Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

jueves, 18 de julio de 2013

CONTRATEMPS

imat.google
 
El pas del temps ha estat la gran preocupació de l´ésser humà . Que passa quan la nostra perceció del tems ja no ve reglada pel tic.tac anàleg al batec del cor, sinó per l´avanescent parpalleig digital?. Tenim una vivència del temps o consumim temps? .
 
Al costat de la societat tecnològica de la velocitat , del bombardeig incessant de sons i imatges , de la obligatorietat de l´activitat permanent o del flux continuu d´estímuls de curta durada , hi ha una reacció que demana conciliar els avantatges de la tecnològia  amb un retorn a la natura , a la pausa , al silenci , a la cosa local , a desfer-se de la superfluïtat i a buscar el que és realment essencial. 
 
La indústria  de la cultura-lleure ofereix sense parar productes perquè la màquina consumista no s´aturi .
 
Altres  creadors  miren de crear  una pausa , una desacceleració , un contratemps per propiciar la reflexió i recuperar el batec de la natutraletsa .
text Josep Massot
 
 
 

martes, 16 de julio de 2013

ADMIRAR

imat.Antonio Ballesteros.

Val la pena admirar-se per tantes i tantes coses que existeixen . Repetim la mirada i mai no serà igual el trobament. Això s´esdevé perquè en l´admiració captem l´altra cara de l´espill, la pregonesa d´un rostre . Cada cosa i cada persona contenen tanta riquesa i tanta capacitat de novetat que sempre fascinen . Les mirades i els somriures són  irrepetibles si són vers. Per tant , frueixen de la capacitat de sorprendre , d´il.lusionar , d´evitar la rutina o l´envelliment . I, encara que fossin iguals, també ens n´admiraríem , perquè  la bellesa , la llum i la bondat  sòn tan guspirejants que desperten l´èxtasis del qui és sensible, fetilleres  que captiven sense posta . Per això , mentres conservem  la capacitat d´admirar-nos , conservarem la juventut i vencerem el temps  .
L´admiració ens manté l´estat d´infantesa . Allò que havíem estat i que encara portem dins . Aquells ullets admirats dels infants , que són una de les meravelles que es poden contemplar en aquest món,  un ullets transformats , oberts , oberts , com si miressin què hi ha enllà de la cosa , com si hi veiessin algú, aquets ullets poden ser també els nostres . La  capacitat  d´admiraciò mantè l´ànima fresca. No deixem perdre mai aquest gran do, que ens fa grans i infants alhora . I que res no ens incapaciti de fascinar-nos pel centelleig que brolla de tot el que existeix i existirà.

 Text,Jordi Llimona (Viure)  

 

jueves, 11 de julio de 2013

LA MEDICINA QUE NOS VIENE DEL MAR

imatg.google.
EL MAR CUBRE TRES CUARTAS PARTES DE LA TIERRA . HEMOS CONVIVIDO Y NOS HEMOS ALIMENTADO DE ÉL PERO SIGUE SIENDO UN GRAN DESCONOCIDO .LOS FONDOS MARINOS ALBERGAN ORGANISMOS ,PLANTAS ,BACTERIAS, ANIMALES QUE LOS CIENTÍFICOS EMPIEZAN A DESCUBRIR QUE OFRECEN POSIBILIDADES INMENSAS EN MEDICINA , BIOLOGÍA MARINA , FARMACOLOGÍA , BIOLOGÍA MOLECULAR Y GENÓMICA.
 
