Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

miércoles, 4 de junio de 2014

ESCLAUS DEL TEMPS




Com estàs?
- Fins al coll. I tu?
_Tant enfeinat que amb prou feines tinc temps de respirar.

Tant es val qui són o a què es dediquen els protagonistes de la conversa. Actualment diàlegs com aquest es repeteixen a tota hora i en pràcticament tots els racons del món, fins al punt que els sociòlegs  adverteixen que l´esgotament per excés de feina s´ha convertit en un símbol d´estatus. Tibant aquest fil
 , la periodista de The Washington post , Brigid Shulte , ha escrit un llibre , en què afirma que estar estressat ( o semblar-ho) és el que s´estila , i anuncia la mort del temps lliure .No és probable que en països com el nostre la predicció es faci afectiva d´un dia per l´altre, tot i que la veritat és que la frontera entre temps de feina i temps de lleure no havia estat mai tant imperceptible .
Des del món del art ja fa temps que els creadors s´interroguen sobre les servituds laborals i els mecanismes del control del temps ( tant interioritzats que fins i tot ja són innecessaris ) , i proposen espais d´alliberament . Si el 1990 el canadenc Michael Snow , pioner del cinema d´avanguarda , convertia un mínim gest quotidià - el mateix artista sortint de l´oficina al final de la jornada laboral i acomiadant-se de la secretària- en una pel-lícula de 20 minuts que amb una lentitud extrema desafiava la racionalitat del temps productiu- See you later / Au revoir ( Fins despes) -, al cap de dues dècades Fito Conesa no només carrega contra l ´exasperant pèrdua de temps ( de vida ) que comporta gairebé qualsevols gestió quotidiana , sinó que decideix recuperar-lo convertit amb alguna cosa creativa . Amb aquest objectiu , durant mesos va anar filmant els comptadors electrònics per recollir torns a les estacions de tren , hospitals i oficines de correus, i després va demanar a tres músics de registres molt diferents entre ells ( Oliver Alary , Yuko Ikoma i Miguel Leiria) que componguenssin una obra musical prenent com únic referent la velocitat dels torns .
Waiting time / Wasting time ( Temps d´espera / Temps perdut ) aixi es com es titual la instal.lació de Conesa , forma part - com la pel-lícula de snow- de la interesant exposició,Contratemps  que es pot visitar al CaixaForum fins a l 24  d´Agost 2014.
L´encarregat de rastrejar en el fons ha estat Sabel Gavaldon (1985) barceloní establert a Londres , que ha reunit obres de deu "artistes que posen en suspens l´economia del temps capitalista i ens conviden a interrogar-nos sobre la dimensió íntima i afecctiva que adquereixen els nous mecanismes de control en l´ambit del treball".
La lliçó respiratòria , vídeo de Dora García , en que mostra fins quin punt hem interioritzat la disiplina.

                                                 text. Teresa Sesé

domingo, 1 de junio de 2014

FALTA L´AIRE , SOBRA VALENTIA



El LAM és una malaltia rara que afecta i erosiona els pulmons ,una malaltia tan dificil de pronunciar (Linfangioleiomiomatosis), com rara de entre les rares ,que es desencadena en dones normalment en edat fèrtil, i que es caracteritza per la formació de quistes que destrueixen el teixit pulmonar i dificulten el suministrament d´oxigen .
Un dels capítols del llibre "Raras pero interesantes" ,recull l´expèriencia de 25 dones afectades per LAM, a fi de donar a conèixer com es viu aquesta malaltia , està dedicat a Esther Arranz , que va morir el 2006 , així ella va deixar escrit ; 

" L´enemic ha mostrat el morro aquesta nit i t´has espantat.Estaves en repòs , sense fer cap esforç, i has notat que els teus pulmons no reunien prou aire  (...). I en dos minuts , gairebé sense voler , has hagut d´enfrontar-te a visions , imaginar el que és no respirar , ser transportada per un instant al dia en què deixaràs d´existir . I has tornat al present sabent que aquell dia encara no arribat. Però durant el viatge  tenies una pregunta a l´estómac , molt diferent d´una simple pregunta mental (...) . Un interrogant que et fa plorar . Com serà no viure ?. No ja al trànsit de la mort , sinó no veure el sol ni la nit , ni a la teva gent. En què consisteix desaparèixer d´aquí? ".


