Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

martes, 29 de julio de 2014

...EL PASSAT....




On el passat perdura és en les coses 
que veiem cada dia , que tenim 
per nostres i no ho són ; no en els records , cera tova que els anys sovint deformen.
La tarda , doncs ,és un passat que visc 
ara mateix : arbres llunyans , les cases 
on no he entrat mai, rostolls d´un groc intens ,
 pedres grises i, al fons , el blau inmòbil
de les muntanyes . Tot plegat què em diu 
que no sàpiga ja?
Viure és aprendre´s
part dedins d´un mateix , mentres observem 
com la placidesa de les coses 
se´ns apaivaguen els sentits i ens creixen 
arrels que convertim , a poc a poc
i sense esforç, en un passat riquíssim

Miquel Martí i Pol

Afegeix la llegenda

viernes, 18 de julio de 2014

LÚCIDA REALIZACIÓN



"La finalidad de la vida es el crecimiento del alma , no el éxito exterior. "

Aurobindo


La palabra éxito me resulta incómoda .Quizás porque el término se ha pervertido a base de confundirlo con el logro fácil, la notoriedad ajena de compromiso , integridad y esfuerzo , o con la del clichés que tienen que ver más con vanidad que con la verdadera realización.
En su etimología , éxito proviene de la voz latina "éxitus" que a su vez proviene de "exitere", que quiere decir "salida". Podríamos especular entonces que el verdadero significado del éxito sólo lo podemos evaluar al final de nuestra vida, en nuestra "salida", realizando entonces nuestro balance existencial de sumas y saldos y viendo los claros-curos de nuestro viaje. Es quizás entonces cuando podemos analizar con la perspectiva necesaria qué hemos aprendido , con qué  nos quedamos , qué ha merecido la pena , qué fue lo verdaderamente importante , qué nos ha hecho crecer y, sobre todo, qué y cómo hemos dejado a nuestro alrededor . 
Frente al éxito , la palabra realización me resulta mucho más amable , firme ,rigurosa , contundente . Realizar implica concretar en lo real , hacer. Realizar nos habla también del cumplimiento de un anhelo, pero en este caso la vanidad y la pedantería sobran , el ruido de lo exterior no aparece . Y lo que es más importante , la realización nos habla de tomar conciencia , de darnos cuenta , de despertar .
Luego, la realización es lúcida , luego discreta , humilde y nos habla de logros esencialmente en nuestra  psiké , nuestra alma , nuestro potencial; mientras que el éxito se muestra ostentoso , demasiadas veces arrogante porqué esta más orientado a la materia , y el tenerlo no es para nada garantía , de lucidez.

text.Álex Rovira.



" Y SÓLO CUANDO HAYAS ALCANZADO LA CIMA DE LA MONTAÑA , COMENZARAS A ESCALAR"
Kahlil Gibran


" NO INTENTO BAILAR MEJOR QUE NADIE . SÓLO TRATO DE BAILAR MEJOR QUE YO MISMA "

Mikhail Baryshnikov





domingo, 13 de julio de 2014

....TIPUS DE PORS...



  Qui no ha tingut por alguna vegada ? de la mort , de pedre un ésser estimat . d´emmalaltir , de patir , de quedar-se sense feina, de ser criticat o rebutjat , de fracassar , de parlar en públic ... I els qui som pares o mares , qui no ha tingut mai por que als fills els passi alguna cosa?. Tenir por és propi d´humans i no de covards. Fins i tot les persones més valentes en senten o n´han sentit en alguna ocasió . I el fet de ser pares i portar un nou ésser al món incrementa o aguditza en molts casos les nostres pors existencials , des d´abans i tot que neixi la criatura. Però el que marca realment la diferència no són tant el tipus de pors , sinó la seva intensitat els efectes sobre la pròpia vida i la dels fills i la capacitat de sobreposar-s-hi.
La por és una emoció natural ,bàsica i universal , un mecanisme biològic innat que ha contribuït a la nostra supervivència com espècie . Hi ha pors racionals i sensates , i segurament necessàries , que ens produeixen estats de pànic o d´alerta constant . Les pors que ens fan ser cauts , o les que ens impulsen a autosuperar-nos i activen en nosaltres nous recursos i capacitats , podem catalogar-les com a saludables i positives . Les que sentim com una amenaça i ens debiliten o ens paralitzen són por negatives que molt sovint ens fan malviure .
Entre els poders de la por hi ha el d´atraure el que temem, el de bloquejar el propi poder o potencial i el de impedir-nos assaborir a fons la vida.
No subestimem els perills , tenir coratge no és atrevir-se perquè es desconeixen o els menystenen els riscos ,sinó calibrar-los i preparar-se adequadament per enfrontar-los . 

