Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

viernes, 25 de octubre de 2013

ESCULPIT A CAPRITX

                                                                                                                   imat,google

                                                 Per a descobrir l´"ego "
                                                 L´única cosa que es necessita
                                                 és una paraula d´adulació.
                                                       

miércoles, 23 de octubre de 2013

AVERGONZAR A UN SINVERGÜENZA

 
 
LAS OFERTAS DE TRABAJO SE PARECEN CADA VEZ MÁS A LOS ANUNCIOS DE SEXO
 
Vivimos un presente de fraude masivo y decimos que los estafadores sociales no tienen ética ,moral ni escrúpulos .Antes esa gente era señalada exclamativamente por su carencia (¡Sinvergüenzas!), y su descaro recibía los nombres de sinvergonzonería , sirvengüenzada y sirvengonzonada. El uso de la palabra sirvengüenza sigue en la calle , pero menos en la televisión y en la política, donde en favor de la civilidad democrática huyen del término vergüenza, emparentado con la honra y el honor , arcaicamente relacionados con el sexo( a los órganos sexuales se les llamaba "vergüenzas").
La eficacia de la vergüenza iba más allá de la ética ( no sentirse íntimamente concernido por una norma no impedía respetarla), y de la moral, porque evitaba contravenirla en público.La vergüenza , ese implacable ministerio del interior interiorizado , hizo mucho daño;la desvergüenza , ahora , presentada como herramienta de innovación , estimulada por el liberalismo caníbal y cebada por la crisis , hace que aparezcan ofertas de trabajo de sinvergüenzas que han puesto en ellas tanta libido que se parecen a los anuncios de sexo .La oferta que pide secretarias que se sientan cómodas con minifaldas es poca cosa respecto a la que buscan un licenciado en administracion y dirección de empresas para repartir bollería , que si no es sadismo es otra parafilia a la que hay que buscarle nombre nuevo.
La vergüenza sólo funciona entre personas con vergüenza . A este tipo de sinvergüenzas es mejor golpearles donde les duele , en la entrepierna de la cartera . Que paguen lo que es debido ,una buena multa al Estado para que revierta  para  todos .

 
Avergonzar a un sinvergüenza es tan difícil e inútil como ahorcar a un decapitado.
 
 
Imatg.google...text;Javier Cuervo,periodista
 
 
 
 

viernes, 18 de octubre de 2013

PARELLA PERVERSA

 
Hi ha parelles que es peguen i s´insulten durnt anys i seguixen juntes.Hi ha parelles sense cap altre  vincle  que l´odi reciproc o els interessos econòmics , que porten més de deu anys dient que se separen. Hi ha parelles que per por de l´assumpció del repte de la soletat  s´estimen més viure tota la vida en mala companyia . Aquestes sòn les perversions més freqüents i pernicioses, les que suposen una renúncia a l´esperança . Les del fatalisme de pensar que les coses no tenen remei i que ja és massa tard o que ja som massa vells.
La submissió més greu no es la de l´esclau al qual el seu amo ha posat un collaret per dominar l´acció del joc sexual, sinó la de les persones que porten un collaret invisible d opressió de la parella . Persones que es mantenen anys en relacions perverses de patiment autodestructiu , malauradament , n´hi ha més de les necessàries i en aquets casos la solució no és practicar un sexe savi , sinó prendre la sàvia  decisió de separar-se .  

                                                                                                  Text.Antoni Bolinches(Psicòlic clinic)

domingo, 6 de octubre de 2013

JOSEFINA CASTELLVI I L´ANTÀRTIDA




Josefina Castellví, oceanògrafa de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.
Castellví és  especialista en microbiologia marina. Treballa a l’Institut de Ciències del mar des del 1960. La Generalitat li concedeix el Premi Nacional de Cultura, per la innovació, la continuïtat i l’excel·lència en un moment de crisi. Destaca que va ser la primera dona del món a dirigir una base a l’Antàrtida.
Aquests dies les costes catalanes són centre d’atenció per les sacsejades provocades per l’activitat gasística del projecte Castor. Josefina  Castellví s’hi ha referit així: “Fem coses a la natura sense conèixer els processos que fa la natura”

http://bcove.me/5cxq3hyw  (ENTREVISTA 8AL DIA DE JOSEP CUNÍ)









sábado, 28 de septiembre de 2013

TEXT..ALBERT GUIU

"Si yo tuviera una escoba,
cuántas cosas barrería."

Los Sirex.

SOBREN

La insolència de la ignorància dels poders mal gestionats.

L'orgull d'aquells que creuen que l'univers s'extingiria...
si es trenqués el seu mirall.

La manca de sensibilitat d'aquells que no veuen el món en perill,
si tenen el seu pis net i polit.

Les bales assassines d'innocents que són corbs deshumanitzats,
bessons d'aquells que generen i deixen que es mati tan gratuïtament.

La supèrbia inculta d'quells que representen el poble
i diuen res després d'un llarg tot de paraules sense missatge.

La manca de tacte davant els fets diferencials
d'aquells que tenen el tacte social on l'esquena perd el DNI.

El nostre no cridar contra els desnivell social i la fam d'incomptables nens anònims
de la nostra primera i gran pàtria: La Terra.

La mentida personificada d'aquells que haurien d'ajudar els altres
i esborren de la seva agenda i el seu horari els que més els necessiten,
tal vegada perquè no donen vots.

Molts polítics de la política fàcil del qui dia passa any empeny,
perquè són la bicicleta estàtica del nostre camí,
fan veure que pedalegen però el tercer món continua amb el seu determinant numeral,
i nosaltres continuem cridant per problemes de tota mena
que de nans molestos ara són grollers gegants que ens encadenen a una crisi ferotge.

No admirar més a la mare Teresa de Calcuta i tots els sers humans anònims que com ella
lluiten des del sacrifici personal per sembrar benestar i felicitat
allí on floreix la fam i la pobresa, la mort prematura i la tristor,
els fruits que assoleixen són els més saborosos per a qualsevol sensibilitat humana.

Tots aquells i aquelles que no han aprés de la història, ni de l'ètica,
i que no entenen que un plor, un dolor, una misèria aliens
són de tots i totes els que ens diem humans,
perquè ser una persona és provar de sentir el que gaudeix i sofreix
qualsevol persona que ens acompanyi en el llarg camí de ser Sers Pensants,
des del primer humà que es va cavil·lar humà
fins al nen que sofreix perquè un altre nen ha insultat el seu amic.
text,Albert GUIU.