LÚCIDA REALIZACIÓN

"La finalidad de la vida es el crecimiento del alma , no el éxito exterior. "

Aurobindo

La palabra éxito me resulta incómoda .Quizás porque el término se ha pervertido a base de confundirlo con el logro fácil, la notoriedad ajena de compromiso , integridad y esfuerzo , o con la del clichés que tienen que ver más con vanidad que con la verdadera realización.

En su etimología , éxito proviene de la voz latina "éxitus" que a su vez proviene de "exitere", que quiere decir "salida". Podríamos especular entonces que el verdadero significado del éxito sólo lo podemos evaluar al final de nuestra vida, en nuestra "salida", realizando entonces nuestro balance existencial de sumas y saldos y viendo los claros-curos de nuestro viaje. Es quizás entonces cuando podemos analizar con la perspectiva necesaria qué hemos aprendido , con qué  nos quedamos , qué ha merecido la pena , qué fue lo verdaderamente importante , qué nos ha hecho crecer y, sobre todo, qué y cómo hemos dejado a nuestro alrededor . 

Frente al éxito , la palabra realización me resulta mucho más amable , firme ,rigurosa , contundente . Realizar implica concretar en lo real , hacer. Realizar nos habla también del cumplimiento de un anhelo, pero en este caso la vanidad y la pedantería sobran , el ruido de lo exterior no aparece . Y lo que es más importante , la realización nos habla de tomar conciencia , de darnos cuenta , de despertar .

Luego, la realización es lúcida , luego discreta , humilde y nos habla de logros esencialmente en nuestra  psiké , nuestra alma , nuestro potencial; mientras que el éxito se muestra ostentoso , demasiadas veces arrogante porqué esta más orientado a la materia , y el tenerlo no es para nada garantía , de lucidez.

text.Álex Rovira.

" Y SÓLO CUANDO HAYAS ALCANZADO LA CIMA DE LA MONTAÑA , COMENZARAS A ESCALAR"

Kahlil Gibran

" NO INTENTO BAILAR MEJOR QUE NADIE . SÓLO TRATO DE BAILAR MEJOR QUE YO MISMA "

Mikhail Baryshnikov

....TIPUS DE PORS...

  Qui no ha tingut por alguna vegada ? de la mort , de pedre un ésser estimat . d´emmalaltir , de patir , de quedar-se sense feina, de ser criticat o rebutjat , de fracassar , de parlar en públic ... I els qui som pares o mares , qui no ha tingut mai por que als fills els passi alguna cosa?. Tenir por és propi d´humans i no de covards. Fins i tot les persones més valentes en senten o n´han sentit en alguna ocasió . I el fet de ser pares i portar un nou ésser al món incrementa o aguditza en molts casos les nostres pors existencials , des d´abans i tot que neixi la criatura. Però el que marca realment la diferència no són tant el tipus de pors , sinó la seva intensitat els efectes sobre la pròpia vida i la dels fills i la capacitat de sobreposar-s-hi.
La por és una emoció natural ,bàsica i universal , un mecanisme biològic innat que ha contribuït a la nostra supervivència com espècie . Hi ha pors racionals i sensates , i segurament necessàries , que ens produeixen estats de pànic o d´alerta constant . Les pors que ens fan ser cauts , o les que ens impulsen a autosuperar-nos i activen en nosaltres nous recursos i capacitats , podem catalogar-les com a saludables i positives . Les que sentim com una amenaça i ens debiliten o ens paralitzen són por negatives que molt sovint ens fan malviure .
Entre els poders de la por hi ha el d´atraure el que temem, el de bloquejar el propi poder o potencial i el de impedir-nos assaborir a fons la vida.
No subestimem els perills , tenir coratge no és atrevir-se perquè es desconeixen o els menystenen els riscos ,sinó calibrar-los i preparar-se adequadament per enfrontar-los . 

                                                                text: Eva Bach Cobacho

FAVORITISMES ENCARA AVUÍ

Un dels últims episodis edificants del curs polític ha tingut per escenari el Tribunal de Congresos.A l´esmentat organisme, que té com finalitat fiscalitzar la despesa dels partits polítics i les entitats públiques , s´ha detectat una espessa xarxa de llaços de parentiu entre els seus empleats . Començant pel president d´aquest tribunal que té en plantilla una concunyada i un nebot . I continuant per altres càrrecs , com un expresident del comitè d´empresa per UGT,amb exdona , filla d´aquesta , fill propi, segona esposa , nora ,cunyada , dos nebots i un amic personal a la nòmina de la institució . De vegades , aquests familiars porten cognoms discrets i exerceixen tasques subalternes (porter, netejadora , mosso de magatzem , etct.). Però de vegades cobren com a consellers de l´entitat i, llavors , solen procedir de families mes notables , i ser esposes o germanes o germans d´exministres o , fins i tot , d´un expresident del Govern com José María Aznar . Potser fins ara tot aixó no hagi cridat gaire l´atenció perquè , com es diu col.loquialment , aquestes coses passen a les millors famílies.

Qui recorre al favoritisme per premiar un familiar , sabent que margina candidats millors , perjudica aquesta gran família que és la societat. I no diguem si, en lloc de col.locar un familiar , li agafa gust al procediment i es dedica a col.locar -ne uns quants.És cert que a Espanya hi ha una tradició potent en aquesta línea . Algunes de les grans empreses nacionals , com ara Telefónica o Renfe, van acollir al seu dia fills i parents dels treballadors en grans quantitats . I polítics com el liberal Natalio Rivas van passar a la història per la seva tendència a col.locar tot bitxo vivent a l´administració pública-"Natalio, colócanos a tós" , li van dir a crits en un miting -, com si , en comptes d´un polític fos una entitat de beneficència.