Preguntes que varen quedar a l´aire .

Però ja més valentia que angoixa entre les dones del LAM . ,esperança perquè els estudis mèdics avancen I elles expliquen la seva història i demanen més investigació per la seva curació .

                                                                         text.Cristina Sen 
                                                                         "La Vanguardia"


autor desconegut.

per qui ho necessiti  "ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE LAM " 
     

viernes, 23 de mayo de 2014

...L´INSTANT

imatg Google.

Dansa que dansa l´instant constanment , puntejant ritmes , oferint cants . Dansa que dansa i mai no és igual , ens convida al seu ball . L´instant , màgic punt del temps, esclat de la prèsencia , revelador de l´altra cara de la durada, l´eternitat.
Val la pena viure els instants . No solament perquè així aprofitem retalls  d´existència, perquè esdevenim presents en el present , sinó perquè per la seva naturalesa , fa ressonar en els mortals allò que és inmortal, en els efímers allò que és durador i en el limitats allò que és infinit . Els instants ofereixen sentors d´utopia , d´il.lusió i d´aventura . De vegades passem per la vida mig inconcients , i ens perdem una multitud d´experiències que haurien allargassat la nostra existència .Són moments de gràcia , que potser no tornaran a passar : un paisatge , una escultura , una persona . Cada instant és una vida , i tots una eternitat . Cada un d ´ells és suficient per donar sentit al nostre pas pel món.  
text.Jordi Llimona 

domingo, 11 de mayo de 2014

...HANNAH HÖCH--SOMNIS PERILLOSOS

imatg.Google


Hannah Höch , va estudiar a Berlín a l´escola municipal d´Arts Aplicades , pel que sembla menys elitista segons l´opinió de la seva família , que lluitava per una educació pràctica i igualitària .Més tard va assistir als tallers d´Orlik , l´artista de la Jugendstil.El 1919 participa en la primera exposició a Berlín i confraternitza amb l´ estètica extrema del Grup Novembre , on descobreix la riquesa equívoca de la figuració avantguardista europea : denúncia i document. 
La fotografia va ensenyar a Hannah la versatilitat del fotomuntatge , que va incorporar de seguida als seus primerencs i  eficaços collages: una expressivitat detonant amb les possibilitats il-limitades d´un sistema dinàmic de comunicació plastica .
Hannah Hölch  va presumir sempre d´un tarannà irònic i sense prejudicis , convençuda del magnetisme gràfic del trossejat , rescat i reorganització dels motius compositius quan s´utilitzen hàbilment i es presenten en un relat plàstic que uneixi reivindicació i aventura .
Va ser també una feminista activa des de la seva desafortunada joventut . Ja en la provocadora exposició del dadà berlinès , on va aconseguir colar-se Hölch es burlava de les mentides del burgès mitjà i apunyalava la "tripa" cervesera de la servil Weimar.
La figura menuda de la Hannah Höch , de cabells retallats i viril, gest malèvol i somriure només entrevist , destacant amb força en una poblada Galeria Gmurzynska de Colònia , a la tardor del 1971. Una dona enèrgica i temible demostrant una creativitat diriem intempestiva que ningú no discuteix -ni avui ,ni ahir . Paraules , imatges , ombres o somnis perillosos, com apunta felinament una crítica nord-americana. 
Text.J.F. Yvars. 