Muchas zonas del planeta , antes consideradas inalcanzables debido a barreras físicas y/o químicas , son lugares habitados por numerosos organismos adaptados a condiciones de vida extremas;entre ellas destacan las que actualmente se hallan bajo el mar , Grandes áreas del planeta estan aún por explorar y no sólo ocultan muchas especies nuevas para la ciencia , todavía por escribir y nombrar , sino abundante móléculas que jamás se han descrito. Estos productos naturales , que suelen poseer nuevos esqueletos moleculares con características  desconocidas muestran un enorme potencial  biotecnológico.
 Los fondos marinos presentan desde surgencias de aguas calientes ( temperatuta superior a los 100º C ), hasta zonas polares (altas latitudes ; bajas temperaturas), y fondos abismales (más de 1000 metros de profundidad y altas presiones).Hasta ahora se han descrito más de 20.000 sustancias de macro y microorganismos marinos .cuya actividad , sin embargo, permanece mayoritariamente inexplorada . Algunos ejemplos representan grandes avances médicos .
Hoy existen unos 20 productos naturales marinos en fases clínicas avanzadas de desarrollo como anticanceríginos , y muchos más como tratamientos contra el dolor y varias enfermedades neurodegenerativas , así como contra el sida , la malaria , la tuberculosis , y otras enfermedades. 
Los recientes avances en la exploración de estas zonas marinas y en las tecnologías analíticas están empezando a revelar la gran cantidad de compuestos  bioactivos que estas comunidades presentan , y ello permite ser optimistas en lo que se refiere  a obtener posibles soluciones , desde lo más desconocido del medio marino hasta los problemas a los que se enfrentan la medicina moderna y la química sostenible.
 
C.Àvila . Biologa .Responsable del proyecto de investigación antártica Actiquim-II

  
 
 
SE HA PODIDO MUESTREAR MENOS DE UN 5% DE LOS FONDOS MARINOS ;IMAGÍNENSE QUE SÓLO CONOZCAN UN 5% DE SU CASA O SU CIUDAD .
 
Análisis E.Macpherson ,(investigador del Centre d´Estudis Avançats de Blanes)

domingo, 7 de julio de 2013

QUE NOS PASA ?-EL DOLOR Y LA INDIFERENCIA


imatg.Giga Kobidze

Imagino que cualquiera conoce historias de dolor sin remedio y de indiferencia por parte algunos médicos y personal sanitario ."Hay que aguantar", "Paciencia " o incluso " No es para tanto" , son cosas que se oyen demasiado a menudo en las consultas y en las habitaciones  de los hospitales , tanto públicos como privados .Por supuesto que existen los doctores y enfermeras compasivos , aquellos que realmente comprenden lo que es el dolor y se esfuerzan por remediarlo.Pero la sensación de abandono que tantas veces sienten los pacientes es una realidad que nadie que haya pasado por una enfermedad puede negar . Algo que sorprende a ciudadanos y médicos de otros países acostumbrados a erradicar el sufrimiento como primordial de cualquier tratamiento , sea curativo o paliativo .

Algo nos pasa con el dolor en este país . Vivimos , por suerte para nosotros, en un tiempo y en una parte del mundo en que existen numerosos analgésicos contundentes y terapias capaces de hacer desaparecer o al menos aliviar casi cualquier padecimiento físico. Pero una parte importante de la clase médica española no parece haberse dado cuenta . Es probable que esta insensibilidad hacia el sufrimiento tenga que ver con nuestra arraigada educación católica . Los católicos estrictos consideran que hay que sufrir todo el dolor que Dios nos envía y del que él nos recompensará  en el otro mundo . Me parece una postura tan respetable como cualquier otra, siempre y cuando se la apliquen ellos mismos y no se empeñen en torturarnos a los demás en aras de su fe . Lo malo es que muchos médicos adoptan ese concepto moral sin consultar a sus pacientes , obligándolos a someterse a su criterio religioso . Y que otros muchos actúan sin compasión por contagio , por comodidad , o por mera indiferencia . Quizas estaría bien que de vez en cuando   escuchasen a su conciencia , ese órgano errático y olvidado , pero imprescindible en la vida humana.

Text.Ángeles Caso.


Estoy completamente de acuerdo con lo expuesto por la Sra.Caso..por desgracia lo pude comprobar en carne propia o de familiares.