                                                                text: Eva Bach Cobacho

miércoles, 9 de julio de 2014

FAVORITISMES ENCARA AVUÍ


Un dels últims episodis edificants del curs polític ha tingut per escenari el Tribunal de Congresos.A l´esmentat organisme, que té com finalitat fiscalitzar la despesa dels partits polítics i les entitats públiques , s´ha detectat una espessa xarxa de llaços de parentiu entre els seus empleats . Començant pel president d´aquest tribunal que té en plantilla una concunyada i un nebot . I continuant per altres càrrecs , com un expresident del comitè d´empresa per UGT,amb exdona , filla d´aquesta , fill propi, segona esposa , nora ,cunyada , dos nebots i un amic personal a la nòmina de la institució . De vegades , aquests familiars porten cognoms discrets i exerceixen tasques subalternes (porter, netejadora , mosso de magatzem , etct.). Però de vegades cobren com a consellers de l´entitat i, llavors , solen procedir de families mes notables , i ser esposes o germanes o germans d´exministres o , fins i tot , d´un expresident del Govern com José María Aznar . Potser fins ara tot aixó no hagi cridat gaire l´atenció perquè , com es diu col.loquialment , aquestes coses passen a les millors famílies.
Qui recorre al favoritisme per premiar un familiar , sabent que margina candidats millors , perjudica aquesta gran família que és la societat. I no diguem si, en lloc de col.locar un familiar , li agafa gust al procediment i es dedica a col.locar -ne uns quants.És cert que a Espanya hi ha una tradició potent en aquesta línea . Algunes de les grans empreses nacionals , com ara Telefónica o Renfe, van acollir al seu dia fills i parents dels treballadors en grans quantitats . I polítics com el liberal Natalio Rivas van passar a la història per la seva tendència a col.locar tot bitxo vivent a l´administració pública-"Natalio, colócanos a tós" , li van dir a crits en un miting -, com si , en comptes d´un polític fos una entitat de beneficència.
Totes aquestes politiques s´haurien d´eradicar . Com més aviat millor . Ja no volem familiaritzar-nos-hi en cap àmbit de l´activitat social . I menys encara en aquelles entitats que han nascut amb la finalitat exemplaritzant de fiscalitzar la conducta d´altres entitats.

text.Llàtzer Moix

COL.LOCAR FAMILIARS  EQUIVAL A PERJUDICAR  A ALTRES CANDIDATS  AMB LES MATEIXES CONDICIONS., AIXÍ DONCS ,PERJUDICA A LA GRAN FAMÍLIA QUE ÉS LA SOCIETAT  


martes, 8 de julio de 2014

MARIE SKLODOWSK.....,,DESAFIANT L´ÈPOCA


Vuitanta anys es van complir el passat 4 de juliol de la mort d´una de les persones que més ha fet per les dones en la història ,malgrat que ha estat només reconeguda gairebé en exclusiva per la seva faceta
 científica  . És Marie Curie , una polonesa enamorada d´una terra ocupada llavors pels russos , que va marxar a frança a estudiar i que , desafiant els criteris masclistes de l´època , es va convertir en la primera dona en molts camps : en rebre un  premi Nobel , en ser  reconeguda amb un segon ,en doctorar-se en Ciències a França i a fer classes a la Universitat de la Sorbona . I tot aixó, sense ostentacions i sota la bandera de l´austeritat que sempre la va guiar . Ella va demostrar que sí , que darrere d´un gran home hi pot haver una gran dona , però sobretot que una gran dona no tè per què ser darrere d´un home. 
Marie Sklodowsk va néixer un 7 de novembre del 1867 en una Varsòvia sota l´imperi rus. La menor de cinc germans , va heretar l´amor per la ciència de la seva familia paterna . -l´avi i el pare van ser professors de matemàtiquesi física - mentre que de la seva mare  , el seu interès  per la musica. I de tots ells , el desig d´una Polònia lliure del jou rus. on poder desenvolupar la seva cultura i parlar la seva llengua en llibertat . De fet la Marie i els seus germans feien classes clandestines sobre la cultura polonesa , així com de ciència ( entenien que el coneixement és el millor instrument per alliberar un poble ) , una herència cultural que mai no va oblidar , tret d´en cas de la religió catòlica , de la qual es va allunyar després de la mort prematura de la seva germana més gran i més tard de la seva mare.
   Després d´anys fent d´institutriu per sufragar la carrera de Medicina de la seva germana , als 24 anys aquesta li va tornar el favor i li va financiar el viatge a Paris per ingresar a la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Universitat de la Sorbona , on es va llicenciar el 1893 en Física i, un any després en Matemàtiques . No va ser tasca fàcil ja que desconeixia el francès i la major part dels seus coneixements en la màteria els havia après tota sola . Malgrat això , va ser la número u i la segona amb Matemàtiques . Esforç , tenacitat i intel.ligència .