Totes aquestes politiques s´haurien d´eradicar . Com més aviat millor . Ja no volem familiaritzar-nos-hi en cap àmbit de l´activitat social . I menys encara en aquelles entitats que han nascut amb la finalitat exemplaritzant de fiscalitzar la conducta d´altres entitats.

text.Llàtzer Moix

COL.LOCAR FAMILIARS  EQUIVAL A PERJUDICAR  A ALTRES CANDIDATS  AMB LES MATEIXES CONDICIONS., AIXÍ DONCS ,PERJUDICA A LA GRAN FAMÍLIA QUE ÉS LA SOCIETAT  

MARIE SKLODOWSK.....,,DESAFIANT L´ÈPOCA

Vuitanta anys es van complir el passat 4 de juliol de la mort d´una de les persones que més ha fet per les dones en la història ,malgrat que ha estat només reconeguda gairebé en exclusiva per la seva faceta
 científica  . És Marie Curie , una polonesa enamorada d´una terra ocupada llavors pels russos , que va marxar a frança a estudiar i que , desafiant els criteris masclistes de l´època , es va convertir en la primera dona en molts camps : en rebre un  premi Nobel , en ser  reconeguda amb un segon ,en doctorar-se en Ciències a França i a fer classes a la Universitat de la Sorbona . I tot aixó, sense ostentacions i sota la bandera de l´austeritat que sempre la va guiar . Ella va demostrar que sí , que darrere d´un gran home hi pot haver una gran dona , però sobretot que una gran dona no tè per què ser darrere d´un home. 
Marie Sklodowsk va néixer un 7 de novembre del 1867 en una Varsòvia sota l´imperi rus. La menor de cinc germans , va heretar l´amor per la ciència de la seva familia paterna . -l´avi i el pare van ser professors de matemàtiquesi física - mentre que de la seva mare  , el seu interès  per la musica. I de tots ells , el desig d´una Polònia lliure del jou rus. on poder desenvolupar la seva cultura i parlar la seva llengua en llibertat . De fet la Marie i els seus germans feien classes clandestines sobre la cultura polonesa , així com de ciència ( entenien que el coneixement és el millor instrument per alliberar un poble ) , una herència cultural que mai no va oblidar , tret d´en cas de la religió catòlica , de la qual es va allunyar després de la mort prematura de la seva germana més gran i més tard de la seva mare.
   Després d´anys fent d´institutriu per sufragar la carrera de Medicina de la seva germana , als 24 anys aquesta li va tornar el favor i li va financiar el viatge a Paris per ingresar a la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Universitat de la Sorbona , on es va llicenciar el 1893 en Física i, un any després en Matemàtiques . No va ser tasca fàcil ja que desconeixia el francès i la major part dels seus coneixements en la màteria els havia après tota sola . Malgrat això , va ser la número u i la segona amb Matemàtiques . Esforç , tenacitat i intel.ligència .

La Marie protagonitza a  1911 vidua de Pierre Curie un escàndol quan estableix una relació amb el fisic Pau Langevin , casat i amb quatre fills . La opinió pública es va llançar contra  ella una"jueva polonesa " "lladra de marits". Xenofòbia i masclisme junts . 
Mesos després l´Acadèmia Sueca li va otorgar un segon Nobel , el de Química , per la seva recerca sobre el radi i els seus compostos.
El 4 de juliol de 1934 , als 74 anys , Marie moria a París . Des del 1955 les seves restes descansen al Panteó de París . De nou ,es la primera dona que hi reposa . I fins al moment l´única. 

Va desafiar els cànons masclistes de l´època amb la seva intel-ligència.

                                                                        text. Celeste López.

EN CLAREDAT DE VIDA

Si tot el que m´enmarca la finestra

és viu mentre jo visc, quín alt poder 

aquesta vida meva!!

l´estimo tant i m´esforço a donar-li 

sentit i plenitud, a fer-la harmoniosa

com el que veig , i emotiva i fecunda 

Dellà el vell parapet que marca els límits que no puc travessar sense sometre´m

a la incertesa del no-ser , què hi ha ?

No ho vull saber , sols d´aquesta bellesa 

m´empleno els ulls goludament 

 

                 
                   La mort sempre serà el domini de la fosca,
            i ara jo visc en claredat de la vida.

                                               MIQUEL MARTÍ I POL

SEXUALITZAR LA INFANTESA

imatg de int.



Facua -Consumidors en Acció , va demanar a una cadena comercial , que retirés el biquini amb farcit que apareixia al seu catàleg d´estiu.
El biquini porta foam a les copes de la peça de dalt per donar forma al pit , i segons s´assenyala a la publicació , el producte és per nenes de 9 a 14 anys . No sé si hi ha altres botigues que ofereixen peces similars , segur que sí; a més a més , no és aquest ni el primer cas i no serà l´últim , si no fem alguna cosa seriosa sobre aquest tema. I cal fer-ho perquè sexualitzar la infantesa , a part del que implica com a valor social, té greus riscos per als nens , i especialment per les nenes.
La sexualització de la infantesa és un tema cada vegada més preocupant i sembla que massa pares sumits en la voràgine de la moda i de la falta de reflexió s´afegeixen a una tendència que està cada cop més estesa , sense adonar-se del que significa . La publicitat utilitza nenes, cada vegada més joves , en posats provocatius , clarament sexuals per vendre més. Així anem creant i reforçant un imaginari col.lectiu en el qual no hi ha diferència en el pla estètic entre l´adultesa i la infantesa; i per tant tampoc en qui es converteix en objecte de desig.
M´agradaria saber quantes nenes desitgen un biquini d´aquest tipus induïdes per la publicitat o pressió social. I , especialment , quantes mares i pares de nenes troben que no hi ha res d´inadequat en aquesta peça o d´altres semblants i, per lo tant , els hi compren .
Determinats adults -molts , massa  i això que les xifres només destapen una petita part del problema- , veuen i utilitzen els nens/nenes  com a simples objectes sexuals amb o sense ajuda de la publicitat , la indústria de l´espectacle , o els valors socials imperants ; hem de centrar-nos en el missatge que enviem als nostres infants sobre el que són i sobre el que la societat n´espera .
text Cristina Sánchez Miret.

imtg.inte.

FETS A CAPRITX: 39 + 1

FETS A CAPRITX: 39 + 1: imatge extret del blog -Castello Miro el rellotge i comprovo que tinc exactament vínt-i -cinc  minuts per dutxar-me .maquillar-me ,pent...

SER DAVANT DE TENIR

imat.Rosalía

Som part d´una societat individualista , consumista ,egoista , competitiva , on hi ha una frenètica cursa per la satisfacció individual a tots els nivells . Aquests contravalors han aconseguit atrapar les persones , mesurant-les per paràmetres externs: competir amb l´altre per tenir més , comparar-se per buscar la superioritat , exercir el poder , etc.



Davant d´una societat desencantada cal cercar una ruta alternativa . Ens toca despertar a una visió diferent del món , una nova forma d´experimentar la vida. 
Per fer-ho és necessari un treball personal que unifiqui la ment i el cos en la interioritat i desenvolupi totes les dimensions de la persona 

En les nostres vides hem interioritzat pautes de relació i comportament que ara requereixen un desaprenentatge , per incorporar-ne d´altres que ens vinculin amb la pròpia interioritat , no imposades sinó adquirides per convicció , per creença personal, perquè sense aquesta convicció no ens hi podem comprometre .

