imatg.google.
Culpabilitzar la victima d´un sistema socialment ineficient és una operació ideològica que pretén evitar que el sistema sigui qüestionat ,però que no serveix per explicar el fenomen ni en termes objectius ni en termes subjectius. Així doncs, des de un punt de vista objectiu , hauríem de referir-nos a exclosos laborals i no a desertors . Exclosos per la simple raó que no existeix prou feina per a tothom , ni és previsible que existeixi en el futur . La globalització , l´empenta dels països emergents , la carestia de recursos , entre altres causes , imposen un limit al creixement en els països avançats . Fa unes setmanes el setmanari alemany Die Zeit va publicar un dossier sobre el tema , la lectura del qual recomano.
Des d´un punt de vista subjectiu , sería més precís parlar de lluitadors . En efecte, una bona part d´aquests joves exclosos s´esforça per inserir-se en la vida econòmica .Si observo els titulars que surten de la meva facultat , constato diverses estratègies . Uns creen petites empreses , no per fer-se rics ,sinó per viure dignament . D´altres atresoren coneixements i mèrits (màsters ,postgraus,etc.etc) , amb l´esperança que els hi siguin reconeguts. I també n´hi ha que proven fortuna en altres països . No són fugitius ,sinó combatens enfrontats a un enemic aterridor: l´atur estructural.
El resultat de la seva lluita és certament incert. Moltes iniciatives de joves emprendedors neixen limitades perquè els diners que durant anys s´han arriscat amb el totxos , encara confien poc amb el talent . Molts currículums de persones joves ostenten tans mèrits que espanten alguns directius d´empreses que aprecien el servilisme , però temen la intel-ligència . I molts joves que aconsegueixen treballar a l´estranger en llocs qualificats es veuen obligats a fer-ho en condicions precàries.
I, malgrat tot . els exclosos lluiten i es preparen .Tant de bo el patiment d´aquesta geneació sigui la palanca de canvi social que necessitem.
Text.Francesc Codina