La Marie protagonitza a  1911 vidua de Pierre Curie un escàndol quan estableix una relació amb el fisic Pau Langevin , casat i amb quatre fills . La opinió pública es va llançar contra  ella una"jueva polonesa " "lladra de marits". Xenofòbia i masclisme junts . 
Mesos després l´Acadèmia Sueca li va otorgar un segon Nobel , el de Química , per la seva recerca sobre el radi i els seus compostos.
El 4 de juliol de 1934 , als 74 anys , Marie moria a París . Des del 1955 les seves restes descansen al Panteó de París . De nou ,es la primera dona que hi reposa . I fins al moment l´única. 

Va desafiar els cànons masclistes de l´època amb la seva intel-ligència.

                                                                        text. Celeste López.

martes, 1 de julio de 2014

EN CLAREDAT DE VIDA



Si tot el que m´enmarca la finestra
és viu mentre jo visc, quín alt poder 
aquesta vida meva!!



l´estimo tant i m´esforço a donar-li 
sentit i plenitud, a fer-la harmoniosa
com el que veig , i emotiva i fecunda 


Dellà el vell parapet que marca els límits que no puc travessar sense sometre´m
a la incertesa del no-ser , què hi ha ?
No ho vull saber , sols d´aquesta bellesa 
m´empleno els ulls goludament 


                 
                   La mort sempre serà el domini de la fosca,
            i ara jo visc en claredat de la vida.

                                               MIQUEL MARTÍ I POL


sábado, 28 de junio de 2014

SEXUALITZAR LA INFANTESA

imatg de int.



Facua -Consumidors en Acció , va demanar a una cadena comercial , que retirés el biquini amb farcit que apareixia al seu catàleg d´estiu.
El biquini porta foam a les copes de la peça de dalt per donar forma al pit , i segons s´assenyala a la publicació , el producte és per nenes de 9 a 14 anys . No sé si hi ha altres botigues que ofereixen peces similars , segur que sí; a més a més , no és aquest ni el primer cas i no serà l´últim , si no fem alguna cosa seriosa sobre aquest tema. I cal fer-ho perquè sexualitzar la infantesa , a part del que implica com a valor social, té greus riscos per als nens , i especialment per les nenes.
La sexualització de la infantesa és un tema cada vegada més preocupant i sembla que massa pares sumits en la voràgine de la moda i de la falta de reflexió s´afegeixen a una tendència que està cada cop més estesa , sense adonar-se del que significa . La publicitat utilitza nenes, cada vegada més joves , en posats provocatius , clarament sexuals per vendre més. Així anem creant i reforçant un imaginari col.lectiu en el qual no hi ha diferència en el pla estètic entre l´adultesa i la infantesa; i per tant tampoc en qui es converteix en objecte de desig.
M´agradaria saber quantes nenes desitgen un biquini d´aquest tipus induïdes per la publicitat o pressió social. I , especialment , quantes mares i pares de nenes troben que no hi ha res d´inadequat en aquesta peça o d´altres semblants i, per lo tant , els hi compren .
Determinats adults -molts , massa  i això que les xifres només destapen una petita part del problema- , veuen i utilitzen els nens/nenes  com a simples objectes sexuals amb o sense ajuda de la publicitat , la indústria de l´espectacle , o els valors socials imperants ; hem de centrar-nos en el missatge que enviem als nostres infants sobre el que són i sobre el que la societat n´espera .
text Cristina Sánchez Miret.
imtg.inte.