Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

jueves, 25 de abril de 2013

INTIMITAT I PRIVACITAT


google
Posats  a dissociar  de manera senzilla les coses que convé fer en cada lloc ,podríem dir que el que necessita el sexe és intimitat  i el que requereix la funció escretora és privacitat.
Molta gent confon el que és intim amb el que és privat,i aquesta confusió és la responsable d´una de les principals fonts del deteriorament de la libido en la parella estable ,perqué si sobreposen els conceptes ,es comet l´error de considerar que la vida íntima pot abraçar coses que haurien de formar part de l´esfera del que és privat ,com per exemple el fet de defecar.

Tot el que és íntim forma part d´alló privat,peró no tot el que és privat ha de formar part d´alló íntim. La íntimitat suposa compartir privadament i en aquest àmbit la sexualitat troba la seva forma òptima d´expressió . Però existeix una altra accepció més restringida de la privacitat que la defineix com allò que es propi i particular de cadascú i en aquest cas,privat és sinònim de en solitari.Aquest és el criteri que hem d´aplicar a l´evacuació corporal per a prevenir-ne l´efecte aversiu sobre la libido. La sexualitat,essent una de les coses més plaents que es poder fer en la intimitat, ha de procurar dissociar-se en espai,temps i lloc de les funcions  fisiològiques pròpies de la privaticitat. I dins d´aquestes funcions ,que inclouen l´orina i els excrements, el gran paradigma de la privacitat ha de ser la defecació i , és clar ,les ventositats.

Hi ha persones que confonen la confiança amb la manca de respecte i això és el que passa amb aquells individius que es comporten indecorosament en presència de la parella amb  l´inconsisten argument que hi ha confiança . Amb raó diuen que la confiança fa fàstic. Aquesta frase tan recurrent que s´utilitza per a indicar que l´excés de confiança malmet la qualitat de les relacions , té -lògicament-una aplicació molt àmpla, però és en l´àmbit escatològic on pren el seu sentit més literal. Les defecacions  i les ventositats no són cosa que ens puguem permetre en la intimitat ,sinó que han de reservar-se per la privacitat ; i conculcar  aquest elemental principi incideix tan negativament en el manteniment de l`interès  sexual que a curt ,mig o llarg termini- segons les diferents sensibilitats condueix indefectiblement a la inhibició del desitg.

Per aquesta  raó ,en condicions de normalitat i sempre que sigui factible . l´evacuació fisiològica ha de realitzar-se en solitari  a favorde la privacitat escretora.

Tinguin tota la intimitat  que  desitgin com a parella,però conservin tota la privacitat  que puguin com a  persones ,perquè si ho fan, contribuiran considerablement el manteniment del desig sexual.

                                                                                 A.Bolinches

7 comentarios:

Dolors dijo...

Cert tot l'article i concluent l'ultim paràgraf!

mª dolors dijo...

tota la raó, avui que has tocat aquest tema escatològic veig que no sóc la única que ho penso.

FETS A CAPRITX dijo...

Tot això es cert.La libido cau en "picat".Feie tems que volia tocar el tema ,M.Dolors .Avui m.he decidit.
Gràcies a les dues per llegir-lo.

Eduard dijo...

No recordo bé quina és la pel·lícula de Buñuel on el geni aragonès feia que els personatges es renunissin i xerressin en l'espai de defecació i en canvi es tanquessin en la més estricta privacitat per menjar. Sens dubte hi ha un component cultural en la delimitació del marc de la privacitat i de la intimitat. La intimitat en la sexualitat, sobretot, varia enormement en funció de la cultura de cada societat i ha evolucionat enormement al llarg del temps.
El sentit del respecte és un dels més movedissos que han existit. En els xocs de cultures és on més es pot fer palès. Hi ha una regla d'or que ha dictat el sentit comú per minimitzar aquest imapcte, i que una dita castellana exposa molt exactament. "allá donde fueres, haz lo que vieres".

FETS A CAPRITX dijo...

Un gran resum Eduard..Si,les pel.lícules de Buñuel,ja sabem que tocan els temes al limit .
A.Bolinches fa un toc a les parelles de la nostra societat..i jo crec k acerta d ple..al menys en el que a mi respecta.
Pero tens tota la raò .."allá donde fueres ,haz lo que vieres!!..
Salut Eduard...

hampton sc dijo...

Totalmente de acuerdo, Rosalía, es algo que me inculcó mi madre principalmente y que creo base del respeto a la pareja y a uno mismo.
Besos y feliz comienzo de semana!

FETS A CAPRITX dijo...

Gracias Piola ,por tu comentario,y por dedicar un poco de tiempo para leer mi post.
Para ti tambien deseo una semana dichosa .solo mirando tus fotos ja es un gran lujo.