Estic completament d´acord  amb el text de la Sra.Caso..per desgràcia ho vaig poder comprovar amb carn propia i de familiars.



miércoles, 3 de julio de 2013

lunes, 1 de julio de 2013

CERCANDO EL CEREBRO DE : SHERLOCK HOLMES


imatg.de google
 Holmes practicaría lo que hoy se llama mindfulness, dice Maria Konnikova , que vendría a ser algo así como conciencia plena o atención consciente ,es decir . " la facultad de encauzar la atención que divaga "." En los años 70 , psicólogos  como Ellen Langer demostraron que esta atención consciente hace que personas mayores se sientan más jovenes y mejora constantes como la  tensión arterial . En realidad ,  el gran dama es  que el cerebro humano no está hecho para la multitarea --esa palabra tan de moda hoy-- sino para concentrarse en algo  .De niños , somos  extraordinariamente conscientes de todo lo que nos rodea . Absorbemos imágenes , sonidos , olores , personas ,emociones y experiencias de un modo nuevo y apasionante . Pero a medida que crecemos aumenta la displicencia . Los niños lo hacen mejor , nuestro sistema educativo es nocivo porque nos hace desaprender el buen modo de observar . Cuantas más cosas requieren nuestra atención , menor es nuestra atención verdadera . ¿Estamos perdidos, entonces, con el actual bombardeo de datos y tareas  ?. El problema está en nuestro enfoque .En todas las épocas , la gente creyó que se la sobrecargaba con nuevas cosas , incluso los monjes se estresaban ".
En la mente humana actúan dos sistemas . "Uno rápido , reactivo , automático,intuitivo , que no exige esfuerzo , una especie de piloto automático  , que basta para la mayoria de situaciones y que sería el sistema Watson ; y otro más lento , riguroso y lógico , pero que pide esfuerzos y solo se activa en los casos necesarios , el sistema Holmes" .
La clave , dice Konnikova , es almacenar con orden , para que podamos recuperar las cosas luego. En la era digital , se ha ampliado el espacio de almacenamiento , lo que nos permite tener en nuestar cabeza "una cantidad de morralla inimaginable ". Hay que poner un post-it a lo que queremos recordar, como hacia Holmes : decir que queremos recordarlo, comentárselo a un amigo , repetirlo metalmente o asociarlo a una serie de pistas.

                                                        entrevista de  Xavi Ayén a Maria Konnikova (escritora)


jueves, 27 de junio de 2013

ENTELÈQUIA

Imatg,google-
 
 
En aquest món  no hi ha res sense límitits i tot té un fi. De moment hem de reconèixer que aquesta fi és difícil de precisar , però podem assenyalar unes limitacions que cada cop s´ens apareixen més clarament.Són , per una part , els límits propis de l´intel.lecte humà i,per l´altra , els perills i amenaces que aquests mateixos  progressos impliquen per a l´home i per a l´esdevenidor de la vida en general. La realitat se´ns mostra molt més complexa del que mai s´havia pensat , i com més problemes s´estudien , més complicacions apareixen .
Els físics ens diuen que les partícules quàntiques i el cosmos estan íntimament relacionats i que , entenent el que és infinitament petit , entendrem també el que és infinitament gran, ja que els sistemes es repeteixen i la mateixa coherència regeix l´escala quàntica i léscala cosmològica. No ès estrany que els científics més assabentats es trobin astorats en contemplar la inmensa i perfecta coherència matemàtica de tot el mòn fisic i que es plantegin  els grans interrogants : a què va encaminada aquesta coherència ? Igual passa en biologia , en què , com mès s´aprofundeix en les molècules d ´ADN i en els mecanismes de la vida , del creixement i l´envelliment , més es veu un misteri inabastable . Aquell impuls vital que Aristòtil anomenava entelèquia  continua sent un interrogant que segueix regint els éssers vius.
Avui dia, la ciència ha arribat a materialitzar aquesta força vital en una molècula , sobre la qual podem actuar, però que només és el vehicle d´aquest impuls vital.Continuem pendents del misteri  de l´enteléquia, segons el qual el pla o projecte a què estem sotmesos els éssers vius actua en el temps com un element ordenador. Això planteja l´existència d´una força dinàmica i  intel.ligent amb una finalitat ordenadora . Exactament igual com en la física , on les forces que propulsen i dirigeixen els moviments que es produeixen en la martèria viva sembla com si radiquessin en ella mateixa.
 
text.Moisès Broggi,