  Vivim cap enfora . Ens importa més la nostra imatge exterior que el nostre interior . Així doncs tenim una assignatura pendent: el viure cap endins , mirar-nos a nosaltres mateixos de manera crítica i constructiva.

   Sòcrates afirmava que per l´ésser humà no té sentit viure una vida sense examinar-la . L´experiència sense preguntes és una experiència buida . La capacitat de preguntar -nos coses ens duu a un autoconeixement més profund i al coneixement de l´altre. Per tant, cal fer una pedagogia de ser, treballar l´atenció , la percepció i poder desxifrar tot el que experimentem . 

   En l´actualitat hi ha diversos programes educatius de treball de la interioritat que busquen experimentar a través d´espais de silenci , acompanyats de pràctiques de respiració que permeten una concentració més elevada , atenció i quietud des de dins d´un mateix . 

    Davant la cultura de tenir , que genera exclusió , discriminació i ressentiment, és fonamental reivindicar la cultura de ser. En l´actualitat està emergint una nova mentalitat que defensa la cultura de ser i que el capital espiritual més rellevant d´una societat són els seus ciutadans , el seu potencial i la seva capacitat per innovar , per crear , i per transformar la realitat .

                                                    Text, M,Rosa Buxarrais 

MANOS INTELIGENTES

imatg.google


Los griegos ya decían que el hombre piensa porque tiene manos. Un oficio es arte cuando en las manos confluyen la energía del pensamiento y la sangre del corazón .
Cada detalle que forma la trama , contiene el alma de toda la obra.

Text.Ismael Calero,

PISA , PARA PADRES

Principio de primavera, hora de salida de colegios . Estoy sentada entre rosales y parterres de boj en un delicioso jardín neoclásico, esperando a mi hermana . Desde mi banco veo llegar a una mamá con dos niños de entre cinco y siete años . Sueltan sus mochilas , dan unas carreras . A los pocos minutos, hartos, los enanos deciden cambiar de actividad .Vuelven a las mochilas , sacan sus estuches , se acercan a un árbol centenario de tronco rugoso . Y para mi pasmo , se ponen a dibujar sobre la corteza . Lejos de reñirles , la mamá , orgullosa , tarda apenas unos segundos en destapar la carcasa de su móvil y hacerles una foto. Para mandarla a papá o a la abuelita , o para compartir con el mundo el tierno momento gracias a algún exhibidor de intimidades , tipo Facebook o Instagram.

Estoy a punto de levantarme a preguntar a la buena mujer si es ue no tiene dos dedos de frente cuando desde la distancia , estupefacta , observo que ahora es la madre la que agarra uno de los lápices y se suma afanosa a la tarea. Empiezo a andar hacia ella , pero me gana por la mano ,: le suena el teléfono , alguien le mete prisa , apremia a los niños . Antes de que jo pueda decirle : " Señora , pero ¿ no le da vergüenza ? " , la tipa inmortaliza su magna obra con la cámara del móvil otra vez. Para cuando llego al árbol , se han ido. Contemplo lo que ella acaba de dejar grabado : un corazón atravesado por una flecha con sendas iniciales en las puntas . Una patética muestra de los desaprensivos , incívicos e imbéciles que a veces podemos llegar a ser los humanos.

Todo podría haber quedado en anécdota si esa misma mañana no me hubiera despertado el malasombra del informe Pisa con una más de sus funestas noticias . Los estudiantes españoles , venía a decir, no sólo están a la cola en rendimiento académico , sino también  en competencias ligadas a la vida real . Y harta de oír voces airadas contra nuestro sistema educativo y sus profesores , al salir del jardín me pregunté una vez más cuánto margen de culpa no tenemos también los padres en esos vergonzantes resultados. Tentada estoy de proponer a la OCDE que nos evalúe a los progenitores para estimar el grado de responsabilidad en el asunto. Seguro que nos llevaríamos grandísimas  sorpresas.

text-Maria Dueñas.

....PRODIGIS-----NATURALS I HUMANS

Amazing Geologist

ESCLAUS DEL TEMPS

Com estàs?
- Fins al coll. I tu?
_Tant enfeinat que amb prou feines tinc temps de respirar.

Tant es val qui són o a què es dediquen els protagonistes de la conversa. Actualment diàlegs com aquest es repeteixen a tota hora i en pràcticament tots els racons del món, fins al punt que els sociòlegs  adverteixen que l´esgotament per excés de feina s´ha convertit en un símbol d´estatus. Tibant aquest fil
 , la periodista de The Washington post , Brigid Shulte , ha escrit un llibre , en què afirma que estar estressat ( o semblar-ho) és el que s´estila , i anuncia la mort del temps lliure .No és probable que en països com el nostre la predicció es faci afectiva d´un dia per l´altre, tot i que la veritat és que la frontera entre temps de feina i temps de lleure no havia estat mai tant imperceptible .
Des del món del art ja fa temps que els creadors s´interroguen sobre les servituds laborals i els mecanismes del control del temps ( tant interioritzats que fins i tot ja són innecessaris ) , i proposen espais d´alliberament . Si el 1990 el canadenc Michael Snow , pioner del cinema d´avanguarda , convertia un mínim gest quotidià - el mateix artista sortint de l´oficina al final de la jornada laboral i acomiadant-se de la secretària- en una pel-lícula de 20 minuts que amb una lentitud extrema desafiava la racionalitat del temps productiu- See you later / Au revoir ( Fins despes) -, al cap de dues dècades Fito Conesa no només carrega contra l ´exasperant pèrdua de temps ( de vida ) que comporta gairebé qualsevols gestió quotidiana , sinó que decideix recuperar-lo convertit amb alguna cosa creativa . Amb aquest objectiu , durant mesos va anar filmant els comptadors electrònics per recollir torns a les estacions de tren , hospitals i oficines de correus, i després va demanar a tres músics de registres molt diferents entre ells ( Oliver Alary , Yuko Ikoma i Miguel Leiria) que componguenssin una obra musical prenent com únic referent la velocitat dels torns .
Waiting time / Wasting time ( Temps d´espera / Temps perdut ) aixi es com es titual la instal.lació de Conesa , forma part - com la pel-lícula de snow- de la interesant exposició,Contratemps  que es pot visitar al CaixaForum fins a l 24  d´Agost 2014.
L´encarregat de rastrejar en el fons ha estat Sabel Gavaldon (1985) barceloní establert a Londres , que ha reunit obres de deu "artistes que posen en suspens l´economia del temps capitalista i ens conviden a interrogar-nos sobre la dimensió íntima i afecctiva que adquereixen els nous mecanismes de control en l´ambit del treball".
La lliçó respiratòria , vídeo de Dora García , en que mostra fins quin punt hem interioritzat la disiplina.

