Datos personales

Sobre mi

El meu blog és la plataforma on poder exposar narrtives, imatges i filmacions de diversos autors que, en el seu moment, m'han impactat i m'han portat a la reflexió. Vull compartir en tots vosaltres aquestes troballes i, com jo, gaudir d'un petit moment.

Seguidores

jueves, 13 de junio de 2013

LLUITAR CONTRA L´EXCLUSIÓ

imatg.google.
 
Culpabilitzar la victima d´un sistema socialment ineficient és una operació ideològica que pretén evitar que el sistema sigui qüestionat ,però que no serveix per explicar el fenomen ni en termes objectius ni en termes subjectius. Així doncs, des de un punt de vista objectiu , hauríem de referir-nos a exclosos laborals i no a desertors . Exclosos per la simple raó que no existeix prou feina per a tothom , ni és previsible que existeixi en el futur . La globalització , l´empenta dels països emergents , la carestia de recursos , entre altres causes , imposen un limit al creixement en els països avançats . Fa unes setmanes el setmanari alemany Die Zeit va publicar un dossier sobre el tema , la lectura del qual recomano.
Des d´un punt de vista  subjectiu , sería més precís parlar de lluitadors . En efecte, una bona part d´aquests joves exclosos s´esforça per inserir-se  en la vida econòmica .Si observo els titulars  que surten de la meva facultat , constato diverses estratègies . Uns creen petites empreses , no per fer-se rics ,sinó per viure dignament . D´altres atresoren coneixements i mèrits (màsters ,postgraus,etc.etc) , amb l´esperança que els hi siguin reconeguts. I també n´hi ha que proven fortuna en altres països . No són fugitius ,sinó combatens enfrontats a un enemic aterridor: l´atur estructural.
El resultat de la seva lluita és certament incert. Moltes iniciatives de joves emprendedors neixen limitades perquè els diners que durant anys s´han arriscat amb el totxos , encara confien poc amb el talent . Molts currículums  de persones joves ostenten tans mèrits que espanten alguns directius d´empreses que aprecien el servilisme , però temen la intel-ligència . I molts joves que aconsegueixen treballar a l´estranger   en llocs qualificats es veuen obligats a fer-ho en condicions precàries.
I,  malgrat tot . els exclosos lluiten i es preparen .Tant de bo el patiment d´aquesta geneació sigui la palanca de canvi social que necessitem.
 
Text.Francesc Codina

lunes, 10 de junio de 2013

LA CULTURA COMO PARÁSITO

imat.google.
 
Que en la Nit dels Museus , cuando la entrada era gratuita ,pudieran entrar 1.000 personas por hora en el museo , y que al día siguiente la estadística pueda bajar  a 30 ,pone de manifiesto el gran problema de la cultura en este país : su gratuidad . Y eso  pone en crisis el planteamiento de su política cultural ; la descarada gratuidad de las subvenciones .
Mientras las autoridades conceden ayudas económicas ,los centros culturales llevan vidas brillantes ; cuando las reducen , amenazan  con el cierre ...O sea , que la base de sus ingresos no son los visitantes , sino el dinero del Gobierno . Sé de entidades y grupos privados que llevan treinta años viviendo de las subvenciones ,  y si se les cancelaran un año cerrarían ....¿De  qué ha servido esos treinta años de ayudas si no han logrado consolidar nada ? ¿ No es erróneo el planteamiento seguido hasta ahora ? ¿ No debería dedicarse el dinero público , a crear en el  ciudadano  la necesidad del arte y  la cultura , a educarle para que disfrute consumiendo arte, para que necesite la ultura ?¿ No sería mejor eso  que seguir subvencionando espacios a menudo vacíos?.
El concepto de la cultura como un parásito que nuetra sociedad tiene que alimentar de forma permanente resulta decadente e indignante . Debe transformarse en el concepto de cultura como la necesidad del ciudadano libre , su máxima expresión de libertad .
Eduquémosle para esto. Y  gastemos el dinero público en esa educación ...Luego ya hará el , con sus visitas asiduas , que teatros , museos y otros, sean rentables.
 
Carta escrita por José Manuel Infiesta (La Vanguardia) 
 
 

viernes, 7 de junio de 2013

UN MATEIX FET -MIRADA DIFERENT

imatg.Cashmeregyrl.tumblr.com
 
 
Dos amigues es retroben ,després de molts anys.
 
-Explica´m ,diu una d´elles ,"què se n´ha fet del teu fill?.
 
