Qui no coneix aquest tipus de persona que succiona l ´energia igual com els vampirs succionen la sang? Es repeteix, no escolta , no deixa espai, adora el victimisme.
Els vampirs existeixen .Potser no s´assemblen als que apareixen en tantes novel. les i pel.lícules, però si observem amb deteniment el nostre entorn , podrem detectar els senyals que els destingueixen . El mes evident és l´esgotament dels qui s´hi relacionen . No en va ,s´alimenten de l´energia aliena com els vampirs de la sang succionant l´alegria i el benestar dels qui hi topen . Per això se´ls coneix com a vampirs energètics.
Pot ser que fins i tot formin part del cercle més proper . Tant se val el temps que hi passem o la freqüencia amb què compartim les nostres trobades . Sempre ens sentirem cansat ,dèbils després d´aquest contacte . En general , es tracta de persones que tendeixen a orbitar al voltant del seu propi medi. Viuen tan centrades en elles mateixes que amb prou feines queda espai per res més .Per això solen construir un discurs repetitiu i victimista. Els costa molt veure qui tenen davant, persona que sovint utilitzen merament com a escombraire emocional . Solen ser ràpids a l hora d´emetre opinions i prodigar-se en crítiques i desqualificacions , i sovint són hàbils manipuladors .
Existeixen dos tipus de vampirs energètics . D´una part, els que ens busquen constantment per explicar els seus problemes . Solen fer a la perfecció el paper de víctimes , buscant que sentim llàstima per ells. I malgrat els nostres esforços , mai no semblen assumir la responsabilitat de les seves accions , ni fer res per transformar l´arrel dels seus problemes .Són forats negres , que capturen i fan desaparèixer qualsevol raig de llum que s´atreveixi a sortir al seu buit.
En segon lloc , hi ha els qui dominen sense contemplació i amb un aire de superioritat permanent .Tenen la subtilesa i alhora , la capacitat de destruccio d´un buldòzer.
Malgrat ser conscients de com ens sentim després de relaciona-nos -hi , ja sigui per costum , amabilitat o educació , solem permetre que ens assaltin emocionalment . Potser val la pena qüestionar- se quina és la millor manera de no sortir-ne perjudicats.
text :Irene Orce, coach
No hay comentarios:
Publicar un comentario