                                                 text. Teresa Sesé

FALTA L´AIRE , SOBRA VALENTIA

El LAM és una malaltia rara que afecta i erosiona els pulmons ,una malaltia tan dificil de pronunciar (Linfangioleiomiomatosis), com rara de entre les rares ,que es desencadena en dones normalment en edat fèrtil, i que es caracteritza per la formació de quistes que destrueixen el teixit pulmonar i dificulten el suministrament d´oxigen .
Un dels capítols del llibre "Raras pero interesantes" ,recull l´expèriencia de 25 dones afectades per LAM, a fi de donar a conèixer com es viu aquesta malaltia , està dedicat a Esther Arranz , que va morir el 2006 , així ella va deixar escrit ; 

" L´enemic ha mostrat el morro aquesta nit i t´has espantat.Estaves en repòs , sense fer cap esforç, i has notat que els teus pulmons no reunien prou aire  (...). I en dos minuts , gairebé sense voler , has hagut d´enfrontar-te a visions , imaginar el que és no respirar , ser transportada per un instant al dia en què deixaràs d´existir . I has tornat al present sabent que aquell dia encara no arribat. Però durant el viatge  tenies una pregunta a l´estómac , molt diferent d´una simple pregunta mental (...) . Un interrogant que et fa plorar . Com serà no viure ?. No ja al trànsit de la mort , sinó no veure el sol ni la nit , ni a la teva gent. En què consisteix desaparèixer d´aquí? ".


Preguntes que varen quedar a l´aire .

Però ja més valentia que angoixa entre les dones del LAM . ,esperança perquè els estudis mèdics avancen I elles expliquen la seva història i demanen més investigació per la seva curació .

                                                                         text.Cristina Sen 
                                                                         "La Vanguardia"

autor desconegut.

per qui ho necessiti  "ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE LAM " 

     

...L´INSTANT

imatg Google.

Dansa que dansa l´instant constanment , puntejant ritmes , oferint cants . Dansa que dansa i mai no és igual , ens convida al seu ball . L´instant , màgic punt del temps, esclat de la prèsencia , revelador de l´altra cara de la durada, l´eternitat.
Val la pena viure els instants . No solament perquè així aprofitem retalls  d´existència, perquè esdevenim presents en el present , sinó perquè per la seva naturalesa , fa ressonar en els mortals allò que és inmortal, en els efímers allò que és durador i en el limitats allò que és infinit . Els instants ofereixen sentors d´utopia , d´il.lusió i d´aventura . De vegades passem per la vida mig inconcients , i ens perdem una multitud d´experiències que haurien allargassat la nostra existència .Són moments de gràcia , que potser no tornaran a passar : un paisatge , una escultura , una persona . Cada instant és una vida , i tots una eternitat . Cada un d ´ells és suficient per donar sentit al nostre pas pel món.  
text.Jordi Llimona 

...HANNAH HÖCH--SOMNIS PERILLOSOS

imatg.Google


Hannah Höch , va estudiar a Berlín a l´escola municipal d´Arts Aplicades , pel que sembla menys elitista segons l´opinió de la seva família , que lluitava per una educació pràctica i igualitària .Més tard va assistir als tallers d´Orlik , l´artista de la Jugendstil.El 1919 participa en la primera exposició a Berlín i confraternitza amb l´ estètica extrema del Grup Novembre , on descobreix la riquesa equívoca de la figuració avantguardista europea : denúncia i document. 
La fotografia va ensenyar a Hannah la versatilitat del fotomuntatge , que va incorporar de seguida als seus primerencs i  eficaços collages: una expressivitat detonant amb les possibilitats il-limitades d´un sistema dinàmic de comunicació plastica .
Hannah Hölch  va presumir sempre d´un tarannà irònic i sense prejudicis , convençuda del magnetisme gràfic del trossejat , rescat i reorganització dels motius compositius quan s´utilitzen hàbilment i es presenten en un relat plàstic que uneixi reivindicació i aventura .
Va ser també una feminista activa des de la seva desafortunada joventut . Ja en la provocadora exposició del dadà berlinès , on va aconseguir colar-se Hölch es burlava de les mentides del burgès mitjà i apunyalava la "tripa" cervesera de la servil Weimar.
La figura menuda de la Hannah Höch , de cabells retallats i viril, gest malèvol i somriure només entrevist , destacant amb força en una poblada Galeria Gmurzynska de Colònia , a la tardor del 1971. Una dona enèrgica i temible demostrant una creativitat diriem intempestiva que ningú no discuteix -ni avui ,ni ahir . Paraules , imatges , ombres o somnis perillosos, com apunta felinament una crítica nord-americana. 
Text.J.F. Yvars. 

RONCS TRANQUIL.LITZADORS

Està vist i comprovat per diveros estudis científics que  " quan les persones acaricien un animal de companyia es disparen els mecanismes cerebrals relacionats amb el plaer , ajudant així a disminuir els nivells d´estrès ".Això beneficia l´organisme humà , redueix la pressió arterial .El ronc dels gats , a més, desperta en la psique mecanismes que tranquil-litzen el cos de les persones.
Les vibracions sonores que emeten els felins tenen un efecte precís sobre l´insomni o l´ansietat ; una cosa molt semblant a allò que passa quan escoltem música - Quan l´ amígdala hipocamp del cervell és estimulada pel ronc d un felí , aquesta produeix serotonina , la qual cosa ajuda a calmar la psique .
Aquests animals poden convertir-se en la mascota del futur per diverses raons: s´adapten millor a les cases que cada vegada són més petites, i per falta de temps de l´esser humà per poder sortir a passejar amb la mascota .Els gats, sens dubte ,son molt més urbanites .Independents  i solitaris , no necessiten grans espais , ni jardins.
"Percentualment , la majoria dels amos de gats són noies joves que viuen soles i gaudeixen de la seva llibertat " explica el vetrinari García Caraballo.
Text.Yaiza Saiz

....COMÚN DENOMINADOS ......

imatg.google.

