,, ENS FA PERDRE EL NORD ............

My Arty Mood

Quan s´estrena l´amor , la seducció i el desig enterboleixen la percepció de les coses . Sentir-se seduït fa perdre el nord .Algú es converteix , de sobte , en el centre de l´existència . Tota la resta passa a ocupar un nivell inferior . Cau al fons d´un  pou  que té la pedra obscurida pels anys . En guaitar-hi , ens arriba la besllum d´allò que ens commovia , el reflex de les històries viscudes , de les persones que hi tengueren un lloc . L´únic que importa és la figura que il.lumina el present amb una intensitat que apaga les llums petites . Recorda la lluna plena en una nit d´estiu , quan escampa claror pels carrers i les cases . Un cercle blanc que ocupa sencer el cel de la vida . En el fons ,potser un miratge . Un cristall distorcionat que ens mostra la realitat des d´una òptica desproporcionada . Els amants podrien intuir-ho , però mai no ho fan. Prefereixen viure sotmesos als efectes de l´embriaguesa .La realitat exterior es modifica en funció de la presència de qui s´estima . El paisatge , per exemple , no ens causarà una determinada impressió segons una mirada objectiva . Veurem muntanyes , rius , garrigues ,mars , però els jutjarem des d´un únic punt de vista . Si l´altre hi és a prop , seran molt bells. Si és fora , ens provocaran indiferència o tristesa. Un paisatge de tardor , que en algunes circumstàncies podria produir-nos desànim , ens fa sentir eufòrics , quan ens espera la persona que volem trobar-hi . Un dia assolellat pot fer-se gris , en saber que es absent.

Text.Maria de la Pau Janer