jueves, 8 de mayo de 2014

RONCS TRANQUIL.LITZADORS



Està vist i comprovat per diveros estudis científics que  " quan les persones acaricien un animal de companyia es disparen els mecanismes cerebrals relacionats amb el plaer , ajudant així a disminuir els nivells d´estrès ".Això beneficia l´organisme humà , redueix la pressió arterial .El ronc dels gats , a més, desperta en la psique mecanismes que tranquil-litzen el cos de les persones.
Les vibracions sonores que emeten els felins tenen un efecte precís sobre l´insomni o l´ansietat ; una cosa molt semblant a allò que passa quan escoltem música - Quan l´ amígdala hipocamp del cervell és estimulada pel ronc d un felí , aquesta produeix serotonina , la qual cosa ajuda a calmar la psique .
Aquests animals poden convertir-se en la mascota del futur per diverses raons: s´adapten millor a les cases que cada vegada són més petites, i per falta de temps de l´esser humà per poder sortir a passejar amb la mascota .Els gats, sens dubte ,son molt més urbanites .Independents  i solitaris , no necessiten grans espais , ni jardins.
"Percentualment , la majoria dels amos de gats són noies joves que viuen soles i gaudeixen de la seva llibertat " explica el vetrinari García Caraballo.
Text.Yaiza Saiz


domingo, 4 de mayo de 2014

....COMÚN DENOMINADOS ......

imatg.google.

Zapeo de madrugada (la mejor televisión a esas horas , como sabe todo el mundo) y me tropiezo con Annie Lennox en la CNN de verdad, la americana. Hace un anuncio sobre igualdad de género , la necesidad de que el mundo desarrollado exija al otro , que va por detrás un comportamiento decente sobre el particular . Annie (¡ que magnífico concierto junto a Pretenders en el Pachá de madrid , años ah !) está estupenda en su edad, que no sé cual será .Lleva el pelo muy corto ..... y muy blanco . Como yo Blanco total . Blanco precioso , perdonen la inmodestia , que si algo envidiable me dejaron mis padres fue la forma de encanecer sedosa  y brillante , bajo según que productos extraordinarios , francamente bella.Soy una de las muchas mujeres - muchísimas, cada vez más - que en su día se plantaron frente a los tintes . Pude haber optado por el castaño de Marujita , que tan bien armoniza , el rubio de Terelu , que queda muy Blade Runner en cuanto te pones una gabardina plástica de Muji.o el sencillo y socorrido rubio Jane Fonda , tan intemporal y universal que puedes llevarlo cuarenta años ( y puedes morirte con él ) que nadie acertará a decir si estás más cerca de los setenta que de los cincuenta . Aposté por parecer esa señora que ha huido también de los tacones y no se baja de sus Tod´s más que cuando repican muy muy fuerte.: Nochevieja , un estreno, una boda......Hidratantes , Tod´s y pelo blanco , pensé y que sean hijas de la risa las arrugas nuevas , que de las otras ya ni me acuerdo . Cabello blanco corto, semicorto , atado, suelto revuelto  despeinado casi siempre...El tiempo ha puesto en mi camino bellas y famosas compañeras de filas ; Jaime Lee Curtis, Meryl Streep , Helen Mirren , Judi Dench , Rosa Tous, Diane Keaton, Veanessa Redgrave , Françoise Hardy , la propia Lennox....exhibiendo esa honradez estética ....igualdad de género....sobre eso también

text.Pilar Pineda ..periodista
google.

viernes, 2 de mayo de 2014

ANEU PREPARANT LA BUTXACA !!!!

imatg.Chad Estes.


La meva àvia era una persona que venia de pagès ,humil, senzilla ,molt pràctica ,estalviadora .....I sort d´això perquè el seu enterrament ha costat gairebé un milió de les antigues pessetes  (uns 6000 e,) .Perquè avui, en aquests temps de crisi , l´últim atracament és el teu propi enterrament .A la meva àvia li va costar anys i esforços aconseguir el que es crema en 24 hores.
Entenc que el sector funerari s´hagi de guanyar la vida i que la feina té un cost , però no puc entendre que una caixa de fusta i el  seu folre costin més de 4000 euros , i això sense comptar les minimes flors ,recordatoris , iva, i altres extres que van a part .

L´ÚLTIM ATRACAMENT

carta a la Vanguardia per un lector. ;Jordi Darder Bustins