Zapeo de madrugada (la mejor televisión a esas horas , como sabe todo el mundo) y me tropiezo con Annie Lennox en la CNN de verdad, la americana. Hace un anuncio sobre igualdad de género , la necesidad de que el mundo desarrollado exija al otro , que va por detrás un comportamiento decente sobre el particular . Annie (¡ que magnífico concierto junto a Pretenders en el Pachá de madrid , años ah !) está estupenda en su edad, que no sé cual será .Lleva el pelo muy corto ..... y muy blanco . Como yo Blanco total . Blanco precioso , perdonen la inmodestia , que si algo envidiable me dejaron mis padres fue la forma de encanecer sedosa  y brillante , bajo según que productos extraordinarios , francamente bella.Soy una de las muchas mujeres - muchísimas, cada vez más - que en su día se plantaron frente a los tintes . Pude haber optado por el castaño de Marujita , que tan bien armoniza , el rubio de Terelu , que queda muy Blade Runner en cuanto te pones una gabardina plástica de Muji.o el sencillo y socorrido rubio Jane Fonda , tan intemporal y universal que puedes llevarlo cuarenta años ( y puedes morirte con él ) que nadie acertará a decir si estás más cerca de los setenta que de los cincuenta . Aposté por parecer esa señora que ha huido también de los tacones y no se baja de sus Tod´s más que cuando repican muy muy fuerte.: Nochevieja , un estreno, una boda......Hidratantes , Tod´s y pelo blanco , pensé y que sean hijas de la risa las arrugas nuevas , que de las otras ya ni me acuerdo . Cabello blanco corto, semicorto , atado, suelto revuelto  despeinado casi siempre...El tiempo ha puesto en mi camino bellas y famosas compañeras de filas ; Jaime Lee Curtis, Meryl Streep , Helen Mirren , Judi Dench , Rosa Tous, Diane Keaton, Veanessa Redgrave , Françoise Hardy , la propia Lennox....exhibiendo esa honradez estética ....igualdad de género....sobre eso también

text.Pilar Pineda ..periodista

google.

ANEU PREPARANT LA BUTXACA !!!!

imatg.Chad Estes.


La meva àvia era una persona que venia de pagès ,humil, senzilla ,molt pràctica ,estalviadora .....I sort d´això perquè el seu enterrament ha costat gairebé un milió de les antigues pessetes  (uns 6000 e,) .Perquè avui, en aquests temps de crisi , l´últim atracament és el teu propi enterrament .A la meva àvia li va costar anys i esforços aconseguir el que es crema en 24 hores.
Entenc que el sector funerari s´hagi de guanyar la vida i que la feina té un cost , però no puc entendre que una caixa de fusta i el  seu folre costin més de 4000 euros , i això sense comptar les minimes flors ,recordatoris , iva, i altres extres que van a part .

L´ÚLTIM ATRACAMENT

carta a la Vanguardia per un lector. ;Jordi Darder Bustins 

S´HA ENAMORAT D´UN ALTRA ...............

A tota persona li afecta una ruptura sentimental però li afecta poc o molt segons com es trobi amb si mateix , si té més o menys carències o capacitats per ser independent emocional. Si no acceptes l´inevitable , patiràs molt i acumularàs dolor i frustació amarga. No pots ser una ànima en pena dia rere dia , un captaire de l´amor . Aixó no arregla res i et perjudica en tots els aspectes , inclosa la feina .
Reprén la relació amb els teus amics . Certament ningú no pot manar en el seus sentiments . És en tals casos el moment de posar ales de llibertat a l´altra persona i, si ens l´estimem , practicar l´amor conscient  i noble , desitjar-li que sigui  o cerqui la felicitat

Esclar que es recuperara l´alegria , però s´ha de col-laborar-hi una mica . Les ferides de l´amor també es tanquen . . No t´aferris al teu patiment ; no afegeixis dolor al dolor .Recorda el bonic i savi adagi de Tagore

" Si plores perquè se n ´ha anat el sol , les llàgrimes t´impediran contemplar les estrelles" 

text Ramiro Calle...

NUETS, DESPULLATS ,DESNUDOS.....

ELS AVANTATGES DE FICAR-NOS AL LLIT ( CADA DIA ) SENSE CAP PEÇA DE ROBA ES VAN FENT UN LLOC A LA LLISTA DE CONSELLS  PER DORMIR BÉ .UN 25% DE BRITÀNICS JA HO FAN , SEGONS UNA ENQUESTA RECENT.

Amb l´arribada del bon temps és fàcil que la defensa de dormir despullat us apareguí a Facebook o en altra xarxa social perquè alguns dels vostres amics han penjat un estat , un "post" , un tuit  o un 'elque sigui' que en parla.

La temperatura ambiental tè poc a veure amb el cas - si no és que vivim en algun lloc extremadament fred i sense calefacció -però possiblement la primavera convida a reobrir un debat incruent però recurrent  que , especialment en el mòn anglosaxó , ha acabat implicant experts com sexòlecs naturòpates i metges.

El consell de dormir sense roba va guanyat punts i potser acabarà entretant en la llista clàssica de recomenacions per dormir bé :aquella de fer exercici , sopar poc, no veure la tv ni treballar al llit -en realitat , no fer-hi cap altra cosa que dormir -hi o tenir-hi relacions sexuals - anar a dormir cada dia a la mateixa hora.
De moment , revistes , blogs , i portals de tota mena ofereixen llistes de motius per dormir amb " cinc gotetes de Channel número 5" ( o el perfum o aigua de colonia que cadascú prefereixi), com deia Marilyn Monroe.
Una de les expertes que ha formulat amb més claredat els beneficis de dormir despullats és la naturòpata nord-americana establerta al Canadà  Natasha Turner , que en el seu blog de ' HuffingtonPost ' n´enumera cinc de concrets , tots relacionats amb l´acció de les hormones , que es poden estimular si dormim amb temperatura adequada en lloc de fer-ho més abrigats del compte .

Segons Turner , dormir despullats permet.

1)  Que la temperatura del cos baixi prou per estimular la hormona antiedat

2)  Alliberar més hormones del creixement que reparen tots els teixits del cos i permeten cremar greix       abdominal.

3)  Dormir més profundament i més hores.

4)  Reduir els nivells de cortisol durant la nit , amb efecte sobre el nivell del colesterol , el sistema inmunològic   i la libido , entre d´altres coses.

5)  Produir més oxitocina , sobretot si dormim acompanyats i hi ha contacte de pell a pell durant la nit.

( De propina ; dormir junts i despullats també afavoreix la freqüencia de les relacions intimes i sexuals , " els orgasmes són els millors somnífers naturals" afirma Turner.