-El meu fill ?, respon l´altra sospirant ." Pobre fill meu....!!
Quina mala sort que ha tingut !.Es va casar amb una donota  que no fa brot : no  cuina  ,no  cus ,ni renta, ni endreça..... Es passa el dia al llit ganduleixant , llegint  i  dormint...t´ho creuràs si et dic que el pobre xicot fins i tot li  porta  l´esmorzar al llit "?.
 
-És espantós !... i la teva filla , què  en saps ?.
 
"Ah , ella sí que ha tingut sort ! Es va casar amb un noi que és tot un angelet .  Fa la cuina , cus ,rente ,netege ....; li ho fa tot  ! I fixa´t quin detall! :  cada matí , li duu l´esmorzar al llit ! Ella té tot el tems per a  dormir; i la resta , descansa o llegeix al llit !.Esta feta tot una seyora-
 
 
text.Anthony de Mello

sábado, 1 de junio de 2013

UN MÉS UN

imatg.google
 
 
L´autonomia personal ,la identitat no han d´inmolar-se en una relació de parella . Per ser dos cal ser primer un més un  i sense aquesta realitat inicial del  ser no hi ha possibilitat de fer unió que sigui conseqüencia de les identitats inicials.
Si una relació sentimental ha de pagar el preu  de passar per la pèrdua de la pròpia identitat, està condemnada a no produir goig ,ni felicitat ; ni per qui l´ha perdut en la relació , ni per qui és estimat per ell-a.  Efectivament , qui no és , no és capaç de sentir , i qui viu amb qui no és ,tant se val que fos sol-a , en tot cas estaria millor sol-a , perquè no se sentiria responsable , o no li farien sentir , de la pèrdua d´identitat de l´altre.
Sovint s´ha parlat de la transcendència que tenen en la relació amorosa l´abnegació , el sacrifici, l´entrega i, fins i tot s´ha vist la relació dual de la parella com una dissolució de l´un en l´altre , sense cap mena de barrera que defineixi "qui es qui". No comparteixo, de cap manera , aquesta proposta de relació : quan s´estableix així , es donen un feix de renúncies que distorsionen tota la realitat personal i s´impossibilita una veritable relació entre dues persones .Per a totes les condicions de l´afectivitat és imprescindible la dualitat. La dissolució d´un en l´altre , inevitablement ,es converteix en la dissolució d´un dins l´altre amb la qual cosa s´arriba a la dominació d´un sota l´aparença de la generositat de l´altre .En la seva renúncia covaran sentiments de queixa que afloraran en els moments que sospiti que l´altre pot estar , mínimament ,receptiu.
En la relació afectiva es poden donar situacions de domini molt subtils .A una situaciò així es pot arribar per dos camins : o bé una de les persones de la parella tè necessitat de dominar a l´altra , o bé una persona necessita sentir-se dominada per l´altra.
 
La pèrdua dels signes d´identitat és una de les causes principals de les crisis de parella  i provoquen el sentiment d´anulació de la personalitat.
.
Sense espirit vital és molt difícil poder establir una relació amorosa ; el cert és ,que si dues persones assoleixen una bona autonomia personal , mantenen les seves aspiracions personals , no viuen en una renúncia permanent  i tenen un lligam afectiu que els vinculi ,podran formar una parella amorosa.
 
L´amor de parella , l´específic amor que hi ha entre dues persones enamorades , no pot presindir de cap dels dos , encara que puguin semblar conceptes antagònics  .Ningú pot sentir-se joiós si la seva parella , per estar amb ell-a i estimar-lo , ha de pedre l´identitat .En l´amor és necessari que el teu goig sigui , a la vegada el goig
 de láltre. Si no és així , en lloc d´amor hi ha renúncia compasiva , la qual cosa ofèn a  l´altra-                                                                                                                                                           
 
 
 
Dr.Joan Corvella .    

lunes, 27 de mayo de 2013

CURAS EN SOLEDAD

                                                                                                                          Imatg.Cali


¿´Habéis pasado ya de los cincuenta años ? ¿Estáis fatigados? ¿ Os falta la euforia que dan la salud y la abundancia de energías ?.

El pasar las vacaciones fuera de la familia ofrece adémas la ventaja de que permite un reposo emocional a la vez que practicáis una higiene mental y un cambio de ambiente necesarios ..Para evitar las ideas estereotipadas que afectan  a la elasticidad y adaptabilidad en lo que a personalidad se refiere

Las curas de rejuvecimiento de salud fisica ,emociona y  mental .,es mejor, si es posible  se pasen fuera del ambiente familiar o de trabajo , escapando del ritmo de vida monótono y estresante ,obligados a llevar durante el año.

