El títol fa referència a les formes adquirides per la naturalesa sobre la matèria; els canvis estacionals, l'exuberància, els colors, les textures i l'erosió del temps a causa de la variació climàtica. Tot això, fa que la NATURA sigui la millor i la més gran escola d'art i d'investigació per a l'avenç de la humanitat.
El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.
Fa pocs dies vaig sentir una conversa entre persones de mitgana edat. Feien referència als joves ni-ni: ni estudien, ni treballen , ni volen treballar , etc. etc..Pensant en aquesta conversa vaig arribar a una conclusió. Conec una bona colla de joves ni-ni , molt diferents ; familiars, parents , fills d´amics , coneguts per veïnatge , que són els que faran del nostre món un espai nou, de bona convivència .
Són tots els joves que : NI es droguen , Ni beuen , Ni tenen mandra a l´hora d´estudiar o treballar , Ni van darrere el botellon , Ni busquen la distracció destrossant material urbá ,
Ni són egoistes ; saben acompanyar i ajudar a qui tenen al costat ; Ni es queden el seu temps només per ells: es mouen en tasques de voluntariat ;
Ni passen davant d´un ancià amb indiferència o menyspreu , ni tantes coses més . Aquests sí que són el futur de la nostra humanitat adolorida i cansada de tantes morts injustes , de tantes guerres, de tant negoci brut , de tanta corrupció.
Animo a seguir gaudint de la vostra joventut i que continueu ajudant a qui ho necessita amb la vostra solidaritat .
escrit de MªDolors Puig Utrell.
He volgut publicar aquest escrit que vaig trobar d´aquesta persona, perque estic completament d´acord amb la seva visió de cara a la nostra joventut,no tots són els ni-ni que la prensa publica o fa arribar al public...ja altres classes de NI-NI amb majuscula------
Desde hace días ya no me aparto cuando, por la acera, viene de frente alguien tecleando , escribiendo watsaps o lo que esté haciendo en su móvil, tan absorto que no se fija si su camino coincide con el que va en sentido contrario al suyo. Está claro que consideran que eres tú quien siempre debes apartarse porque su dedicación a la pantallita es asunto de primera importancia que no puede abandonar por nada del mundo . De modo que ahora mantengo mi posición , no aminoro la marcha i choco con quien sea sin detenerme . Sólo entonces levanta la vista y me mira con reprobación ´.
-¡A ver si te fijas por donde vas ! me dice alguno.
Hace algunas semanas , los peatones que caminaban por la calle 18 de Washington se encontraron con las aceras divididas longitudinalmente en dos partes . En la más cercana a los edificios habían pintado en el suelo la frase "Móviles. Camine en este carril bajo su propio riesgo" . En la mitad más cercana a la calzada , la frase era : "Móviles ,no". La iniciativa no partió del Ayuntamiento , sino de National Geographic, que pintó las indicaciones para grabar un programa en el que se mostraba cómo reaccionaba la gente . Mientras aquí , durante los próximos años pienso seguir chocando y empujando a todos los memos que caminan sin mirar más que la pantalla de su telefonito .
"La finalidad de la vida es el crecimiento del alma , no el éxito exterior. "
Aurobindo
La palabra éxito me resulta incómoda .Quizás porque el término se ha pervertido a base de confundirlo con el logro fácil, la notoriedad ajena de compromiso , integridad y esfuerzo , o con la del clichés que tienen que ver más con vanidad que con la verdadera realización.
En su etimología , éxito proviene de la voz latina "éxitus" que a su vez proviene de "exitere", que quiere decir "salida". Podríamos especular entonces que el verdadero significado del éxito sólo lo podemos evaluar al final de nuestra vida, en nuestra "salida", realizando entonces nuestro balance existencial de sumas y saldos y viendo los claros-curos de nuestro viaje. Es quizás entonces cuando podemos analizar con la perspectiva necesaria qué hemos aprendido , con qué nos quedamos , qué ha merecido la pena , qué fue lo verdaderamente importante , qué nos ha hecho crecer y, sobre todo, qué y cómo hemos dejado a nuestro alrededor .
Frente al éxito , la palabra realización me resulta mucho más amable , firme ,rigurosa , contundente . Realizar implica concretar en lo real , hacer. Realizar nos habla también del cumplimiento de un anhelo, pero en este caso la vanidad y la pedantería sobran , el ruido de lo exterior no aparece . Y lo que es más importante , la realización nos habla de tomar conciencia , de darnos cuenta , de despertar .
Luego, la realización es lúcida , luego discreta , humilde y nos habla de logros esencialmente en nuestra psiké , nuestra alma , nuestro potencial; mientras que el éxito se muestra ostentoso , demasiadas veces arrogante porqué esta más orientado a la materia , y el tenerlo no es para nada garantía , de lucidez.
text.Álex Rovira.
" Y SÓLO CUANDO HAYAS ALCANZADO LA CIMA DE LA MONTAÑA , COMENZARAS A ESCALAR"
Kahlil Gibran
" NO INTENTO BAILAR MEJOR QUE NADIE . SÓLO TRATO DE BAILAR MEJOR QUE YO MISMA "
Qui no ha tingut por alguna vegada ? de la mort , de pedre un ésser estimat . d´emmalaltir , de patir , de quedar-se sense feina, de ser criticat o rebutjat , de fracassar , de parlar en públic ... I els qui som pares o mares , qui no ha tingut mai por que als fills els passi alguna cosa?. Tenir por és propi d´humans i no de covards. Fins i tot les persones més valentes en senten o n´han sentit en alguna ocasió . I el fet de ser pares i portar un nou ésser al món incrementa o aguditza en molts casos les nostres pors existencials , des d´abans i tot que neixi la criatura. Però el que marca realment la diferència no són tant el tipus de pors , sinó la seva intensitat els efectes sobre la pròpia vida i la dels fills i la capacitat de sobreposar-s-hi. La por és una emoció natural ,bàsica i universal , un mecanisme biològic innat que ha contribuït a la nostra supervivència com espècie . Hi ha pors racionals i sensates , i segurament necessàries , que ens produeixen estats de pànic o d´alerta constant . Les pors que ens fan ser cauts , o les que ens impulsen a autosuperar-nos i activen en nosaltres nous recursos i capacitats , podem catalogar-les com a saludables i positives . Les que sentim com una amenaça i ens debiliten o ens paralitzen són por negatives que molt sovint ens fan malviure . Entre els poders de la por hi ha el d´atraure el que temem, el de bloquejar el propi poder o potencial i el de impedir-nos assaborir a fons la vida. No subestimem els perills , tenir coratge no és atrevir-se perquè es desconeixen o els menystenen els riscos ,sinó calibrar-los i preparar-se adequadament per enfrontar-los . text: Eva Bach Cobacho