Altres experts afegeixen més raons, especialment per les dones .Segons Jennifer Landa autora de ' The sex driver solution for women ' els teixits sempre humits de la vagina alimenten els fongs i els bacteris i convé   "' deixar respirar ".
Algunes enquestes han intentat establir si la població tendeix a posar en pràctica aquests consells.
Fa dos anys , un estudi revelava que pocs nord-americans renuncien al pijama nomes un 8% segons aquestes dades , que són del 2012..
 Aquest mes d´abril , en canvi , s´ha fet públic un estudi que apunta que gairebé un 25% dels britànics dormen despullats , fet recollit per la prensa britànica , que sembla preocupada per si el costum afecta la indústria textil del pijama :  The Telegraph  publicava fa uns dies un reportatge que recollia les dades i feia un repàs històric de les celebritats que han manifestat el seu gust per portar roba de dormir , entre els quals esmenten l´actual primer ministre David Cameron ." The Guardian " va fer una enquesta entre els seus lectors i un 62% van afirmar que dormien despullats pel plaer pel sol fet.

                                                                                     text.del diari Ara.Cat

imatg.Google

ABANS QUE CAMINAR --

 Els nens riuen fins deu vegades més que els adults .Els números són implacables.Investigacions recents han demostrat que els petits poden riure fins a 400 vegades al dia ( amb una mitjana de 300 ), mentre que l´adult més alegre no supera les 100 vegades diàries ( i la mitjana està en 25 ) . Sabem que els nens són graciosos . Riuen sovint i de coses de les quals els pares ja fa temps han deixat de veure-hi la gràcia .El seu humor es presenta , en aparença com una cosa molt simple , perquè de petits encara no són capaços de comprendre ni de reproduir estructures narratives llargues i complexes . De fet , juntament amb el plor , el somriure és el primer comportament social del nadó , mentre no es desenvolupi la parla.Les subtileses de la ironia i del doble sentit estan al començament fora de les possibilitats . El seu humor és obvi i imitatiu. 
No es sap quan es desenvolupa el sentit de l´ humor , la majoria comença a riure als dos o tres mesos . Una minoria significativa fins i tot després dels deu mesos . És un misteri . Una cosa és certa : els nadons aprenen a riure molt abans que caminar o comunicar
 d´altres maneres.
Així , l´humor seria un llarg aprenentatge que va per fases . Fins als quatre o sis mesos els nadons riuen quan se´ls fan pessigolles . Sembla un riure induït o causat per motius físics . Després , a poc a poc van assumint un paper més actiu . Segons algunes tesis més recents , l´humor infantil començaria a desenvolupar-se com a tal a partir del sis mesos d´edat . Com? Primer , copiant als seus pares . Aquest fenomen s´explica per l´efecte d´imitació ja que en aquest període els nadons estan pendents de totes les reaccions emocionals del pares .Així fan ganyotes , imiten el que sembla divertit , riuen a ple pulmó  quan veuen que els pares fan el mateix . Busquen l´acceptació social . Per això l ´anomenen "humor pro social " . Així , el nen repeteix sense parar una cosa que una vegada va fer sense voler i que als adults els va semblar graciosa , encara que no entengui el perquè : és una manera d´acostar-se al altre. 

HE APRENDIDO TANTO DE USTEDES......

                                                         http://youtu.be/It4WxQ6dnn0

Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida , aprovecharia ese tiempo lo más que pudiera , posiblemente no diria todo lo que pienso , pero en definitiva pensaria todo lo que digo.
Daría valor a las cosas , no por lo que valen , sino por lo que significan .  
Dormiria poco , soñaría más , entendiendo que por cada minuto que cerramos los ojos , perdemos sesenta segundos de luz.
Andaría cuando los demas se detienen , despertaría cuando los demás duermen .
Si Dios me obsequiara con un trozo de vida , vestiria sencillo ,me tiraría de bruces al sol, dejando en descubierto , no solamente mi cuerpo , sino tambien mi alma .
A los hombres les probaria cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen , sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse.
A un niño les daria alas , pero dejaría que él sólo aprendiera a volar.
A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de ustedes , los hombres.......
He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña , sin saber que la verdadera  felicidad está en la forma de subir la escarpada.
Me apartaria de los necios , los parlanchines , de las gentes con malas costumbres y actitudes.
Sería siempre honesto y mantendría lleno de amor y de atenciones a las personas a mí alrededor , siempre trataría de dar lo mejor ...
He aprendido que cuando un recien nacido aprieta con su pequeño puño , por primera vez el dedo de su padre, lo tiene atrapado por el resto de la vida .
He aprendido que un hombre sólo  tiene derecho mirar a otro hacía abajo , cuando ha de ayudarle a levantarse.
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes , pero realmente de mucho no habra de servir ,porque cuando me guarden dentro de esa maleta , infelizmente me estaré muriendo.
Trata de decir siempre lo que sientes y haz siempre lo que piensas en lo más profundo de tu corazón.
Si supieras que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir , te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor , para poder ser el guardián de tu alma.
Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo , te diría " Te Quiero" y no asumiria , tontamente , que ya lo sabes .
Siempre hay mañana y la vida nos da siempre otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda , me gustaría decirte cuando te quiero , que nunca te olvidaré .
El mañana no está asegurado a nadie , joven o viejo . Hoy puede ser el último vez que ves a los que amas.Por eso no esperes más, hazlo hoy  ,ya que si mañana quizas no llega , seguramente lamentarás el día  que no tomaste tiempo para una sonrisa , un abrazo , un beso y que estuviste muy ocupado para concederle un último deseo.
Mantén a los que amas cerca de ti, diles al oído lo mucho  que les , necesitas , quíereles y trátalas bien , toma tiempo para decirles  "lo siento" , " perdoname", "por favor ", "gracias " y todas las palabras de amor que conoces.
Nadie te recordaré por tus nobles pensamientos secretos . Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarte .
Finalmente , demuestra a los amigos y seres queridos cuanto te importan.

Carta de Gabriel García Marquez  de despedida a sus amigos. 

PROBAR UN COLCHÓN

imatg.del  bloc.My Paradise


Sé que hay gente que no tiene problemas en tumbarse en el colchón de una tienda y hacer ver que duerme , descansa y lo que sea (desayuna , come ,ve la tv, se divierte ) delante de todo el mundo . Hay parejas que no se cortan a la hora de simular sus posiciones ( de dormir ) para ver si les gusta el colchón , si los muelles o el látex ( del colchón ) , la extensión y tamaño ( ejem ) se adecuan al espacio disponible de la habitación .....Me alegro mucho por esa gente , pero yo no soy así , y para los que somos más timidos o recatados , esta compra es como hacerla por internet.
Túmbese ,túmbese ....... dice el vededor animando, señalando un colchón que parece más magreado que los de las casas de colonias a las que vas con 12 años .Uno hace por estirarse , pero yo no sé ustedes , pero yo no me voy a la cama ( normalmente ) vestido y con las bolsas de la compra , con alguien que me mira y me anima , y rodeado de gente paseándose de forma distraída .