Brindaran la oportunidad de observar y meditar sobre vosotros y sobre otras personas de vuestro ambiente de forma más objetiva . A la vez que valorareis  y comparareis modos de vida distintos a los de vuestro círculo habitual.

Aprender y saber disfrutar y gozar de la soledad es uno de los placeres más valiosos  para las personas

                                                             Text :Rpsalía Vander

viernes, 24 de mayo de 2013

OOPARTS ,TRAS LAS HUELLAS DEL PASADO





Este término es el acrónimo en inglés de Out of Place Artifact artefacto fuera de ludar ,fue acuñado por el zoólogo Iván Sanderson para hacer referencia a objetos paleontológicos y arqueológicos que ,en apariencia , se han encontrado en lugares o épocas en las que se creía imposible por su complejidad tecnológica o referencias a la civilización actual.
Partiendo de esta premisa,nos adentramos en un mundo difícil de explicar,si no es con desvaríos soñadores ilustrados por viajeros del tiempo o por civilizaciones muy anteriores a la nuestra que desaparecieron bajo el yugo de la madre Tierra , y muy alejadas de la civilización humana Sumaria que data de unos 4.000 ó 5.000años , y se presupone la primera.

A lo largo de estos años se han encontrado diferentes Ooparts :

Las Bolas de Ottosdal,son unas extañas esferas que se encuentran actualmente en el Museo de Klerksdorp, encontradas en una mina de Sudáfrica en Ottosdal.

El conocido martillo de Texas o de London se podría considerar como uno de los Ooparts más controvertidos que existen.

Existen unos símbolos jeroglíficos en Egipto, en el techo del antiguo templo de Abydos ,que parecen mostrar un helicoptero ,una cañonera ,un submarino y unos aviones.....

Otros hallazgos támbien contravertidos.

Toda esta colección de objetos  que hoy nos parecen normales , rompen con toda lógica cientifica y sensata cuando se habla de dataciones de tiempos donde el hombre tansiquiera soñaba con existir ,unicamente abriendo la mente hacia supuestas visitas de civilizaciones de otras Tierras , o hacia civilizaciones  de nuestro mundo que desaparecieron bajo las capas y capas del tiempo , antes de todas las dataciones aceptadas mas antigüas , podrian dar sentido a esta ilógica existente que es como una piedra en el zapato de la ciencia moderna .

                                                                                        text Manuel Sánchez

                                                                                                 
                                                  

Aquí deixo aquet text per la vostra reflexió

martes, 21 de mayo de 2013

MIS 6 AÑOS

imatg.google.
 
Por medio de la presente renuncio a ser adulto .He decidido aceptar la responsabilidad de tener 6 años nuevamente .
Quiero navegar barquitos de papel en un estanque y  hacer anillos tirando piedras al agua para poder valorar lo sencillo otra vez.
Quiero pensar en que los dulces y los amigos son mejores que el dinero.
Quiero tomar largos baños y dormir 10 h.todas las noches.
Quiero abrazar a mis padres todos los días y enjugar mis lágrimas en sus brazos y pensar que son para siempre.
Quiero regresar a los tiempos donde la vida era simple .

Cuando todo lo que sabia eran colores,tablas de sumar y cuentos de hadas ,y eso no me molestaba ;porque no sabia que no sabia ,y no me preocupaba por no saber.
Cuando pensaba que lo peor que me podia pasar en la vida era que alguien me quitara la pelota o me eligiera el último para ser compañero-a de equipo.

Quiero volver a mis 6 años para pensar que el mundo es justo .
Que todo y todas las personas son honestas y buenas ,que no hay envidias .
Quiero pensar que todo eso ,es posible .

Maduré ,me contaminé y aprendi sobre mentiras ,sufrimiento,enfermedades ,guerras ,dolor y muerte .Aprendi como el dinero maneja nuestras vidas .
Como ya no importa el sentir ,sino el conseguir .

Quiero crecer en el poder de la sonrisa,del abrazo ,del apreton de manos ,de la palabra dulce ,de la verdad,de la paz  del súper heroe del cómic ,y de la imaginación .

Admiro la dulce locura de los niños y detesto la mentira de la cordura de los adultos .
Quiero volver a mis 6 años
Quiero dejar vivir más a ese niño que todos llevamos dentro ,para valorar lo bueno ,lo sencillo .

Para todos vosotros que no os habeis olvidado de saltar en un charco sin importar mojar los zapatos y para todos aquellos que con un chicle o un caramelo éramos felices .VA DEDICADO ESE CORREO. 

                                                                       text,Anonim