham, professora de Literatura de Harvard , creu que "el temps tecnològic de la globalització s´ha acabat i ara es relocalitza , es torna al petit mòn, als aliments conreats en l´entorn , a buscar el contacte perdut amb la naturalesa". Ella  busca en els seus poemes  crear un temps real entre el lector i el del poema . El poeta xinès Bei Dao , com altres poetes , pretèn " alentir el temps , que els meus versos alenteixin el temps" . I de la mateixa manera Narcís Comadira , amb el llibre Lent,  juga amb el doble sentit de la paraula, , lentitud i, a partir d´allà , de  lent òptica que ens permet veure-hi i veure´ns amb més saviesa . Un estudi establia que el visitant d´un museu- sovint voltat d´una multitud - no dedica mes de dos segons a cada quadre. 

Text- Josep Massot

 

imatg google

 

 

..........SUPERFLU ??

imatg.Pinterest

 

La frase "necessitat de l´innecessari"o bé no ès lògica perquè els termes són contradictoris , o bè conté un error òtnic, el de prendre per innecessari allò que en realitat és necessari . Tanmateix com que de necessitats  i d´innecessitats n´hi de moltes menes ,potser alguns extrems febles poden concórrer. Segurament seria millor parlar de la necessitat del que es petit , del que no es fretura, i fins i tot , del que és superflu. Això si que moltes vegades ho necessitem . Ens cal el pètal que hem posat entre les planes d´un llibre , la fotografia d´algun  indret on hem estat, el somriure que gratüitament hom ens dòna . No ho necessita el cos , ho necessita l´ànima.

El superflu  ha tingut molt mala prensa , i es comprèn perque davant de necessitats peremptòries ha de cedir el pas. Però un cop satisfets aquetes , el superflu no és inútil ni sobrer. No són necessaris un bombó , un gerro  o una camisa brodada. Però l´home no viu solament de pa, sinò de menudalles que van més enllà del pa. Són aquelles coses que confereixen encant a la vida , un plus que ajuda a ser humans . L´home , precisament perquè és obert , transforma en necessari allò que és superflu. No es tracta d´acumular , que aleshores hom romandria en el superflu ,sinó fruir . No n´abusem , però usemne sempre. No acumulem vestits , però portem algun vestit que ens faci il.lusió.

 

Apunto a realitats com el fet de passejar per la muntanya ,la platja   o de prendren´s  un aperitiu o una tasseta de txocolata . No morire per no fer-ho , però tampoc no viure plenament ni agradablement.

 

       text.Jordi Llimona

 

LLUITAR CONTRA L´EXCLUSIÓ

imatg.google.

 

Culpabilitzar la victima d´un sistema socialment ineficient és una operació ideològica que pretén evitar que el sistema sigui qüestionat ,però que no serveix per explicar el fenomen ni en termes objectius ni en termes subjectius. Així doncs, des de un punt de vista objectiu , hauríem de referir-nos a exclosos laborals i no a desertors . Exclosos per la simple raó que no existeix prou feina per a tothom , ni és previsible que existeixi en el futur . La globalització , l´empenta dels països emergents , la carestia de recursos , entre altres causes , imposen un limit al creixement en els països avançats . Fa unes setmanes el setmanari alemany Die Zeit va publicar un dossier sobre el tema , la lectura del qual recomano.

Des d´un punt de vista  subjectiu , sería més precís parlar de lluitadors . En efecte, una bona part d´aquests joves exclosos s´esforça per inserir-se  en la vida econòmica .Si observo els titulars  que surten de la meva facultat , constato diverses estratègies . Uns creen petites empreses , no per fer-se rics ,sinó per viure dignament . D´altres atresoren coneixements i mèrits (màsters ,postgraus,etc.etc) , amb l´esperança que els hi siguin reconeguts. I també n´hi ha que proven fortuna en altres països . No són fugitius ,sinó combatens enfrontats a un enemic aterridor: l´atur estructural.

El resultat de la seva lluita és certament incert. Moltes iniciatives de joves emprendedors neixen limitades perquè els diners que durant anys s´han arriscat amb el totxos , encara confien poc amb el talent . Molts currículums  de persones joves ostenten tans mèrits que espanten alguns directius d´empreses que aprecien el servilisme , però temen la intel-ligència . I molts joves que aconsegueixen treballar a l´estranger   en llocs qualificats es veuen obligats a fer-ho en condicions precàries.

I,  malgrat tot . els exclosos lluiten i es preparen .Tant de bo el patiment d´aquesta geneació sigui la palanca de canvi social que necessitem.

 

Text.Francesc Codina