¿Por qué no hay probadores como en qualquier tienda de ropa? .Si para decidirme por una camiseta de 10e. puedo pasarme tres horas en una tiend y probarme media tienda en la privacidad de un probador , ¿por qué no pueden habilitar un habitáculo pequeño donde uno pueda probar colchón?.
No les digo que para el test del colchón haga falta ponerse el pijama , tener una sábana y una almohada , un libro, compañero/a de cama , luz indirecta , y ocho horas de paz .No hace falta tanto ,pero comprarse el descanso diario bajo una luz de concesionario de automoviles ,es comprar a ciegas .
Les cuento estas cosas porque son estos pequeños cambios e innovaciones los que hacen falta .
Text.Daniel Córdoba-Mendiola

..........VIDUÏTAT.........

fotogr.Mauricio Vélez



Perdre la parella és un cop emocional terrible. Però ,malgrat la tristesa i els canvis que implica la viduïtat , és possible construir una nova vida en comptes de desplomar-se anímicament.

Encara que poc a poc la tristesa va quedant enrere , són normals els forats en les dates senyalades . L´aniversari de la parella , els dies de Nadal , l´aniversari del casament ...es desperten vells records , sentiments , imatges . " No suposen un retrocés en el dol. Molta gent aconsella al vidu o vidua que oblidi. Però durant els primers mesos , tot recorda la persona morta , no es pot evitar ".El que més costa és el primer somriure i tornar a gaudir de la vida ." Descobrir-se rient , encara que el marit hagi mort fa uns mesos , i sense sentir culpabilitat" . Hi ha qui se sent culpable per gaudir de la vida , per haver sobreviscut la parella , per creure que no ha fet prou per ajudar-la.

Segons l´opinió de Jeroen Spijker , " sempre hi ha hagut una comprensió social més gran cap a les necessitats dels homes quan es tracta d´emprendre un nou projecte vital , trobar parella  o mantenir relacions sexuals. Ells també pateixen pressions , però menys " Pressions que es disparen sobretot  si la vídua té certa edat . "Si una dona de 30 anys enviuda , la societat accepta que refarà la vida sentimental . Encara que , en el cas d ´una dona de 75 anys , no és estrany sentir que " per què voldrà un altre home , si ja és gran " . En aquest cas , als prejudicis cap a la viduïtat se sumen els prejudicis cap a les persones grans ."No agrada que es tornin a aparellar o que se separin . No agrada que facin soroll".
Aquesta pressió sol venir de persones molt properes . "No és estrany  que els fills vulguin decidir per ells on han de viure o si poden aparella-se un altra vegada . Encara que els vidus-es de la tercera edat  també tenen desitjos , el risc està en què interioritzin  aquests prejudicis , que se sentin culpables per voler viure a la seva manera , per enamorar-se,i que reprimeixin els seus desitjos . Però la necessitat de gaudir de la vida i l´amor no envelleix.

text.José Andrés Rodriguez.

ESPERANDO LA GRAN FELICIDAD

imatg.google


Nuestra sociedad ha hecho de la felicidad un objeto, algo que conseguir , algo a lo que llegar.Desde esta perspectiva la hemos confundido con el confort , el placer o el bienestar , que si bien pueden apuntar hacia ella ,no son lo mismo.
No es un lugar al que llegar , es más bien una manera de andar .No es un  destino , es un síntoma que aparece al caminar .Y mientras hay quienes se dedican a perseguir la felicidad , otros la crean amando , sirviendo, desarrollando su conciencia , procurando cuidar lo esencial o brindando pellizcos de alegría a quienes los rodean y , cuando lo hacen , son  felices.
En un mundo donde cada vez más se confunde valor con precio y dejamos de valorar lo esencial, la infelicidad (léase  la depresión y la angustia )no para de aumentar . La cuestión es que las pastillas no nos darán la felicidad como tampoco nos liberarán completamente de esos dos males que nos aquejan hoy más que nunca .Pretenden también borrar la tristeza , eliminarla como algo innecesario , incómodo. Grave error: cuando ésta es tan necesaria para hacernos personas, humildes,compasivas, lúcidas. Es más, gracias a la tristeza reconocemos , por contraste , la alegría , el gozo.


"Muchas personas se pierden las pequeñas alegrías
mientras aguardan la gran felicidad"..PearlS.Buck

Text: Álex Rovira

NI PASSOTES NI GENERACIÓ PERDUDA

fotogr.  Thomas Leuthard

Els joves sovint són qualificats, injustament , de passotes . La crisi no augura un futur esperançador . Però els experts constaten que hi ha molts tipus de joves i que si alguna cosa tenen en comú és que la seva identitat social passarà de l´accepció de "passota" a un perfil activista compromès i un civisme que encomanarà la resta de la societat en els propers anys.


L´expressió de generació perduda ja la va etzibar , als bojos anys vint del segle passat , Gertrude Stein  a Ernest Hemingway en dir-li " you are all a lost generations" .
Així , durant molts asnys , en l´imaginari social de la gran part de la població espanyola s´ha fet servir el qualificatiu de passotes per determinar la joventut . Es deia o es pensava que " només pensen a divertir-se" són uns consentits de´uns pares que els han deixat fer .
Les coses són més complexes , com la vida mateixa, el que comporta , al seu torn , la pluralitat dels joves .Els joves d´avui , afronten grans reptes .
Les dades ens poden portar a una visió pessimista del nostre futur però també  hi ha dades que, donen esperança i suposen un avanç.Fonamentalment aquelles pistes que ens indiquen que els joves estan prenent les regnes de les noves formes de mobilització i apostant per un compromís col.lectiu .De fet , els experts indiquen que la seva identitat social passarà de l´accepció de passota a un perfil activista compromès amb la realitat en la qual viuen i un civisme més alt que encomanarà la resta de la nostra societat durant els propers cinc anys.
Dades indiquen que creixerà la desafecció cap als partits i els sindicats - El compromís públic dels joves es manifestarà a traves de noves formes participació  i protesta  per qüestions socials concretes que afecten al conjunt del país , nació o estat,  desembocant en opcions polítiques  noves , capaces de recollir els seus vots . Es recolzaran en un marc de mobilització permanent , mantenint la influència  moral i la il.lusió .
Donar-los suport  , construint entre tots el marc del futur que volem assolir és una responsabilitat que els adults no podem obviar .

Analisi;Javier Elzo....Ignacio Calderon 

....R O B O T S -----------

fotog.ALEX  GARCIA


Convivir con un robot ya no es ciencia ficción .Hoy ya interactúan con humanos en lugares publicos como hospitales , residencias o universades  y se prevé que en diez años formen parte del equipamiento doméstico .como ahora el ordenador :Los robots realizaran ya muchas de nuestras tareas y cambiarán nuestaras relaciones , laborales y personales.

Theodore , el protagonista de la pelicula HER, se enamora de Samantha , la voz femenina de un sistema operativo que es perspicaz  , sensible y divertida con quien acaba compartiendo deseos y necesidades . A muchos les seguirá pareciendo ciencia ficción la relación entre hombres y máquinas , pero ya no lo es. En Sitges (Barcelona) hay personas que conviven , cantan , hablan , bailan y se divierten con Nao , un pequeño robot humanoide de poco más de medio metro . En Estados Unidos , hay hospitales donde los enfermeros no hacen la ronda de control acompañando de un médico  sino a un robot teledirigido .En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es posible cruzarse con Tibi o Dado , dos robots humanoides que tan pronto hacen de guía como transportan objetos. Y en las residencias del grupo Vitalia el robot foca Nuka hace compañía a los ancianos .Los robots sociales y de servicio ya están aquí , y con ellos nuevas formas de trabajar y de relacionarse. Si entre los años cincuenta y los noventa el mundo asistió a la incorporación de los robots a la industria , en los setenta y ochenta se desarrollaron los de exploración planetaria , y a partir de los noventa los vehículos autónomos autoguiados y los drones , ahora llegan para quedarse los robots que hablan con personas  , reciben instrucciones de ellas y realizan tareas diversas .

Un ejemplo es REEM, un robot humanoide desarrollado por la firma barcelonesa Pal Robotics que puede moverse solo y dar información en museos , o acompañar a los clientes de un centro comercial y, además deindicarles donde está cada tienda, llevar sus bolsas . " El REEM B  es el primer robot bípedo a escala mundial que tiene navegación autónoma ,

Hay informes que auguran que en una generación el 47% de los empleos podrá ser reemplazado por robots y sistemas de automatización ; pero es agradable que los puestos que se pierdan se sustituyan por otros , como pasó con la industrialización .

text.Mayte Rius. aaaa

NECESARIA CONFIANZA

                                                                                                 
                                                                                     

imatg.Rosalía Bagés


Al cambiar de actitud es como si cambiáramos el resto de la vida"
                                                                   Ralph Waldo Emerson


¿Qué sería la vida sin la esperanza y sin confianza?.Muchas veces la vida carece completamente de sentido: en el dolor atroz , en el accidente inesperado que se salda con la muerte que nadie podía prever, en la injusticia , la infamia , el abuso , la violación , la enfermedad que se ceba sin motivo aparente en una víctima que sólo puede esperar que el proceso avance hasta el final......No existen argumentos que justifiquen un sentido en la vida cuando el dolor es total .No los hay.

Pero como ningún ser humano es una isla y vivimos en relación con los demás , nos toca seguir andando  sabiendo que nuestros hijos nos esperan , o nuestras parejas , o nuestros padres o cualquiera de los efectos cuya simple imagen en nuestra mente y corazón nos llevan, sin darnos cuenta , a tomar aire, a respirar y darle una nueva oportunidad a la vida. En esas inspiraciones , están la confianza y el optimismo .
No como estupidez o ingenuidad ,tampoco como un ejercicio de inconsciencia , más bien todo lo contrario .Porque la confianza no es banal , es tremendamente firme , no admite grados , es como una apuesta :vas o no vas , crees o no crees , confías o no confías.
Decir "confío poco" es lo mismo que decir que no confío nada .Por eso la confianza es tan difícil de construir y tan fácil de destruir .Si la copa de la confianza se ha roto se podrá recomponer , quizás, pero las grietas de la reconstrucción son imposibles ocultar.Al amigo que nos ha hecho la trastada , le podremos perdonar ,pero olvidar no depende de un simple acto de voluntad . Es mucho más complejo .Ahora bien , si perdemos la confianza ¿ qué nos queda?  Nada.  Sin ella , la entrada del abandono , la resignación , el cinismo y la paranoia es libre .
¿Podemos entonces confiar en todo y en todos?.  Ni mucho menos .La elección de quien o de qué nos acompaña en la vida es determinante ,crucial.
Confiemos en quien sea confiable , en quien lo merezca y especialmente confiemos en que no perdamos la lucidez ni la fuerza para hacer que ,incluso cuando nos parezca que nada tiene sentido en esta vida , podremos encontrar un hilo de luz que nos permita no perder la fe en lo que nos queda por vivir.

Text,Alex Rovira

 

¿QUINA ÉS LA VERITABLE REALITAT?

Com més s´avança en el coneixement del nostre món sensorial, més grans són els dubtes de com és la realitat , ja que hi ha indicis evidents que existeix un món més ampli, més ric i divers del que nosaltres percebem i del qual quedem exclosos per les limitacions dels nostres sentits i de la nostra ment .

 Contemplar la meravellosa inmensitat del cosmos i la mateixa complexitat i perfecció del cos humà que s´ens apareixen com una operació unica ,calculada amb extrema precisió , igual com tots elS fenòmens de l´univers , podem explicar-ho tot de maneres molt diferents , i recolzar-nos en teories diverses ,  aixi mateix ens asalta la pregunta ¿quina és la veritable realitat?

Des de la més remota antiguitat existia la idea que en el moment del decés alguna part de la persona continuaria vivint , abandonaria el cos i es reuniria amb els avantpassats per gaudir de la pau eterna .Aquesta idea de l´anima que sobreviu  se´ns mostra simbòlicament gravada en les restes funeràries de civilitzacions antigues . El misteri de la mort .

La ciència ens diu que la vida mateix  és un misteri , perqué encara no sabem prou bé si el nostre món perceptible es correspon o no amb la realitat.Aquesta realitat que observem i analitzem i constitueix la base dels nostres coneixements és la que ens revelen els nostres sentits , pero no sabem fins a quin punt la realitat que captem és la veritable o va més enllà . 

                                                             Text..Moisés Broggi.

imatg.François Rousseau.